Em presento jo. La meva identitat és catalana. Parlo català, espanyol i anglès molt a gust, en funció de les circumstàncies i l’entorn. Com diu una de les poques bones coses de l’Estatut,

# La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
# El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol.

Les expressions sobre identitat són part essencial de les persones humanes, hi ha gent que es planteja si és homosexual o heterosexual, si és espanyola o catalana o ambdues coses, o si és agnòstica, gnòstica, atea o creient.

I no hi ha cap problema, és bo preguntar-se què som, no?

i un comentari més:-)

Les coses a la curta sovint poden ser diferents o cojunturals però la teva trajectòria i la manca d’ambigüitats és com un banyador que es va omplint de peixets conforme vas avançant.

El que volia dir és que tu no pots anar d’antiidentitari en unes eleccions, per un mes després treure’t la màscara perquè això et penalitza.

Tens la llibertat d’expressió, la llibertat de vot i la d’associació, i això valida el sistema i te’l fa millorar. Per tant, només pots lluitar davant de coses o plantejaments que creus injustos a través de la paraula i creient allò que dius. La resta, a la llarga arriba. Empassant més saliva, sovint, però sempre sabent que és la manera.

68:-)