Sobre sistemes i antisistemes
Aquest article de reflexió, des d’un bloc polític, pretén opinar una mica sobre diverses de les notícies que aquests dies han anat sortint als mitjans i ens fan plantejar a tots els qui participem en la política què som i d’on venim (una mica pel·legrí, sens dubte).
Sóc antisistema? Sóc part del sistema? Són adjectius innocus?
Tota la meva formació s’ha basat en sistemes, el sistema mètric decimal, el sistema internacional, la IUPAC, sistemes d’informació, sistemes operatius, sistemes de classificació documental i ara resulta que el sistema és també el monstre que ho devora tot.
Evidentment, no em puc definir com a antisistema, com alguns però tampoc com a inconformista sense més, com altres. Participo del sistema en el moment en què em faig militant d’un partit i més quan sóc conseller i ara portaveu. Vol això dir que no me n’adono de les imperfeccions del sistema? No, però crec que sóc més útil volent-ho canviar des de dins, evidentment, com una drecera útil de veritat.
Cert que els primers temps que fas de conseller, quan veus moviments alternatius, independentistes extraparlamentaris, etc., tens una sensació incòmode, com si ja no formessis part d’aquell món. Però és que és així. Sap greu quan algú deixa de saludar-te com si fossis un empestat o un venut, quan tu no et consideres cap de les dues coses, però evidentment ho assumeixes, perquè, com diuen, mai no pots fer content a tothom. Podria ser antisistema i molt guai, però prefereixo participar amb la Cibeles, el carrer Astúries, la Plaça del Diamant i els Jardins Maria Baldó.
Què està passant? N’hi ha per tant tot plegat? Un amic em va preguntar la setmana passada quan eren les eleccions municipals. Quan li vaig preguntar per què m’ho deia em va respondre: “Ara ho entenc” El què? i em va dir “que sortís l’Hereu al programa d’en Monegal”. Justa. Aquesta és la sensació que té la ciutadania. I correm un risc, que tota la feina que estem fent encara no sigui percebuda com a tal, sinó com a electoralista.
Perquè el que em va saber greu és que el mateix dia que la Mayol feia aquelles declaracions, en Portabella parlava de propostes sobre regulació d’habitatge basant-se en el model d’Amsterdam, però això va passar desapercebut. I això és el que em sembla en part injust. El joc polític passant per sobre de la política i les propostes per solucionar els problemes. Ahir mateix, quan les declaracions encara cuejaven, sortia en Xavi Florensa i l’Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat parlant de la proposta del traspàs de la Borsa Jove d’Habitatge de Barcelona al nou Servei d’Habitatge Jove de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona. Ei, que a més a més, inicialment tindrà la seu a Gràcia.
I, ni que sigui per provar-ho, atès que és el primer cop que ho emprem, penjo aquest vídeo
gener 30th, 2007 at 6:48 pm
Hola Alex.
Jo, igual que el meu fill de 2 anys, pel fet de néixer tinc una nacionalitat, que implica unes obligacions i uns drets. A mi no em val aquesta frase que has fet servir: Participo del sistema en el moment en què em faig militant d’un partit i més quan sóc conseller i ara portaveu.. Pel fet de néixer dins del mon que anomenen civilitzat ets una part del sistema, pel fet de néixer tens obligacions (pagar impostos, no traficar amb dorgues, no fumar en llocs públics, fer servir el cinturó de seguretat dins d’un cotxe,…) i uns drets (…?). Pel fet de néixer dins d’un país occidental automàticament formes part del sistema (fa un temps al sistema se li deia “senyor feudal i eres seu només pel fet de néixer… com veus tot està pràcticament igual). Cosa diferent es que siguis antisistema i que creguis que tot ha de canviar, que el sistema es injust i vulguis afiliar-te a un partit per que creus que així ho aconseguiràs o ajudaràs a que aquest canvi es es doni. Jo personalment no crec en aquesta via de lluita, jo crec en la insurrecció com a única via de alliberament.
Quan la meva empresa surt a la premsa es per que el departament de markenting així ho considera oportú. Creus que els partits politics son diferents a les empreses?… jo, com el teu amic crec que si l’Hereu ha sortit al Monegal es per algun motiu.
gener 30th, 2007 at 9:07 pm
No hi estic d’acord. “Quan la meva empresa surt a la premsa es per que el departament de markenting així ho considera oportú”
L’empresa surt a la premsa quan volen els de marketing (si no tenim alguna bomba “periodistica” que polaritzi el moment. Però també surt quan la competencia pot agafar algun gat per la cua. I aquí, en el món de la politica de gats en trobem a cents, i si no és troben s’inventen i es publiquen en DVD’s Per dir alguna cosa.
Si realment “jo crec en la insurrecció com a única via de alliberament” no sé que fas traballant en una empresa que et paga un sou i escribin en aquests blocs on hauries de saber que no canviarem el món, ja que no podem fer-ho, obviament. Màxim esbravar-se.
Que ja ens afeitem, i som prou grandets. No diguem coses que no ens creiem ni nosaltres. Apa, miret al mirall i digues si aquests “michelins” son d’un revolucionari o un “revolucionari amb comandament a distancia”
gener 31st, 2007 at 10:14 am
Cani el que no soc es gilipolles. Per portar una revolució a bon terme es necessita una masa critica de revolucionaris, si no es així… el sistema establert t’esclafa, o et desallotja, o et deixa que et moris de fam a la presó, o et porta a Guantanamo… Els meus michelins estan on son esperant el moment en que em facin falta, esperant el moment en el que en aquest blog no sigui jo l’unic que diu que ens hem d’aixecar i demanar explicacions als nostres politics.
Respecte el tema dels politics i el marqueting… hauries de treballar a un departament de mkt per entendreu, esta clar que no treballes en aquest camp.
gener 31st, 2007 at 1:54 pm
@papa oso
Per la teva informació: Soc enginyer agronom, però també tinc un preciós titol de ESADE, entre altres, vaig estudiar marketing durant anys, he fet cursos a España i fora i no un curset de tres mesos, he fet de professor de marketing dos anys seguits i he treballat en un departament de marketing, com a responsable, durant 15 anys en dos multinacionals. He fet de tot això, o sigui que si se de que parlo. I també sé que crema molt aquesta feina, que has d’empassar-te molt gripaus i moltes més coses. Ara per sort ja no traballo dintre del marketing. ¿Que és tot de cartro-pedra? podem estar d’acord. Però, per sort, també he trobat gent honesta i bons professionals. Jo vaig intentar ser-ho.
gener 31st, 2007 at 3:28 pm
Las empresas aparecen en la prensa cuando quieren los periodistas. Eso puede suceder bien porque la empresa en cuestión ha pagado un anuncio -momento en el que los comerciales vienen exigiendo cosas y el periodista como mucho les concede un breve-, cuando el periodista se ha enterado de algo que la empresa no quiere contar o cuando la empresa ha hecho algo interesante y los de marketing lo han contado bien -algo que a veces sucede pese a que esas bonitas notas de prensa redactadas por “especialistas” en cualquier cosa menos en redactar suelan estar escritas con el culo.
Llegados aquí, mucho me temo que la inquina de papa oso hacai los de mi profesión viene de una cierta vinculación con el marketing que le ha hecho ver como, una y otra vez, los fabulosos -es un decir, porque todo depende del cristal con que se mire- comunicados emitidos por el o sus compis han acabado en la papelera y, cuando se han publicado cosas, ha sido bien porque un periodista ha descubierto algo sobre ellos que no les interesaba que se supiera o, simplemente, gracias a la pasta gastada en publicidad. En ese caso, el cabreo ha sido dobel, porque lo que papa oso -o su jefe, me da igual- esperaba que fuese una dobel página ha acabado siendo una fotonoticia o un breve mísero gracias a un periodista que ha hecho bien su trabajo y ha descubierto que eso que al departamento de marketing le importa tanto es en realidad absurdo y futil para el resto de la humanidad.
¿Me equivoco?
gener 31st, 2007 at 4:39 pm
@luisan
Puc entendre la teva defensa corporativa. De periodistes, com a totes les professions, hi ha gent de tots colors i categories.
He tingut molta vinculació amb periodistes d’una especialitat concreta i puc dir que alguns s’empassaben el text que els hi enviaves i sortia quasi com ho havies escrit. Altes, de més categoria professional, llegien, miraven, demanaven proves, parlaven amb la gent i després escribien. I algunes vegades sortia be o no. També teniem l’aixeta de la publicitat, si parles be, tens publicitat, si no, no. En molts casos és efectiu. Excepte en alguns que parlen el que creuen o a altres que van de divos o divas que sempre, per norma, parlen malament.
Un periodista em va dir a mi “Cuantas langostas hemos de comer los periodistas para llevar el pan a casa”
Crec que aquesta frase ho defineix una mica.
No crec que tota una professio, encara que sigui la periodista 🙂 sigui per crucificar.
gener 31st, 2007 at 4:53 pm
Cani… perfecto. Si… has trabajado en un marqueting, la he cagado. Vale!, pero de verdad crees que esa gente honesta que hay en el ramo (pocos, muy pocos… todos buscan vender, vender, vender, para eso es el mkt…) se dedica a temas politicos?, yo creo que no!!. Los de mkt que estan en temas politicos no son buena gente.
Los periodistas que preguntan, se informan… son muuuuy faciles de despistar. En general no tienen ni idea sobre el tema del que van a hablar y facilmente les comes el coco. Los que tienen idea de lo que van a hablar… son pocos y todos sabemos quienes son y ya vamos con cuidado.
Luisan: frio, frio. Gracias a dios los periodistas con los que trato son de los que si les invitas a unas langostitas te publican la nota de prensa sin cambiar una coma. Y lo mejor es que muchos no necesitan ni langostas para publicartela sin cambiar una sola coma.
Mi problema con los periodistas NADA tiene que ver con mi profesion pues es anterior a ella. Yo trabajo en mkt desde hace 3 años… mi problema con los periodistas viene desde el 2002. Y debo decir que desde que estoy en mkt todavia me habeis caido mas bajo pues he podido constatar por mi mismo que lo que me “olia” es real.
Luisan, entiendo que defiendas a los tuyos (las familias de gitanos son como una piña y entre ellos se tapan todo) pero no quieras hacerme comulgar con ruedas de molino. Se muuuuy bien de lo que hablo y los motivos que tengo para poder opinar como opino.
Haz un poco de autocritica y mira a tus compañeros. Toma una nota de prensa y comparala con lo que publicais: ¿que porcentaje de investigacion y contrastacion hay en la noticia final?¿que porcentaje de la noticia final no es mas que un refrito de las notas de prensa?
gener 31st, 2007 at 5:22 pm
Yo investigo las cosas serias, no las notas absurdas que enviais desde un departamento de prensa que, generalmente, sirven para llenar un hueco cuando no hay nada más. Yo te explico cçómo trabjo yo, si te lo crees bien, si no allá tú. Vagos hay en todas las profesiones, no te lo negaré, pero tanto en la meidicina, como en el periodismo o la minería del manganeso son minoría.
Además, los que trabajais en departamentos de marketing y comunicación deberiais ser periodista y no químicos, gnósticos o lo que carajo seas tú. Si fueras periodista sabrías que las informaciones que proceden de notas de prensa no tienen un peso mayor al 25% del total de un diario. El resto son cosas que se curran lo redactores ellos solitos sin que nadie venga a darles nada mascado. Encima, y eso si trabajas en marketing te irá bien, demuestras que desonoces un principio básico: el buen periodista desconfía de todo y todos, por eso es reacio a dar por bueno lo que cuenta cualquier jefe de prensa, asistente de marketing o similar. No somos tontos, pero si somos malos. Y eso es lo que a ti te jode, aunque lo niegues.
La alusión a los gitanos está plenamente fuera de lugar. Otro día buscas otra comparación más acertada, porque si no acabaré comparándote yo con algo que no te hará la más mínima gracia
gener 31st, 2007 at 6:02 pm
Crec que us en aneu del tema, però en fi, un parell de coses:
@ papaoso
No acabo de entender hacia donde van tus críticas. Por una parte trabajas en el marketing, por otra parte dices que la mayoría de profesionales de este ramo son deshonestos porque se dedican a vender, vender y vender. Y tú qué haces? Trabajas en el márketing y como eres honesto te dedicas a vender lo mínimo posible? O te pagan por no trabajar o hay algo que no me cuadra.
@ a cani i Luisan
Teniu força raó tots dos i crec que els vostres són punts de vista compementaris, no oposats. Ara, això no invalida el primer argument que exposaven l’Àlex i papaoso, i és que si l’Hereu va anar al Mondegal ara, va ser per promocionar-se… I això pot crear un cert descrèdit tant de la política com dels mitjans de comunicació.
gener 31st, 2007 at 6:32 pm
Luisan quizas tu investigas, y que peso tienen los que investigan en la redacción de un periódico?. De todos los artículos que salen en un periódico cualquiera que porcentaje es de investigación?, que porcentaje corresponde a notas de prensa? y que porcentaje corresponde a noticias de agencia?. Mira… te aceptare ese 25% como originarios de notas de prensa pero pongo la mano en el fuego a que las notas de agencia superan ampliamente ese porcentaje. Por curiosidad, cuando dices que los redactores se curran las noticias… a que te estas refiriendo?, a que salen a la calle a contrastar lo que dicen las notas de agencia?
Eso de que trabajar en comunicación debería estar reservado a periodistas… bueno, eso es discutible y no voy a entrar en ello, simplemente quede el dato de que discrepo.
Ah!… eso si trabajas en marketing te irá bien, demuestras que desconoces un principio básico: el buen periodista desconfía de todo y todos …ui!… me temo que no nos hemos entendido. Yo no digo que los periodistas os creáis todo lo que escribís, lo que digo es que escribís mentiras como puños que eleváis a la categoría de verdades, lo que digo es que no contrastáis lo que las agencias os envían. También digo que si un periodista encuentra una noticia bomba, suficientemente bomba como para desestabilizar totalmente a un país, ésta tiene muchos números de no publicarse (créeme te hablo por experiencia… y no hablo de chorizadas de políticos… hablo de cosas gordas de verdad!… si alguna vez conoces a Martin de Pozuelo – para mi uno de los pocos periodistas que existen en España, pregúntale cuantas cosas tiene guardadas en su cajón porque no ha encontrado quien tenga los cojones de publicarlas, igual te sorprendes!… te repito que se perfectamente de lo que hablo!!). Lo que digo es que muchos de vosotros mientras escribís una noticia sabéis perfectamente que ésta es falsa pero la escribís por que a final de mes necesitáis cobrar el sueldo.
De todos modos y parafraseándote tu mismo has dado en el clavo: No somos tontos, pero si somos malos. Y eso es lo que a ti te jode, aunque lo niegues.
gener 31st, 2007 at 6:37 pm
Auténtico…. nunca he dicho que mi trabajo sea honesto. Sé perfectamente a que me dedico y como conseguimos nuestros objetivos. Mi objetivo es vender, vender y vender. Por suerte mi jefe es dialogante y siempre que he creido que una campaña o una nota de prensa era inmoral o falsa me he quejado y mi queja ha sido admitida. Por suerte para mi jamas he tenido que plantarme con mis jefes. Pero puedo asegurarte que si tubiese que hacerlo lo haria. Ya perdi un empleo por eso!
gener 31st, 2007 at 7:06 pm
Luisan quizas tu investigas, y que peso tienen los que investigan en la redacción de un periódico?. De todos los artículos que salen en un periódico cualquiera que porcentaje es de investigación?, que porcentaje corresponde a notas de prensa? y que porcentaje corresponde a noticias de agencia?.
Pues corresponden a notas de agencia toda noticia que sucede en un lugar donde el periódico en cuestión no tiene corresponsales. En estos casos se combinan informaciones de diferentes agencias, con lo que ya hay un trabajo más serio que ese cortar y pegar que sugieres. De todos modos, la cagas en la base: los que trabajan en EFE, Eurpa Press o Reuters también son periodistas. Se recurre a agecnias pro algo simple: ningún periodista tiene el don de la ubicuidad. Hala, ya he desactivado la primera de las chorradas que has dicho por tu persona durante el día de hoy
Mira… te aceptare ese 25% como originarios de notas de prensa pero pongo la mano en el fuego a que las notas de agencia superan ampliamente ese porcentaje. Por curiosidad, cuando dices que los redactores se curran las noticias… a que te estas refiriendo?, a que salen a la calle a contrastar lo que dicen las notas de agencia?
Esto es definitivo: “salen a la calle a contrastar loque dicen las notas de agencia”. Eso, justo es lo que ahgo yo cada día. Me enchufo a EFE, miro lo que dicen que ha pasado en Cuenca y agarro un avión para darme una vuelta por la calle de esa ciudad y ver si es verdad. luego vuelvo y escribo. Has visto mucho “Periodistas” y “Lou Grant” y entre eso y el gnosticismo tienes el seso sorbido. Normalmente, la jornada de un periodista consiste en ir por la mañana a ruedas de prensa, actos, conferecnias o similares -todos ellos programados-, reunirse luego con su jefe, explicarle lo que hay y escribir por la tarde. No, siento decepcionarte: nadie sale por al calle a ver si te encuentra a ti y le explicas la verdad. ciertamente, con tamaña chorrada me has alegrado la tarde. Segunda bobada desactivada, vamos a por la siguiente.
Ah!… eso si trabajas en marketing te irá bien, demuestras que desconoces un principio básico: el buen periodista desconfía de todo y todos …ui!… me temo que no nos hemos entendido. Yo no digo que los periodistas os creáis todo lo que escribís, lo que digo es que escribís mentiras como puños que eleváis a la categoría de verdades, lo que digo es que no contrastáis lo que las agencias os envían. También digo que si un periodista encuentra una noticia bomba, suficientemente bomba como para desestabilizar totalmente a un país, ésta tiene muchos números de no publicarse (créeme te hablo por experiencia… y no hablo de chorizadas de políticos… hablo de cosas gordas de verdad!… si alguna vez conoces a Martin de Pozuelo – para mi uno de los pocos periodistas que existen en España, pregúntale cuantas cosas tiene guardadas en su cajón porque no ha encontrado quien tenga los cojones de publicarlas, igual te sorprendes!… te repito que se perfectamente de lo que hablo!!). Lo que digo es que muchos de vosotros mientras escribís una noticia sabéis perfectamente que ésta es falsa pero la escribís por que a final de mes necesitáis cobrar el sueldo.
Otra idiotez como la copa de un pino. No se trata de escribir lo que creamos o no, se trata de escribir loq ue nos cuentan. Mira, de pso te explico lo que significa contrastar: si el conejal del PP me dice A, yo voy y lo escribo, pero luego llamo al concejal del PSOE para que me explique que opina de que el del PP haya dicho A y lo escribo también. Después sigo por CiU, ERC , ICV y, si me siento generoso, llamo incluso a alguna asociación de vecinos o grupo de oposición extramunicipal. Contrastar es eso, nada más. Recoger todos los puntos de vista y opiniones y darselos al lector pra que sque sus conclusiones. Es la diferencia entre el marketing y el periodismo: los profesionales del marketing dicen “Esto es así” y tu te lo crees o no, los periodistas decimos “Fulano dice que esto es así, zutano que asá y mengano que así o asá” y tu , como lector inteleigente que eres, scas tus conclusiones. Antes de conjugar un verbo, aclarate y descubre qué significa. Y recuerda que a mi no me pagan por contar las cosas de uan determinada manera, sino por explicarlas como yo las veo. Ati, como a todos los profesionales del marketing si. Y eso es lo que te jode, que solo puedes contar una versión. Yo cuento todas y, si encima tengo ese día un ar´ticulo de opinión, cuento también la mía. Tercera chorrada del día desactivada
Y sí, somos malos -eso si entiendes como maldad el desenmascarar a cantamañanas como tú-
PD: date cuenta de que yo no te he dado consejos sobre como debes trabajar -aunque haya trabajado como jefe de prensa durante bastante tiempo- y tu no has hecho otra cosa. ¿Quién es el pretencioso? Yo creo que tú, que piensas que sabes de todo -no, perdón, que tu no sabes, tu conoces- y no tienes claro ni donde esta tu mano derecha
Venga, cuando quieras vuelves a por más
gener 31st, 2007 at 7:19 pm
Després de llegir els comentaris he hagut de rellegir l’article a veure de què anava!!
Tornant al fil inicial del Papa Oso, jo el que dic és que puc analitzar el que no rutlla i el que no m’agrada, però el que no puc dir és que no té res a veure amb mi des del moment que hi sóc a dins, la qual cosa no vol dir que m’acomodi, però no em puc girar, acostant-me als antisistema i dir, són ells, són ells, jo no.
Jo puc sortir i dir que he provat de canviar en dos anys certes coses, i que en algunes me n’he sortit i en altres no. Em sembla més sincer i menys d’eslògan, diguem-ne.
Auténtico, estic d’acord amb el que dius, cal ser curós en tot intent de donar-te a conèixer, no crec que tot valgui.
febrer 1st, 2007 at 10:40 am
Moral o inmoral? Molt dificil de discutir i ara mateix em fa mandra.
Tornant al començament, la visita de l’Hereu a can Monegal. Cert, pot catalogar-se de promoció? es clar, sens dubte. Ara tots els caps de llista els toca sortir al major número de programes, riure molt, ser molt “campexanos”, fer petons als nens, anar als mercats i preguntar coses absurdes per fer la foto, etc. El de sempre.
Això és moral o inmoral? Diguem que és una mica més del cinisme imperant en segons quins cercles. ¿Els periodistes ajuden? Potser si, però ja em diràs, tenen la presió de vendre diaris. No oblidem que els diaris es venen (marketing?) i han de vendre, vendre i vendre, com papa oso i mil més. En realitat tots venem el nostre “producte”, que per uns és un article, altres un estudi, un llibre, un programa de tele, un projecte d’un pont, etc. I el marketing només son técniques, el que les utilitza és el que pot ser eticament correcte o no. Els ganivets no son més que eines, si els utilitzes per tallar un bistec pot ser éticament correcte, si el fas servir per clavar a l’esquena del veï pot ser menys étic.
En resum, ¿vosaltres creieu que molta gent cau en el parany de veure el politic de torn fer carentonyes a un nen, o que surti en un programa del Monegal? El votaran més per ell mateix o per la tendencia que representa?
També us puc dir que es fan cursos de marketing politic i en sé alguna cosa, poc, ja que no ha sigut mai la meva “especialitat”.
febrer 1st, 2007 at 11:01 am
Luisan… chico dime en que periodico trabajas. A partir de ahora sera el que leere (no sigo por no joderle el blog a alex, pasame la direccion de tu blog y hablamos sobre el tema).
Alex… tots hi som a dins. Tu estas a dins de la politica, pero tots som a dins de la societat i tots la podem canviar, no fa falta fer-ho des de la politica.
Jo puc sortir i dir que intento canviar les coses parlant amb la gent.
Cani ¿vosaltres creieu que molta gent cau en el parany de veure el politic de torn fer carentonyes a un nen, o que surti en un programa del Monegal? El votaran més per ell mateix o per la tendencia que representa?. A mi no me cabe la menor duda!!
febrer 1st, 2007 at 11:41 am
De verdad, cada vez que te leo, compruebo lo atrevida que es la ignorancia. Incluso intuyo que tienes un punto masoquista, porque después del rapapolvo no se ya de qué más quieres discutir.
febrer 1st, 2007 at 11:54 am
No he pogut publicar els dos últims comentaris! serà perquè hi critcava ERC? 🙂
Tornant al tema. Cani, jo no sé si la gent es creu o no les “martingales” del màrketing polític, si voten a la persona més “campechana” o a la que més s’ajusta a la seva ideologia. Crec que hi ha de tot, però que pesa molt la persona, el candidat i el seu caràcter i com es “vengui” a la gent”.
Però el problema, al meu parar, no és si s’enganya o no la gent, al cap i a la fi, els motius pels que vota cadascú són tots respectables, fins i tot si voten a un perquè és més guapo que un altre.
El problema, és que aquesta tendència a l’autobombo, als gestos i declaracions de cara a la galeria etc, estan contribuint al descrèdit dels polítics i de la política. Cada vegada més gent veu els polítics com persones únicament interessades en el poder i/o en els diners. Això provoca l’alta abstenció que tenim i a la llarga, crec que pot afavorir discursos extremistes i antidemocràtics.
Per cert, mireu-vos l’informe que va presentar en Saura sobre les causes de l’abstenció…
febrer 1st, 2007 at 11:56 am
Glups, auténtico, no sabia que la màquina fos tan intel·ligent 🙂 !!
Ara de debó, no sé què pot haver passat, ja saps que pots dir el que creguis mentre sigui amb correcció.
Certament és molt interessant l’informe sobre l’abstenció, però crec que hem d’evitar fer demagògies, que ja n’he sentit alguna en algun debat, que és per flipar, del rollo doncs que em votin a mi, que jo no sóc com ells.
febrer 1st, 2007 at 12:32 pm
Luisan.. dame tu mail y seguimos hablando. Este no es el foro para hacerlo. Rapapolvo… yo diria “rapa-nui”.
Alex…on puc llegir aquest informe d’en Saura?
febrer 1st, 2007 at 12:44 pm
A veure,
aquí teniu el resum
http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/departament/actualitat/70129.jsp
i aquí tot l’estudi, 121 pàgines
http://www10.gencat.net/gencat/binaris/20070129_est_participa_tcm32-52903.pdf
febrer 1st, 2007 at 12:44 pm
Aqui esta:
http://www10.gencat.net/drep/binaris/enquestaparti_tcm112-52810.pdf
febrer 1st, 2007 at 12:47 pm
Le pegare un vistazo al estudio… por que el resumen me ha dado bastante asco y lo he encontrado de lo mas tendencioso. Ya dice el dicho que “hay mentiras, grandes mentiras y estadisticas”.
Espero que el estudio completo sea mejor.
febrer 1st, 2007 at 12:47 pm
Ja ja,
veig que ens hem creuat
Merci
febrer 1st, 2007 at 12:57 pm
Em sembla que fem molt cas de les estadistiques.
Treballant amb marketing has d’encarregar, llegir e interpretar moltes estadistiques. El marketing basa moltes decisions en el que “desprenen” les estadistiques, les tendencies, etc. Però al final tot no és 2×2=4. Si fos així no es donaria que el 70% dels productes que llencen les empreses siguin un fracàs de vendes.
Les empreses que fan estadistiques també han de vendre, no ho oblidem, molt, molt important.
Dit això, el més raonable es prendre tot el que veus amb molta “relativitat”. La verdadera Veritat sempre és al final, allà lluny, després de l’horitzò. I anem tots a les palpentes i s’ha fet fosc. O sigui que dir una cosa amb tota rotundidat, és, com a minim, agosarat.
Ara m’he descobert, ja sabeu que tinc més anys que molts dels que parleu en aquest bloc. Encara que amb els anys m’he tornat molt més radical. Però també tinc dret a tenir les meves incoherencies ¿o no?
febrer 1st, 2007 at 1:08 pm
Cani… amen! En estadistica 2+2 mai de la vida es 4.
M’he mirat l’estudi, les preguntes y les conclusions les he llegit en diagonal…. el que em temia: tendencios!!.
Jo em pregunto per que es pregunta, a l’enquesta, la llengua que es parla a casa i l’origen dels pares, i no sobre la percepcio de la guerra de l’Irak o sobre la fam al mon?
Tendencios, es molt tendenciós!!
febrer 1st, 2007 at 2:04 pm
Si el que es busca és saber per quin set ous la gent no va votar, s’ha de saber com definir el public objectiu al que anirem a convencer per tal que vagi a votar. Dic jo. Si saps que a les generals d’Espanya hi va més gent que a les autonómiques, has de veure que et mou a anar a unes i a les altres no.
No sé com es va fer l’enquesta ni com es van fer les conclusions. Però et puc dir que sempre, sempre les conclusions, quan no el questionari, son tendenciosos, ja que comporta un grau notable de subjectivitat. ¿Has estat dintre de on es cou una enquesta? De qualsevol cosa, una papilla de nens o un submarí. La primera vegada em vaig espantar. Després reacciones i vas amb peus de plom.
L’unica enquesta real, son les eleccions. Tothom es retrata. Uns no hi van, altres hi van, un voten en blanc, uns altres nul, i altres als partits.
I seria totalment diferent,i per a mi millor, si es votesin persones. O sigui que pots votar de primer en Saura, de segon en Duran i de tercer en Piquer. Per fer-ho exòtic. Crec que sería molt més enriquidor. Dificil, també. Però dins dels partits hi hauria uns cruixits dignes de veure. I els candidats haurien de donar més la cara. Més com fan gent més pròxima, com l’Alex i aquests que ho fan amb il·lusió, sense ànim de poder, amb ganes d’ajudar a la gent.
I no intento fer la pilota a l’Alex, encara que sigui el seu bloc. Només el conec pel bloc.
febrer 1st, 2007 at 2:27 pm
@cani,
dius “I seria totalment diferent,i per a mi millor, si es votesin persones.“.. això ja passa al senat em sembla oi? Be, de fet, per lo que serveix el senat també… 🙂
jo que voleu que us digui, potser seria favorable a les votacions obligatòries com a alguns països es fa. Així, com a mínim, evitariem que algú que només té uns vots a favor del 15% reals (per dir alguna cosa) governin amb majoria absoluta. Clar que aleshores també hi podria haver més “tejemanejes”…
enfi, em temo que no hi ha cap solució màgica 😉
febrer 1st, 2007 at 5:39 pm
@greip
No anar a unes votacions és una opció tan democràtica com anar-hi. Per a mi. Per tant les “obligacions” quan menys millor. Una altra cosa és que jo m’obligui a mi mateix pel que crec o sento.
De solucions màgiques cap ni una. Però els que diuen que en venen tampoc.
febrer 1st, 2007 at 6:56 pm
@ Àlex
Ara ho comprovarem, he, he. Justament, el que volia dir en els posts no publicats és això mateix que dius tu, que hi ha molta demagògia i molt “voteu-me a mi que jo no sóc com ells”.
Però el problema és que tots els partits fan aquesta demagògia i el que jo et criticava era que en l’article ho feies tu mateix, carregaves contra la Mayol per declarar-se antisistema mentre el Portabella feia propostes “serioses”…
Si ERC s’ha caracteritzat per alguna cosa els darrers anys -és una opinió, no un fet- és per un excés de gestos i declaracions, tapant d’aquesta manera la gestió més o menys “seriosa” del tripartit. No em saltis encara a sobre, no dic que ERC sigueu els culpables de tot, ni molt menys. Però si que, com a mínim, no sou innocents…
@ papa oso
Trobo que generes les teves opinions d’una manera una mica precipitada… La estadística no és una ciència exacta, i com deia el Cani, en l’elaboració de les conclusions (i també en la redacció del qüestionari) hi té molt a veure la subjectivitat, però és que és impossible fer-ho d’una altra manera!
Si s’hagués fet un estudi fent preguntes sobre la guerra de l’Irak, etc, potser haguéssim tret conclusions vàlides per a les darreres eleccions. Buscant el perfil sociodemogràfic de l’abstencionista es poden treure conclusions que responguin a l’abstenció estructural. No dic que l’informe sigui definitiu, però és la primera vegada que jo veig un apropament una mica seriós a les causes de l’abstenció, clar que sempre podem quedar-nos amb les típiques frases fetes tipus “són tots iguals”, “la política està podrida” i altres mostres de rigor científic que podem sentir en qualsevol bar o en qualsevol bloc.
febrer 1st, 2007 at 9:43 pm
Auténtico,
estaries dient que del que s’acusava a nivell del país a Esquerra ara s’hauria de dir d’IC-V? no estic tergiversant, vull saber si aquesta és l’opinió que es té des de fora.
febrer 1st, 2007 at 9:54 pm
I d’altra banda, el que volia dir amb l’exemple és que el ritme polític l’ha marcat unes declaracions en lloc de fer-ho una proposta, i això sap greu, faci qui la faci, perquè en acabar el debat es torna resposta a les declaracions, no pas a una proposta si s’hi està d’acord o no.
Vaja, que no volia criticar tant la mayol com lloar en portabella (no he parlat de “seriosa”, he dit proposta i ja està), sinó queixar-me que el joc polític passés per sobre del debat programàtic, més que el semàntic.
febrer 2nd, 2007 at 10:39 am
Autentico… mai he dit que l’estadistica es una ciencia exacta. El que he dit es que em sembla que l’estudi es tendenciós, y moooolt tendencios.
Em sembla curios que es tracti de relacionar l’idioma amb el fet de l’abstencio a les autonomiques i que no es tracti de relacionar els problemes que preocupen als abstencionistes amb la quota de poder mundial que te la seva autonimia, i per tant la capacitat de que el seu vot sol·lucioni els problemes que per a ells son importants.
febrer 2nd, 2007 at 4:42 pm
A ver amiguito papa oso…ya que quieres iluminar a los periodistas con tu sapiencia y osas un día y otro llenarte la boca con frases mil veces repetidas, te invito a que te des una vuelta por Der Blaue y el hilo “Cómo trabaja un periodista”, donde a buen seguro recibirás lo que mereces en mayor cuantía incluso de la que aquí te ha sido facilitada.
febrer 3rd, 2007 at 12:23 pm
vale… pues tendras que darme una url o algo similar. Yo te invito a ti a que te pases por mi blog.
febrer 4th, 2007 at 7:33 pm
Papa Oso, aquest és el bloc
http://blocs.gracianet.org/46
de res, je je
febrer 5th, 2007 at 9:40 am
Yo por tu blog no voy a pasar, que ya se que te pagan por cada comentario. Supongo que entenderás que hacerte ganar dinero no figure entre mis objetivos
febrer 5th, 2007 at 10:44 am
Luisan… no me pagan por comentario, me pagan por post colgado!!. Asi que ya puedes pasar si quieres.
febrer 5th, 2007 at 7:58 pm
Àlex,
Primer de tot, ho sento perquè vaig llençar el dard i fins avui no he pogut continuar la conversa.
En segon lloc, no sé si entenc molt bé el que em preguntes, així que et donaré una resposta que no sé si et satisfarà.
Entenc que dones per suposat que les declaracions de la Mayol són “electoralistes”, cosa que jo dubto, però t’ho accepto com a base d’una discusió que m’interessa més: el del desprestigi de la política.
Sobre aquest tema em sembla que l’encertes en destacar-ho. Són moltes les persones que tenen la sensació que als polítics només es mouen per interessos, per “electoralisme” una paraula sobre el significat de la qual potser caldria algun dia meditar… El que t’assenyalo és que em sembla sospitós que escriguis sobre això quan és un adversari polític qui, presumptament, hi contribueix i no ho hagis fet cap de les vegades que el teu partit ha fet el mateix. I és que quan et llegeixo no deixar de veure’t com a un polític…
Aquí venia una parrafada entorn a les declaracions en si el problema de l’okupació, però l’he esborrat perquè no vull avorrir el personal. Només diré que les declaracions em semblen desencertades, però també crec que han estat tergiversades i totalment aprofitades per part dels adversaris polítics en una mostra, al meu entendre, de la por que comença a causar ICV… I si l’objectiu era electoralista, sí que crec que la Mayol s’ha equivcat de mig a mig, perquè no guanyarà ni un sol vot…
febrer 6th, 2007 at 2:11 pm
auténtico,
precisament no crec que siguin electoralistes, sinó desafortunades en el context actual.
Però no has respost la reflexió que et deia. Allò que es criticava d’esquerra al govern de catalunta es podria dir d’iniciativa o és que ja estem tots plegats en una dinàmica electoral?
febrer 6th, 2007 at 2:59 pm
Estamos todos en una dinámica electoral y, por eso, empieza la competición para ver quien la dice más gorda. Te pondré un ejemplo, que además afecta a un concejal de tu partido y en Lleida ha generado el mismo lío (más en provinciano, cierto) que lo de la Mayol en Barcelona.
Te cuento: Aqu`´i hay una calle, llamada Príncep de Viana donde se montan atascos -siempre a escala leridana, por lo que son atasquitos- Durante un año, el gobierno municipal tripartito ha hecho varios ensayos de reordenación del tráfico que han generado un cipostio mayor que el que había. Lo han hecho con buena voluntad, pero la han cagado.
El otro día, el concejal de ERC dio una conferencia presentando su programa y, fíjate, aludió al citado caso y dijo que la gestión del problema había sido pésima y que pedía disculpas a la ciudad para aclarar seguidamente que, aunque él está en el gobierno municipal, Urbanismo los gestiona el PSC.
¿Ha empezado la carrera electoral? Yo creo que sí… a ver cuánto tarda Portabella en hacer algo similar. Venga, nos apostamos dos birras a que en menos de un mes sustituye a la Mayol como comidilla gracias a alguna idea peregrina. Trias ya lo ha intentado con las obras del AVE y el famoso apeadero de Paseo de Gracia….
febrer 6th, 2007 at 4:14 pm
Doncs jo em penso que el que diu té sentit, atès que tot i formar part del govern no hi està d’acord, pensa que una cosa és una proposta de programa i no un brindis al sol. Trencaries l’acord de govern per aquest tema o el mantens i dius que, però, tu ho faries diferent, aquí està el dubte, no?
febrer 6th, 2007 at 4:24 pm
No, el no ha dicho que lo haria diferente, se ha limitado a pedir disculpas, que es bien distinto. Y lo ha hecho con la voluntad de distinguirse para conseguir que la gente le perciba de una manera determinada y lograr con ello sus objetivos electorales cosa que, por otro lado, es totalmente legítimo aunque el método empleado sea un tanto feo…
febrer 6th, 2007 at 6:09 pm
Evidentment no conec el cas, però si ha demanat perdó és perquè entenc que hi ha alguna cosa del procés que no s’ha fet bé, no?
febrer 6th, 2007 at 9:07 pm
Home, crec que clarament estem en clima de pre-campanya, de fet des del relleu del Clos per l’Hereu que hi som…
No acabo de veure la relació amb el cas d’ERC al govern de Catalunya. Bàsicament crec que vosaltres, amb els vostres errors, erosinàveu el conjunt del govern i, el que és pitjor, un projecte de país com era l’Estatut. La Mayol crec que només es perjudica a sí mateixa i al seu partit…
I no estic fugint d’estudi, si el que vols és que digui que tots els partits la caguen, no només ERC (uix!), i fins i tot vols que digui que ICV ho fa (aaargh), amb gran dolor del meu cor (buaaaá) t’ho dic. Vull dir, sí, admeto que les declaracions de la Mayol, tal com tu dius, han estat desafortunades en el context actual. Però és que crec que no és comparable la magnitud de la tragèdia d’aquest cas amb el d’ERC al Govern de la Generlitat.
També et diré que potser ICV s’hauria de pensar si vol seguir en el govern municipal, però això potser en parlarem més endavant, quan s’acostin les eleccions…
febrer 7th, 2007 at 1:23 am
Acabais de batir récords. Viendo CNN me he encontrado al inefable Joan Tardà y zas!!! lo ha soltado: un despropósito del calibre del de Inma Mayol!!!
Hélo aquí:
“Viendo las fotos de de Juana me he acordado de Bobby Sands, un patriota irlandés que murió por defender sus ideales. Entonces me he dado cuenta de que con de Juana el gobierno español actúa por venganza, no por justicia”
Enorme…., si ya lo digo yo, que papelera que veis, papelera que quemais. Definitivamente, sí, estamos en campaña y si antes lo digo, antes la mangais.
Por cierto, el amigo Xavier Sàez si que pidió perdón por algo mal hecho, pero no tuvo el detalle de admitir que, en tanto que algo ejecutado por un gobierno del que él forma parte, la actuación por la qu pidió perdón se ha realizado con su consentimiento
¿Te suena lo de estar en misa y repicando?
Pues eso….
febrer 7th, 2007 at 2:05 pm
No entenc la crítica que fas, creus que no hi ha molta gent que pensa així? segurament el que faràs després és criticar l’oleguer, la magda oranich que ahir al club parlava si fa no fa amb aquests termes, etc.
febrer 7th, 2007 at 3:27 pm
No el temptis amb l’Oleguer, que li té no poca mania! 😀
febrer 7th, 2007 at 5:27 pm
Al Joan Tardà ya le vale. El gobierno español no actua por venganza, actua presionado por la sed de venganza de un partido politico y sus atláteres.
En fin, es lo que toca. Ahora, cerca de campaña, todos van a soltar, por esas boquitas, tonterias a diestro y siniestro.
Suerte tienen los políticos que lo de la ley del “talión” no suele aplicarse por éstos lares… si se hiciese mas de uno lo pasaria mal.
febrer 8th, 2007 at 11:51 am
De verdad no lo entiendes? Venga, va, seamos serios. El amiguito Tardà está haciendo electoralismo del más burdo: un intento de que los más tronaos del corral no se vayan con su voto a otro sitio. El razonamiento de Tardà es simple: voy a quemar una papelera para que así, los que se divierten haciéndolo, vean que a mi también me gusta y me sigan votando.
Sobre Oleguer qué decirte….me niego a convertir a un tocapelotas -nunca mejor dicho- en sujeto de debate político.
Saura ambién anda sembrao, tanto o más que Tardà. Lo de “vamos legalizar todas las drogas para luchar mejor contra el narcotráfico” roza lo impagable. En este caso, como votante de ICV-EUiA me jode profundamente su insensatez. ¿Por qué no te jode a ti la de Tardà?
febrer 8th, 2007 at 12:23 pm
perquè crec que en tardà té una dosi d’enginy molt bo per dir el que diu, perquè són coses que la gent pensa, perquè penso el mateix d’en bobby sands.
no confonguis electoralisme amb allò que creus
febrer 8th, 2007 at 12:39 pm
Luisan… para mi la propuesta de Saura, electoralista al 100%, me parece de lo más correcta. Desde mi punto de vista lo que es insensato es que esten prohibidas.
Alex sacar hoy la noticia de que el metro estara abierto durante toda la noche de los sabados, te parece casual?, o le ves un matiz electoralista?
febrer 8th, 2007 at 12:59 pm
ah!, y se me olvidaba: Estan asfalando mi calle (en invierno?… simepre habia visto asfaltar en verano).
Casualidades? Nop!, a mi me huele a electoralismo barato!!
Al Hereu le van a dar mucho por el culo.
febrer 8th, 2007 at 1:09 pm
Papaoso,
la notícia no és nova, certament
http://www.esquerrabcn.org/index.php?id=1273&id_concret=2310&PHPSESSID=robotERCBCN
http://www.jordiportabella.net/index.php?jp_accio=dsp_noticia&jp_id=1658&jp_menu=principal&PHPSESSID=44db1688a00116ff2fc8df64e4067ad1
ja en continuaré parlant, perquè tot plegat em sembla curiós.
febrer 8th, 2007 at 1:35 pm
¿De verdad piensas que Bobby Sands y de Juana son protas de casos calcados?
No me jodas… a ver si al final el quemapapeleras vas a ser tú
febrer 8th, 2007 at 2:57 pm
En bobby Sands protestava per ser considerat un pres polític i creia que se’l tractava injustament (d’acord amb molta part de la societat), en de Juana, considera que se l’ha tractat injustament com bona part de la societat, només calia veure ahir el programa geometria variable.
febrer 8th, 2007 at 3:26 pm
com es poden segrestar els fils amb tanta tranquilitat? 😎
febrer 8th, 2007 at 3:35 pm
Lo que pasa es que de Juana es una asesino confeso, no un preso politico ¿o acaso tu crees que sí lo es?
febrer 8th, 2007 at 4:20 pm
Serà tot el que tu vulguis, però és una persona que ja ha pagat pel que va fer, si la llei que l’ha jutjat no és la que creiem més justa, doncs es canvia com ja s’ha fet, però a partir dels 18 anys, es tracta d’una persona que ja ha pagat amb la justícia, encara que molts no entenguem que per cada mort no arribi a un any de presó. La justícia ha de ser cega, diuen, i només jutjar-lo pels dos articles pels quals ha estat acusat d’amenaces, que suposo que hauràs llegit per opinar, no?
Tampoc crec que el món que incorpora la violència des de jove com a cosa normal hagi de tenir un màrtir, no? potser, com deia Elzo, això allarga les coses 10 anys més i Euskal Herria no s’ho pot permetre.
febrer 8th, 2007 at 4:26 pm
Los artículos lo he leído y no, son para doce años. Pero todo lo hecho antes sí que lo es. Y no para doce, si no para cien.
Lo que se ha hecho con de Juana es plenamente legal. Piensa en lo dicho por el ministro López Aguilar “forzaremos el ordenamiento jurídico para mantener a de Juana en la cárcel”. Si te fijas ha dicho “forzar” y no “romper”. Sólo se puede forzar algo elástico -o interpretable como la ley- La sentencia por los artículos -en los que no negarás que incurre en amenazas- es legal ya que, si se interpreta le ley en su modo más estricto o restrictivo permite imponer esa condena por el delito que de Juana cometió al escribir esos artículos -y digo cometió porque la justicia se ha pronunciado-
Y llegados aquí pregunto . ¿Cómo es que se cuestiona la sentencia -legal, ya has visto, si no hablaríamos de un delito de prevaricación y, que yo sepa no hay denuncias contra el juez que la impuso- ahora impuesta y no se dice nada acerca de la necesidad de que reos como de Juana no salgan a la calle sólo tras 18 o 20 años de cárcel?
Y uan cosa…de Juana no es lo que yo quiera, es lo que es: un asesino confeso, que no se quiere reinsertar (son dos hechos, no me los invento) y, en consecuencia -y esto sí es una opinión personal- está bien donde está.
febrer 8th, 2007 at 4:32 pm
Luisan, ja s’ha canviat el codi penal, que és el primer que van provar, atès que a ell li tocava la legislació del moment en el qual el van forçar. De fet fou la campanya mediàtica la que va fer que és forcés la màquina com dius tu.
A tu et sembla que forçar la màquina està bé. A mi m’agradaria que si mai se’m jutja per una cosa no se’m tingui en compte allò que hagi pogut fer en el passat, perquè llavors les cartes estan marcades, no?
febrer 8th, 2007 at 4:32 pm
Alex… la justicia no esta para que nadie pague nada. La justicia esta, al menos en España, para corregir conductas. Hay que ser sincero: la conducta de De Juana no estaba corregida.
A pesar de reconocer eso, creo que la justicia ha de ser la misma para todos. Esta claro que a De Juana se le ha aplicado una “justicia diferente”. A De Juana se le ha aplicado una justicia mucho mas dura, y eso, por mucho que los del PP quieran escurrir el bulto, es anticonstitucional: todos somos iguales ante la ley.
Lo que estan haciendo con De Juana es un crimen de estado. Eso esta clarisimo
febrer 8th, 2007 at 4:36 pm
En consecuencia, com tu deies, s’ha d’actuar per venjança, ja està bé on està, deies.
Papa oso, d’acord amb el que dius en la primera part, però llavors el que cal fer és que no tingués rebaixes en la condemna, no forçar les coses.
febrer 8th, 2007 at 4:41 pm
Algun dia caldria parlar de què és electoralisme i què no ho és.
Els casos d’en Tardà i en Saura per a mi no són electoralisme. Són manifestacions més o menys afortunades de dirigents polítics, perquè, ostres! bé han de poder dir el que pensen, no? És la seva feina!
No acabo d’estar d’acord amb el Tardà. No conec gaire lo d’en Bobby Sands (inculte que és un) però em nego a convertir els etarres en herois, que és el que sembla que pretén. Una altra cosa és que cregui que se l’ha tractat “injustament” per motius polítics, que si que ho crec (i ho poso entre cometes, perquè lo just seria que morís 25 vegades, però tots sabem que la funció de la justícia no és administrar Justícia sinó solucionar problemes…)
Amb lo d’en Saura sí que hi estic completament d’acord, i en un altre fil podem discutir-ho. Ara, té una mica de brindis al Sol ja que ell no té competències per legalitzar les drogues… Però potser vol obrir aquest debat, i potser és hra d’obrir-lo, però vaja, ja sabem com acabarà…
febrer 8th, 2007 at 4:46 pm
Auténtico,
és curiós que en el moment de fer els pactes tothom entén que és quelcom difícil d’assumit per un país petit com el nostres i no es forci la màquina, però després es digui quan se l’entrevista com a conseller d’interior.
Jo no he dit que en de Juana sigui un heroi, només faltaria només dic que algú el convertirà en un màrtir que és el pitjor que li pot passar el procés de pau al País Basc.
Ell,jo crec, no vol obrir aquest debat, vol que algú cregui que el vol obrir, que és diferent, però no és aquest el gran debat: drogues o habitatge, de què creus que és millor parlar?
febrer 8th, 2007 at 6:01 pm
vivivenda., por supuesto
Las drogas, como el matrimonio gay son reivindicación parcial. Primero lo general, luego lo particular. asi se debe gobernar. Y Zapatero lo ha hecho al revés y Saura lo está haciendo ahora