L’Elefant Trompeta

No us enganyaré quan us expliqui que aquest és l’únic conte que hi ha publicat d’aquesta llegenda, però no us l’he portat només per això. Us l’he portat perquè és un conte ben editat, amb il·lustracions molt divertides i que explica amb molta tendresa i un toc d’humor una llegenda com aquesta.

LA LLEGENDA DE TORENA, Xavier Gasol, Il·l. Mercè Galí, Col·L. Vet aquí, Editorial Efadós (2011) –> Aquesta és la Lllegenda de Torena, però amb elements afegits per part del propi autor del conte, vocabulari que permetrà que conegueu diferents tipus de ramats que normalment pasturen per aquelles valls, i un final adaptat als temps que corren i una mica políticament més correcte. Però creieu-me quan us dic que és una obra esplèndida, un cotne fantàstic i sorprenent i que té unes il·lustracions magnífiques fetes per la Mercè Galí.

De contes sobre aquest simpàtic ratolí cal dir que n’hi ha moltíssims, i que per tant teniu forces opcions per escollir, jo però em quedo amb un que m’agrada especialment. Es tracta d’un conte preciós del tàndem perfecte que formen la Meritxell Martí i el Xavier Salomó. El voleu conèixer?

LA MERAVELLOSA HISTÒRIA DEL RATOLÍ PÉREZ, Meritxell Martí, Il·l. Xavier Salomó, Editorial Lupita Books –> Aquesta història ens narra una aventura més d’un dels ratolins més famosos del món, un ratolí que ha protagonitzat moltíssimes històries, i aquesta n’és una d’elles. La història d’un ratolí que un dia rep un encàrrec tan màgic que s’acaba convertint l’heroi de tots els nens. El conte és preciós, va acompanyat d’un escenari on té lloc l’acció de la història i si a tot plegat li sumem el tàndem Martí – Salomó, el resultat és un conte tendre, bonic, simpàtic i especial.

És per tot plegat, que m’he deicidit a portar-vos-en aquesta versió.

Avui no us porto un conte que ens parli de les sirenes catalanes, i és que hi ha moltes petites històries i mites entorn d’aquests màgics personatges a les nostres contrades, sovint són històries difuses i en alguns casos força curtes com per a publicar-ne alguna cosa en aquest sentit. És per això que no volia quedar-me sense portar-vos un conte de Sirenes i no us volia portar cap de la Sireneta d’Andersen, ja que això ja ho vaig fer en els orígens anteriors.

SIRENAS, Ángel González, Il·l. Valeria Docampo, Editorial Veintisiete Letritas –> Aquest conte es tracta d’un poema, una de les darreres obres inèdites escrita per Ángel González abans de la seva mort, i una petita part de l’única obra feta per a nens. Aquest poema, d’una bellesa extraordinària, va acompanyat d’unes il·lustracions amb unes imatges de sirenes allunyades de les estereotipades, amb cossos excessivament llargs, sovint desproporcionats i una delicadesa extraordinària. Pel que fa a la poesia enx explica una història de com un home va poder veure amb els seus propis ulls l’aparició d’unes sirenes i va poder-ne escoltar el seu cant.

Una bella descripció d’aquests personatges.

Quan vaig pensar en buscar un conte per aquesta llegenda vaig pensar, “Ni t’hi molestis, segur que ningú s’ha molestat en publicar-la”. Però aquesta vegada em vaig equivocar, tot i que no es tracta d’una publicació d’una editorial coneguda, ara us explico el què.

L’ESCALA DE LA DONZELLA, Francesc Belda, Il·l. Ramón Chorques, Editorial Caixa Ontinyent (2004) –> Que l’editorial d’una Caixa Local hagi editat contes i llegendes típics de les seves comarques, és si més no curiós, i tot i que potser no es tracta d’una excel·lent edició, sí que es tracta d’un conte que podem oferir als infants per a que coneguin aquesta llegenda.

EL REI CARNESTOLTES I LA VELLA QUARESMA, Núria Figueras Adell, Il·l. Andrés Cañal, Col·l. Popular, Editorial La Galera (2003) –> Avui us porto un conte no només protagonitzat per la Vella Quaresma, sinó que també hi apareix el seu més gran antagonista: el Rei Carnestoltes. Era un conte perfecte per portar-vos avui. La història ens explica el següent: “Vet aquí que en un poble ni gran ni petit ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l’altre embrutava; quan un dormia, l’altre cantava.
I és que aquells dos veïns eren les persones més diferents que hi havia hagut mai sobre la Terra.
L’un es deia Carnestoltes i era gras, barroer i pocavergonya. A tothora endrapava com un llop i el que més li agradava d’aquest món era burlar-se de tot i de tothom.”

En canvi, la Vella Quaresma com ja sabeu era ben bé el contrari. Un conte divertit, entretingut, original i diferent. Les il·lustracions són molt originals, vistoses i reflecteixen amb molta exactitud la personalitat de l’un i de l’altre. Estic convençuda que us agradarà.

EL REI CARNESTOLTES,Núria Font i Farré, Il·l. Àngels Ruiz, Col·lecció Vull Llegir, Editorial Cruïlla -> Aquesta història pretén acostar en certa manera la tradició del Rei Carnestoltes i el perquè del seu origen. Ens narra com en un país molt llunyà, hi havia un munt de desgràcies, desgràcies que es succeïen l’una rere l’altre. Hi ho feien per culpa d’un mal rei, un rei dèspota que tenia al poble ben amargat. És per això que les gents del poble varen decidir fer fora al Rei i posar-ne un de més bo i just. És per això i des d’aquell dia, que cada any celebren amb festa i disfresses que van aconseguir fer fora del seu reialme el Rei Dèspota, i es per això que fan un ninot de palla vestit de Rei del qual se’n burlen i acaben cremant a la foguera. Una versió, en certa manera diferent de l’origen real de la festa, però que serveix per acostar als infants la figura del Rei Carnestoltes.

LA LLEGENDA DEL MARINER DE SANT PAU, UN MARINER TERRA ENDINS, Joan Soler i Amigó, Txell Darné, Col·lecció Vet aquí, Editorial Efadós (2011) –> Aquest conte és un conte popular català força conegut, com a mínim, el fet d’haver estat immortalitzat per Verdaguer fa que la seva popularitat sigui una mica superior que la d’altres contes populars de les nostres terres, i això ha fet que avui tingués com a mínim un parell d’opcions de contes per escollir portar-vos. Un de l’editorial Susaeta, i aquesta nova versió feta per Efadós. Una versió que particularment m’agrada molt amb unes il·lustracions molt originals de Txell Darné que barreja il·lustracions amb fotografies reals antigues dels indrets on va a parar el mariner.

Es tracta d’il·lustracions fetes amb diferents materials, taps de suro per a les cares dels personatges que hi apareixen, també apareix escorça d’arbres, trossos de papers… El resultat és una versió de la història molt acurada i una molt bona edició.

LA COCOLLONA: UNA FIGURA SIMBÒLICA DEL RIU ONYAR, David Guàrdia, Editorial Efadós (2011) –> Aquest conte és una de les poques edicions, per no dir la única que trobem en format conte d’aquesta història. No només m’he decidit a portar-vos-la per ser l’única, sinó per la qualitat de la seva història, il·lustracions i edició. Forma part de la col·lecció Vet aquí, una col·lecció molt interessant, de la que m’agrada molt, poder-vos portar aquest títol. Un conte que no només explica la pròpia llegenda, coneguda per tots, sinó que també hi afegeix elements propis de l’autor. Pel que fa a les il·lustracions, que són de l’autor, cal dir que són molt fosques i serioses, però que pel tipus d’història que expliquen, hi encaixen perfectament.

Crec que val molt la pena que us el compreu si us interessa aquesta història.

Potser us pensareu que és un xic complicat trobar un cotne de l’Olentzero, i poder-ho fer en castellà encara més; però suposo que si no aneu a Euskadi us serà complicat poder-lo comprar. Tot i així em venia molt de gust tornar-vos-el a portar, i és que d’aquests contes ja us vaig parlar.

TODO LO QUE DEBES SABER DEL OLENTZERO, Susana Pinto, IL·L. Patxi Pelaez, Editorial Banaka Media –> Aquest conte és el primer d’una col·lecció sobre l’Olentzero que té un altre títol, el segon títol rep el nom del “Olentzero y el misterio de las cartas perdidas”, però considero que aquest que us porto és més adequat per con`peixer una mica la figura de l’Olentzero. Ens explica com és, on viu, qui són els seus amics i quina és la seva funció. Ho fa a través d’una història inventada però basant-se en el personatge original, i són contes divertits i amb unes il·lustracions que m’enamoren cada vegada que les veig.

Si bé, ja fa força temps, més d’un any i mig, que us vaig portar els orígens de la Reina de les Neus del grans HC Andersen, i també us vaig portar el seu corresponent conte amb la seva història, he estat pensant que no estaria malament poder portar-vos de tant en tant, altres versions d’algun conte que ja hagi fet i que em puguin semblar interessants. És per això que avui m’he decidit a portar-vos una versió molt especial, que tan bon punt vaig tenir a les mans per primera vegada, vaig saber que era especial.

LA REINA DE LA NEU, HC Andersen, Adap. Marie Díaz, Il·L. Miss Clara, Editorial Baula (2011) –> Aquesta història és una molt bona adaptació del gran conte de HC Andersen, i ho fa amb unes il·lustracions que us captivaran des del primer moment, amb una tendresa i una delicadesa molt adient per una història així. Pel que fa al text és molt fidel a l’original però amb l’estil de l’adaptadora, i l’edició és molt acurada. És d’aquells contes que fa goig tenir a la prestatgeria de casa i que ve molt de gust mirar i rellegir de tant en tant.

M’agrada moltíssim el text que l’editorial ha decidit posar a la contraportada, que normalment és una petita sinopsi del llibre, en el seu cas però és una mena d’introducció i diu així: “En una illa situada molt al nord hi ha, diuen, una fetillera que té poders esfereïdors. El seu palau és una glacera envoltada de banquises. És capaç de provocar allaus i pedregades amb un bufec, i de dominar la rufaga. L’anomenen la Reina de la Neu…”

La Reina de la Neus o Reina de les Neus segons Andersen és sens dubte un dels personatges més freds i més malvats que el gran autor danès ha estat capaç de crear, o com a mínim, així ho considero jo. La seva cueltat i la seva manera de manipular els sentiments d’un nen, la fan un personatge odiós i molt gèlid. I és que l’hivern i el fred a vegades tenen aquesta connotació gèlida i cruel personificada en la reina antagonista de la història que avui hem recuperat.