Cap de setmana de festa i esperança
Aquest cap de setmana ha estat intens, i amb dos termes amb els quals el definiria, festa i esperança, Sa Pobla i Sí al Procés.
Aquest intens cap de setmana ha començat el divendres a la tarda, cap a les 19:00, on s’ha inaugurat una exposició col·lectiva d’artistes mallorquins, "Temptacions de Sant Antoni". Algunes d’aquestes obres, com la de Leo Bassi, que sé que no és precisament mallorquí, toca alguns dels temes d’actualitat com els urbanístics. Art de denúncia, per fer pensar. A l’Espai [B], a Torrent de l’Olla, 158.
Després hem anat cap a la Plaça del Nord, on hi havia un concert d’havaneres del Tradicionàrius, i degustació de productes mallorquins. No n’he pogut tastar perquè havia d’anar a buscar uns fulls pel congrés d’Esquerra Gràcia a l’endemà.
Sí, un congrés d’Esquerra Gràcia dissabte al matí on hem escalfat motors tot aprovant el programa municipal i els candidats a les llistes municipals i a ser consellers. Sí, recordo, som assemblearis.
Després, doncs bé, un vermutet a la Virreïna i cap a casona, que tocava descansar una mica, però no gaire, que venen foguerons!
I han vingut i ja han passat de llarg, tímids i porucs, freds i picantons com els seus embutits, sentits, calents com els foguerons.
Comentari polític del qual no me’n puc estar: el mateix PP que s’absté al protocol festiu ha vingut, amb un regidor i tot el seu grup. Estrany, si més no.
Dit això, a les 19:30 hi havia la recepció a l’Ajuntament de Gràcia, amb els regidors de Sa Pobla. I un regalet pels consellers, una imatge de Sant Antoni fet per la gent d’Es Grif, una associació de discapacitats molt activa durant la festa. Si no m’equivoco m’ha semblat que han dut els caparrots, però no he pogut veure bé, estàvem a l’inici del cercavila. I, amb una molt bona presentació d'en Pep Fornés, el bateig del Drac d'Albopàs (sa pobla a la inversa, com la dolors m'ha explicat).
Arribem a la Virreïna. I encesa de la foguera, aquell moment és genial, veure com la rotllana a poc a poc es va fent més gran. I apa, cap a Diamant. Allà, en Toni Torrens ha batejat la zona de parcs infantils com el corralet, atès que l’han aprofitat per fer el dispositiu de la festa i del menjar. Sopar a la foguera, butifarrons i carn, i visca el pebre, i visca Sant Antoni!
Després hem anat a donar un volt pels diferents carrers on es feia la festa: Verdi del Mig, Verdi de Dalt, Plaça del Nord (amb un talladet que se’t posava molt bé), Joan Blanques (això ja era com per Festa Major, je je), i Llibertat. A Virreïna ballaruca, senties l’accent mallorquí per tot arreu. Agermanament, Gràcia amb Sa Pobla, Sa Pobla amb Gràcia. I a dormir, un dia llarg, intens. No us perdeu les cançons que tenen a la seva web.
I a l’endemà, un amic em truca i em pregunta si pensava anar a la Plaça Sant Jaume. Sincerament, tot depenia que em pogués llevar. Però hi he fet cap. Allà he pogut veure gent de Gràcia, com en David Fernández, com l’Eusebi i la Isabel.
Un acte emotiu, amb la gent d’Ahotsak, amb la Marina Rossell cantant el Cant dels Ocells i en Raimon cantant El País Basc. I com ha recollit la Montserrat Carulla i la Carme Sansa, NO HI HA TREVA PER LA PAU, una frase que trobo brutal, nua, crua i sincera. Esquerra hi era, sense banderes de partits, n'he vist algunes i no m'ha fet el pes, era un acte de la societat civil.
