És el divendres 12 el que porta mala sort?
Pensava que era el 13, però em penso que és el 12. I no dimarts, sinó divendres 12, i d’octubre.
Ahir em vaig llevar tard, sense despertador, l’únic signe que mostra que no era un dia qualsevol, però per feina i ganes, vaig treballar.
Miro des del balcó. Ja a Horta, veig un balcó amb una bandera espanyola, rebregada, mig acomplexada. És la seva tria. Jo ja faig la meva.
He vist cremar fotos d’en Carod i una estelada pels mitjans digitals. Llibertat d’expressió, no crec pas que els hagin d’engarjolar, diferent del dia que posaven amenaces directes de mort en una manifestació. Una cosa és el bon gust i l’altra el fet punitiu.
De fet, però, ara me n’adono que hi haurà un altre divendres 12 important, el dia després del referèndum proposat per en Carod i que Esquerra, assembleàriament, pot aprovar el 20 d’octubre. Estaré a punt de fer 40 anys, una edat perfecte per independitzar-se.
octubre 13th, 2007 at 4:26 pm
Un, del que no vull recordar el nom per no fer-li propaganda, va dir que tot els espanyols havien de fer no sé que coses per reafirmar-se un dia tan important. Doncs bé, alguns fan desfilades, canten coses patriotiques, fan festa grossa, etc. Però el més ridicul de tot, és que amb un dia tan senyalat, sagrat, etc. per la patria, el més important son els diners. L’explicació? La borsa ahir treballava. Si més no, un reflex del que és o no important per una part de la “patria”, la que no te patria, els diners. I després som nosaltres els que només pensem amb la “pela”.
Curiós.
octubre 14th, 2007 at 12:10 am
Alex¨: Pongamonos que un día Cataluña sea independiente.
Después de la alegria inicial que tendrias, dime Alex:
Sabeís las consecuencias que esto tendria.
Habeis evaluado el coste monetario.
Seriais más independientes que ahora, o por el contrario, mucho más dependientes.
¿Tenemos petróleo?
¿Donde venderiamos?
¿Quién nos defenderia?
¿Que möneda tendriamos?
¿Que significariamos en el mundo?
Os creeis verdaderamente que con lo que se recauda, en Cataluña, tendriamos suficiente y mejorariamos nuestro nivel de vida.
O solo quereís independizaros de España, para pasar a ser dependientes,de toda Europa
Mi experiencia,en la vida, me dice, que cuando más independientes más gasto.
Solo tenemos que fijarnos en las familias.
Matrimonio con tres hijos,un piso con tres habitaciones, gastos mensuales, aprox. 1.500 Euros
Los tres hijos independientes, 4 pisos, 4 recibos de luz, 4 de agua 4 de gas. gasto 6.000 Euros.
Aunque os parezca una tonteria, reflexionar,
Cataluña independiente se le multiplicarian los gastos, muchisimos.
De todos modos Alex, si quereís convencer a más catalanes para que quieran la independencia,deberiaís tener un discurso convincente, no solo el de ser independientes, porqué, no soportaís ser españoles.
octubre 14th, 2007 at 9:44 am
Cristina,
jo no he dit mai que només vulgui ser independent perquè no suporti ser espanyol.
La meva idea és que seríem tan dependents amb Europa com ho som ara, la diferència és que podríem interlocutar directament i seríem un de 25 a l’hora de votar i vetar, que és prou important.
Recursos? els mateixos que tenim ara. Ser independent en l’Europa actual no implica deixar de vendre al mercat espanyol, europeu i mundial com fer ara. Tenim un alt percentatge d’autoabastiment, i sí, l’economia espanyola té un grau de dependència amb Catalunya, també. Dins de la Unió Europea no hi ha aranzels que canviïn el preu per ser independent. EN aquest sentit, tranquil·la.
Millor no tenir petroli, com ara, no fos cas que els americans ens posessin a l’eix del mal.
Moneda? la que tenim ara, com a europeus que som. Defensa? ja paguem l’exèrcit espanyol, si cal tindríem exèrcit, tot i que jo preferiria que no.
Crec, amb tots els respectes, que les teves preguntes tenien més sentit els anys 80, no en l’època actual, on tot resta més diluït.
Pels recursos i el que pagues? pensa que tindríem tots els calés del dèficit fiscal, tindríem més diners per fer el mateix que fem ara. On hi ha les grans despeses? infraestructures, sanitat i educació. I per això tindríem diners, no pateixis, més dels que tenim ara, sens dubte.
Entenc el teu raonament de comparació amb una família, però crec que no és traspassable, perquè de fet el funcionariat continuaria existint, poca cosa canviaria en aquest sentit. Econòmicament, tots els països independents que han entrat a la UE els ha sortit rodó el negoci.
Prent-te el teu exemple com si, enlloc d’anar a viure de lloguer, com fins ara, decideixes comprar la casa, pagaràs el mateix i un dia ja serà teva i deixaràs de pagar el lloguer. Doncs ara paguem el lloguer d’Espanya més alt que si compréssim la casa.
T’asseguro que encara que no se’n parli del cost econòmic, hi ha gent que s’hi dedica i ho té en compte, per això es promociona també la internacionalització del comerç, ampliar àrees de negoci, mirar Europa, diversificar.
Continuo pensant que en tots els àmbits sortiria profitós, perquè entenc que cap dels teus fills prefereix tornar a viure a casa els pares, i alguna cosa implica, evidentment no per part teva, sinó de fer les coses que un vol fer en cada moment.
Et recomano el llibre d’en López Tena, si vols tenir, recopil·lats, tot de motius que no siguin només aquest que dius.
És Espanya el que és un mal negoci per nosaltres, creu-me.
octubre 14th, 2007 at 11:14 am
Alex: No queria personalizar en tí, es lo que me llega en general de algunos votantes de esquerra républicana, sin ir más lejos convivo 40 años con uno,y aunque se ha moderado no deja de alegrarse cuándo pierde cualquier selección española, entre otras cosas.
Dices que venderiamos a España.
¿Nos querrian comprar o pasaria como con lo del cava.?
Coma País pequeño que somos,podriamos competir en precios.
¿Ahora estamos dentro de la comunidad europea pero como independientes, cumplimos con los requisitos necesarios?
Acepto la recomendación de leer el libro de López Tena, y me puedes recomendar alguno más que me saque de mis dudas.
Pero aceptamé que dentro del electorado, a las que teneís que convencer para que os voten hay muchas que nos tendriás que convencer desde vuestro discurso pólitico y me parece a mí que el de la identidad, o perdonamé (como un poco mártires de lo que és España) también es un discurso de los años 80.
octubre 14th, 2007 at 12:12 pm
Cristina, mira-t’ho des d’un punt de vista de funcionament.
Els països més petits estan esdevenint els més competitius. Finlàndia, Irlanda, Holanda, se n’estan sortint millor perquè els àmbits de gestió i la seva flexibilitat els està anant millor en el context global. No és un discurs dels anys 80, és un nou discurs en el paradigma global, s’està millor situat i és per això que veurem néixer nous països. La sobirania ja no va només lligada a una identitat sinó a una capacitat de decidir, aquest és el fet important, la presa de decisions. I en aquest sentit sense Espanya els mecanismes serien millors.
Parles de boicots, és evident que hi haurà moviments espanyols que el promouran, però al final el tema del cava no va ser tant com es va dir, perquè el consum interior va créixer, i de fet van baixar les vendes dels grans cavistes i van créixer els de les petites. Contrapesos.
Espanya té també una dependència econòmica de certs productes catalans, i no caurien en el tema boicots. El que podem anar fent, i anem fent, és vendre cada cop més a Europa, al Magreb, a Sudamèrica.
No hi entenc tant d’economia, però algun cop he fet una ullada als llibres d’en Ramon Tremosa, algun dels quals és accessible en xarxa.
http://www.ramontremosa.com/
El que comentes de les seleccions i altres, és un mecanisme defensiu, encara més habitual quan menys et permeten fer.
Crec que el gran punt del sobiranisme i una de les principals aportacions d’en Carod és justament el fet del patriotisme social, allò que de llengua en tenim alguns, però de butxaca en tenim tots. I aquest argument és imparable.
Finalment, un dels grans punts del debat a 8tv fou el tema de trencar amb els tòpics. A la Unió Europea i podem continuar sent, perquè de fet ja hi som.
octubre 14th, 2007 at 12:13 pm
Cristina, mira-t’ho des d’un punt de vista de funcionament.
Els països més petits estan esdevenint els més competitius. Finlàndia, Irlanda, Holanda, se n’estan sortint millor perquè els àmbits de gestió i la seva flexibilitat els està anant millor en el context global. No és un discurs dels anys 80, és un nou discurs en el paradigma global, s’està millor situat i és per això que veurem néixer nous països. La sobirania ja no va només lligada a una identitat sinó a una capacitat de decidir, aquest és el fet important, la presa de decisions. I en aquest sentit sense Espanya els mecanismes serien millors.
Parles de boicots, és evident que hi haurà moviments espanyols que el promouran, però al final el tema del cava no va ser tant com es va dir, perquè el consum interior va créixer, i de fet van baixar les vendes dels grans cavistes i van créixer els de les petites. Contrapesos.
Espanya té també una dependència econòmica de certs productes catalans, i no caurien en el tema boicots. El que podem anar fent, i anem fent, és vendre cada cop més a Europa, al Magreb, a Sudamèrica.
No hi entenc tant d’economia, però algun cop he fet una ullada als llibres d’en Ramon Tremosa, algun dels quals és accessible en xarxa.
http://www.ramontremosa.com/
El que comentes de les seleccions i altres, és un mecanisme defensiu, encara més habitual quan menys et permeten fer.
Crec que el gran punt del sobiranisme i una de les principals aportacions d’en Carod és justament el fet del patriotisme social, allò que de llengua en tenim alguns, però de butxaca en tenim tots. I aquest argument és imparable.
Finalment, un dels grans punts del debat a 8tv fou el tema de trencar amb els tòpics. A la Unió Europea hi podem continuar sent, perquè de fet ja hi som.
octubre 14th, 2007 at 4:55 pm
M’agrada que algú pensi com la Cristina. Encara que jo difereixo. Crec que si ara mateix, per posar un exemple, fosim independents, tindriem un periode de transició que no seria fàcil, d’acord, però penso que ens en sortiriem bastant be.
Les vendes serien més o menys com ara (40% Espanya, 60% reste del mon). Penso que ningú compre per ser producte espanyol, ni tan sols els del PP. Es compra perquè la relació qualitat-preu et convé més que una altre. El mon dels negocis es mou per beneficis, no per sentiments patriotics, generalment.
Ser independent és una opció. ¿i perquè no?
Fins ara les coses van de gota en gota i molt poc a poc. De sistema federal, ni parlar-ne. ¿Perquè? Doncs per que saben que els catalans no farem cap insurrecció i que anirem seguint amb la “negociació” que és el que s’acostuma a fer aquí. La qüestió és que tenim tres vies i s’ha d’escollir. La federalista, en que no es trancaria cap vaixella i tots felisos (excepte els que no rebrien tantes subvencions). La sistema Chequia, adeu i tal dia farà un any, o sigui dintre de tot “de bon rotllo” en que tampoc es trenca cap vaixella, potser algúna taça. I finalment la tipus Balcans, que no voldria i que significa molt trancar vaixelles i sang, cosa que no desitjo a ningú.
I pel que sembla, Europa deixa fer els tres camins. Si no, mira que hi va fer en els dos casos ultims. I, en el primer, tampoc faria res, ja que no deixaria de ser un assumpte intern.
El que Espanya no deixi fer cap d’aquestes coses ja és significatiu.
De totes maneres, m’agrada que algú vagi pensant en els pros i contres. Pensem-hi, que no és dolent.
octubre 14th, 2007 at 9:40 pm
@alex,
et veig ben documentat. 😉 Hi ha una opció que normalment no es planteja però que (personalment) crec que seria la real després d’una hipotètica fundació d’una República de Catalunya. I fóra que automàticament estariem fora de la UE, ja que és Espanya qui en forma part i si no som Espanya no som UE. Right? 😉
Bé, fos o no fos el cas, s’ha de tenir en compte… i aquí és on et requereixo: saps si està documentat/estudiat en algún lloc? Podria subsistir Catalunya fora de la UE? (jo crec q sí, però no estic prou documentat….) Tens alguna URL que m’orienti?
octubre 14th, 2007 at 11:11 pm
Només tinc a mà aquest article d’en lópez bofill, pel que sembla al llibre d’en lopez tena se’n parla.
http://www.avui.cat/article/opinio/1314/independencia/ue.html
De tota manera, si el regne d’Espanya està format per diversos regnes fusionats, seria de lògica que cada part per separat tindria drets. Com es deia al debat de 8tv? no hauria també de sol·licitar l’ingrés Espanya sense Catalunya?
Jo crec que si es segueixen les regles de joc de la Unió Europea, vistes a Montenegro, no seria això?
octubre 14th, 2007 at 11:22 pm
Alex: Intentaré documentarme,porqué a simple vista me parece muy caótico.
Otra pregunta que se me ha quedado en el tintero.
En el caso que esquerra republicana ganara las elecciones, ya seria suficiente,para proclamar una república, o se tendria que hacer un referendum,con el voto de todos los españoles.
¿Está todo documentado en la constitución?
¿Tenemos una democracia de pleno derecho?
Alex: Poder t’estic demanan massas coses, poder no es el bloc el lloc mes adecuat.
Si vols ho deixem estar.
octubre 14th, 2007 at 11:42 pm
Cristina, sóc dels que crec que no caldrà que només sigui ERC qui demanarà la independència.
El procés, doncs tampoc hi entenc tant de temes legals, però entenc que el parlament pot prendre una decisió i que posteriorment es pot refrendar en un referèndum, però no s’entén que hagin de votar tots els espanyols.
És cert que l’article 1.2 de la constitució espanyola diu: “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.”, però és evident que és la sobirania estatal, i entenc que no és una qüestió tan clara. Com en tota legislació, però, sé que hi ha gent que ho veu d’una manera i altres d’altra.
Potser la gran qüestió al final de tot sigui la resposta a la teva pregunta, i no siguem en una democràcia en ple dret, vaja, que ens la van colar l’any 1978.
octubre 15th, 2007 at 7:38 am
només és una enquesta… però bé, una enquesta és una enquesta…
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=450099&idseccio_PK=1008
suposo que tot depèn de qui la faci…
ALBERT
octubre 15th, 2007 at 7:43 am
Sí, albert, és ben curiós aquest moment per fer l’enquesta, certament.
Crec que l’important és anar-ne parlant de manera seriosa. En tots els referèndums que s’han fet, sempre la massa crítica de gent ha anat pujant a poc a poc respecte la gent que inicialment estava a favor.
Potser, crec, de moment el més important és que la majoria de gent és a favor de fer-lo.
octubre 15th, 2007 at 11:31 am
Alex: En referencia a la encuesta del periódico.
Supongo que se hace en este momento,movidos por la actualidad, la quema de las fotografias del Rey.
Veo que son muchos los que están a favor de la independencia,en relación con los votantes de los partidos que la piden.
Supongo que los de esquerra estareís contentos.
He leido también un articulo firmado por “Tapies”,con el que estoy totalmente de acuerdo,
Cuanto menos respeto nos tiene el PP a nivel estatal, más independentistas nos volvemos,por lo tanto si durante la campaña que se avecina nos ponen a parir, más motivos nos darán a favor de la independencia.
Al final los dichos populares tienen mucha razón.
“No hay mal que por bién no venga”.
Alex, agradezco tus respuestas.
octubre 15th, 2007 at 6:41 pm
Jo he trobat prou interessant l’enquesta. Ja se sap qu edepén qui la faci els resultats són uns o altres, però a nivell general trobo que és prou significativa. Sí al referèndum -és a dir a la sobirania- , no a la independència. Crec que és la posició de molts, entre els que m’hi compto.
La qüestió, des del meu punt de vista és, què passria l’endemà? Si guanya el sí: les forces espanyoles ho acceptaran? I la comunitat internacional? Podrem formar part de la UE? I de l’OTAN? Caldria crear un Exèrcit? Com seria el periode de transició? Periem molts anys fins a tenir una situació més o menys estable?
Si guanya el no: Amb quins arguments seguiríeu defensant la independència? Acceptaríeu que “el poble català” al que tantes vegades feu esment vol formar part d’Espanya? I de retruc, quanta força a l’hora de seguir negociant amb Madrid perdríen els partits catalans? En quina posició quedarien els partits que defensaven el sí?
Que consti que em sembla bé que no aneu amb mitges tintes com la majoria de partits. Però també crec que cal teni en compte, que per fer realitat els grans somnis, cal estar disposats a fer grans sacrificis. I no sé si la situació és tan greu com per a què la majoria de la població hi estigui disposada.
octubre 15th, 2007 at 7:47 pm
@autentico,
una pregunta “tonta”: el teu no a la independència seria per una qüestió emocional (espanya es el teu país/nació/elquesigui) o pràctica (UE,OTAN,ordre internacional,etc)?
No pretenc iniciar cap discussió sense fi, només intentar entendre postures diferents a la meva 😉