Canvis que et fan sentir viu!
Com a banda sonora de l’article, evidentment, Bowie.
Bé, avui, com han fet d’altres companys meus als blocs, maurici, gracienka, greips, dolors, parlo de canvis. Sí, canvis vitals, importants personalment. Com diu en Papa Oso, només no canvien els tontos i els morts, ;-).
De fet, n’hi ha un que ja fa tres setmanes que dura (em va enganxar enmig de la campanya), però d’ençà que vaig descobrir que hi ha alumnes que segueixen el bloc vaig decidir esperar per anunciar-ho. Ja no treballo del tot a l’Autònoma. M'explico.
Sí, tu, el lloc on vaig arribar l’any 92, farcit d’adolescència, hormones i ganes de canviar el món. Fa temps vaig escriure un text molt sentit quan vaig marxar durant mig any a la Gran Bretanya. Ara la sensació és diferent, difícil i diferent. Enguany ha fet 10 anys que dono classes a l’Autònoma, i el sentiment que hi seria sempre el vaig dur durant força temps. Però necessitava un canvi. I aquest és a millor.
Diguem que he passat a ser professor d’una uni més virtual i a la vegada catalana, tot i que el treball és presencial. Hi ha ofertes a la vida, com dirien al Padrino que no pots ni vols rebutjar. Tot canvi convençut sens dubte a millor cal fer-lo.
Sí, ara treballo al 22@, a Barcelona!!
Tot recomença a poc a poc, nous horaris, nous trajectes, el descobriment del metro i d’una part de Barcelona, Glòries, per mi desconeguda. Bé, desconeguda, desconeguda, tampoc, la vida té curiositats. Quan encara no m’havien agafat, vam anar a fer les fotos de campanya allà davant, aquí teniu la foto que vam fer amb una fletxa que assenyala el meu nou despatx.
L’Autònoma? Hi mantindré un plaça d’associat per a donar una docència. Martí, encara ens veurem per la gespa.
I conseller-portaveu, evidentment.
Bé, i més canvis que venen en camí. I això et fa sentir viu, molt viu. I ho volia compartir amb vosaltres.
I, per canvis, en Bowie, acabo amb el Life on Mars, perquè poguem comparar. I no patiu, que ara recupero el ritme habitual d'escriptura, ni diàriament, ni setmanalment.
juny 10th, 2007 at 10:53 pm
l’altre dia vaig sentir/llegir una frase no recordo on que feia alguna cosa així com “només el canvi és etern”. Així doncs, benvingut a l’eternitat 🙂
juny 10th, 2007 at 11:14 pm
Doncs felicitats, Àlex!
je, je i per la foto sembla que t’hagin enxufat els d’Esquerra Republicana! 🙂
Per cert, que la foto petita no és precisament, eh?
Ah! i com és que no hi surt aquella noia que es deia… mmm… es deia… Susanna?
mmm… em sembla que em confonc, oi? je je je
juny 10th, 2007 at 11:48 pm
Enhorabona, guapo! Si creus que el canvi és positiu i estàs contetn, jo també ho estic!!!
Que et vagi bé la nova etapa laboral!!!
juny 11th, 2007 at 9:00 am
Maurici, no la liïs…
Àlex felicitats! Espero coincidir amb tu en algun breakfast del 22@ i activitats diverses que fan per activar i dinamitzar la zona…pensava que mai diria això a algú de Gràcia però: estem a una paradeta de Tram Baix!:-)
ah! i quan anem a celebrar-ho?:-P
juny 11th, 2007 at 9:31 am
Greips, em sóna a heràclit, pot ser? per cert, si és una indirecta perquè escrigui a graciapèdia, tot al seu temps.
Maurici, no sé de què m’estàs parlant, és el problema de tenir tanta memòria històrica, 😉
Mar, merci, millor raonat impossible!! A cuidar-se!
Dolors, qualsevol escusa és bona per celebrar, els graciencs devem semblar hòbbits, ;-). Va, ho lliguem
juny 11th, 2007 at 9:34 am
🙂 lligeu-m’ho ja que tinc unes ganes de fer terrassetes nocturnes:-)
juny 11th, 2007 at 9:54 am
@alex,
el malalt de la graciapedia es en mauri, ja et vindrà a pressionar no et preocupis 😀
respecte a la frase doncs podria ben bé ser d’heràclit. Potser no com a frase, però com a concepte hi encaixa, si 🙂
juny 11th, 2007 at 1:48 pm
Hola Àlex!
Moltes felicitats! Espero que et vagi molt bé i que tinguis molts èxits en aquesta nova etapa laboral. I també et desitjo que tinguis molta sort i molts encerts com a conseller-portaveu en aquesta legislatura que acaba de començar. Fins aviat!
juny 11th, 2007 at 2:03 pm
Que la nova etapa et vagi molt bé.
Començar una cosa nova, sempre dona ànims i esperança. I això és important per fer corre la sang i sentir-se viu.
juny 11th, 2007 at 2:16 pm
lluís, merci, per quan la tesi? a veure si corro per allà!!
Igualment per Viladecavalls, la teva anàlisi és molt interessant, i no tan allunyada de la resta del país.
juny 11th, 2007 at 2:35 pm
Cani, que no t’havia vist, cert, la veritat és que la sensació de llevar-se amb ganes de menjar-te el món és la millor conclusió possible.
juny 12th, 2007 at 1:19 am
Siempre es bueno que apetezca un cambio.
Enhorabuena neng!!
😉
Ahora solo te queda disfrutarlo. A veces es lo mas dificil.
juny 12th, 2007 at 1:19 am
Siempre es bueno que apetezca un cambio.
Enhorabuena neng!!
😉
Ahora solo te queda disfrutarlo. A veces es lo mas dificil.
juny 12th, 2007 at 9:18 am
Bona reflexió, papa oso, bona!