Coses a millorar: cafè amb gel
No només de la política viu un petit polític, així que a banda de recomanar-vos un article de reflexió d’en David Miró i una sèrie d'articles i d’entrevistes a en Portabella i un article de bloc, el d’en Carles Macian, passo a parlar d’altre coses.
Entrevistes a en Portabella
A l'Avui
Aquest exercici és interessant per comprovar com cada mitjà ho exposa diferent, com bé m'ha passat un company la reflexió.
Article al Punt sobre comerç.
Passo a parlar d’altre coses. Importants, no sé, però sí coses que penses.
Dins de la part de monòlegs politicofestius, engego una nova sèrie d’articles sobre la quotidianitat. Avui començo parlant dels cafès amb gel.
Arriba la calor, i una de les coses que m’agraden més és, evidentment, és el cafè amb gel. Però com costa trobar-ne de bons. Aquests dies he pogut anar a desconnectar a un lloc de pau i tranquil·litat i em va donar per pensar-hi. Perquè no és quelcom senzill.
1. La quantitat de gel
L’estat perfecte d’un cafè amb gel que te’l prens a poc a poc és quan acabis de beure encara quedi gel. A l’Autònoma (lloc on ja no treballo, per cert, però això es mereix un altre apunt), mes d’un cop he hagut de reclamar més glaçons, perquè jo no vull amb cafè natural, si els glaçons s’acaben de fondre és que n’hi havia poc, i es comença a escalfar. De la meva experiència diria que la quantitat addient serien dos glaçons dels sencers i tres dels que són buits per dins.
2. La quantitat de cafè
N’hi ha d’haver una mica més del normal, no serveix la mida cafè italià, perquè ni desfà el glaçó. Però tampoc, com en algun lloc, ha de ser un cafè americà, que no et cap a la copa. L’ideal és la mida de tallat sempre i quan vagi acompanyat del punt 1, és a dir, una bona quantitat de gel.
3. Els recipients
3.1. Recipient del cafè.
El millor, got de tallat, la tassa de cafè fa de mal abocar, i sempre acaba queient la gota per la tassa, a la taula o al plat. I això ho diu un químic, acostumat a abocar substàncies perilloses, com àcids, etc.
Cal tenir la paciència justa perquè es desfaci el sucre (o sacarina), perquè sinó aboques el sucre encara sòlid sobre el gel, i tampoc és això.
Recordo al País Basc francès, a Sant Joan Lohitzune, que vaig demanar un cafè amb gel, i em van portar un cafè en tassa petita i un glaçó dins que no vaig poder ni remenar el sucre.
3.2 Recipient del gel
Juntament, amb el punt 1, crític. El millor és el got ample, com ara el basc alt de zurito (no el baix que queda massa ple) o el de tota la vida ample. L’estret té un problema. Quan beus, i encara hi ha molt glaçó, el gel se’t queda sobre el llavi i si proves de posar la cullera per contenir els glaçons, també se’t fa molt difícil. Ha de ser ample i alt. El got de bar de refresc no va massa bé i el de copa allargat de suc, tampoc.
4. Si és descafeïnat, no em porti de sobre, si us plau.
La típica discussió sobre el descafeïnat, encara hi ha bars que no en tenen de màquina, per la qual cosa, un cafè amb gel al vespre es pot fer insofrible, amb l’aigua calenta, el nescafè de torn (quina cosa més dolenta, per mi, és clar), el sucre, els grumolls, etc. Sort que a quasi tot arreu en tenen, ja. Abans, demanar un cigaló de baileys podia ser de nassos si el volies descafeïnat.
5. Un cafè amb gel, no amb llet!!
Diversos cops, i a tots ens ha passat, hem demanat un cafè amb gel i ens el porten amb llet. Problemes idiomàtics, etc., que no hi entraré fan més difícil tot plegat, però no sempre és un problema d’idioma. Després d’un bon àpat, demanaríeu un cafè amb llet? No, no, no!
I, finalment, una demanda. Per quan un nestea de cafè??
Sé que ara hauré quedat com un punyetetes sibarita, però només volia dir com n’és de difícil prendre un bon cafè amb gel. I aquest cap de setmana ho he pogut fer. I un dia d'aquests parlaré del llibre que m'he llegit, La Clau Gaudí.
Aquest article és un homenatge a un article d’en Quim Monzó que va fer sobre els cafès i tallats en general. He regirat els diversos llibres que tinc dels seus articles i no l’he trobat una llàstima, però volia que quedés clara la inspiració.
juny 4th, 2007 at 11:32 pm
Després d’un bon apat i tant que es pot demanar una cafè en llet. A mi em ve molt de gust
Jo sempre prenc cafè en llet ja sigui el matí, la tarda o la nit.
juny 4th, 2007 at 11:39 pm
Ja, ja, doncs deus ser la segona persona capaç de fer-ho, jo em pensava que un amic era l’excepció, però ja t’apunto com a segona excepció, 😉
juny 5th, 2007 at 6:04 am
Àlex, un Nestea de cafè ja no seria un Nestea, sinó un Nescoffee , no? (O un Nescafè?)
Però canviant de tema, tot això que està passant a ERC em sembla il·lusionant. Ho dic pel manifest d’Esquerra Independentista. No estic d’acord amb tot el que diuen, però apareixen amb aires conciliadors i de revulsiu a la vegada. Crec que la direcció s’equivocaria si comencés a penjar etiquetes de deslleialtat, com ha fet el Puigcercós amb el Carretero. ERC és un partit diferent, com diu el David González a l’Avui d’avui (5 de juny, secció Opinió), i si s’ha de distingir per alguna cosa és per la seva radicalitat democràtica i la seva capacitat de generació.
Ja en parlarem. I no sabia que ja no treballaves a l’Autònoma… També en parlarem.
juny 5th, 2007 at 6:06 am
Volia dir “capacitat de regeneració”.
juny 5th, 2007 at 7:33 am
Ei, Monterey, ja queda menys per finals de juny, nerviós?
Tens raó, jo també vaig pensar en nescafé com a nestea, però el nom com ja saps està lligat al de sobre, però algun nom hauria de tenir, estic d’acord.
De la part política, és cert que som l’únic partit que estem fent la feina de regeneració i començo a veure altra vegada il·lusió en la nostra gent, i això és molt bo, tot i la premsa que ens està a sobre. Recordo un article que explica, com si no ho sabéssim, el que perdem en càrrecs i calès per no estar al govern de Barcelona. Què volen aconseguir? pressionar l’entorn d’en Portabella? som un partit diferent i no entenen que estem per fer les coses diferents i ens jutgen pels criteris dels altres.
We shall overcome, amic!!
juny 5th, 2007 at 8:56 am
jo encara afegiré un apunt importantíssim, vital,…la qualitat de l’aigua amb la que fem el cafè i efectivament la qualitat de l’aigua que fan els glaçons…
Saps una cosa, aquest post teu em recorda una escena nova per a mi com es anar al mercat, a la parada de la fruita i la verdura i explicar una recepta amb els aliments de temporada, mai havia tingut un auditori tant atent…
juny 5th, 2007 at 9:03 am
Sí, senyora, tens tota la raó, faltava el punt de la qualitat de l’aigua, bona, no hi havia pensat!!
juny 5th, 2007 at 12:05 pm
😉
també el sucre és important i si pot donar un toc d canyella al cafè…
jo reivindico una bola d gelat d cafè amb el cafè!
i també fer glaços de cafè, fas cafè americà el congeles sumat al cafè líquid és genial així és megagustós!
estic per fer un bloc d receptes…
juny 5th, 2007 at 12:21 pm
Dolors, els gels de cafè són molt dificils de fer. A l’hotel ho vaig intentar fer i ens va costar.
Si el feiem amb cafe “bo”, només s’aconsegui com una mena de granisat que es desfà de seguida que el treus del congelador.
Si el fas amb café aigualit (és a dir l’aigua bruta que surt després de la primera carrega), tarda dies a aconseguir textura de glaçó i es desfa de seguida.
La solució final era omplir la glaconera amb 3/4 d’aigua normal i 1/4 de cafè aigualit. És a dir que al final comportava molta feina per aconseguir uns glaçons que l’unica diferencia que tenien amb els altres glaçons era que tenien un color marronós.
juny 5th, 2007 at 1:20 pm
jo amb la textura granitzat xungo ja tiro…però si recordo q costava un ou…
juny 5th, 2007 at 2:47 pm
A veure si us agrada, el meu avi feia una cosa semblant amb un glaçó de la nevera, posava el cafè carragadet i el glaçó de gel, el cafè desfeia el gel i després al fer la crema li posava “sifó” fresc, d’això se’n diu un ” suau”, a mi m’agrda força. Proveu-ho !
juny 5th, 2007 at 5:24 pm
El suau es pot fer també amb contes de sifó, gasosa i perfecte el toc de canyella, però per mi mes que un cafè, posar en fresc un cigaló de rom.
Lo dels gels de cafè, se que hi alguna manera de fer-ho, preguntaré a un amic cuiner, per que ell els fa i perfectes.
juny 5th, 2007 at 6:02 pm
Aqui teniu una recepte que he trobat per internet haviam que us sembla! s’ha de probar.
CUBITOS DE CAFÉ
Ingredientes :
* 2 vasos de café bien fuerte
* 4 cucharaditas de azúcar
* 2 cucharaditas de cacao soluble
Preparación :
* Mezclar todos los ingredientes cuando el café esté todavia caliente.
* Dejar enfriar y verter en una cubitera.
juny 5th, 2007 at 11:43 pm
Merevellós. Trobar el punt exacte del cafè amb gel, és una troballa important.
Particularment faig glaçons de cafè. Encara que no son de cafè normal, son de cafè soluble, carregadets i ben dissolts, cosa moltes vegades quasi impossible.
Una altra recepta és agafar una cubitera, cafè liofilitzat, aigua molt freda, un toc de sucre moreno, fer com si fos un coctel i tirar sobre un got amb cubets fets amb aigua mineral i a molt baixa temperatura, o sigui que siguin molt gelats 😀 Normalment queda amb una escuma cremosa, que jo deixo reposar. Sol ser bo, però mai com un cafè ben fet de màquina i sol. Ni glaçons ni gaites. Potser unes gotes de rom?
Podriem discutir tota la nit….deixem-ho aqui.