Monòlegs políticofestius

Sí, torno a escriure al bloc. Ara feia temps i ja ho trobava a faltar.

Encetem una nova etapa, una etapa potser més irregular, i amb molt més contingut que no pas el polític. Però no deixarà la part política, evidentment, hi ha molta feina per fer. He decidit reactivar la part de llibres i pel·lícules que recomano i recollir algunes inquietuds que havien quedat una mica soterrades darrerament. 

Doncs això, que hi podem trobar més de tot. 

Començo aquesta nova etapa amb dues coses. 

En primer lloc, els desitjos pel 2008 

Que els Reis ens portin més felicitat i s'emportin els privilegis.

Que les utopies, creences i esperances ens facin millors persones.

Que sigui més fàcil dir "ho sento" que no pas fer retrets.

Que ens importi més el que ens uneix que el que ens separa.

Que cap rutina no ens marqui els somnis.

Que aprenguem més a expressar allò que sentim.

Que l'urgent no passi per davant de l'important.

Que tot allò que hem aprés enguany ens serveixi.

En segon lloc, una recomanació musical 

Ahir, gràcies a unes amigues que els coneixen, vaig anar a un concert al Masnou, on tocaven FACTO DELAFÉ y LAS FLORES AZULES. La veritat és que em van agradar força i avui he estat fent feina de la casa tot escoltant aquestes cançons enganxoses, amb molt de ritme, amb una veu d’ella que em recorda la Dolores O’Riordan dels bons temps de Cranberries, molt recomanables. 

Us poso una cançó del youtube, en tenen diverses.

This entry was posted on desembre 23, 2007 at 6:55 pm and is filed under Reflexions sobre les petites coses. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.