enceteu un debat interessant i amb coneixement, crec que els que ens dediquem a la cosa municipal (en podríem “res municipal” tenim molt en comú amb la gent de les entitats, no es tracta de penjar medalles només a uns o altres.

De fet, crec que són complementaris, és a dir, allà on hi ha un interès per a fer feina s’omple de gent que dedica part del seu temps perquè hi creu. De la mateixa manera que algú algun dia passa a formar part de la junta d’una entitat com a procés, el mateix succeeix en la política, hi arriba i prova de fer el millor que pot en cada moment, tenint en compte el que creu i el que creu el seu partit. No crec que siguin antagonistes, sinó que prenen diferents parts del mateix acord.

Sempre que l’independentisme aconsegueix aparèixer en el panorama mediàtic com el que és, una opció lligada al sentit comú, als interessos de la societat catalana en ple, tinc una gran alegria.

Per això m’he alegrat molt de llegir que un jurista de prestigi com l’Alfons López Tena, del Consell General del Poder Judicial, aposta per la independència de Catalunya. És una gran notícia. La qüestió és que acaba de treure un llibre, “Catalunya sota Espanya”, on és molt dur en la seva crítica de la “democràcia de baixa intensitat espanyola”. I encara m’agrada més que en López Tena hagi estat conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta de CiU. Tan de bo a la cúpula de CiU hi hagués gent tan clarivident com ell i els servís d’exemple.

En una entrevista a l’AVUI (diumenge 1 d’abril), López Tena diu que “Catalunya no podrà sobreviure com una societat viable, en cohesió, si esdevé una província d’un Estat que hi està en contra. Sense un Estat propi Catalunya està abocada a una crisi social profunda d’aquí a no gaire temps.”

Alguns fragments del llibre (publicats a Vilaweb):

«La baixa qualitat de la democràcia és indispensable per assegurar que tots els òrgans de l’Estat bloquejaran les pretensions de les nacions minoritàries i decidiran contra llurs institucions, empreses i interessos. Només una dictadura electiva assegura prendre el control d’un banc basc processant tot el seu Consell d’Administració per, després, aconseguit el poder, aixecar el processament; només així es fa possible tenir organismes que fan de ventrílocs del Govern espanyol i autoritzen els projectes empresarials espanyols però no els catalans; aquesta és la manera de poder tancar diaris i empresonar periodistes, com al Marroc; il•legalitzar partits polítics, com a Turquia; prohibir campanyes electorals, com a Bielorússia; repetir eleccions quan no guanya el partit del Govern, com a Sèrbia; i nomenar els presidents de 13 de les 15 més grans companyies, com a Indonèsia; actuacions totes elles esdevingudes durant el Govern d’Aznar.»

«Sembla una llei inexorable de la natura: canvien els reis i els governs, cauen monarquies, governen repúbliques, acabdillen generals, i el dèficit fiscal català sura amb plena salut a través de totes les convulsions del segle, amb una gravetat i importància creixents.»

«Ara el projecte nacional català pot ser engrescador no només per a aquelles persones que se senten catalanes, i per tant maltractades, sinó pels que se senten espanyols i ciutadans de Catalunya, i per tant maltractats; perquè el maltractament també el senten.»

«Tot el segle XX sí que teníem interessos comuns amb un projecte espanyol il•lustrat, ens interessava a espanyols i catalans integrar-nos a Europa, ens interessava a espanyols i catalans la desaparició del poder militar […], l’establiment de la democràcia; però tot això ja s’ha fet, ja som a Europa, ja som a un règim democràtic, encara que de baixa qualitat, ara ja som a la moneda europea, i per tant ara ja no hi ha projecte comú.»

«El miracle de la nostra supervivència nacional, i l’anomalia que representem en una Europa on nació rere nació ha assolit la independència o ha desaparegut per assimilació, no és sostenible indefinidament. Ens cal, com a tota nació, un marc de poder per continuar existint, perquè no ho podrem fer si som en un Estat que ens és contrari.»

(Juer, lo meu si que es de paella i cervesa. Li dono a “envia” ràpidament o m’en penediré.

Carles

avui hi ha un ambientillu pels blocs com el de fa un temps, oi? i s’està a gustet, entre el Mauri, les cosetes de la lluna i el mussol, i tal…sóc jo o la paella que m’entrava al menú?

pd:he firmat a seques però en aquest bloc potser millor especificar que no treballo a l’ajuntament;-)
…tot i que fa un temps dubtaria:-)