Comentaris a: Barreja de contes

Per: Àlex

Àlex — Tue, 23 May 2006 16:14:14 +0000

Ja és curiós que ho diguis, en algun lloc vaig llegir que el tripartit a l'Ajuntament no es va trencar per l'Ordenança del Civisme, mentre que el tripartit a nivell de la Generalitat es va trencar per l'Estatut. I és que Esquerra posem nerviosos.
Home jack, ja no seria el mateix sense tu, he pensat en tu perquè avui dinant he vist una entrevista a un dels supervivents de "Viven", que he tret un llibre, el milagro de los andes, i et posava la pell de gallina pel que van passar. Els hauries fet falta tu per allà.
Apa, Jack, felicitaré el meu entorn, tinc entorn? això ho tenen les persones importants, felicitaré els meus companys, sobretot els d'organització, això de Miravet em sembla brillant. Hi vaig ser fa un mes, en faré una notícia al bloc.

Per: Jack l'esbudellador

Jack l'esbudellador — Tue, 23 May 2006 15:16:47 +0000

Ondia Alex! Jo un bloc?
NO!
Que després hem tocaria anar als sopars de Radio Gràcia i ens conexeriem!!!
Mira que ets dolent. Ja, ja, ja.....
Per cert fa 15 anys que no visc amb els pares. Es més, hem toca de fer de pare.
Endevant amb el bloc i amb el "ara toca NO, Catalunya es mereix mes".
Per cert felicita al teu entorn per la brillant idea de començar la campanya a Miravet.
Ara deixam que sigui dolent. Quan es trenca el tripartit a Gràcia?

Per: Àlex

Àlex — Fri, 19 May 2006 09:05:33 +0000

Ei, Jack, començava a trobar-te a faltar, és curiós. Per quan el bloc d'en Jack?
No sé qui ets, però espero que per coherència ja no visquis amb els pares, ja ja!!

Per: Jack l'esbudellador

Jack l'esbudellador — Fri, 19 May 2006 09:02:28 +0000

Qui no salta no avança rapid, qui no salta sempre arriba tard, qui no salta un precipici, cau dins del precipici, qui no salta no pot sortir del precipici, qui no es trenca una cama en l'intent de sortir del precipici, no es mereix tenir cames.
Es aquest el país que volem? Sense cames?
O bé volem sortir del precipici encara que el cost sigui una cama trencada? Si no ens fem grans no sortim de casa dels pares. Ja hi ha prou d'esser covards i comencem per sortir del niu i volem cap a la llibertat.

Per: papa oso

papa oso — Tue, 16 May 2006 10:04:50 +0000

per recorre un cami s'ha de fer pas a pas,.. qui vol saltar generalment es trenca una cama!!

Per: Àlex

Àlex — Mon, 15 May 2006 18:42:29 +0000

Tu mateix ho dius. Tot aquest merder per un 1%, no crec que valgui la pena. Més val que quan ens haguem de definir de debó ho fem per quelcom que valgui la pena, no per aquest estatutet.
I l'altre problema, entenc que és que fins quan no podrem demanar el 99% que falta? no, no, crec que cal tornar a començar i no deixar-nos agafar ocell en mà.

Per: papa oso

papa oso — Mon, 15 May 2006 18:33:25 +0000

Tu mateix ho dius: "Al final era un problema de dignitat"... justament aqui es on esta el problema.
El "ego" moltes vegades, per no dir sempre, es qui ens dona mes pel cul.
No ens em de preocupar pel que fa o deixa de fer el vei, ens em de preocupar pel que volem nosaltres en cada moment. Si el vei despres fa el mateix... doncs de puta mare per ell.
Els budistes porten 6000 anys buscant la felicitat perfecta, i tecniques per assolir-la. Ho tenen molt clar: el primer problema per aconseguir la felicitat es el "ego", i el segon la ignorancia.

El nostre vei que es preocupi de les seves aspiracions i que se'n oblidi de les dels demes.
"MAS VALE EL 1% DE ALGO QUE EL 100% DE NADA"... et sona aquesta frase?

;-)

Per: Àlex

Àlex — Mon, 15 May 2006 10:55:52 +0000

Caram, quina allau de Dolors, tu!
Papa Oso, hi ha una cosa que cal que consideris. A la persona que volia viure en un àtic li va anar millor quedar-se de moment al soterrani. Cal tenir en compte que al cap de poc s'aprovà una llei per a tot el poble en el qual deia que tots els veïns del soterrani passarien al segon, sense necessitat que ho hagués aprovat o no. Tot venia que a les escales del costat havien demanat viure al segon. Per tant, tot allò que guanyava (viure a un segon) li vindria igual, i continuaria tenint la legitimitat i l'oportunitat de viure en un àtic. Sempre li havia tocat demanar coses que després aprofitaven també els altres. Per què doncs, havia de renunciar a l'àtic, la qüestió era si els seus veïns també ho volien. Al final era un problema de dignitat. Si acceptava viure a un segon, mai podria demanar viure en un àtic. Els seus fills li podrien dir per què no havia demanat més, que no s'ho mereixia? al final sempre era un qüestió de dignitat i canviar les regles de joc. Ell era propietari i tenia drets adquirits.

Per: papa oso

papa oso — Mon, 15 May 2006 10:41:55 +0000

Habia una vez un hombre que vivia en un sotano y que aspiraba a vivir en un atico. Comenzo a hacer tramites para poderse mudar a un ático y cuando quiso darse cuenta solo podia aspirar a vivir en un segundo piso.
¿Que hizo ese hombre?... algunos creen que prefirio quedarse en el sotano antes de aceptar mudarse al segundo y, desde alli, esperar otra oportunidad para subir de piso. Otros creen que se quedo en el sotano porque su ilusion era vivir en el atico y no iva a cambiar si no era por ese motivo.
Yo creo que a ese hombre le traiciono su ego. Ese hombre prefirio quedarse en el sotano sin luz antes de aceptar que sus circunstancias vitales solo le permitian subir a un segundo piso.

Los budistas dicen que los acontecimientos suceden y que estos no son ni buenos ni malos, simplemente son acontecimientos. Es el propio sujeto quien decide si el acontencimiento es positivo o negativo, sin darse cuenta de que éste es realmente neutro. Esta falta de persepctiva en muchas ocasiones da lugar a que se desaproveche un acontecimiento que podria ser positivo.

Cuidado con el ego muchachos. Puede traicionar.
;-)

Per: Dolors

Dolors — Mon, 15 May 2006 09:12:39 +0000

a veure, jo sóc la Dolors, Dolors, la del Pentagrama...ta bé el conte, jo l'hagués fet del gènere terror...o porno ja que ens donene a tots pel sac (que barruera sóc als matins). Crec que dient això evidencio quin tipus de Dolors sóc:-))