Una nació sobre rodes
El passat dia 27 vaig tenir la sort d’anar a veure la jornada esportiva de l’hoquei sobre patins al Palau Blaugrana.
El meu nebot juga a hoquei i la federació catalana organitzava uns partidets a les 14:30 entre els equips de petits. Hi vaig anar, sabent que la jornada continuava amb el partit entre la selecció nacional femenina i Xile, campiones del món, i després jugava la selecció nacional masculina contra un combinat dels millors jugadors mundials. Tot plegat fins les 10 del vespre, amb un molt bon ambient, meitat esportiu, meitat reivindicatiu.
La veritat, jo només havia vist un cop en directe un partit i me’l veia amb ulls de tiet. És un esport vibrant, certament. Potser les noves normes (porteries més grans, faltes directes per penalitzar un cert nombre de faltes, 10, diria) hi deurien ajudar, però fou espectacular.
Vaig veure també diversos càrrecs relacionats amb l’esport. En Rafel Niubò, antic secretari general de l’esport, i ara secretari general de Vicepresidència; l’Anna Pruna, nova Secretaria General de l’Esport, ben flanquejada per en Jordi Eduardo; i en Carles Macian, nou director del Consell Català de l’Esport. Evidentment, no cal que digui el partit al qual pertanyen tres d’aquests quatre (una és independent), però no vaig veure gent d’altres partits. Potser no el feien per TV3 o no s'ho creuen això de les seleccions nacionals. I en Ramon Basiana, un dels treballadors infatigables per l’hoquei i pel seu país.
A la mitja part em van donar el primer número d’una nova revista: Esforç, revista mensual esportiva on no només es parla de futbol, sinó dels equips del país, dels esports del país. I, evidentment, en la llengua del país. A poc a poc i bona lletra. Ara ja hi ha el 9 i aquesta revista.
I Catalunya va guanyar els dos partits. I va ser molt emocionant. I vaig veure en Ivan Tibau, el que fou capità a Macao, i sobretot en Masoliver, que com ja vaig dir en article molt anterior, es va negar a competir amb Espanya. Herois sobre rodes, que no van pel carrer signant autògrafs perquè la gent no els coneix. Però em trec el barret. I Catalunya podria guanyar títols, però si no ho fa continuaran sent la nostra selecció. A Sudamèrica, Europa o a on ens deixin jugar.
Una nació, una selecció!
desembre 29th, 2006 at 9:10 pm
¿Hablas realmente de selecciones deportivas?
¿o más bien de selecciones políticas?
antes de contestar, recuerda que -en general- tomar el deporte como algo trascedente me parece estúpido.
desembre 30th, 2006 at 11:29 am
Uix, tens raó Luisan, Catalunya seria l’única selecció nacional esportiva política, tens raó, les altres no ho són. Com som, mira que voler polititzar l’esport, aix.
Luisan, home, desperta, què creus són els jocs olímpics, mundials, etc?
Si tots juguen a això, nosaltres tenim tot el dret a fer-ho.
desembre 30th, 2006 at 1:42 pm
“antes de contestar, recuerda que -en general- tomar el deporte como algo trascedente me parece estúpido”.
Es evidente que no lo has recordado antes de contestar.
¿Si todos se tiran por la ventana vosotros también?
Es lo mismo de siempre, asumís que si no se está con vosdotros se está en contra
desembre 30th, 2006 at 2:28 pm
Luisan, he volgut respectar el teu criteri, i no he parlat de les bondats de l’esport, perquè per tu és estúpid. Però saps que, gràcies a qui sigui (per no tornar a començar), no escric per a tu.
Això de la finestra no és massa original.
Jo no reflexo si s’està a favor o en contra, però el qui no està a favor de les seleccions nacionals amb tots els drets, bé deu estar en contra, no?
desembre 30th, 2006 at 2:50 pm
Evidentemente no hablaba de las “selecciones nacionales”, si no de vuestros -mejor tuyos- peculiares conceptos políticos
¿en qué mejorará la vida de los ciudadanos de catalunya que varios grupos de señores viajen por medio mundo para jugar a la pelota en cada una de sus múltiples variantes?
Una vez, a propósito de una bonita rueda de prensa protagonizada por uno de tus correligionarios -el entonces secretario del deporte de la Generalitat o algo así- escribí que el nacionalismo catalán no era consciente de lo muy cara que salía una selecci´`on que nunca pasa de cuartos. Lo mantengo, claro
Y no, lo de la ventana no es original, pero lo de las selecciones está ya más sobado que ni se.
Sed serios y reclamad otras cosas con más intensidad. No invirtais tiempo y esfuerzo en algo tan futil como el deporte
desembre 30th, 2006 at 3:27 pm
Luisan, en pots dir en què l’empitjorarà?
Si la conselleria d’Acció Social i Família o la de Salut es dediqués a això, doncs, et podries queixar, però jo en el meu temps lliure escric sobre el que considero important, i qui s’hi dedica és la gent de l’esport.
I canviant de tema, si per tu l’esport és futil vol dir que no el consideres una font de salut? vol dir que no entens que és un fet que allarga la vida? no entens que l’esport és quelcom que estalvia diners a la sanitat pública? no, tu estàs parlant d’esport d’elit, no pas d’esport, no?
desembre 30th, 2006 at 5:42 pm
Evidente, Alex evidente. Claro que no hablo de lo que hace tu sobrino ni de lo que hago yo cuanto monto en bici. De todos modos, hoy hay cosas más interesantes de que hablar que de algo tan pajolero como la mayor preocupación de oleguer preses.
Empezar por los símbolos, a mi juicio, es empezar la casa por el tejado…o mejor, empezar comprando los visillos cuando ni siquiera has hablado con una inmobiliaria.
De todos modos, y para que te pongas contento, que sepas que estoy convencido de que acabareis teniendo vuestras absurdas selecciones. Que Cataluña juegue a la pelota por ahí, si lo analaizas, no supone nada ni altera la vida de nadie en demasía. Solo hace gastar más dinero tontamente. Como es futil, no te preocupes que os lo concederán. Es lo de siempre: concesiones parciales para que calleis la boca.
La pena es que, cuando las tengais, andareis porai orgullosos y con el pecho henchido sin daros cuenta de que, como siempre, habeis conseguido el chocolate del loro. En sí, es algo tan tonto como permitiros ir poniendo la coletilla “nacional” en el cartel de cualquier institución autonómica: bueno para vuestro ánimo, escaso para todo lo demás
¿Entiendes ahora a que me refiero cuando digo futil?
desembre 30th, 2006 at 7:53 pm
Veig que ara has explicat la teva frase
“No invirtais tiempo y esfuerzo en algo tan futil como el deporte”
Té sentit que jo provi de debatre sobre quelcom que tu consideres absurd? suposo que no. Símbols? uix, é veritat, els símbols no serveixen per res, el problema és quan tothom te els seus i no deixen que tinguin els teus. És molt fàcil parlar de símbols mentre els altres tenen realitats, no?
Si a Espanya no els interessen els símbols, per què s’hi escarrassen tant? és la primera trinxera o una més?
Cada cosa que aconseguim la celebrem més perquè l’esforç és doble.
Cada passa, una passa més, per petita que sigui. Em sembla molt bé que per tu sigui una futilitat, no perdis més temps doncs discutint per a això amb algú que no ho considera una futilitat.
Bon Any Nou
desembre 30th, 2006 at 8:23 pm
Hola a tots. Voldria afegir que, per a independentistes com jo, tenir seleccions catalanes no seria una concessió qualsevol destinada a tancar-nos la boca temporalment, sinó una consecució de gran càrrega simbòlica que no tinc gens clar que s’aconsegueixi formant part d’Espanya pel que fa als esports més massius, precisament perquè el govern espanyol és conscient de l’efecte que tenen (per bé o per mal, Luisan) els esports de masses en la formació i/o sosteniment de les indentitats culturals o nacionals. No cal anar al nivell selecció nacional, sinó que ningú dubta que el Real Madrid s’identifica amb la bandera espanyola i el Barça amb la catalana.
En fi, no dubto que la majoria dels catalans (la desitgéssim o no) veuríem la independència com una possibilitat més propera en el moment que Catalunya jugués els mundials de futbol i de bàsquet.
Res més de moment. Que el 2007 sigui un gran any per a tots: que augmenti el nivell de vida de tothom, que baixi el nivell global d’ignorància i que respectem el planeta una mica més. Que la raó regni, i que tots els periodistes vagin a classes de lògica, sisplau!
desembre 30th, 2006 at 8:28 pm
Ei, Monterey Jack (espero que sigui un nickname),
gràcies per escriure, estic d’acord amb el que dius, recordem que hi ha més de 525.000 catalans que vans signar a favor, diguin el que diguin altres.
Una entrevista a en Vinyals (de la plataforma pro seleccions catalanes)
desembre 31st, 2006 at 12:39 am
Doncs no, no us deixaré que discutiu exclusivament de si cal, no cal, és fútil o potser si que hauríem de tenir selecció Catalana.
Em sap greu que el vostre debat (o potser confrontació) és centri tant sòls en això. M’heu recordat una sèrie que vaig veure fa no gaire, on un nen amb la seva, diguem-n’he, avia visita un món ideal i es troba una parella d’éssers que no fan més que portar-se la contraria i discutir; quant estranyat pregunta per què ho fan, la seva amiga li diu: “són Antagons molt, molt amics, i amb qui millor es poden tenir bones discussions que amb els amics?”
Dimecres passat al Palau Blaugrana hi va haver una sola festa: la del hoquei. Jo sóc dels qui diria que, tot aprofitant la diada del hoquei de base, es va jugar un partit internacional (exagero una mica, ja ho se). A la pista hi havia una dotzena d’equips d’escoles, amb nanos des de quatre anys ‘patinant’. Quant al final de la jornada van recitar els clubs de Catalunya es va fer etern, però és que n’hi ha més de vuitanta !
Això vol dir que tots són Catalans de pro i que van jugar per defensar la selecció? Es clar que no! el que celebràvem era el poder jugar junts, el que hi hagi gent que donar un munt d’hores per a tirar aquests clubs endavant, el poder estar en una pista ‘de grans’ fent la seva festa… A l’equip del nebot hi ha gent que ha nascut a Barcelona, a França, a la Índia, cada un amb les seves idees, i som un equip molt modest. Potser la gràcia del hoquei és que precisament per no ser un esport mediàtic encara manté la ‘innocència’ de les associacions, però ha crescut tant arreu del país que forma part d’aquestes teranyines socials que fan que la gent es trobi, parli, es relacioni, … Suposo que si algú forma part d’algun grup, ja sigui de castellers, de bastoners, de futbol o d’aficionats als ocells sap una mica de què parlo. Una mica la idea contraria a passar els caps de setmana a un centre comercial.
El darrer cop que el nebot va anar al Blaugrana també jugava la selecció Catalana, però amb els seus quatre anyets es va passar mig partit animant el Barça i l’altre meitat a España; ell no sap res de política. Aquest cop tots els nanos de l’equip es van passar el partit animant a crits a les chilenes en lloc de les catalanes. Al costat teníem una parella que al•lucinaven: “si aquests nanos parlen en català com és que animen a Chile?” Senzill: l’entrenador és chilè i els hi va presentar a les noies de l’equip Chile; de fet, l’endemà del partit van vindre totes al club i van estar entrenant als nanos petits tota la tarda. És fantàstic veure com les campiones del món, de fet són unes noies que els agrada jugar i que disfruten més entrenant un grup de marrecs que jugant a un Palau ple a vessar.
Això si que hauria de ser notícia, que un equip que avui en dia és el campió del mon vagi a una petita pista a entrenar a uns nois de cinc a deu anys només perquè els entrenadors són amics. Veure la cara que feien aquelles noies ensenyant quatre coses de hoquei a tres marrecs de sis anys que no es tallaven ni un pel per robar-els-hi la pilota, no te preu.
Un cop tancat el tema principal, podem tornar, si voleu, a les seleccions. Personalment, quant veig els meus fills drets cantant els segadors, la pell s’hem posa de gallina. Potser sí que només són símbols, però egoistament jo vull tenir els meus i que s’hem reconegui; sense trepitjar a ningú, però orgullós d’ells. (diria que gairebé tant orgullós com quant veig el meu menut fent gols 😉 )
(Per cert, si heu sigut capaços d’arribar fins al final del meu rotllo, potser encara voldreu conèixer el nebot. http://www.xnolla.net/hcsj/cat_equips_preb_b.htm)
desembre 31st, 2006 at 7:22 pm
Eps, cunyat, tens raó en el que dius però jo parlava sobretot dels partits internacionals, no pas dels partits dels petits.
Un dels eixos per a motivar que els nanos comencin a fer esport i en continuïn fent tota la vida és tenir models a seguir. Per què tanta gent juga a fubtol? no és només per la facilitat, amb una pilota n’hi ha prou, cert, però crec que també fa que són els referents que tenen.
Tot el que dius és l’altra vessant, lògica, de l’esport de petits i la interacció amb pares i veïns i veïnes. Perfecte.
Però també és cert que els models hi són i serveixen. Segur que a Espanya enguany es juga més a bàsquet degut a la victòria de la selecció. Doncs també crec que molta gent, ara a Catalunya, sobretot a capital i voltants, han descobert un esport que a diverses ciutats fa molt que es segueix. Perfecte.
Ja, ja ja veuràs quan ma mare vegi la pàgina!
A veure, copieu l’adreça i enganxeu-la a la barra d’adreces i ja ho veureu.
http://www.xnolla.net/hcsj/cat_equips_preb_b.htm
Quina por que fa el grup de la filera del nebot, ja ja. Quines peces, cal tenir 4 ulls.
gener 1st, 2007 at 5:43 pm
Si con esto estais a gusto, pues estad a gusto. Tampoco creo que os merezcais que os quite una ilusión tan simple y poco dañina -o futil- como esa….
Ahora, eso sí, cuando veo niños cantando himnos también se me pone la carne de gallina…pero es del miedo.
los niños están mejor cantando tonterías que cantando himnos pero bueno, bien pensado ¿qué son los himnos si no?
gener 1st, 2007 at 7:29 pm
Si les seleccions “nacionals” son una forma de dilapidar diners, potser ens ho fesim mirar ¿no? De totes maneres jo penso que ja que en “dilapidem” tants diners en fer obres publiques en altres costats mentres nosaltres paguem, mentres es van comprant avions i tancs per “protegir” el territori “nacional” (al tanto Luisan que aquest “nacional” no és d’aqui) i tantes altres coses, podriem inclós, ser racionals i veure en que ens podem gastar els “cales”. Dic jo. I si ens dona per fer “El dia internacional de la croqueta” i donar croquetes a tothom que passi pel carrer gran, dons ho fem. O no és això?
gener 1st, 2007 at 8:32 pm
Luisan,
has d’aprendre que hi ha articles que generen debat, perquè així ho constato i ho pretenc, com els d’agnosticisme, i articles que són simplement el que penso, i no tinc perquè justificar-me constantment, perquè és el meu bloc on expresso el que penso, i jo no escric contra ningú, sinó per expressar-me, i sé que hi ha gent que pensa com jo i llegeix, i gent que no i també llegeix i prou. I hi ha gent que prova de dir la seva i estem d’acord o no, però el to és l’adequat.
D’ençà de les afirmacions injustes, esbiaixades que has fet en diversos bloc després de l’atemptat he arribat a la conclusió que jo potser tinc paciència, però no sé què és el que tu tens o et porta a escriure al meu.
Ja no escrius al teu bloc, et dediques a escriure més als dels altres, per què?
Et dediques a voler ser el flagel del nacionalisme i, en el meu cas, de l’independentisme català. Per què?
I ho fas pensant, mira com la lio amb aquells de Gràcia. Per què?
Jo, quan no m’agrada el que escrius al teu bloc, no et contesto, i ja està. I tu, sistemàticament escrius al meu, en cada article. No és que sigui amant del pensament únic, però sé perfectament que per molts arguments que et doni ni els entens ni proves de posar-te a la meva pell. Si sóc tan dolent, intolerant, jo al menys no dic que les idees dels altres siguin “polleces” ni alteracions del raciocini. Ara ja no és només una qüestió de formes sinó que crec que també de fons.
No sé si proves de convèncer a algú que som irracionals o simplement fer de bufó de gracianet.
No sé si proves de treure’ns de polleguera per demostrar qui sap què, però amb mi no ho aconseguiràs, però crec que tampoc paga la pena dedicar tant de temps a respondre a algú que no està disposat a raonar, sinó només a dir la seva entrant no en un joc ideològic sinó d’enginy intel·lectual, que no és el que m’interessa particularment.
Corres el risc real de convertir-te en correu brossa, comentaris spam, i això és perillós, perquè la gent deixa de llegir-los.
Bon any, per cert.
gener 1st, 2007 at 9:18 pm
Jolin Luisan, o jo no t’entenc o tu no m’has entès.
Precisament el concepte que jo volia explicar i del qual estic força content és que en deu minuts de diferència uns nanos puguin estar animant a la selecció de Chile (o China, o …) i després cantar el segadors. Un himne no es ni pot ser un motiu de separació de ningú sinó una senyal d’identitat (com qui es sent del St.Just, o del Barça, o del Madrid, o d’on sigui)
A mi, els segadors m’han servit per a poder ensenyar als nanos història, fets que han passat i que jo intento no jutjar devant d’ells perquè precisament el que vull és fer creixer el seu propi criteri a l’hora de raonar. Si un dia em diuen que són millors que uns altres m’esgarrifaré i miraré d’arreglar la pifia educativa que en algún moment ha d’haber passat, però si em diuen que són diferents d’un altre els hi diré que molt bé i que visca les diferències, que a veure que poden apendre de l’altre.
No entenc que és el que et fa por.
Vinga, Bon Any a tots.
gener 1st, 2007 at 10:54 pm
No se trata de sacar de quicio a nadie, pwero parece que tú te lo tomas así. L´´ete mi último post en Der Blaue, duele, pero es cierto. Meto el dedo en el ojo a propósito de esa bonita palabra : autodeterminación.
De todos modos, lo único que intento es decir lo que creo: que vuestro deseo de arriar una bandera es s´ñolo una excusa para levantar otra. Es, si me apuras, como si alguien tiene cancer y pide que le curen para luego, corriendo, ir a contagiarse de la lepra.
en todo caso,es mi opinión y si tú te lo tomas como una bufonada, pues vale. Allá tú.
gener 1st, 2007 at 11:04 pm
Y por cierto, Alex, me permitiré recomendarte algo que te irá muy bien cara al año nuevo: piensa que más allá de tu burbuja donde el problema nacional lo vertebra todo hay más cosas e, incluso, vive bona gent (que no siempre debe ser) nacionalista
Feliz año
gener 2nd, 2007 at 8:40 pm
No ser nacionalista significa que no tens fronteres? ¿De cap mena? O sigui que tan els nens que es moren de gana al Sahel o els paisos que tenen pena de mort o el que fan anar amb burca a les dones, etc. son el mateix “lloc”? per no dir pais ni nació. Si és aixì, només hauriem de tenir un sol govern, un sol exercit, o millor no tenir-ne, ja que no tindriem cap “pais” enemic.
Saps que m’agrada? El problema és ara mateix que totes les recomenacions dels farmacs van en castellà i els pobres xinesos no ho entenen, i els catalans, com que tenim una hora mes de castellà, no tenim problema.
Això és no ser nacionalista? Només pregunto, és que jo d’això no hi entenc. Disculpeu el meu atreviment. I, per cert, bon any a tots i totes, no sigui que algun o alguna s’enfadi, cosa que no vull.
gener 3rd, 2007 at 3:52 am
La polémica de la tercera hora no es lingüística es burocrática. El tema no va de defender el catalán o el castellano, va de que a unos señores no les gusta que otros se inmiscuyan vía decreto ley en algo que es competencia suya.
Sobre lo de los fármacos pues te diré que, aunque te parezca mal la cosa va así: en unos ámbitos domina el catalán y en otros el castellano. Eso no es ni bueno ni malo, es así. Yo no me quejo porque el catalán domine en la enseñanza ni porque la única tele pública sea en catalán, sino que incluso lo celebro, porque creo que si no mal le irían las cosas a tu lengua materna. Llegados a este punto, eso sí, no entiendo porque a tí te molesta lo de los fármacos. Entenderé, en todo caso, que no te molesta, que tus palabras sólo piden mayores factores de correción para llegar a una situación de igualdad de ambas lenguas. Ahora, eso sí, entenderé también que aceptas que si el castellano debe ceder espacio al catalán en los muchos -casi todos- ámbitos en que domina, el catalán debería hacer lo propio en los ámbitos donde prevalece ¿o no? Corrígeme si me equivoco.
Eso que dices de las fronteras…bueno, repetiré lo dicho: arriar banderas para levantar otras es un esfuerzo inútil. Entiendo que tu pienses que bajo el dominio de la cuatribarrada estarás mejor que bajo el de la que ahora ondea, pero entiende también que yo tenga mis reparos para aceptar eso. Creo que es lícito y que tengo derecho a tenerlos….
Sobre el deporte, claro no me extenderé y repetiré lo ya dicho: tendréis selecciones, seguro. Y las tendreis porque son un mero accesorio folklórico e inútil. Quizá, más que por poner ruedas a la vuestra nación, deberíais preocuparos por el aplazamiento de la nueva financiación hasta el 2.009….pero eso, mucho me temo, es más difícil de lograr. En todo caso, podeis seguir pidiendo cosas fáciles, así cuando os la concedan parecerá que lograis algo.
gener 3rd, 2007 at 12:23 pm
Cani, bona reflexió, talment com si hagués vingut el mussol en missió nocturna, 🙂
abril 24th, 2007 at 12:53 am
Hola Àlex:
Com a conseller d’ERC per Gràcia, m’agradaria comentessis què fa podor dins de la Secretaria Genral de l’Esport, on van a parar tots els d’UBAE
I per què la relació entre Niubó i Pruna contamina a ERC?
I per què els successius nomenaments dins l secretaria general de l’esport es fan per endoll, sense parar a mirar si s’està tapant alguna cosa fosca dins d’ella…
Vull denunciar que hi ha poca llum i mala olor en tot això…
ERC no ho pot tolerar!