¿Qué es de izquierdas entonces? Pues sencillo, toda política encaminada a limitar el efecto pernicioso de determinadas conductas individuales sobre la sociedad. Lo contrario, el laissez faire, es de derechas. Es muy simple, tonto quizá, pero a mi me sirve para identificar perfectamente si un apol´ñitica es de derechas o izquierdas y desenmascarar a los funánbulos que transitan entre el liberalismo y el populismo para intentar parecer lo que no son.

Haced la prueba con las siguientes y polémicas medidas que unos tildan de progresistas y otros de reaccionarias

desalojos de okupas
Xarxa Natura 2000
Inmersión Lingüística
Túnel de Bracons

hala, a ver que os sale. Mañana pondré mas
inversión

Els reis m’han deixat un bitllet a Londres:-P t’ho havia de dir Àlex pq. m’agradarà q m’acompanyis virtualment ni que sigui…i això q no m’he portat gaire bé:-)

Una altra precisió. Engreixar o aprimar l’administració no és exactament de dretes o d’esquerres. Jo crec que és un tercer eix sobre el qual s’han de posicionar els partits, i tot i que desconec la posició concreta d’ICV, jo no estaria tan segur que fos partidari d’engreixar-la.

Per cert, á l’administració catalana qui li ha donat la seva mida actual ha estat bàsicament CiU, un partit de dretes, el tripartit “només” hi ha afegit els mestres de la sisena hora i els Mossos del desplegament, que no sé si és que no els considereu necessaris.

Per cert, i des d’un cert coneixement de l’Administració, crec que per tal que aquesta sigui “el gran facilitador” potser cal que compti amb més efectius i no amb menys. I com a corol·lari a això: el que fa lenta l’Administració, sovint, són els polítics, no els funcionaris…

D’altra banda, l’antoni morral, a Cerdanyola, bé hi ha pactat, o canvia la cosa quan ets majoritari?

Quant al que dius dels dos eixos, crec que a nivell d’estratègia no es pot prioritzar cap, perquè llavors no es veu la coherència del discurs, una altra cosa és que a nivell tàctic ara toqui prioritzar o un o altre, no sé si m’explico, és el que ens passa a Esquerra, que tenim dos eixos clars.

Quant al que deia dels resultats, pensa què passa en un ajuntament governat pels tres partits d’esquerra amb una majoria d’Esquerra i IC-V (9 i 7, per exemple) per sobre del PSC (11). Canvien molt les coses, no?

El que volia dir no és que calgui especular amb els resultats, sinó que de vegades els resultats poden donar altres pautes de futur.

Evidentment, crec que qualsevol partit que digui (i faci després el que ha dit) el que vol fer pot guanyar credibilitat i vots, encara que el que faci a mi no m’agradi.

Ja es hora que ens fem adults. Cal dir si vols estar present al govern espanyol, si vols apostar per un govern d’esquerres, si el eix nacionalista es el prioritari, si el progres social esta per sobre de tot, si prefereixes una politica de dretes que acontenti als de sempre….

Seria com un jugador de futbol que tingués un bloc i parlés de l’alineació dels propers partits o com pensa l’entrenador jugar els partits.

Si que et diré que sóc balança, i sempre estic amb una balança on afegeixo blancs i negres, on em fixo en els grisos, i sopeso les coses, sense arribar sovint al 100% de seguretat, però sí amb un ampli marge de confiança.

Dit això, crec de veritat (i ho afegeixo no per inèrcia) que aquestes eleccions són més disputades del que tothom creu, que hi poden haver més moviments dels que sembla i que la nostra llista serà bona, amb gent que duu àrees ben gestionades i ideològicament molt potent.

Sí, crec que en Portabella pot donar la sorpresa i ser alcalde, i crec també que els pactes s’han de triar en funció dels resultats per escoltar la gent què diu, grans variacions poden canviar les coses més del que la gent creu, a tots nivells.

Sí, ja ho sé, he tornat a no respondre, però crec que aquest és el marge autèntic de la política, sense sondejos, on tot sembla possible. Després arribarà allò tan injust com les enquestes i començaran els balls del vot útil, que sempre he criticat, i els intents de polaritzar la campanya per part dels mitjans. Reconeguem que ara, al menys, ens movem en una marge on tot és possible, i crec que Esquerra tindrà el millor resultat a Barcelona de la seva història moderna.

I no ho dic per optimisme, sinó que em crec realista.

Però a Catalunya crec que això es deu al fet que la paraula mateixa provoca al·lèrgia, per tota la càrrega històrica que porta al darrere. Sembla clar que Catalunya se sent més d’esquerres que de dretes, i per això crec que ERC té camp per crèixer. Estaria d’acord que, a les autonòmiques, un cop ERC ha reequilibrat l’efecte Pujol (o l’efecte “flautista d’Hamelín”, com li diu l’Àlex 😀 ), els vasos comunicants són entre PP i CiU, i ERC ha d’intentar crèixer sobretot a costa del PSC, igual que ICV.

Per cert, no li perdeu la pista al senador per Illinois Barack Obama, és un veritable crack i espero que sigui el pròxim president dels Estats Units, amb el permís de la Hillary Clinton…