El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ PETITS CONTES (6)

4 juliol 2014
0

Una vegada més us porto els nous títols que la col·lecció Petits Contes ha publicat en els darrers mesos, i és que mica en mica van ampliant una col·lecció de clàssics, tous, amb un molt bon format, relativament econòmics que cada dia compta amb més títols i més il·lustradors que il·lustren històries clàssiques i que aporten el seu granet de sorra a l’imaginari col·lecctiu.

Aquest cop dos títols més, els dos il·lustrats per Ximena Maier que fa una feina molt i molt bona.

EL SASTRE VALENT, Il·l. Ximena Maier, Col·l. Petits Contes, Editorial Baula (Març 2014)

105006_sastre_valent

EL GAT AMB BOTES, Il·l. Ximena Maier, Col·l. Petits Contes, Editorial Baula (Març 2014)

105007_gat_botes

El Trompeta recomana… EL DIA QUE LES CERES DE COLORS VAN DIR PROU

27 juny 2014
0

EL DIA QUE LES CERES DE COLORS VAN DIR PROU, Oliver Jeffers, Andana Editorial (2014) –> Avui el conte que us porto és un conte que es mereix ser recomanat ell tot solet, perquè em sembla brutal. Haig de reconèixer que tinc certa debilitat per l’Oliver Jeffers, sempre m’ha semblat molt bo i les seves històries espectaculars, dolces, divertides, curioses. El seu estil és molt característic i tot plegat fa que àlbum rere àlbum em sorprengui cada vegada més. Aquesta vegada ens regala un conte amb un títol súper llarg i espectacular. És molt divertit, i és que us deixo amb la sinopsi de l’editorial perquè us en feu cinc cèntims de què va la història.

“Ha esclatat la revolució a la capsa de ceres d’en Duncan. La vermella es queixa d’explotació laboral; la blanca creu que li fan el buit; la negra pateix una crisi d’identitat; i les ceres groga i taronja han signat una pau armada, enfrontades per quin és el color del Sol.
¡Així no hi ha manera! En Duncan vol pintar allò que li agrada però també vol que les seves ceres de colors estiguin contentes.
¡Ja n’hi ha prou de camions de bombers vermells, elefants grisos i cels de color blau! Quan en Duncan es trobi la capsa de ceres plena de cartes, amb les peticions i suggerències que fa cada color, es plantejarà la seva faceta artística i començarà a veure la vida amb altres ulls.”

Aquest és un conte que convida a imaginar, a somiar amb coses de colors impossibles, a potenciar la creativitat, a aprendre a veure les coses amb colors diferents dels que ens ofereix la natura. Cada plana està formada per una de les cartes que escriu un color, i està dibuixat com si ho hagués fet el propi Duncan. De fet, aquesta és la gràcia i el conte em va semblar tan brillant, tan adient, tan divertit que ja n’he comprat dos exemplars per regalar. Us deixo amb algunes imatges del conte, a veure què us sembla.

thedaythecrayonsquitcover tdtcq image_14 tdtcq-1 TheDaytheCrayonsQuit_interior_15large TheDaytheCrayonsQuit_interior_9large tdtcq-3 tdtcq-2 crayons-spread-web crayon3 crayon2

El Trompeta recomana… CONTES CONTRA ELS GÈNERES ESTABLERTS

20 juny 2014
0

Sé que amb aquest títol tot plegat queda una mica estrany, però avui us vull portar dos contes que analitzen un tema que sempre m’ha molestat especialment, i que es repeteix generació rere generació en els nostres nens i nenes. Es tracta dels convencionalismes socials, de gènere, allò que està establert que està bé que li agradi a una nena, i allò que li ha d’agradar a un nen. Totes les nenes han de somiar en ser princeses i els nens han de somiar a ser futbolistes. Doncs no! Aquests dos contes són en el fons una crítica social, una crida d’atenció en contra d’allò que és per nens i allò que és per nenes. Però és que el que més ràbia fa, és que aquests esquemes socials no es trenquen, i els continuen potenciant, famílies, escoles, societat i televisió. Els dibuixos per “nenes” són roses i de princeses, els de “nens” de superherois. Perquè no pot disfressar-se una nena d’spiderman? Perquè un nen no pot jugar a nines? Ja està bé, ja n’estic farta de sentir els meus nens que diuen: “el rosa es un color de chicas” o “els nens no poden jugar a nines”, va home va! I no hi ha manera de fer-lis-hi entendre… En fi, una lluita sense final! Ara si, us porto els contes, us encantaran! Són una delícia!

RÍNXOLS D’ÓS, Stéphane Servant, Il·l. Lætitia Le Saux, Editorial Joventut –> La història d’aquest conte és una història força senzilla però clara. Els animals del bosc estan organitzant la seva festa de Carnestoltes, i la família d’óssos (pare, mare i fill) estan decidint quina serà la seva disfressa. La Mama Ós ha preparat el seu fantàstic vestit de Ventafocs, el Papa Ós vol sorprendre a tots amb la seva disfressa de Llop Ferotge, però i l’Osset? Ell tot convençut diu que es disfressarà de Rínxols d’Or, però al pare no li fa gens ni mica de gràcia que el seu fill porti faldilles i trenes rosses i llargues. Intenta fer-lo canviar d’opinió però l’Osset sembla ue es mantindrà ferm en la seva decisió. L’àlbum en sí no pot ser més clar, i les il·lustracions són fantàstiques, d’una il·lustradora francesa que no coneixia i que m’ha agradat molt descobrir, la Lætitia Le Saux.

4085 4085img1 4085img2 4085img3

L’OLIVIA I LES PRINCESES, Ian Falconer, Andana Editorial –> L’Olivia i le sprinceses és la darrera entrega protagonitzada per la porqueta amb més personalitat del món de l’àlbum il·lustrat. A mi personalment em té enamorada i em semblen uns contes divertits, entretinguts, originals. Aquesta vegada l’Olivia té una crisi d’identitat. Al seu voltant totes les altres porquetes volen ser princeses, però ella no ho té tan clar. Perquè hauria de voler ser princesa? Ella creu que pot ser molt més, ella vol ser diferent a la resta. Mai veuràs a l’Olivia vestir de rosa i això la fa especial i diferent, i és per això que els seus em semblen contes divertídissims, bonics, i a més aquesta vegada fa una reivindicació que des de petita també ha estat la meva: “no m’agraden les princeses roses!”

olivia 8 olivia 1 OliviaPrinceses2 olivia 3 olivia 4

 

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ I PER QUÈ NO?

13 juny 2014
0

Aquesta nova col·lecció de Baula és una aposta sens dubte diferent i original, és una col·lecció en que cada història neix a partir de moments oi situacions quotidianes que els infants comparteixen amb els seus pares a casa; i ho vol enfocar d’una manera divertida i amena, fent que grans i petits puguin compartir aquestes històries i veure-s’hi en certa manera reflectits. Històries del dia a dia i que a vegades els pares no hi saben trobar solucions o no tenen el temps o la paciència que voldrien. Els textos i il·lustracions són de l’Eva Santana que fa una feina magnífica en els dos contes que de moment conformen la col·lecció. A part a les dues planes finals del llibre hi ha una part de consells de la Victòria Cardona on t’explica la temàtica o problemàtica que enfoca el conte així com la manera en com es poden enfocar i solucionar, proposant alternatives o simplement explicacions al perquè els hi passa allò als infants o es comporten de certa manera.

MAMA, JUGUEM?, Eva Santana, Consells Victòria Cardona, Col·l. I per què no?, Editorial Baula (Març 2014) –> En aquest conte, en Joan que és el protagonista de la col·lecció demana constantment l’atenció de la mare perquè jugui amb ell, la mare però té moltes coses a fer i no pot, no pot al llarg de tot el dia, ni al migdia, ni a la tarda, ni al vespre… I arriba dilluns al matí, moment de portar el nen a l’escola i anar a treballar, i al cap de la mare el fet de no haver pogut jugar amb el seu fill.

105010_ipqno_juguem_guardas_correcciones-1_Page_1 105010_MamaJuguem__2 (1)-1_Page_11

QUINA NIT!, Eva Santana, Consells Victòria Cardona, Col·l. I per què no?, Editorial Baula (Març 2014) –> Avui el Joan passarà la nit del lloro, i els hi farà passar als seus pares: “Tinc set”, “Tinc pipi!”, “Hi ha un monstre a l’habitació!”… Tot plegat, uns pares que no dormen en tota la nit, i un nen que té por a la nit, a la foscor, etc, etc. Una etapa que molts de nosaltres hem passat quan érem menuts, que potser necessitàvem adormir-nos amb una petita llum o que el més mínim soroll ens feia anar esporuguits cap al llit dels pares.

105011_ipqno_nit_GUARDAS_correcciones-1_Page_1 105011_QuinaNit!_3 (1)_Page_11

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ SOM-HI!

6 juny 2014
0

Avui us porto una de les noves col·leccions de l’editorial Baula, es tracta de la col·lecció Som-hi! il·lustrada per en Guido Van Genechten, probablement un dels il·lustradors per a nens belga més famós i amb un estil molt i molt infantil i pensat per a nens molt petits. De fet aquesta és una col·lecció molt senzilla, són contes on a cada plana apareixen un munt d’animals del mateix tipus i el nens ha de trobar els que miren cap a un costat o un altre, els que fan aguna cosa en concret o portem alguna cosa que els identifica i els diferencia de la resta. Són contes divertidíssims, d’aquests per mirar una llarga estona. Tapes i planes dures, quadrats, coloristes, fons llisos blancs o negres, on el que hi destaca realment són els dibuixos. És una col·lecció molt divertida i entretinguda que us recomano molt especialment per a nens menuts.

BALLEM!, Guido Van Genechten, Col·l. Som-hi!, Editorial Baula (Febrer 2014) –> En aquest conte, a cada plana anem trobant un dels animals que va al ball, potser pel que porta, algun complement, algun element identificador que ens fa veure que aquell va a ballar i passar-ho d’allò més bé.

105576_Ballem

FEM UNA FESTA!, Guido Van Genechten, Col·l. Som-hi!, Editorial Baula (Febrer 2014) –> Aquesta vegada el fil conductor per anar descobrint cada plana és una festa d’aniversari, com sabrem quin mussol va a la festa? O quina zebra? A cada plana els nens i les nenes hauran de trobar algun element identificador que ens permeti descobrir-los, potser un regal, un barret, unes serpentines?

105577_Fem-una-festa

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ PETITS DESCOBRIMENTS (3)

30 maig 2014
0

Avui us parlaré de nou d’una col·lecció de la que ja us he parlat amb anterioritat, i dels seus dos nous títols publicats, es tracta de Petits Descobriments, una col·lecció que com ja us he explicat altres vegades em sembla molt interessant, ja que s’encarrega d’explicar als infants els processos de les coses, per tal que entenguin d’on surten, d’on vénen…

Amb lletra lligada i de pal, tapes toves i combinant il·lustracions i fotografies, són les característiques principals d’aquesta col·lecció.

ABANS NO HI HAVIA MÒBILS, Marta Luna, Il·l. Ximena Meier, Col·l. Petits Descobriments, Editorial Baula (març 2014) –> Sota aquest títol hi ha una història molt bonica sobre les coses que els nostres avis o els nostres pares no tenien i que ara existeixen, no hi havia televisió, no hi havia ordenadors, no hi havia mòbils… Explica el que feien i fa que l’infants es pregunti si potser en un futur també tindrà fills i néts, i si potser tindrà alguna cosa que ara no té.

105581_Abans-no-hi-havia-mòbils

NO PORTO DINERS, Marta Luna, Il·l. Ximena Meier, Col·l. Petits Descobriments, Editorial Baula (març 2014) –> Aquest és un conte que està molt bé per fer entendre als nens que els diners no cauen del cel, que el caixer automàtic no és una màquina de fabricar bitllets, i que no en tenim tots els que voldríem. Que els diners s’han de guanyar, i que per guanyar-los hem de treballar un mes sencer, i el que fa el caixer és guardar-los. Un conte perquè els infants comencin a entendre la importància i el valor real dels diners i que no es pot anar demanant constantment tot allò que voldríem tenir.

105582_No-porto-diners

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ CONTES I EMOCIONS

23 maig 2014
0

Avui us porto una nova col·lecció de l’Editorial Baula, es tracta d’una col·lecció que sota el títol contes i emocions pretén acostar als infants més menuts, als primers lectors, contes sobre diferents emocions que ells mateixos poden conèixer prou bé o han viscut en més d’una ocasió. Una col·lecció escrita amb lletra de pal, a la solapa l’adutl hi podrà trobar el text sencer, a més d’una sèrie de consells per tal d’enfocar positivament i treballar amb els infants cadascuna de les emocions.

És una col·lecció que a més va acompanyada d’unes il·lustracions molt tendres i clares de la Cristina Picazo que ha fet una magnífica tasca en aquesta col·lecció.

EN RAÜL TÉ POR, Andreu Martín, Consells Rosa Maria Roca, Il·l. Cristina Picazo, Col·l. Contes i Emocions, Editorial Baula (març 2014) –> Una història senzilla, un nen que juga al parc amb la seva amiga, de sobte es queda sol, no veu a la mare i no sap què fer, la sensació de solitud s’apodera d’ell i comença a plorar i bramar desconsoladament i…

105583_En-Raül-té-por

LA BRUNA TÉ ENVEJA, Andreu Martín, Consells Rosa Maria Roca, Il·l. Cristina Picazo, Col·l. Contes i Emocions, Editorial Baula (març 2014) –> La Bruna i la Mar són dues amigues que un dia s’enemisten perquè la Bruna vol la nina nova que li han regalat a la Mar, però aquesta no li vol deixar, i una estira per una banda i l’altra per l’altre i “Crac!”, la preciosa nina es queda sense braç. Què faran ara les nenes? Com actuaran les mares?

105584_La-Bruna-té-enveja

El Trompeta recomana… POEMES DIBUIXATS

16 maig 2014
0

Avui us volia portar només un conte, i us explicaré perquè. Al veure’l em va recordar a la meva infantesa, a l’escola. I és que quan jo era petita al meu cole, per Sant Jordi feien un llibre amb els relats, poemes guanyadors de cada curs. Cada curs feia una cosa diferents, els de primer i segon participàvem en la categoria de Dibuix, endevinalles i també cal·ligrames. O alguna cosa així… I cada any se’t sumaven o et canviaven les categories en les que et tocava participar o podies fer-ho.

I jo recordo amb especial afecte els cal·ligrames, m’encantava fer-ne, i havia guanyat en més d’una ocasió. És per això que quan vaig descobrir el conte que us porto avui, em vaig transportar immediatament a la meva infantesa, i és per això que em feia especial il·lusió portar-vos-el per separat.

POEMES DIBUIXATS, Montse Ginesta, Col·l. Capsa de Cpntes, Editorial Baula (març 2014) –> Tot i que el títol del conte els anomeni poemes dibuixats, no deixen de ser allò que us explicava abans els cal·ligrames, dibuixos al voltant del quals vas escribint el text, de manera que les paraules esdevenen les línies delimitadores del dibuix, i fer i escriure cal·ligrames amb certa gràcia on text i dibuix baixin especialment units no és tasca senzilla. I aquest conte és una bona mostra de cal·ligrames pensats per als més menuts, per llegir-los, compartir-los amb els adults, i qui sap potser despertar-los certa curiositat, i alguna vegada fer-ne algun. És molt divertit, creieu-me!

105012_Poemes-dibuixats-e1391015509632

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ CALAIX D’IMATGES (2)

9 maig 2014
0

Si l’altra vegada que us vaig portar aquesta col·lecció us vaig dir que m’havia encantat, aquesta vegada em reafirmo en els meus pensaments i torno a dir que Calaix d’imatges em sembla una gran col·lecció per ensenyar els primers conceptes, les primeres nocions bàsiques. Es tracta de dos nous títols d’aquesta col·lecció de l’Editorial Combel que enguany celebra el seu 25è aniversari, i ho fa amb la publicació d’entre molts d’altres de títols com aquests. Aquesta col·lecció s’encarrega d’ensenyar als més menuts els primers conceptes i nocions bàsiques a través d’uns contes molt resistents,de línies senzilles, colors vius, fons blancs, quadrats, poques planes, tapes i planes dures… Es tracta d’uns contes editats en un inici a França, i ja sabem que França és un dels gran referents mundials en el món de la litreratura infantil, i la qualitat de les seves publicacions està més que contrastada. És per això prou evident que aquesta col·lecció em sembla sens dubte fascinant, les il·lustracions de Xavier Deneux em semblen molt i molt bones. És un conte que esdevé un joc estètic de línia simple i moderna, a través d’un calaix d’imatges i figues en relleu. Aquesta vegada els títols que ens porta són Els colors i Les formes.

ELS COLORS, Xavier Deneux, Col·l. Calaix d’imatges, Editorial Combel –> Dels dos nous títols d’aquesta col·lecció el que sens dubte m’ha agradat més és aquest per com està fet, les il·lustracions i els colors que treballa.

CV_couleurs_spa.indd

LES FORMES, Xavier Deneux, Col·l. Calaix d’imatges, Editorial Combel –> Aquest títol haig d’admetre que no em va agradar tant com l’altre, però tot i així em va encantar igual que tots els de la col·lecció. M’agrada pel fet que les formes que treballa no són simplement les habituals: quadrat, rodona i triangle; i és que va una mica més enllà i et parla del con, del rombe, del semicercle, l’oval…

CV_formes_spa.indd Les formes foto interior-1500

El Trompeta recomana… LA MÀQUINA DE PESSIGOLLES

2 maig 2014
0

LA MÀQUINA DE PESSIGOLLES, Elisenda Queralt, Il·l. Roger Olmos, Editorial La Galera (Febrer 2014) –> L’autora del llibre va guanyar el premi Sant Joan de Déu 2013 per aquest text, i l’encarregat d’il·lustrar el conte va ser en Roger Olmos, una fantàstica elecció per una història surrealista i divertida com és aquesta. Us en faig un resum de l’argument i entendreu a la perfecció perquè l’estil del Roger hi encaixa tan bé.

En Pere Totselsgustos és un àvid venedor interplenatari, un comerciant capaç de vendre qualsevol cosa a qualsevol dels planetes de la galàxia, porta recorreguts un munt de planetes i a tots els hi ha aconseguit vendre les idees i els invents més rocambolescos. No hi ha galàxia que se li hagi resistit mai fins que un dia arriba al planeta de les Mans. Un planeta on hi ha una mà de mans: mans esquerra esquerranoses, dretes conservadores, la mà de l’alcadesa, les mans unides, la mà foradada (una despilfarradora nata), les manetes… Però quin és l’invent que els hi pot vendre? Ja ho té, la màquina de les pessigolles. Ho té coll avall que els hi podrà vendre! Però segur que serà així?

Tot el text va utilitzant frases fetes i analogies i comparacions amb les mans: “mans buides”, “mans i mànigues”, “una mà al davant i l’altre al darrera”…

És una història divertida i sorprenent, i crec que és una molt bona història, i força diferent per als més menuts cansats d’històries típiques i clàssiques i que busquen alguna cosa diferent i que els sorprengui.

La màquina de pessigolles i troquel