I això de Joanic va sorgir el primer dia de la meua estança a Barcelona. Vam trobar pis aquest primer dia (sí, és possible) i ens va fer gràcia que la “meua” estació de metro es diguera “Joanic”, perquè s’assembla a “Juanito”. Em diuen Juanito perquè, abans de ser gracienc i ser valencià, jo era de Jaén.

Gràcies per la informació i molt d’èxit!

El meu parer sobre el tema és que la guerra de la llengua a València va fer molt mal. Si, igual que el PNB, tens un partit governant 23 anys que no es creu això del país és difícil de treballar. Es va deixar que el centredreta moderat, UCD i altres acabés tot al PP. Ara el BLOC es mou entre si vol ser el referent de CiU i què, mentre que a l’espai natural, l’esquerra, la cosa està complicada, ja ho saps.

Si dius que ets de València, i valència capital, tot dependrà del seu propi posicionament, no crec que hi hagi un estereotip clar. Com més jove, menys desacomplexat, la gent més gran s’ha anat allunyant de la globalitat del país.

Per cert, un dubte que sempre t’he volgut fer. Joanic és per la Plaça o et diuen així (i dic et diuen enlloc d’et dius).

I sí, estaria molt bé que es feren els actes amb Espai també enguany.

Pense que l’escola ha assolit en molts llocs una millora del coneixement. L’escola i TV3. I potser – no ho sé – caldria treballar ací en aquest sentit: posant èmfasi en l’escola per conèixer com a pròpies les variants del català del sud. Si els catalanoparlants d’ací canvien al castellà davant un valencià, aìxò és senyal que alguna cosa no va bé.

Sí, enguany vaig ser-hi, a la diada del País Valencià a la Plaça de Joanic, en un concert d’uns amics. Ho recorde especialment perquè va ser la primera volta que vaig eixir ací, quan encara no feia una setmana que erà gracienc. Una bona idea.

A Barcelona capital hi ha hagut tradicionalment un buit a valència a nivell social que no és bo. EL futbol tampoc hi ha ajudat.

A Gràcia intentem canviar aquestes coses. Ja fa dos anys que fem, un cop l’any, juntament amb la gent d’Espai Valencià uns actes en els quals es dóna a conèixer la realitat del sud del país (i una paella, ja posats). Xerrades, exhibicions de pilota valenciana, pel·lícules, etc. Espero que enguany es faci i l’orage (com m’agrada aquesta paraula) ho permeti.

Durant els sis mesos que sóc a Gràcia, ço és a Catalunya, m’ha sobtat la mínima coneixença que es té ací del País Valencià, sobretot la tendència dominant a canviar al castellà en les botigues o al carrer, quan et dirigeixes a la gent en “valencià del sud”. És difícil enfrontar-se a aquest “greuge” si vens del sud, d’un entorn defensor de la unitat de la llengua.

Alguns valencians que he conegut ací ja han dit alguna cosa semblant a “jo pensava que els catalans eren d’una altra manera”, és a dir, més “canyeros”. I és per això que – no pas per patriostisme local – m’ha fet joia de llegir el teu missatge.

Salut.
Moisès Rial
http://www.llibertats.cat

Al final va ser un empat maco. L’important és jugar, i la festa, i saber que no estàs sol, que hi ha moltíssima gent, amb famílies, gent jove, gent gran, la nació.

Llastima del empat. Espero que podem guanyar abans de 37 anys mes.