Monzó, un geni
Sempre ho he pensat, en els seus llibres i en els seus articles, però altra vegada em toca treure'm el barret cap a en Monzó.
Tot allò que va dir sense dir, tota aquella subtilesa per dir les coses clares.
Especialment emotiu és el lligam amb el discurs d'en Pau Casals.
Frankfurt ens dóna motius per treure pit.
Aquí podeu trobar el discurs. A la pàgina 7 ja surt en català.
Aprofito per enllaçar a l'article setmanal de la tortuga.
octubre 10th, 2007 at 9:40 am
un putu crack!!
octubre 10th, 2007 at 10:38 am
Molt bo, genial !! m’han comentat que va rebre un acalorat aplaudiment , que fins i tot en Bargallo li va demanar que s’aixeques a saludar, vaja que va ser tan bo que el President de la Generalitat i el director de la Fira van quedar una mica com a taloners
( sense ànims d’ofendre) .
octubre 10th, 2007 at 10:49 am
Perquè no sigui dit,
poso l’enllaç a vilaweb que té penjat el vídeo
http://www.vilaweb.tv/?video=4976
i ja de pas, poso el discurs del president Montilla
http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/president_premsa.notaPremsa.75.Discurs%20Frankfurt1191946923741.pdf
octubre 10th, 2007 at 1:43 pm
vàreu veure el programa al 33 “Una passejada per la cultura catalana”? Mare de Déu, la versió dels Segadors feta pel Carles Santos i una ballarina fou senzillament genial.
I El cant dels ocells, com sempre, gallina de pell :-O
octubre 10th, 2007 at 7:08 pm
acabo de veure el discurs (ahir l’havia llegit)… quim monzó, geni i figura, té la facultat de guanyar en viu malgrat els seus tics. O potser gràcies a (els seus tics).
octubre 10th, 2007 at 10:30 pm
Simplement genial.