L’Elefant Trompeta

La Carole Hénaff va néixer a Orange (França), tot i que va passar tota la seva infantesa a París. Va estudiar un any en un institut de Louisiana (Estats Units), i de tornada a París va estudiar dos anys de literatura teatral. L’any 1994 es va instal·lar a Barcelona, aquí va decidir començar la seva carrera en el món de les arts gràfiques. Va treballar a l’estudi Peret durant 4 anys en el món de la publicitat, editorial i identitats corporatives.

Després d’un viatge de tres mesos a l’Àfrica es va decidir a muntar el seu propi estudi de disseny gràfic i il·lustració, i compagina ambdues activitats habitualment. Ha publicat en el món de la il·lustració infantil amb moltes editorials d’àmbit català i internacional. Una de les seves darreres obres ha estat El palacio del pájaro azul, i és gràcies a aquesta darrera que la vaig descobrir. Espero que us agradi conèixer-la una mica més, i us deixo ara sí amb les seves paraules:

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Siempre me gustó dibujar,  después de estudiar literatura teatral en Paris me apunté en un curso de artes gráficas, donde nos enseñaron la ilustración, el cómic, pero también el diseño gráfico, lo que me llevo a trabajar en el estudio de Peret.
A la vuelta de un viaje por África de 3 meses, tenía ganas de hacer un trabajo más personal y me dediqué unos meses en pintar a partir de mis apuntes de viajes. Hasta que un día un amigo de una editora vio los cuadros y me propuso un libro. Fue Smara de Paula Caballeira publicado por Kalandraka.
Y así empezó…

- Quant temps fa que t’hi dediques?
Hace justo 10 años.

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Lo más complicado como en cualquier trabajo, es saber venderse y el factor suerte, encontrar la editorial que confíe en ti y que te dé la primera oportunidad. Y luego es dibujar, dibujar y dibujar.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
El “Sin Titulo” editado por Blur, que recoge imágenes, recortes, fotos de distintos viajes. Es un libro personal donde podía elegir qué poner, cómo, cuándo…  Lo maqueté con total libertad de la A a la Z. Eso fue un verdadero placer!

- I quin va ser el més difícil?
“Arabian Nights” Wafa’ Tarnowska publicado por Barefoot Books, (Las mil y una noches, ed. La Galera)
Tardamos mucho sobre los bocetos, la editorial fue muy exigente, también tuve que adaptarme a sus expectativas. Y el libro fue creciendo a medida que trabajamos sobre los bocetos. Trabajé más de un año sobre este libro.

- Has treballat en diferents àmbits, disseny gràfic, il·lustració, publicitat… En quin de tots ells et sents més commode? Perquè?
En realidad me gustan todos. No es tanto el ámbito sino más bien el tema en sí y el reto de cómo responder a la demanda de un cliente de la mejor manera posible.

- Recentment en l’àmbit de la il·lustració infantil, has publicat El palacio del pájaro azul. Explica’ns com va néixer aquest projecte, què explica la història i què ha significat per tu il·lustrar una història com aquesta.
La editorial Gautier Languereau publicó en francés “Arabian Nights” de  Barefoot Books.
Fue entonces cuando la editora de Gautier Languereau  me propuso este texto de Orianne Lallemand. Tenía el proyecto de hacer un libro/casa de muñecas.
La historia habla sobre los caprichos de una niña por obtener sus deseos, hasta que una hada se los concede, pero con un precio muy alto…
Me encantó trabajar sobre este cuento, primero por toda la iconografía del mundo ruso que desconocía, y luego por ser un libro / Casa. Fue todo un reto trabajar sobre este libro.

- Has il·lustrat una adaptació de la Llegenda de Sant Jordi des del punt de vista del drac. Com va ser per tu il·lustrar una versió d’una llegenda tan popular i tan coneguda?
El editor de Cruïlla me dijo “ya es hora que ilustres un cuento de San Jordi!”.  El cuento de Carles Sala y Vila es divertidísimo, no es el típico dragón malo. Le da la vuelta al cuento original. Por ser francesa me sentí honrada de que me propusieran este proyecto!
- Has il·lustrat un llibre sobre les 1001 nits. Va ser difícil il·lustrar cadascuna d’aquestes històries? Amb quina de totes elles et quedes?
En el fondo cada proyecto es difícil. Cuando colaboras por primera vez con una editorial hay que aprender a conocerse, entender sus expectativas. Tardamos muchos en la fase de bocetos, la maqueta cambio varias veces, el libro fue creciendo a medida que avanzábamos. Al final me quedo muy poco tiempo para realizar el color.
Me gustan todas las historias, pero si tuviera que quedarme con una quizás sea Jullanar del mar, porque es un viaje iniciático muy surrealista.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Apunto las palabras claves, miro definiciones, busco sinónimos e símbolos. Entonces es cuando ya empiezo a realizar bocetos buscando la mejor manera para expresar el concepto.
Cuando se trata de un libro infantil, hago primero un mini story Board muy rudimentario, suelo hacer varios bocetos por cada escena que me parece importantes destacar, así puedo elegir las escenas que mejor se adaptan según la composición y el ritmo del libro. Luego dibujo a tamaño real, y si todo está aprobado entonces empiezo a pintar.

- On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Me encantaría probar otros soportes a parte del libro como objetos, téxtil, envasados, etiquetas etc…
Actualmente con mi compañero que es ilustrador también, hemos creado una pequeña tienda de edición limitada de prints, que se llama “Vivez l’instant”.  La puedes visitar aquí: www.vivezlinstant.com
Hemos empezado con prints pero la idea es seguir con otros soportes como Totes bags, postales, imanes, camisetas, etc..

- Il·lustrar és …
Hablar con imágenes

- Si no fossis il·lustradora series …
Diseñadora gráfica

- Com definiries el teu estil?
Difícil, no lo sé muy bien… naif quizás…

- El teu il·lustrador preferit és … Per què?
No tengo un ilustrador preferido, hay tantos que me gustan…
Por citar algunos:
Tom schamp por sus colores, su dibujo muy gráfico, lleno de humor
Shout por su trabajo conceptual, su forma de resolver, su trazo
Frédérique Bertrand por sus composiciones, sus colores, su soltura a la hora de pintar, y por cómo trabaja las distintas técnicas.
Pablo Amargo por como traduce sus conceptos y su línea de dibujo también.

- Has il·lustrat la Lletera, les 1001 nits… Sens dubte clàssics de la literatura infantil, però  quin clàssic que encara no has il·lustrat t’agradaria il·lustrar? Perquè?
Hansel y Gretel, de los hermanos Grimm.  Porque es una historia sobre cómo afrontar los miedos. Y por supuesto Alicia en el país de las maravillas aunque fue ilustrado tantas veces.

- Si fossis un personatge de conte series…
Alicia

- Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
Qui Pleure? De Christian Bruel e ilustrado por Anne Bozellec Ed. Les libres du sourire qui mord

- Un país amb bona literatura infantil és …
Francia…

- Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
No creo que le falte o sobre nada. Cada vez hay más variedad, los editores se esfuerzan en realizar proyectos más innovadores, buscando nuevas fórmulas. También se adaptan a otros formatos como el digital.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil?
No soy una experta pero a pesar de la crisis, se siguen editando libros y se siguen regalando libros a los niños. Y hay cada vez más ofertas.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Acabo de ilustrar “Concierto para orquesta y escalera” un cuento de Antonio Orlando Rodríguez y editado por Ekaré. Estará a la venta en Septiembre.
Ahora estoy trabajando en un cuento de brujas para una agencia de publicidad de Barcelona que quiere lanzar una nueva línea editorial.
Barefoot Books me propuso tres nuevos libros para su colección de mitología griega.
Hay también un proyecto de ilustraciones para un anuario que me encargó una agencia de publicidad de Australia.
Y seguir con nuestra tienda Vivez l’instant.

Nascuda a Buenos Aires l’any 1971, la Natalia Colombo és una il·lustradora amb una gran personalitat i un estil molt marcat en les seves il·lustracions. Això ha fet que un dels seus contes més importants hagi estat guardonat amb el Premi Internacional Compostela. Viu i treballa a la seva ciutat natal, però això no li ha impedit arribar amb les seves il·lustracions a milers de països d’arreu del món, i és que el seu conte “A prop” ha estat traduït a un munt de llengües.

Ja en són quinze els anys que fa que es dedica al món de la il·lustració, quinze anys des de la seva primera il·lustració publicada, un camí molt llarg però també amb moltes recompenses i reconeixements. Una il·lustradora que pel seu estil, per la tendresa de les seves imatges i per la seva frescor, estic convençuda que us encantarà descobrir.

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
No fue una decisión de un momento en el que dije, a partir de ahora comienzo a ser ilustradora. Más bien lo veo como que se fue dando de a poco. Siempre me gustó dibujar como dibujan todos los chicos pero el tema es que yo seguí dibujando después. Me gustaban mucho las historietas, el texto y la imagen juntas. Y de a poco empecé a publicar mis dibujos, empezando con viñetas para textos escolares hasta ilustrar libros álbum y proyectos personales

- Quant temps fa que t’hi dediques?
Ya hace más de quince años si cuento a partir de que algún dibujo mío fue publicado en algún medio.

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Lo importante para poder hacerse un lugar es la búsqueda de un estilo propio, sea cual sea, y que se reconozca más allá de la técnica utilizada. Y dibujar mucho, ya sea por un pedido específico, por un proyecto personal o por el solo hecho de dibujar. Luego está el darse a conocer, empezar a contactar con editoriales, y saber que a veces puede ir bien y otras no y no desmoralizarse, sino seguir aprendiendo.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Del que me siento más orgullosa es el de Cerca, en cuanto a que gracias a kalandraka, el libro se publicó en muchos idiomas y pudo llegar a diversos lugares. También fue un libro que lo hice porque a mi me gustaba, sin ningún plan especifico en el momento de mandarlo a un concurso o publicarlo.

- I quin va ser el més difícil?
No sé si hay alguno en especial difícil, creo que todos tienen un grado de complicación a la hora de ver que pasa en cada página, cómo se resuelve y cómo queda ese ¨todo¨ que es el libro terminado.

- “A prop” és un projecte en el que has fet textos i il·lustracions. Prefereixes il·lustrar les teves pròpies històries o les d’altres?
En el caso de Cerca la historia salió espontáneamente, sin muchas vueltas. Pero eso no es lo que me ocurre habitualmente. Tampoco considero que sea una escritora, por lo cual me es muy interesante poder trabajar con un escritor y poder armar el proyecto en conjunto. Creo que algunos libros piden que los desarrolle yo en su totalidad y otros necesitan ser escritos por otra persona

- El mateix àlbum del que parlàvem va obtenir el Premio Internacional Compostela entre més de 300 obres de diferents països. Com vas rebre aquest premi? Quina importància va tenir per tu?

¡Fue muy importante! Sobre todo porque hacia mas de 3 años que estaba tratando de publicar con kalandraka, y les mandaba mails con mis trabajos que amablemente me respondían animándome a seguir mostrando mis cosas. Cuando me enteré que lo había ganado en verdad no lo podía creer. El libro ya lo tenia hecho cuando me enteré del concurso. Mi idea al mandarlo era poder seguir mostrando mi trabajo, pensaba, “Bueno no va a ganar, pero al menos lo van a ver en vivo y en directo!” Luego el viaje a Compostela para la entrega del premio fue algo muy especial, sobre todo por toda la gente que conocí y por el cuidado de cada detalle en cada presentación y exposición. El premio me abrió muchas puertas a nivel profesional y me incentivó a seguir haciendo proyectos propios
- Un dels teus darrers projectes ha estat “Nidos”. Com va sorgir aquest projecte?
El proyecto comenzó con una idea que tuve que ya contenía el titulo del libro, pero su contenido aunque me gustaba no me parecía que estaba orientado hacia los niños. Le cuento a Pepe Márquez, escritor y director de obras de teatro para niños, y a él se le ocurren unas ideas que tiene más que ver con el libro que conocemos. A partir de ahí se trabajó mucho en cada doble pagina, y la relación entre texto e imagen. Inicialmente hubo una búsqueda enciclopédica en cuanto a las aves y sus nidos luego Pepe al escribir la historia le puso a las dobles páginas una dosis de humor y un punto de vista muy interesante a la hora de ¨la puesta en escena.¨ En este libro usé una paleta de colores reducida, no son más de cinco colores y cada color toma importancia de acuerdo al clima que se quiere resaltar en cada doble página. Como un juego.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Siempre por el boceto en lápiz de el o los personajes. Si es un libro, dibujo la cantidad de páginas en una misma hoja y ahí empiezo a ver morfológicamente como van quedando, sobre todo los ritmos entre una página y la otra pero sin detalle. Una vez que lo defino ya preparo cada original por separado.
- On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
No sé si llegar a algún lado, si seguir creciendo y aprendiendo.

- Il·lustrar és…
Mostrar mi cabeza, mi punto de vista

- Si no fossis il·lustradora series …
Viajera

- Tens un estil molt característic e identificatiu. Com definiries tu mateixa el teu propi estil?
Se basa en la creación de los personajes. Son lo más importante en mis libros. Creo que tiene algo dulce, también melancólico y algo de humor. Y una mirada personal sobre como es un animal o casa u objeto, a veces raros, quizás una bicicleta dibujada por mi en la realidad nunca podría funcionar! Pero no creo que eso sea lo importante a la hora de dibujarla.
- El teu il·lustrador preferit és … Per què?
Son bastantes, siempre me gustó mucho de mi país Max Cachimba, Elenio Pico, Carlos Nine… Muy relacionados con la historieta. Y de afuera Olivier Douzou, Henning Wagenbreth, , Gary Baseman… ¡son muchos! No sé si hay alguno preferido, son todos muy buenos y lo que más me gusta es que producen y producen mucho, no paran de dibujar
- Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Per què?
Alicia en el país de las maravillas, siempre me pareció una historia con mil posibilidades de interpretar y muchísimos personajes. También Hansel y Gretel, me parece que tiene el lado dulce y el lado oscuro y ambos se llevan muy bien.

- Si fossis un personatge de conte series …
Alicia

- Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
Me gustaba el Patito feo

- Un país amb bona literatura infantil és …
Son muchos Italia, España, Argentina, y sobre todo Francia.
- ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Creo que hay muchos y muy buenos ilustradores, y también buenos escritores. Quizás falta un mayor encuentro entre escritor e ilustrador y generar proyectos diferentes.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Desde hace unos años esta en un momento de auge, espero que dure mucho tiempo más y se vaya renovando con nuevas ideas y proyectos y no se estanque en lo que ya se hizo. Todavía hay mucho mas por hacer, nuevas formas de encarar una historia.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Libros! Libros para presentar a editoriales, o a concurso. Es un año en el que espero poder cerrar algunos proyectos del año pasado y los nuevos que ya están en proceso ahora mismo.

Avui us porto la Ximena Maier, una il·lustradora nascuda a Madrid l’any 1975. Es dedica professionalment al món de la il·lustració des de l’any 1999, i treballa en molts àmbits diferents: diaris, revistes, publicitat, premsa coorporativa, guies de viatge, llibres de cuina, i evidentment ha publicat en l’àmbit de la literatura infantil.

És sens dubte, una il·lustradora molt polifacètica, és ràpida, amb un estil fresc, línies ben definides, divertida i espontània. Les seves il·lustracions són molt característiques, i dibuixa allà on hi hagi qualsevol cosa que li serveixi per dibuixar: un tros de paper, un quadern, un Ipad, la sorra, una pissarra…

Crec que us agradarà descobrir-la i ho podeu fer a través d’aquesta entrevista:

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Desde que, de pequeña, me di cuenta de que los dibujos de los libros los hacía una persona, yo quería ser esa persona.

- Quan temps fa que t’hi dediques?
Mi primera ilustración publicada salió en la revista Viajar en abril de 1999.

- És molt complicat fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
Yo tuve mucha suerte de empezar rápido y una vez ahí, una cosa llevó a la otra. Lo difícil es dar el primer paso, atreverte a montar una carpeta seria y empezar a pasearla.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Ahora mismo, Marcela, no por el libro en sí, ni mis dibujos, aunque es de mis favoritos, si no porque a mis hijos les encanta. Me dicen “Este libro es el que nos has hecho a nosotros”. Lo dibujé en el 2001, muchísimo antes de que nacieran, pero no hay quien se lo quite de la cabeza.
Aparte, mis cuadernos personales son mi obra favorita. Mis mejores dibujos están ahí, entremezclados con listas de la compra, tachones, bocetos y pruebas que han salido fatal.

- I quin va ser el més difícil?
Trabajo muy rápido, y a veces me caen encargos in extremis. Hice un álbum a todo color sobre Antonio Machado en diez días, fue de locos. Pero creo que quedó muy bien, al final.

- Has il·lustrat en molts àmbits diferents: il·lustració infantil, portades de llibres, revistes… En quin d’ells et sents més còmode? Per què?
Me gustan todos, porque todo es dibujar y parte de la gracia es encontrar la manera de sacar jugo a cualquier texto. Pero está claro que me divierto mucho más y voy mucho más segura si el tema es, por ejemplo, cocina en vez de economía.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? ¿Per on comences?
Primero pienso en qué haría. Luego me lo quito de la cabeza y me pongo a hacer otra cosa. En algún momento se me ocurre la idea, y a veces coincide con la primera que tuve, a veces no. Hago un boceto muy rápido, a lápiz, y vuelvo a dejarlo de lado.
Cuando lo retomo, veo si me gusta, y entonces lo dibujo en tinta china, con plumilla, sobre un bosquejo a lápiz azul. Lo escaneo, se lo envío al editor/director de arte. Y cuando me dan el OK, coloreo.

- On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Mis sueños dorados: un cupón de la ONCE, la portada del New Yorker, un cartel de fiestas, varios así. Uno de ellos ya lo he conseguido: la revista de Iberia, la que dan en los aviones, Ronda.

- Il·lustrar és…
Hacer una imagen para iluminar/aclarar/completar/decorar un texto. Es un trabajo artesanal, de diseño, y se hace por encargo. Me pone un poco nerviosa la actitud de artista torturado que tienen algunos de mis colegas.

- Sinó fossis il·lustradora series…
En algún momento pensé que en publicidad, periodismo, algo de escribir.

- Com definiries el teu estil?
Buf. Difícil. Línea clara, fondos blancos, sencillo, fresco. Siempre intento que parezca que todo me sale a la primera, espontáneo. Y si puedo meter algún guiño gracioso, pues mejor.
Antonio Ventura una vez describió mi trabajo como “aparentemente ingenuo”, que me gustó mucho.

- El teu il·lustrador preferit és… ¿Per què?
Me muero de envidia cada vez que veo los libros de Oliver Jeffers.
Laura Stoddart, Lizbeth Zwerger,  Gallardo, Miguel Torres, Olimpia Zagnoli, Felicita Sala, etc etc. Siempre estoy mirando cosas, soy bastante adicta a Pinterest.
De pequeña mi favorito era Tintín, Hergé me parece el genio total.

- Has il·lustrat El vestit nou de l’Emperador, la Blancaneus … Sens dubte clàssics de la literatura infantil, però quin clàssic que encara no has il·lustrat t’agradaria il·lustrar? Per què?
Me encantaría hacer un libro bien gordo a todo color de cuentos clásicos.

- Si fossis un personatge de conte series…
Jo March, de Mujercitas.

- Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan erets petita?
Barbazul. Aunque mi madre y mi abuela siempre eran más de contar cuentos inventados, o anéctodas reales un poquito infladas.

- On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Me encanta donde estoy. Lo único que cambiaría sería poder trabajar mas tranquilamente, eligiendo los proyectos , con plazos más relajados, y haciendo más cosas personales.

- Un país amb bona literatura infantil és…
La literatura es universal, creo yo. Me divierten igual, o más, libros hechos en otros países. Ves lo distintos que son los sitios, y lo que se parecen en el fondo. Libros siempre hay, lo malo es que no haya lectores.

- Què li falta i què li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Creo que hay de todo, cosas muy bonitas, y muy feas, y todo lo contrario. Por suerte todo el mundo puede encontrar algo que le gusta, así que no creo que sobre nada.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Mi opinión de lectora aficionada no más, es que es hay de todo y muy interesante, y los niños leen más que los mayores, por lo que se ve, así que estupendo.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Ahora mismo tengo encima de la mesa bocetos para un Patito Feo, un libro sobre cuadros famosos, uno de cocina, un cuento sobre una perrita … de todo un poco.
Mientras tanto, garabateo sin parar y hago listas de cosas que me gustaría hacer por mi cuenta, y tengo el sueño de que en algún momento, cuando mis hijos vayan al colegio y tenga más tiempo, poder hacer serigrafías.
El caso es no parar de dibujar.

Avui em fa molta il·lusió portar-vos una nova entrevista, es tracta de la il·lustradora Anna Mongay. L’Anna, ja des de ben petita tenia passió per dibuixar, tot i que en un inici es va dedicar a la docència. Va ser amb el naixement del seu primer fill, fa 14 anys que quan es va demanar una excedència, va tenir una mica més de temps per dibuixar, i ben aviat es va començar a obrir portes en aquest  àmbit. Va començar amb el Cavall Fort i el seu segon projecte va ser per l’Enciclopèdia Catalana amb la “Súper è”. Tot un repte, que li va permetre anar-se encarrilant en el món editorial.

Des d’aleshores ha publicat contes i llibres de text, i tot i que reconeix que en aquest darrer àmbit li ha estat més senzill publicar, ella el que vol és escriure i il·lustrar les seves pròpies històries. Ara, us deixo amb l’entrevista que li he pogut fer, a veure si us agrada:

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Doncs en l’època que vivia a Barcelona, treballava a l’escola Pia Balmes, i tot i que tenia molta feina preparant els tallers i les  classes encara em quedava un raconet per dibuixar.
Feia temps que no pintava , no tenia estudi , però moltes ganes de fer altres coses a part de l’ensenyament.
Finalment em vaig comprar un ordinador i em van regalar escàner i impressora! Buff!!!! encara suo ara de pensar-ho!
De totes maneres, sempre he dibuixat, des de ben petiteta.

- Quant temps fa que t’hi dediques?
Doncs  professionalment…14 anys. Els mateixos que té el meu  primer fill.
Com que feia migdiades  molt llargues podia dibuixar i barallar-me amb l’ordinador.
Durant l’any que vaig estar d’excedència em vaig posar les piles i vaig començar a buscar feina com a il·lustradora.
La primera feina va ser a la revista Cavall Fort amb un petit dibuix  de 4 cm que li vaig dedicar un parell de dies i uns altres en convertir-lo en imatge digital. Quina feinada!
La segona feina va ser a Enciclopèdia catalana en el projecte de la SUPER È. No m’ho podia creure!!! A partir d’aquell moment ja em vaig encarrilar en el món editorial.

-És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Jo sempre he anat treballant,  tot i que he de reconèixer que he estat molts anys ficada en el sector del llibre de text . En l’àlbum il·lustrat és més difícil. Has de competir amb gent molt bona, tenir contactes, crear projectes, i intentar vendre’ls…
Si tens clar cap a on vols anar i li dediques hores i esforç, tot acaba sortint. És una part  molt emocionant de la nostra feina.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Un dels petits projectes del qual em sento molt satisfeta és la pàgina de còmic que publico a TATANO “Rut i Piu”. Sé que és una cosa senzilleta però el fet de poder fer guió i dibuixos dona molta satisfacció.

- I quin va ser el més difícil?
A vegades he tingut problemes amb les tecnologies però amb amics sempre  ho acabes solucionant. Aquest estiu vaig fer un conte amb una mestra que havia tingut de petita , la Dolors Rovira. El vam anar construint de mica en mica a partir d’una idea.
Escriure em va costar però tinc moltes ganes de repetir l’experiència.

- Has il·lustrat en diversos àmbits: contes, llibres de text… En quin àmbit et sents més còmode?
El llibre de text és ràpid i fàcil ja que ho he fet moltíssim, però el que realment m’agrada és dibuixar  una història…un conte…poder inventar els espais, els colors, els personatges…és molt més complert.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Canvia molt si és un dibuix per text, conte o premsa, també l’edat a qui va dirigida….
A vegades em documento amb altres llibres o amb imatges d’internet.
Faig molt gargots a llapis, a vegades els colorejo ràpid amb l’ordinador i finalment trio la tècnica que faré servir, acrílics o llapis, collage….

- On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Poder fer projectes propis o amb equip i sense tenir pressa. Poca feina però ben feta.

- Il·lustrar és …
Pensar i passar-s’ho bé
- Si no fossis il·lustradora series …
bufff… no sé….alguna cosa relacionada amb la natura o la muntanya, treballaria en un parc natural, arreglant camins, o netejant boscos…marcant senders….

- Com definiries el teu estil?
Això és molt difícil! Sempre et reconeixen millor els altres! Potser el color? Colors vius…
Intento trencar amb l’estil  en els diferents projectes (si puc i hi ha temps)

- El teu il·lustrador preferit és … Per què?
M’agraden moooooolts il·lustradors, del país i de fora…sobretot francesos.
M’agrada el domini del llapis de la Noemí Villamuza, la màgia de la Mariona Cabassa, les històries i els àlbums de la Suzy Lee, la paleta de color de la Rebeca Luciani i Tom Schamp…el minimalisme  de Katsumi Komagata.
Ric molt amb les imatges de la Delphine Durand i amb els ninots de la Mercè Galí, comparteixo molts dubtes de professió  amb l’Eva Sans.
La llista és interminable perquè sempre trobo alguna cosa interessant en feines i estils completament diferents.

- Has il·lustrat la Llegenda de Sant Jordi, El Soldadet de plom… però quin altre clàssic t’agradaria il·lustrar?
“Alícia al país de les meravelles “

- Si fossis un personatge de conte series …
…brr…no ho sé….potser algun drac…dels que volen i porten un genet al damunt!

- Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
El patufet

- Un país amb bona literatura infantil és …
…un país que té en compte a les persones, on l’educació sigui el punt més fort de la societat !

- Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Li falta més bones històries…més difusió en el públic adult.
Les editorials han d’apostar per els projectes de la gent del país on hi tenim molt bons professionals i després fer-ne difusió.

Avui em fa moltíssima il·lusió portar-vos una nova entrevista. Després de forces mesos des del nostre darrer contacte, vaig poder recuperar el contacte amb la Sonia Alins recentment, ara que ha tingut una miqueta més de temps, i no només m’ha regalat un Trompeta fantàstic, sinó que a més, ha decidit invertir part del seu temps responent a les preguntetes que ja feia temps que li havia enviat. I la veritat és que tot plegat em fa molta il·lusió, i em ve molt de gust que coneixeu una mica més a la Sonia. La Sonia és una il·lustradora infantil de Lleida, que ha treballat sobretot amb llibres de text, però que també ha anat intentant obrir-se un lloc en el món de l’àlbum il·lustrat. I va començar en e món de l’àlbum il·lustrat entrant per la porta gran, i és que el seu primer àlbum, El drac i la princesa, va ser premiat amb el premi Junceda 2011 al millor àlbum infantil il·lustrat. D’ella us en podria explicar moltes més coses, però prefereixo que llegiu l’entrevista i que sigui ella mateixa qui us les explica.

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Va ser un camí natural ja que des que vaig començar la carrera de Belles Arts m’encantava el dibuix i sobretot la il·lustració i realment molts professors de la Facultat em van animar perquè prengués aquest camí. Miguel Ángel Pacheco, dues vegades premi nacional d’il·lustració, va ser el meu professor d’il·lustració i de fet va ser qui em va presentar als responsables editorials de l’Editorial Anaya just en finalitzar els estudis universitaris. De seguida vaig començar a treballar de forma professional.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
Crec que del meu primer àlbum il·lustrat El drac i la princesa. Perquè ha estat la meva primera experiència com il·lustradora d’àlbum infantil i perquè a més l’esforç i l’afecte que vaig posar en aquest projecte es va veure recompensada amb el premi Junceda del 2011 al millor àlbum infantil il·lustrat.

- Quin ha estat el projecte que més maldecaps t’ha portat?
Un projecte de llibre de text del qual vaig haver de repetir més de 100 pàgines perquè la línia va resultar massa gruixuda segons el criteri de l’editorial. Després del moment crisi inicial, vaig optar per treballar de valent per resoldre el problema i finalment va quedar fantàstic. De fet, a partir d’aquell moment l’editorial va confiar en mi encara més.

- Ja fa un temps vas publicar La fantàstica llegenda de la Princesa i el Drac, t’agradaria encaminar la teva carrera com a il·lustradora en aquest àmbit?
M’encanta fer àlbums il·lustrats i estic segura que cada vegada en faré més. De fet, ara mateix estic plantejant diversos projectes.

- Il·lustrar una llegenda popular catalana tant important com aquesta resulta molt complicat? O és senzill perquè ja hi ha molts referents al respecte?
Em va resultar molt senzill perquè tots els catalans tenim molt present la llegenda des de la nostra infància. Només es tractava de plantejar-la des d’uns paràmetres conceptuals i estètics diferents.

- Què és el que creus que fa diferent la teva versió de la Llegenda de Sant Jordi de la resta?
Que ofereix una perspectiva gràfica totalment nova i original basada en un tractament conceptual de cada pàgina i un llenguatge gràfic reduït però potentíssim basat en 3 únics colors, que simbolitzen la sang (vermell), el mal (negre) i la salvació (plata).

- Has publicat forces il·lustracions per a llibres de text, és un àmbit en el que et sents còmode o en el que resulta una mica més fàcil poder publicar?
Per a una il·lustradora com jo, que sóc molt ràpida dibuixant, que puc oferir un gran ventall de possibilitats estilístiques i a més tinc un caràcter adaptable, sempre ha estat molt fàcil publicar en projectes educatius i llibres de text. Amb el transcurs dels anys, m’he convertit en una il·lustradora molt especialitzada en aquest àmbit i són les editorials les que em truquen per proposar projectes educatius.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Tinc molta facilitat per imaginar les escenes i moltes vegades gairebé ni necessito esbós previ. Si les il·lustracions són per llibre de text o similar, sovint dibuixo directament amb tinta o retolador i després escanejo i faig el treball de color a l’ordinador. Si es tracta d’il·lustrar per àlbum il·lustrat començo fent una gran quantitat d’esbossos fins a aconseguir trobar la imatge i  la composició desitjada.

- Com definiries el teu estil a l’hora de dibuixar?
Tinc moltes línies gràfiques, però crec que el meu punt fort és l’expressivitat dels personatges.

- Il·lustrar és…
Imaginar un món

- Sinó fossis il·lustradora series…
Artista plàstica o directora de cinema

- El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
M’encanten tants! … però en aquest moment, si hagués de triar un nom, possiblement seria el de Mary Blair, perquè la seva obra fusiona les arts plàstiques i la il·lustració. Em sembla que és senzillament genial.

- Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
La Ventafocs. Perquè m’imagino com podria il·lustrar-lo, ho tinc al cap des de fa temps i podria ser realment fantàstic.

- Si fossis un personatge de conte series…
En patufet. M’encanta perquè no s’enfronta a personatges malvats. És un personatge que viu un munt d’aventures i perills però amb valentia i alegria desbordants.

- On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
M’agradaria arribar a l’excel·lència. Crear una obra duradora i obrir nous camins creatius.

- Un país amb bona literatura infantil és…
El Regne Unit

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Millorable sens dubte. Cal incentivar molt més la lectura en cada nova generació per formar millors persones i perquè el nostre país sigui més culte i millor.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
En el terreny de la il·lustració educativa tinc especial interès a continuar amb les meves col·laboracions amb l’acadèmia d’art xinesa Artspire, situada a Xangai (són projectes que serveixen per a explicar les peculiaritats creatives dels grans pintors occidentals del segle XX als nens xinesos). Pel que fa a àlbum il·lustrat, ara mateix estic il·lustrant diversos àlbums amb el meu germà, Jordi Alins, que és escriptor. Finalment, estic en plena fase de creació d’obra gràfica per a una propera exposició en una galeria d’art de Lleida, al costat de l’artista Mentxu Fernández.

Avui us vull portar a en Pere Virgili. En Pere és un il·lustrador que no és esctrictament de l’àmbit infantil, ide fet ha il·lustrat per a premsa, publicant de manera habitual al diari El País; ha treballat com a dissenyador gràfic; i també en l’àmbit de la pintura ha fet les seves incursions. En Pere va començar i es va dedicar durant molts i molts anys a compaginar il·lustració i disseny gràfic, de fet ha treballat per a importants marques en aquest àmbit. Va començar a dedicar-se a ambdós camps des dels anys 60, i no va ser fins l’any 1997 que va decidir abandonar del tot el món del disseny gràfic i dedicar-se únicament a la il·lustració. El seu treball per al diari li va donar certa difusió i li va permetre fer-se un lloc en aquest complicat món. Jo el vaig conèixer a través del conte Descobrir Barcelona, i em va fascinar la seva peculiar visió de l’arquitectura, la seva aparent facilitat per dibuixar tota una ciutat, que la reconeguis i sàpigues quins són els edificis que hi ha representats, tot i que doni la sensació que estan molt simplificats, com ell bé explica, es tracta d’intentar trobar els elements més significatius i donar-li la teva pròpia essència.

Però ara ja no us avanço res més d’aquest il·lustrador i us deixo amb la seva entrevista, espero que us agradi:

- Com vas decidir començar en el mon de la il·lustració ?

Jo havia treballat molt de temps com a dissenyador gràfic i il·lustrador alhora
Però quan em vaig fer autònom, la majoria de treballs que em van encarregar van ser il·lustracions, potser per que publicava dibuixos al diari “el País” i això em donava una gran difusió, la qüestió es que em va anar molt bé i vaig acabar deixant de banda el disseny gràfic.

- Quan temps fa que t’hi dediques ?

Com et deia, des de sempre he combinat el disseny gràfic  amb la il·lustració, però em dedico de manera exclusiva a il·lustrar des de l’any 1997.

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?

No ho sé, com en tot, suposo que es una qüestió de la qualitat del teu treball de saber-lo vendre bé, del factor sort i per descomptat treballar molt

- De tots els teus projectes, de quin et sents mes orgullós? Per què?

N’hi ha molts dels que n’estic satisfet.
Però n’hi ha un de disseny gràfic,  la marca d’aigües de Barcelona,  que pel seu disseny i difusió n’estic especialment content. En quant a la il·lustració.
potser les dues campanyes que vaig fer per la botiga “Gales” els anys 61-62
perquè van ser els primers dibuixos que vaig publicar.

- I quin va ser el mes difícil?

La dificultat dels projectes depenen de diversos factors. En els treballs pels diaris el temps es basic, nomes tens unes hores des de que t’envien l’article fins a l’hora d’entrega del la il·lustració, has de pensar la idea i dibuixar-la abans que tanquin la redacció.

- Dissenyador gràfic i il·lustrador. Dos àmbits molt allunyats o més propers del que semblen?

Penso que no molt diferents, tenen moltes coses comunes, els dos treballen amb la imatge.

- Has il·lustrat per a contes, revistes i tota mena de publicacions. En quin de tots els àmbits et sents mes còmode?

No hi  trobo diferències, la tècnica és la mateixa, la dificultat depèn més del tema que del suport en que s’edita.

- Un dels teus darrers  treballs com a il·lustrador infantil el podem trobar en el conte Descobrir Barcelona i he vist que també has publicat diversos productes amb imatges d’edificis emblemàtics de la ciutat, així com algunes il·lustracions on sovint apareixen edificis. Et consideres un especialista dibuixant elements arquitectònics de la ciutat?

Tant com especialista no, però reconec que és un dels temes que més m’agraden.
Des de el punt de vista del dibuix trobo molt mes interessant el paisatge urbà que el de la natura.

- És molt complicat poder plasmar els detalls d’un edifici en un dibuix?

Si vols fer un dibuix realista, no és difícil, només has de tenir prou tècnica, però si vols fer un dibuix mes personal, has de buscar aquells detalls que el fan diferent, és com fer com una caricatura del edifici, buscar allò que el fa especial.

- Quins son els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració?

Depèn de cada il·lustració, algunes requereixen una documentació prèvia, en d’altres el mes difícil es trobar la idea.

- Il·lustrar és…

Una definició fàcil, seria posar imatges a un text, però crec que és més que això, és suggerir més coses del que el text explica o fer-ho per un  mitjà visual.

- Sinó fossis il·lustrador series…

Crec que faria alguna altre activitat relacionada amb les arts plàstiques: disseny… pintura….gravat.

- Com definiries el teu estil?

Això em costa molt de respondre, de fet hi he pensat alguna vegada i no  he trobat una resposta clara. Crec que son els altres que ho han de jutjar.

- El teu il·lustrador preferit és… Per què?

Aquesta sí que és una resposta que tinc clara. Des de que vaig veure els seus dibuixos i parlo dels anys 60, estic atrapat per l’obra de Saul Steinberg. Saul Steinberg és un referent per qualsevol dibuixant, tan si es dedica al dibuix d’humor, al dibuix satíric, al còmic o a la il·lustració. En la seva obra preval la idea per sobre de tot i és perfectament capaç de dibuixar un soroll, un so, un gust, un tacte, per mitjà de metàfores gràfiques. Però també m’agradaria citar-ne d’altres com: Ronald Searle, Sempé, Jan Lenica, Tomy Ungerer, i la llista podria ser mes llarga.

- Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Per què?

La veritat es que no tinc cap preferència, no hi he pensat mai.

- Si fossis un personatge de conte series…

No ho sé, n’hi han alguns que em semblen atractius i divertits però no sé si m’agradaria ser-ne cap

- On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?

M’agradaria aconseguir l’or i la gloria, però tocant de peus a terra em conformo en que a algú li agradi i valori el meu treball

- Un país amb bona literatura infantil és…

Em sembla que  Anglaterra, Alemanya,  i en general els països centre europeus tenen molt bons escriptors i també il·lustradors, tant ara com històricament.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil?

Crec que va agafant cada vegada més força i es publica cada cop més, però no en tinc informació directe.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?

Seguir dibuixant i publicant il·lustracions. Ara estic treballant en un conte per l’any que ve i també tinc previst  publicar per una editorial dels Estats Units però el principal objectiu és seguir dibuixant i il·lustrant que és el que més em satisfà.

Una nova il·lustradora engreixa la meva llista d’il·lustradors entrevistats. Aquesta vegada us porto l’Emma Schmid, una il·lustradora formada a la Massana en Disseny gràfic que va trobar en el món de la il·lustració infantil, la seva manera de viure. La seva feina és sens dubte molt colorista, les seves il·lustracions sense línia són part del seu estil, i ha publicat un munt de contes i il·lustracions per al món de la il·lustració infantil. Des del recull de contes”Cuentos de todos los colores” fins a “Jo nyam, nyam”, un abecedari dels aliments; passant per les seves il·lustracions per al conte-cançó “Cargol treu banya” o les il·lustracions per a trencaclosques d’Eureka kids. Jo ja fa força temps que la vaig descobrir i té un estil fascinant, així que no puc fer altra cosa que animar-vos a que la coneixeu una miqueta més tot llegint les respostes a la seva entrevista.

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Des de la Massana, on vaig estudiar disseny gràfic, i després, vaig tenir la sort d’envoltar-me de grans professionals il·lustradors i grafistes, la seva feina i aquest entorn de moltíssima creativitat i personalitat em van motivar a buscar sempre un treball personal i que a poc es va anar enfocant cap a la il·lustració.

-  Quant temps fa que t’hi dediques?
Una pila d’anys!!!

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Em sembla que és important ser un mateix, guiar-se pel propi instint creatiu, pels propis gustos i sensibilitat, defugint de modes i tendències.
I després ser perseverant..

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Estic molt orgullosa de “Jo estimo Nyam Nyam, l’abecedari dels aliments.”
Aquest llibre parteix de la idea de Mar González, amb qui a més d’amistat compartim altres projectes. Va ser un projecte nostre, apassionant en la seva gestació.. Està publicat amb l’Editorial Cruïlla. És un divertit abecedari que pretén empatitzar amb els aliments des de els jocs de paraules, rimes, etc.. el pes de imatge i llenguatge visual són molt importants i per tant vaig gaudir-hi moltíssim!

- I quin va ser el més difícil?
…mmm, no sabria concretar..suposo que als començaments de dedicar-me a la il·lustració vaig patir amb més d’un projecte..

- Has il·lustrat en diversos àmbits: contes, publicitat, premsa… En quin àmbit de tots ells et sents més còmode?
Sempre m’ha agradat la diversitat de projectes, formats i llenguatges diferents.. Tot i així m’he dedicat molt més a la il·lustració infantil, els contes i la fantasia són molt agraïts…

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Sempre començo esbossant, esbossant.. aproximant-me cap a un camí que encara no conec, treballo d’una manera molt intuïtiva. Després sovint el projecte m’atrapa, és obsessiu en el sentit totalment positiu de la paraula, i em deixo portar..

- On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
No em plantejo “arribar”, em plantejo seguir treballant i evolucionant  i anar obrint portes a nous resultats, noves propostes, nous reptes..

- Il·lustrar és …
traduir llenguatges, i transmetre emocions…

- Si no fossis il·lustradora series …
M’haurien agradat les arts escèniques, attrezzo, escenografia, vestuari..m’atrau també el treball d’equip, la feina de l’il·lustrador , per contra, és molt individual.

- El teu il·lustrador preferit és … Per què?
En són molts, des de Hanna Barbera, conegut estudi de dibuixos animats americà dels anys 50, passant per molts referents dels anys 60 i 70, que tenen una gràfica molt definida, de síntesi i tintes planes, contundent i Naïf , que crec que va marcar molt la infància de la meva generació..
M’agraden autors molt diversos com Sasek, Richard Scarry, Charles Harper, Paul Rand, Jim Flora.. també admiro la feina de moltíssims autors actuals.

- Has il·lustrat la Llegenda de Sant Jordi, sens dubte una llegenda molt popular i amb moltes versions a les nostres contrades. El fet d’intentar donar una altra imatge a una llegenda amb un imaginari tan present per a tots els nens i nenes és un repte o facilita la feina a l’hora de fer-ne una pròpia versió?
Em sembla un repte captivar l’interès amb una nova representació sense decebre expectatives.. tots tenim imatges predefinides de les llegendes populars i els seus personatges, inclús el públic més menut, que és el més exigent i estricte.. a la vegada de nou tot ha de coincidir amb el guió!

- Has il·lustrat la cançó Cargol treu banya, una cançó molt popular entre els més menuts. Quina diferència hi ha entre il·lustrar un text o la lletra d’una cançó? Resulta més complicat o més senzill?
No em va semblar diferent, cançó o narració, si de cas inicialment em va semblar poc text per recrear-ne un món, ja que la cançó és molt curta, però després el Cargol treu banya va donar molt de sí!

- Si fossis un personatge de conte series …

Moltes vegades m’han dit que semblo un personatge dels meus dibuixos, això passa sovint amb els il·lustradors, ens dibuixem a nosaltres mateixos o ens mimetitzem amb els nostres dibuixos.. escolliria un personatge aventurer, viatger..

- Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
De totes totes, La Bella dorment D’Arthur Rackham, un autor anglès de finals del s.XIX principis del s. XX, que em segueix semblant deliciós, editat en català el 1975 , les il·lustracions són en blanc i negre, com una escenografia d’ombres xineses.. segueix sent un llibre referent i molt entranyable per a mi.

- Un país amb bona literatura infantil és …
La bona literatura infantil em sembla el reflex d’una societat sensible a la cultura i molt implicada en l’educació des de la creativitat i la imaginació.

- Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Hi ha propostes per a tots els gustos..però la tendència editorial és sovint molt comercial i poc arriscada. Jo sóc partidària de que les bones idees i ben editades agraden sempre i a tothom.

-  Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
És interessant, s’ha diversificat molt els darrers anys  amb nous segells editorials, que aposten amb caràcter i més valentia.. lamentablement la crisi actual afecta molt durament aquestes editorials.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Sempre hi ha projectes sobre la taula, llibretes amb idees esbossades.. per treballar, per proposar ..i per motivar noves experiències.

Avui us porto una il·lustradora que m’ha agradat moltíssim poder entrevistar. Es tracta de la Sonja Wimmer, afincada a Barcelona i dedicada al món de la il·lustració de manera plena fa un parell d’anys. La vaig descobrir amb una història que em va captivar, que és colpidora, d’aquelles que no deixa indiferent a ningú “El cielo de Afghanistan”, una història que parla de com un país devastat per la guerra intenta sortir-se’n. La pròpia il·lustradora defineix el seu estil com una espècie de poesia curiosa, jo us en diria que es tracta d’il·lustracions amb sentiment, que els personatges senten coses, i ser capaç de transmetre això en el món de la il·lustració és sens dubte molt important. Ara ja no us explico gaire més d’aquesta il·lustrdora, i us deixo amb les seves respostes que de ben segur us agradaran.

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Antes hacía Diseño Gráfico y me gustaba mucho, pero siempre me quedé con las ganas de dibujar y pintar más. Y así, cuando hace algunos años me puse a viajar durante algunos meses, y llegué a Barcelona, decidí de presentarme para los estudios de ilustración.

- Quant temps fa que et dediques a la il·lustració?
Hace dos años y medio ahora, que me puedo dedicar completamente a ilustrar.

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Bueno, fácil no es, ya que hay muchos muy buenos ilustradores. Pero con buena voluntad y persistencia, muchas ganas de ilustrar y un poco de suerte se puede conseguir.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Creo que, aunque ahora lo haría un poco diferente, más orgullosa me siento de “La coleccionista de palabras”, porque fue el primer libro que hice como proyecto final de mis estudios, y donde no realicé sólo las ilustraciones, sino también escribí la historia. Es una alegría, que después realmente llegó a publicarse con la editorial “Cuento de Luz” y que incluso ganamos dos premios con él.

- I quin va ser el més difícil?
No podría decirte. Hasta ahora he tenido mucha suerte con los proyectos que me llegaron a ilustrar, y he disfrutado y aprendido algo nuevo con cada uno de ellos.

- Recentment has publicat el conte El cielo de Afghanistan, un conte que és més aviat un cant a l’esperança després d’una guerra. Resulta molt dur i complicat il·lustrar històries així?
No, al contrario. Me encantó este proyecto. Me he documentado y leído bastante sobre la situación actual y cultural en Afghanistan, para poder ilustrarlo de una manera autentica, con imágenes que transmiten fuerza y esperanza. Fue un reto porque es un tema muy actual y delicado y al mismo tiempo me hizo muy feliz poder aportar humildemente un poco de luz a través de mi trabajo.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Empiezo por hacer pequeños bocetos de composición y en cuanto he encontrado una que me gusta, realizo el dibujo en tamaño final. Si tengo tiempo suficiente (lo que normalmente no es el caso;) ) hago algunas pruebas de color y de técnica, y finalmente lo pinto (o dibujo y escaneo para trabajarlo en el ordenador, depende de la técnica que quiero aplicar).

- On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Lo veo más bien como un camino, donde uno va aprendiendo y mejorándose constantemente, de empezar cada proyecto con nuevo entusiasmo y de intentar de dar lo mejor posible.

- Il·lustrar és …
La oportunidad de contar historias enteras con imágenes, de aportar un poco de luz a la gente, de hacerles reír, conmoverse, reflexionar y soñar.

- Si no fossis il·lustradora series …
Narradora de historias y cuentos.
(lo hago cuando puedo en mi tiempo libre)

- Com definiries el teu estil?
No sé. Tal vez, como una especie de poesía curiosa.

- El teu il·lustrador preferit és … Per què?
Oh, hay muchos, que me gustan. Pero si tengo que decir unos pocos:
Ana Juan, porque me encantan sus personajes y composiciones,
Shaun Tan, porque tiene muchos registros diferentes e inventa caracteres muy curiosos,
Joe Sorren, por las atmósferas mágicas que crea con sus colores
y Joanna Concejo, porque me encanta su manera suelta de dibujar y la poesía que transmite.

- Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
“El traje nuevo del emperador” de Andersen, porque me encanta el mensaje, como los adultos muchas veces no vemos lo evidente o no nos atrevemos decir la verdad- por miedo de lo que piensan los demás, en vez de ser sinceros y auténticos.

- Si fossis un personatge de conte series …
Mary Poppins

- Quin és el conte que més t’agradava que et comptaran quan eres petita?
Pippi Calzaslargas

- On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Me gustaría que mis ilustraciones lleguen a gente por todo el mundo, y de poder aportar algo positivo a quien las contempla.

- Un país amb bona literatura infantil és …
Francia (visto de punto de vista de la ilustración)
- ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Creo, que sería bueno dar un poco más valor al trabajo de los creadores (tanto ilustradores como autores). Eso beneficiaría a todos, ya que a nosotros se nos hace más fácil vivir de nuestro arte y nos permite realizar proyectos con realmente buena cualidad.
- Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Creo, que hay mucha literatura infantil buena, y con los ipads cada vez hay más cosas digitalizas.
Igualmente estoy convencida, que no se perderá el libro tradicional,  porque el hecho de tener un libro en la mano, de tocar el papel y no estar pendiente de un aparato técnico para leer, no tiene precio.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
En los próximos meses estaré trabajando en tres cuentos:
Uno muy poético para Cuento de luz sobre un niño llamado Juan, que en lugar de hablar se expresa solo silbando.
Luego habrá otra historia para OQO, que explica a los niños de una manera divertida, que Papa y Mama se quieren, y que a veces necesitan estar solos en su dormitorio de noche.
Y la tercera será para Editorial Parramon sobre seres fantásticos del agua.

Carles Ballesteros va néixer a Badalona l’any 1977, es va Llicenciar en Belles Arts, i des que té memòria es recorda amb el llapis a la mà. Li van pagar la seva primera il·lustració als 14 anys amb 3€ i un vídeo, anècdota si més no curiosa; però no va ser fins l’any 2006 en que va estudiar un postgrau d’il·lustració a l’escola Eina fins que no es va decidir a dedicar-se d’una manera més professional. Combina la seva feina com il·lustrador, amb la de docent. Fa cosa d’un any que va marxar a viure a Xile des d’on continua treballant d’allò que més li agrada, la il·lustració. Pel que fa a les seves il·lustracions són fresques, modernes, coloristes i pensades per al públic infantil. Jo el vaig descobrir amb una col·lecció de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb el títol Els Reis d’Orient, em va agradar moltíssim el seu estil, és per tot plegat que em vaig animar a fer-li l’entrevista que us porto avui.

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Mai ho he decidit d’una manera conscient, s’han anat donant les circumstàncies. Des de petit que m’agrada dibuixar, i tots els passos que he anat fen han sigut en la mateixa direcció. Així que al final va ser com sumar dos més dos.

- Quan temps fa que t’hi dediques?
La primera il·lustració que em van pagar va ser per un senyor que tenia una parada de llibres i pel·lícules  al mercat de St. Antoni de Barcelona. Editava una mena de revista que mai vaig arribar a veure. Jo tenia uns 14 anys i em va pagar 3 euros i una pel·lícula VHS. Va ser tot una mica estrany…
De manera regular i exclusiva m’hi dedico desde l’any 2006 tot i que sempre ho alterno amb la docència. Abans havia fet coses d’il·lustració però sempre dins del disseny gràfic.

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
No et sabria dir, en el meu cas no gaire. Sempre he tingut un projecte entre mans. Suposo que  deu ser com en qualsevol altra àmbit; treball, esforç, dedicació i una mica de sort.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Per què?
Un cop acabats, de cap. Només miro com millorar pel proper.
Mira’t amb perspectiva però me’n sento una mica de tots. Cadascun m’ha suposat un petit pas per poder fer el següent projecte.

- I quin va ser el més difícil?
El primer projecte editorial. Era un llibre de text per La Galera. Va ser difícil per la inexperiència del moment; molts dubtes, poc acostumat als temps d’entrega, no tenia clar l’estil,… Van tenir paciència.

- Has il·lustrat per a contes, revistes infantils, llibres de text, fins i tot vinils per a decorar la casa… En quin de tots els àmbits et sents més còmode?
M’hi sento bé en tots. Ara  també estic fent aplicacions app i publicitat i la manera d’afrontar el projecte és la mateixa. Són diferents aplicacions d’una mateixa feina.

- Un dels contes que has publicat és un conte que il·lustra una cançó per a nens molt petits. És molt diferent il·lustrar un text i una cançó? Per què?
Cap diferència. L’il·lustrador dibuixa una idea, un concepte. Aquest pot ser un text, una cançó, un article, etc…

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Començo per llegir els cops que faci falta l’encàrrec fins que em quedi clar. Si el projecte ho requereix em documento. Faig uns primers dibuixos a mode d’esbós de les primers idees que em vénen al cap. Això pot ser estirat al sofà, fent un cafè o allà on m’agafi la idea. Aquesta part de creació és la més divertida i interessant. Amb el temps me’n adono que aquestes primers idees sovint són les que acabo utilitzant com a definitives.
Un cop ja he decidit la idea la treballo primer a llapis per acabar-la a l’ordinador.

- Il·lustrar és…?
Divertir-se.

- Si no fossis il·lustrador series…?
Músic, sens dubte!

- Com definiries el teu estil?
Complicat definir-se un mateix. És un buscar constant. El meu estil és el que sóc  i el que m’agradaria fer. Quan coincideixen és fantàstic!

- El teu il·lustrador preferit és… Per què?
Difícil dir-ne un de sol. De casa sempre m’he fixat amb autors com Cesc, Pilarin Bayés i bona part dels que il·lustraven a Cavall Fort. Són la meva infantesa i els que em van fer entrar en aquest professió. Actualment em fixo amb Miguel Gallardo i Alexis Rom. De fora m’agrada Richard Scarry però tinc preferència per autors francesos: Chamo, Delphine Durand, Marc Boutavant, Benjamin Chaud,… Tots tenen una manera molt especial d’explicar les coses.

- Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Per què?
Acabo d’il·lustrar una versió de la Blancaneus i els set nans per l’Editorial Amanuta i m’ho he passat molt bé.
Si n’hagués de fer un altre m’agradaria Les set cabretes i el llop. Em diverteix dibuixar animals.

- Si fossis un personatge de conte series…
En Patufet.

- On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Estic en un punt on m’agrada ser. Treballant del que m’agrada i em diverteix.
Per demanar m’agradaria poder fer només els meus propis projectes o aquells que m’interessen.

- Un país amb bona literatura infantil és…
…fantàstic! França per exemple.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil a les nostres contrades?
A nivell d’autor la situació és molt bona. A Catalunya sempre hi ha hagut grans dibuixants i bones idees. Falta que la remuneració per la nostra feina s’actualitzi.
A nivell editorial hi ha de tot, molt bons llibres i altres de no tant. Però penso que falta obrir mercat més enllà del llibre.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
D’aquí poc sortirà publicat un llibre amb text de María José Orobitg.
Estic acabant uns llibres de cançons per nens i posant en marxa alguns projectes personals que tenia al cap fa temps.

Avui us porto una nova entrevista amb Juan Ortega, més conegut en el món de la il·lustració infantil com a Juanolo i d’ell us en puc dir que va néixer al Planeta Terra a mitjans del segle XX. Curiosa manera per parlar-vos d’una data de naixement, no? És així com comença la seva biografia el propi autor a la seva web. Un il·lustrador que compatibilitza la seva feina com a il·lustrador amb la de professor de dibuix de secundària, a més de 3 fills i certes aficions com ho pot ser el Taekwondo. D’ell podem dir que és un il·lustrador fresc, colorista i d’estil divertit i desenfadat. I ja sense desvetllar-vos gaire més d’ell, us deixo amb les seves respostes.

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Per casualitat. De fet abans d’il·lustrar vaig estar molts anys fent gravat.

- Quan temps fa que t’hi dediques?
Podríem dir que oficialment des de 2002 que és quan van aparèixer els meus primers llibres, la col·lecció de 6 títols “Quin cos!”, però extraoficialment, podríem dir que des de l’adolescència quan ja feia dibuixets per revistes i còmics amb els amics.

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Sí. Actualment hi ha molta gent fent coses mooolt i mooolt bones.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
Em resulta difícil escollir un, però podria dir-te la col·lecció “Quin cos!” i especialment el llibre de “Culs”. Va sortir a 2002 encara me’l demanen.

- I quin va ser el més difícil?
Cada projecte és un món, però també podria dir-te “Culs”. No era un tema fàcil de resoldre.
En general, potser els llibres que van destinats als lectors més petits són els més complicats. Has de fer-los amb molt de carinyo hi has de tenir en compte molts petits detalls.

- Ets també professor de dibuix de secundària. Difícil de compatibilitzar una feina i l’altre?
Difícil no… dificilíssim.

- Com és l’experiència com a docent en l’assignatura de dibuix?
M’estimo més no parlar-hi.

- Consideres que sovint aquesta és una assignatura menystinguda?
Bé, no podem oblidar que és considerada una de “les tres Maries”, la caca, la merda i la porqueria. Una llàstima.

- Has il·lustrat per a contes, revistes i tota mena de publicacions. En quin de tots els àmbits et sents més còmode?
A mi personalment m’agrada molt il·lustrar contes. El fet de que sigui una historia sencera m’engresca especialment.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Quan treballo sobre un text meu sóc una mica anàrquic i vaig escrivint i dibuixant a la vegada. Quan és un text d’un altre escriptor, el llegeixo dos-centes-mil vegades i quan finalment ho tinc clar, començo a plantejar-me i esboçar per on aniran les il·lustracions.

- Il·lustrar és…
Una meravella.

- Sinó fossis il·lustrador series…
Astronauta, evidentment.

- Com definiries el teu estil?
Dibuixos simpàtics?

- El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
En tinc tants de preferits que no sabria per quin començar.

- Estàs preparant unes il·lustracions per un recull de 12 contes clàssics. Què ens pots explicar d’aquest projecte?
Es un encàrrec de la Fundación CNSE . Serà un llibre de contes clàssics il·lustrats amb un parell d’il·lustracions cadascun. El llibre sortirà amb un DVD amb tots els contes narrats en llengua de signes.

- De tots ells, quin t’ha agradat més?
Potser podria dir-te “El flautista d’Hamelí”.

- Hi ha algun clàssic que encara no has il·lustrat i que et faria especial il·lusió? Perquè?
“La llebre i la tortuga”. Trobo que és una faula fantàstica, lenta però constant.

- Si fossis un personatge de conte series…
Una barreja entre una llebre i una tortuga.

- On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
A poder dedicar-me a il·lustrar el 100% del meu temps.

- Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb bona gent.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil a les nostres contrades?
Ppfff…. M’agrada que em facis aquesta pregunta…

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic acabant un còmic sobre un Astronauta, i uns personatges per una APP.