Mort d’un patriota: Xirinacs
L’altra dia el president Benach encertava en qualificar en Casaus com a patriota. Ahir vam saber que s’ha mort un altre, en Xirinacs. El punt el defineix també com una icona de l’independentisme.
Tots els independentistes hem sentit admiració per aquest personatge i per això ens ha sobtat aquest darrer acte de sobirania. I les seves darreres paraules no et deixen indiferent, certament, i fan pensar. Que el seu llegat ens serveixi a tots. Ell s’ha plantat definitivament, i és feina de tots continuar les seves idees. Descansi en pau i recollim la torxa entre tots.
Reprodueixo el darrer text que ha deixat i que reprodueix Vilaweb
"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"
agost 20th, 2007 at 1:42 pm
En “Xiri”, ens ha deixat, el seu darrer combat contra´l´Estat espanyol, francés i italià, que ocupen oprimeixen la nostra Nació, els PP.CC.
Ell ens ha deixat el seu testimoni, nosaltres no l´oblidem i continuarem la seva lluita, per a alliberar la nostra terra dels ocupants i asolir l´INDEPENDÈNCIA i el SOCIALISME dels Països Catalans. MAI MËS ESCLAUS!!
agost 20th, 2007 at 1:43 pm
En “Xiri”, ens ha deixat, el seu darrer combat contra´l´Estat espanyol, francés i italià, que ocupen oprimeixen la nostra Nació, els PP.CC.
Ell ens ha deixat el seu testimoni, nosaltres no l´oblidem i continuarem la seva lluita, per a alliberar la nostra terra dels ocupants i asolir l´INDEPENDÈNCIA i el SOCIALISME dels Països Catalans. MAI MËS ESCLAUS!!
agost 20th, 2007 at 1:43 pm
En “Xiri”, ens ha deixat, el seu darrer combat contra´l´Estat espanyol, francés i italià, que ocupen oprimeixen la nostra Nació, els PP.CC.
Ell ens ha deixat el seu testimoni, nosaltres no l´oblidem i continuarem la seva lluita, per a alliberar la nostra terra dels ocupants i asolir l´INDEPENDÈNCIA i el SOCIALISME dels Països Catalans. MAI MËS ESCLAUS!!
agost 20th, 2007 at 1:43 pm
En “Xiri”, ens ha deixat, el seu darrer combat contra´l´Estat espanyol, francés i italià, que ocupen oprimeixen la nostra Nació, els PP.CC.
Ell ens ha deixat el seu testimoni, nosaltres no l´oblidem i continuarem la seva lluita, per a alliberar la nostra terra dels ocupants i asolir l´INDEPENDÈNCIA i el SOCIALISME dels Països Catalans. MAI MËS ESCLAUS!!
agost 20th, 2007 at 4:28 pm
Jordi, de veritat, deixa la beguda i les drogues…A Italia no saben ni de quin color era el galifardeu suicida aquest…
agost 20th, 2007 at 9:14 pm
“Tots els independentistes hem sentit admiració per aquest personatge”
Ejem… que cadascú parli per un mateix, millor… 🙂
Jo no és que vulgui “rajar” del Xirinacs i menys quan la seva mort és tan recent, però jo el primer cop que el vaig veure parlar en públic (un any que el MDT el vam portar al fossar) em va semblar un histrió de ca l’ample.
En pau descansi, però aquí “fitxa” un independentista que mai va sentir admiració per en Xirinacs.
[Ja només queden dos dies de Festa… uf! Punxaré demà al Velcro, l’antiga Finestra (Vallfogona/Guilleries) una sessió de fi de Festa. Si tinc temps ja penjaré més detalls al meu bloc, però si no, suposo que començaré a partir de les 12. Per qui vulgui venir.
agost 21st, 2007 at 7:38 pm
Hace unas semanas terminé de leer un libro en el que se decia algo con lo que yo coincido plenamente: el mejor modo de morir es defendiendo unos ideales.
Sucede que en este caso, por muchas cartas que dejara, me da en la nariz que no murio por unos ideales sino por no saberse encontrar a si mismo y por estar desesperado.
Puestos a suicidarme yo lo hubiese hecho de un modo mas provechoso.
En fin!… uno menos!!
agost 22nd, 2007 at 1:09 pm
Maurici,
em referia, potser calia concretar, en algun moment o altre, una vida llarga té moments millors i pitjors, certament.
No vaig poder venir-te a veure, nano, suposo que va anar bé.
Papa Oso, altre cop per aquí? no et preguntaré com ho haguessis fet, m’ho imagino. Me’n vaig uns dies de vacances, ens veiem a la tornada.