L’Elefant Trompeta

Fa un parell de dies vaig estar de passeig per Sant Cugat, i vaig descobrir un racó fantàstic, una llibreria infantil preciosa. Es tracta de l’espai EL PATI DE LLIBRES, es troba al carrer Xerric 22.

Els contes estan molt ben organitzats, podem trobar diferents seccions: contes per nadons, contes i llegendes, àlbums il·lustrats, pop-up, contes en altres idiomes… És un espai encantador, decorat i organitzat amb molt gust, una molt àmplia selecció de contes, una molt bona presentació, dues plantes, i un espai dedicat a acollir originals de grans il·lustradors del panorama català.

M’agrada especialment, la gran quantitat de material de que disposen i la seva perfecta organització, un espai molt ben aprofitat, sens dubte. Si us agrada el món de la literatura infantil i un dia us passeu per Sant Cugat, no dubteu en entrar-hi! És com una petita llar de conte…

De moment us deixo amb algunes imatges d’aquest bonic espai perquè hi aneu fent boca, per a més info, podeu entrar a la seva web.

Si us hi voleu acostar, ja sabeu:

El darrer dels meus articles sobre els carrers engalanats de Festa Major està dedicat al carrer Berga, que ha triat el món dels infants com a temàtica per al seu guarniment de carrer.

Podem trobar moltes coses relacionades amb el món dels nens, de l’educació i de la docència; una aula d’escola amb els seus pupitres, els penjadors, tots els nens amb la seva bata, un pati, una mestra, cunes, un menjador… en definitiva una autèntica escola infantil.

I és que aquest carrer per a mi cada any té un mèrit especial: i és que any rere any continuen guarnint tot i trobar-se allunyats del nucli de guarniment dels carrers. I és per això que cada any trobo que val la pena que tots fem un esforç per acostar-nos-hi.

Com a curiositat, he trobat un autèntic Elefant Trompeta. M’ha fet moltíssima gràcia! Busqueu-lo en aquestes imatges, a veure si vosaltres també el trobeu.

El segon article de la Festa Major està dedicat al carrer Bruniquer, que enguany s’ha centrat en el fantàstic conte de l’Alícia al País de les Meravelles. Un conte amb un munt d’elements que han de ser tot un gust de posar en un carrer de Festa Major. Del carrer m’ha agradat l’Alícia, tallada d’una forma força peculiar, i detalls com que totes les persianes de locals del carrer, han estat pintades amb forma de cartes, d’asos.

Els rellotges han estat presents a tot el carrer, i és que el temps és un aspecte molt important pel famós Conill Blanc; que el podem trobar a la contraportada del carrer juntament amb la Reina de Cors.

De la contraportada puc destacar un aspecte que em va cridar força l’atenció, i és que les il·lustracions del Conill Blanc i la Reina de Cors en les que s’han basat són les originals de John Tenniel. A vegades està molt bé el fet de prendre de grans il·lustradors aspectes com aquests.

Voleu descobrir el fantàstic món de l’Alícia al Páis de les Marevelles, us hi convido a entrar, però aneu en compte que potser empetitiu o us convertiu en gegants. Sinó mira el que li va passar a la pobra Alícia.

Enguany la Festa Major de Gràcia s’ha vestit i engalanat amb les seves millors robes per portar-nos una vegada més carrers preciosos. Aquest any estic especialment contenta ja que hi ha tres carrers que han centrat la seva temàtica entorn el món dels nens. El que us porto avui, concretament, es centra  en el món dels contes, el món de Hansel i Gretel: el carrer Joan Blanques de Baix. Hauria preferit el nom nostrat del conte Ton i Guida, o la Caseta de Xocolata. Però això és el menys important veient-ne el resultat.

Un munt de caramels, “xugus”, piruletes, xupa-xups han guarnit una bona part del carrer. Acompanyat per la presència d’en Hansel i la Gretel a una de les portalades, i la magnífica caseta de xocolata; i supervisant-ho tot a la part de dalt, la bruixa. Té tot allò que tots ens imaginem al sentir el conte: xiclets, núvols, galetes, xocolata… I per dins és temible i esgarrifosa, amb detalls tan sorprenents com un foc preciós, una olla amb ossos autèntics, uns pots amb productes llefiscosos, un corb engabiat…

Trobant tot això al cap del carrer, vas avançant pel temible bosc en el que es perden els dos nens, per acabar en una portalada final també estupenda: amb uns arbres que fan por, un llac brut, granotes, rates…

Aquest any cal destacar la il·luminació: m’ha encantat: els xupa-xups tenen llum, les “flors-fanalets”, i uns fanals preciosos al cap de tot el carrer. I fixeu-vos bé en alguns ulls que hi podeu trobar, potser també brillen en la foscor…

D’acord, potser sí que es nota una mica massa que he tingut el gust i el plaer de guarnir part del carrer. I per això els hi agreixo enormement a la gent que m’ho permet any rere any, i és que no és gens fàcil enfilar un elefant al damunt d’una escala d’un carrer guarnit de Festa Major.

Us deixo amb algunes fotografies del carrer i us desitjo molt bona Festa Major, i molta sort a tots els carres engalanats!!!

Farà cosa d’un mes vaig descobrir una botiga que em va enamorar, es tracta de la jugueteria Nap-Buf que podeu trobar al Carrer Santaló 51. Una jugueteria que des de l’any 1972 ofereix joguines d’importació de marques d’aquestes que tan m’agraden i que té la peculiaritat de ser especialista en les joguines de fusta i nines; a la vegada que té producció i per tant marca pròpia en complements i joguines de roba i fusta. fet que encara la fa més especial.

Si baixeu a la planta de baix descobrireu un racó per a les cuinetes, un altre per a les boniques cases de nines i els seus complements, un altre dedicat a les nines… en fí, us agradarà, s’hi poden descobrir noves i interessants marques.

Avui us porto una llibreria molt nova i molt gran que han obert a Barcelona i de la que m’havien parlat, Bertrand. D’ella puc destacar que es troba en un espai privilegiat, a Rambla de Catalunya 37. El local que ocupa és enorme, la decoració està pensada amb un gust exquisit, el mobiliari és molt adequat, l’espai és preciós i d’allò més ben aprofitat. Però us parlo de la secció infantil que és el que a mi més m’interessa.

Curiosament hi ha un apartat d’allò més ampli, i a part de trobar tots els contes i editorials que trobem normalment a altres llibreries grans. Hi ha una part de llibres seleccionats per ells on vaig descobrir contes o àlbums més especials i diferents, allunnyant-se de les grans Editorials, ens presentaven dos llibres d’una editorial argenitna pràcticament desconeguda al nostre país, i eren preciosos.

En fi, trobar racons que et sorprenguin una micona de tant en tant, ja està prou bé.

Em quedo amb la frase que hi a la paret de la part de literatura infantil: “Llegir és jugar amb la imaginació”.

Hola a tots i totes! El Petit Príncep va ser la primera llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil que vaig descobrir com a mestra i amant dels contes, bé, de fet, com a futurible mestra, ja que per aquell temps encara estudiava a la universitat. Va ser una professora que ens en va parlar i un dia m’hi vaig acostar.

Em vaig quedar al·lucianda que pogués haver una llibreria única i exclusivament pensada per al públic infantil i juvenil, i l’altre dia anant a la jugueteria l’Ou, de la que ja us he parlat, hi vaig passar per davant. Evidentment, no vaig poder evitar entrar-hi a fer-hi un cop d’ull, i vaig tenir la sensació d’entrar a una botiga diferent. El que aquell dia m’havia enamorat ja no ho vaig trobar.

Recordo que abans hi havia una secció dedicada única i exclusivament al Petit Príncep, gran personatge que donava  nom a la botiga, que ha passat a denominar-se Al·lots, el Petit Príncep, guardant la nomenglatura Petit Príncep com a element purament decoratiu. De fet tinc la sensació que la botiga deuria canviar de mans i és per això el canvi de nom, mantenint l’antic per no haver de començar de zero, i és que ja hi havia un llarg camí recorregut.

La llibreria continua tenint les seccions que hi havia abans, una part de literatura juvenil, una part dedicada a tots els públics, i l’apartat infantil ens el divideix en:

Primeres edats
- Primers coneixements
- Llibres-joc
- Àlbums il·lustrats
- Mini diccionaris
- Primers contes els clàssics

Primers lectors (5-7 anys)
- Pictogrames
- Primeres lectures
- Coneixements
- Àlbums il·lustrats
- Reculls de contes

Podem trobar moltes editorials i molt material, però hi vaig trobar a faltar certa selecció en els materials exposats com a novetats o destacats a les taules centrals. Considero que és una llibreria que pels anys de tradició que té (1996) i la fama que ha acaparat durant aquest temps convé conèixer, però trobo que no és d’aquells espais que us enamoraran pel seu encant o pels seus racons.

Aquests dies d’estiu estic aprofitant per descobrir racons que durant la resta del curs no tinc el temps per visitar, d’aquest que us porto avui ja me n’havien parlat dues lectores del Bloc i em picava molt la curiositat.

Es tracta d’un botiga de joguines i mobles per a infants que es diu l’Ou, es troba al Carrer Villarroel 103,  entre Consell de Cent i carrer Aragò.

La decoració és preciosa, i els materials i marques de les que disposen també. Està tot extremadament pensat i col·locat perquè sigui atraient, estigui bonic i sembli una autèntica casa de nines pelna de joguines. Tenen marques que no havia vist mai, i altres queja coneixia. Cuinetes, peluixos, joguines de roba i de fusta… Fa cosa tocar res de tan ben col·locat que està tot. Sense embolcalls, ni capses de plàstic o cartró, hi ha exposades les joguines tal com són, i això actualment és un luxe que en general les botigues no es permeten.

Evidentment, com tot aquest tipus de botigues, és una mica cara. Però val la pena passar-hi. Se’t cau la baba…

L’altre dia passejant per les Rambles de Camí a l’exposició de la Montse Tobella a la Sala Rovira, vaig passar per davant d’una llibreria que em va fascinar: la llibreria Fabre, a Rambla Catalunya 52.

Perquè? Doncs perquè en ella vaig descobrir una llibreria especialitzada en literatura alemana on hi havia una gran quantitat de conte infantil en aquest idioma, a la vegada que un munt de joguines antigues i de fusta. La majòria dels seus productes d’importació i procedència germànica.

A l’aparador hi havia una gran acumulació de Pincchios de fusta i alguns contes alemanys i no m’hi vaig poder estar d’entrar-hi a fer un cop d’ull.

Una llibreria amb molts anys d’història, fundada el 1860, és la més antiga de la ciutat de Barcelona. En una primera etapa (fins al 1951), l’espai estava destinat a literatura especialitzada de tipus tècnic i en obres més generals; venent productes tan en castellà com en anglès, francés o alemany.

La seva segona etapa a partir de 1951 va ser quan es va convertir en la llibreria alemanya més especialitzada de la ciutat, on a part de llibres i contes fantàstics, en l’última dècada han abandonat gran part de la seva vesant de papereria per incloure també joguines de fusta precioses i altres elements i figures antigues alemanyes de regal. La majòria dels productes exportats actualment ‘Alemanya i Austria, amb una riquesa i varietat excepcionals.

Explica’t això, es tracta d’un d’aquells racons en els que, per curiós, val la pena perdre-’shi una estona i descobrir materials que en el nostre idioma no han estat mai publicats.

Fa uns dies va acabar l’exposició d’originals de la Montse Tobella a la Sala Rovira, per diversos motius no hi vaig poder anar de bon principi i si me’n descuido no hi puc anar, finalment, un parell de dies abans de que acabés m’hi vaig poder acostar. no vaig poder fer fotografies per decisió de la sala però em quedo grabat a la meva memòria uns originals fantàstic i preciosos. És una llàstima que amb les publicacions es perdin les textures que els autors aconsegueixen amb els seus originals.

La màgia dels regals, un dels meus preferits, em va fascinar; el seu personatge de la Neus; la seva participació en Tatano i Cavall Fort; La pluja de sons i colors, i Camí del Sol, també hi havia una versió de Robin Hood i alguna il·lustració del seu darrer conte publicat amb Bromera: L’hàmster d’en Josep… Unes autèntiques obres d’art precioses.

Enhorabona per una exposició fantàstica!