On he anat de vacances? (II)
Tot i que avui també em podeu llegir a la tortuga, us devia una petita explicació, je je. La veritat és que l’efecte d’un llarg cap de setmana a Gràcia i Barcelona em va fer pensar en la petita juguesca de l’article anterior.
De vegades que poc valorem o coneixem allò proper.
Cada cop més vaig per aquella zona, de camí a la ràdio o per altres motius. El fet és que un cop puges per Larrard i arribes al Parc, part monumental (evidentment ple de gom a gom) i el travesses per arribar a la part forestal és la nit i el dia. El mirador del Virolai em sembla molt maco i vaig acabar fent de guia turístic un parell de cops (sempre em passa quan em pregunten per un carrer, els podria explicar que aquell carrer l’hem arreglat, que no sé què, etc.).
Després va ser encara millor. Vaig anar al Parc de la Creueta del Coll entrant per darrera, el carrer Morató i vaig pujar fins a la carena de dalt i vaig seure una bona estona. No hi havia ningú en tot el Parc. Com allò que feia en Michael Jackson amb els parcs d’atraccions, semblava que l’haguessin obert per mi.
Us deixo algunes fotos. I em deixo per demà la meva baixada a Barcelona i la visita al Museu d’Història de Catalunya, feia temps que no hi anava.
abril 12th, 2007 at 10:44 am
Una vegada, que van coincidir uns dies de festa amb la meva dona, vam optar per anar de turisme a Barcelona. Vam fer el que faria qualsevol turista que no coneixés la ciutat. Passeig de Gràcia amb bus, que si Sagrada Familia, Parc Güell, etc. El més bo és que vam intentar perdrens pels racons més estranys i mirant sempre una mica més per sobre de l’alçada dels ulls.
Va ser fantàstic. Vam coneixer una ciutat nova, desconeguda. I pensar que la tenim a tocar?
També vam deixar que ens “sorprenguesin” amb els preus d’alguns cafés, i altres atracaments legals.
abril 12th, 2007 at 3:41 pm
jo que treballo prop de la mina també he descobert una ciutat nova:-o
ara en serio: em declaro 100% enamorada de la ciutat en termes escenogràfics, artistico-històrics i bohemiourbanites i per St.Jordi està tremenda, fa una olor…però sense màgia resulta una ciutat inaccecible, repel·lent i un punt cruel.
abril 13th, 2007 at 12:58 am
Àlex,
Et comento una cosa que em té indignat, després de contrastar el vídeo manipulador de Telemadrid amb les esmenes al nou Estatut d’Aragó rebutjades al Senat espanyol, la majoria sobre el no reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies de l’Aragó.
Aquí la notícia:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2350177
El text de les esmenes rebutjades, presentades la majoria pel grup de l’Entesa de Progrés, i també alguna per CiU.
http://www.senado.es/legis8/publicaciones/html/textos/IIIB020B.html
Aquests “periodistes d’investigació” d’El Mundo/Telemadrid segurament no trobaran cap problema amb què les famílies de La Franja no puguin escolaritzar els seus fills en català, en aquest cas no en un territori que hagin ocupat lingüísticament, sinó en una de les zones del domini lingüístic català amb un percentatge més alt d’ús social. Ells sí que són “ciudadanos de segunda”.
Catalunya ha de dir prou. Àlex, de veritat que n’estic ben tip de tanta injustícia, i de tant batallar per drets elementals cada dia. Almenys l’última enquesta del CEO dóna un 50% de catalans partidaris que Catalunya es constitueixi en Estat (bé federat amb Espanya, bé independent). El que no veig és com hi ha gent que voldria federar-se amb Espanya (es voldrien federar ells amb nosaltres?), quan ja n’hi hauria prou federant-nos amb la resta d’Europa.
Àlex, vist des de l’estranger, tinc ben clar que Catalunya i Espanya no es poden entendre, i no entenc perquè els catalans tenim tanta vocació de patidors. En el context actual, fer un cop de puny a la taula seria molt més fàcil del que molts es pensen. Espero que els nacionalistes mitges tintes i els federalistes que no s’adonen que per federar-te has de tenir algú que es vulgui federar amb tu (enlloc de sotmetre’t) vagin veient la llum. Amén.