Segona carta a un company del PSC
Fa un temps, en resposta a un article d’en Xavier Barberà, vam encetar un gènere nou a Gràcia, la política epistolar. Bé, doncs, atès que ha tornat a escriure una carta, tornaré a respondre la mateixa.
Afirmes, amb una ironia que m’agrada, que la cantarella de les primàries ha acabat cansant. Ja veig que no és fred de peus. És simplement que no hi creus. Dius, molt ben afirmat, que a l’Estat Espanyol ja s’havien fet unes primàries, Borrell versus Almunia. En el fons es triava qui perdria amb el PP. Un escàndol posterior va saber corregir l’error de la vostra militància, deurien pensar alguns. Recomano la lectura d’aquests dos documents, 1 i 2.
La diferència rau en el fet que el PSOE no s’ha tornar a plantejar aquest procés, perquè és clar, el primer cop que es feren va guanyar el candidat que l’aparell no volia.
Em pregunto jo. Montilla hagués estat candidat en unes primàries davant d’en Maragall? Suposo que per això el PSC no vol primàries.
Perquè sí, potser és evident que no ha canviat excessivament el resultat, i que hagués guanyat Puigcercós igualment, o no. I on queda el concepte de legitimitat democràtica? Tothom sabia que el març guanyaria en Zapatero. Però oi per això que no es van deixar de celebrar eleccions?
Ja saps que jo no vaig votar en Puigcercós. Però ara és el meu president perquè així ho van voler la majoria dels meus companys i companyes, aquells amb els qui debato cada dimarts, aquells que fan el mateix a cada Casal del país. I per mi està més legitimat pel fet que les bases l’han triat per ser president del partit que no si ho hagués triat un Consell Nacional.
Quin és el problema? No creiem en la participació? Podem engegar processos participatius al Districte si no els volem en el nostre partit? Té sentit? Potser el resultat acaba sent el mateix, o no, però l’important és sempre haver pogut decidir. Pot un partit demanar el dret a decidir pel país si no li dóna als seus militants? Uix, perdona, que ara no parlava del teu partit, atès que no voleu el dret a decidir.
I, a la vegada, en la teva carta parles d’aparells. Crees una premissa que per mi és falsa, amb tots els respectes. Com que el nou president era el que volia l’aparell i és el que ha guanyat, no cal fer eleccions. Així Castro porta més de 40 anys amb aquest raonament. Com que el poble em triarà, no cal que faci eleccions.
Oblides un petit detall. El màxim representant de l’aparell no ha estat escollit per formar part de l’Executiva. Això és control, o lliure pensament? T’imagines en Zaragoza sotmetent-se a un procés similar? Jo no. T’imagines un PSC votant si vol un grup parlamentari propi? T’imagines unes primàries Castells-Montilla, amb les evidents diferències ideològiques?
Una militància que tria els seus dirigents i les seves decisions pot equivocar-se, com en qualsevol decisió de la vida. Però se sent lliure. Tot i els riscos. No m’imagino res millor per a una gent que vol el mateix pel seu país.
Perquè en acabat, voler militants mesells pot voler dir preferir un país mesell. Perquè parles dels temps que vénen, correctament, amb alguns reptes importants, i moments on ens haurem d’unir per prendre decisions importants, sobretot per fets o decisions que ens vindran de fora, de Madrid estant.
No sé si som un partit superguai, hiperobert i megaenrotllat, però el que està clar és que el partit que la militància volem que sigui. I no ens molesten tanta urna, tanta campanya, tantes credencials, tants avals, tan debat, tanta assemblea. Perquè és clar, ara entenc perquè al Districte no fareu cas de les decisions majoritàries del Consell Plenari. Perquè amb tanta democràcia no us deixem treballar.
Agraint el teu posicionament políticament incorrecte, una abraçada, malgrat tot.
juny 20th, 2008 at 9:45 pm
Després del que has dit del Districte, em pots explicar això que s’ha publicat avui? Aqui hi ha alguna cosa que no quadra, més tenint en compte que ets del sector Carod, el mateix que en Portabella no, en que quedem ?
“Esquerra donarà estabilitat al govern municipal de Barcelona sense formar-ne part.
Portabella afirma que la setmana que ve s’iniciaran converses amb PSC i ICV”
juny 21st, 2008 at 9:15 am
Hola núria,
feia dies que no sabia res de tu, ;-).
En primer lloc, deixa’m dir que després del congrés per mi ja no hi ha sectors sinó companys i companyes, com bé va dir en Martí.
A partir d’aquí he llegit la notícia
http://paper.avui.cat/article/barcelona/130614/portabella/donara/estabilitat/bipartit/pero/es/referma/laposta/seguir/loposicio.html
i continuo sense trobar que sigui no coincident.
Portabella es referma amb la voluntat de no entrar al govern de la ciutat, cosa que recordo per exemple, que en Carles Agustí (a qui potser coneixes) va dubtar.
Així doncs, no es reedita el tripartit. Tot i així, estem oberts a parlar de temes de ciutat, com ara el tema del Carmel, on el posicionament d’Esquerra ha variat notablement el pla inicial. Aquesta és la manera que volem treballar. Donar suport a temes per poder engegar projectes a la ciutat, però amb el tunnejat, diguem, d’Esquerra.
Crec que el deure, i així ho he dit sempre, de l’oposició és mantenir la seva identitat però permetre la governabilitat.
Puc entendre que és complex d’entendre però de fet no ho és tant, perquè pots estar en contra de projectes, no que hi hagi govern a la ciutat. Digues-li responsabilitat. Seria més fàcil, sens dubte, quedar-se a casa i dir no a tot, però no és la nostra lògica.
No sé si ha quedat aclarit. Si no, parlem-ne, 😉
juny 21st, 2008 at 9:21 am
alex,
m’impressiona veure la vostra ferma voluntat d’aniquilar-vos per la via ràpida. No sé si és que els militants sou sords o si és que tots teniu hipoteques i lloguers per pagar.
Però res, feu feu…
juny 21st, 2008 at 9:53 am
Greips,
estem a l’oposició, però al Carmel s’ha de fer un pla de rehabilitació, què havíem de fer? deixar que es degradi? crec que és una mica injust.
juny 21st, 2008 at 11:00 am
els temps donarà i treurà vots, valtros a lo vostro 🙂
Que no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar 😉
juny 21st, 2008 at 11:11 am
Ara em sembla que no t’entenc. Què voldries que féssim, que peti l’Ajuntament? Una cosa és ser oposició que implica no tenir càrrecs, que implica no tirar endavant els teus projectes, i l’altra que els projectes que l’Ajuntament tiri endavant tinguin suport gràcies als canvis que incorpores.
Entenc que potser de vegades és difícil d’entendre, segons el diari que es llegeix. Al periódico diu alguna cosa així com que deixem de bloquejar un projecte, quasi com dir que era un caprici, enlloc de dir que el projecte s’ha millorat per les nostres aportacions.
juny 21st, 2008 at 11:31 am
ja saps que no llegeixo diaris 🙂
23 anys era excessiu i calia anar a per totes per sanejar. 30 > 23 ?
juny 21st, 2008 at 11:36 am
Ah, company, això és una altra cosa. La meva opinió personal és que a l’Ajuntament li cal un canvi igual que a la Generalitat.
Ara bé, amb quina aritmètica és possible? actualment no n’hi ha. Ens ajudaràs a que sigui possible el 2011?
juny 21st, 2008 at 11:59 am
no us ajudaré pas, no confio en E en absolut.
Fer servir la cantarella “alguna cosa s’ha de fer” per fer sempre el mateix cansa…
enfi, valtros a lo vostro 🙂 No us voto, ergo no tinc dret a reclamar-vos res 🙂
juny 21st, 2008 at 12:10 pm
Però estaràs d’acord amb mi que els escons insubmissos no canviaran l’Ajuntament de Barcelona, no?
juny 21st, 2008 at 12:12 pm
si som majoria si, caldria buscar una aritmètica favorable 🙂 Que no ho serem? bé, vosaltres tampoc 😉
juny 21st, 2008 at 10:06 pm
1. Qui us entengui que us voti, i no és gaire difícil deduïr que entendre-us no és gens, gens fàcil, fixat que no nego la pòssibilitat.
2. La notícia o les notícies, parlen de “pacte estable”, que no és el mateix que el que tu dius, pacte estable és durant “x” temps yo et donc “y” i tu em dones “z”, x la coneixem el que resta de legislatura municipal, y també (projectes tunejats) quina és la z, ho pots explicar ?, en Xavier Trias va dir no fa gaire a TVE2 que ERC manteniueu tota la cort de càrrecs de confiança, assessors, despatxos, sou del cap del grup etc. etc., pràcticament igual que quan hi hereu al poder és aquesta la z? és z+a o zx2?, la transparència és democracia, ho explicareu públicament el mateix que expliqueu els vostres baralles internes? (que consti que tothom hauria de fer molt mñés trasnparent però sense arribar al nivell de voler destruïr a l’adversari que us caracteritza.
Per acabar amb ho del canvi a l’Ajuntament sencillament et superes, per què a la Generalitat si que ho feu i a BCN no ?, és per que a la Generalitat la decissió la va pendre Puicercós i a BCN Carod? i perdona o de “companys” ho serà fins al proper xou, que és al setembre a Barcelona no ?
juny 22nd, 2008 at 8:44 am
Núria,
seguiré pel punt 2
– Esquerra ha parlat de marc estable, que no de pacte. http://www.esquerrabcn.org/index.php?id=1273&id_concret=2713
Jo ho entenc com, des del punt de vista del projecte, jo te’l mostro, tu fas les teves propostes de millora i jo les accepto. Això és un marc estable. Què fàcil és buscar el que hi ha amagat, encara que no hi sigui.
– Conec personalment gent de vàlua, ara mateix me’n venen tres al cap, que ja no treballen al Grup, un d’ells el nostre president a Gràcia. I també he vist que tenim molt menys espai de despatxos dels que teníem abans. Però en Trias sempre té raó, no? Segur que va dir això? em sobtaria d’en Trias, sincerament.
– La decisió de no entrar al govern, la pren en Portabella i la comunica a Puigcercós i Carod, i després és ratificada unànimement en una reunió de l’Executiva de la Federació de Barcelona on assisteixo com a oient.
– Núria, amb tots els respectes, el problema és que parteixes d’una premissa i tot és vàlid per a arribar-hi.
– Pots dir-me quina aritmètica feia un canvi a Barcelona? De 41 regidors, 12 CiU i 4 Esquerra, 14 PSC, 4 IC i 7 el PP. M’estàs parlant de CiU + ERC + PP? Creus que IC està per la feina? Creus que permetrem que el PP governi a la capital del país? En Trias no ho faria mai, no? O sí? tu què diries?
juny 22nd, 2008 at 2:02 pm
àlex,
esteu tan obsessionats amb la partició esquerra/dreta que no us adoneu que ja fa temps heu de recórrer a giravolts semàntics per justificar la vostra aliança amb el jacobinisme espanyol. És absurd creure que sou tan espavilats que convertireu a CiU en independentista, al PSC en federalista i a la població immigrada en nacionalment catalana. Però valtrus neu fotent cops de cap a la paret sense adonar-vos que aquesta no només no cedeix sinó que és cada cop més gruixuda.
Al 2013, quan els militants per fi us adoneu que la tàctica era errònia i que no només no heu canviat als altres sinó que esteu batallant per no convertir-vos en residuals ja serà massa tard.
I respecte al binomi PP/PSOE recorda que no hi ha res més similar a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres 🙂
juny 22nd, 2008 at 9:57 pm
CIU presenta el seu alcaldable i proposa un un govern monocolor amb un marc estable, que no pacte amb ERC. El PP dona suport a CIU, també amb un marc estable que no pacte amb CIU. Total vots = 12+4+7 = 23 contra 18 de PSC (PSC-PSOE) +IC-Verds-IU-Alternativa, és possible o no ?
Pel que fa al que esteu rebent a canvi, tu mateix dius que heu perdut càrrecs de confiança i molts despatxos, però no és difícil deduir que estàs acceptant que gaudiu d’uns despatxos i càrrecs de confiança, assessors (alliberats se’ls diu també) que els que correspon a un grup de la oposició amb 4 regidors sobre 41 regidors, i així ho va recollir la premsa, a poc de la constitució del nou consistori al dir que Esquerra mantenia si no el 100% si una part molt important de despatxos, càrrecs de confiança (a la que aplicar la carta financera model Vendrell), de la que correspon a un grup de la oposició que té 4 de 41 regidors, i això és el que Xavier Trias va venir dir: que manteníeu una estructura que no és a la que corresponia al tamany ni a la situació del vostre grup i que la vostra actitud era molt mediàtica i cara a la galeria però que a l’hora de la veritat no les posàveu en cap situació complicada.
Per últim digues-li com vulguis: pacte, marc estable, coalició, bipartit, tripartit, pacte exprés, clàusules secretes, crossa, col•laboració externa, que la raó de ser sempre és la mateixa, un acord amb tres elements: 1. temps de durada. 2. Allò que un es compromet a fer en favor del que té el poder de decisió dins del govern (o si més no té la última paraula o la quota més gran de poder) i 3. Allò que aquell que té el poder està disposat a donar a l’altre (en aquest cas vosaltres) i que en aquest cas, sembla ser, és que, vosaltres ja heu estat pagant i cobrant per avançat.
En relació a ho del president de Esquerra a Gràcia, si no recordo malament aquest senyor era càrrec de confiança del regidor d’Esquerra. Què és el que estàs dient ? que havia de continuar sent-ho de l’actual regidor que és del PSC (PSC-PSOE) ?, aquest senyor sap i sabia des del primer dia que com assessor d’un càrrec cesa quan cesa el càrrec, o el que vols dir és que havia d’haver estat “recol•locat” i “repagat” ?, pots explicar-ho ?. Amb tot el respecte t’haig de dir que em ve al cap allò de la mamella d’enganxar-se etc. etc.
Sigui com sigui el que sembla que tenim assegurat és tot un espectacle aquesta tardor doncs aquesta brillatíssima idea del “marc estable de col•laboració” és una idea d’en Portabella que segur que no li fa gens de gràcia a aquell que vol precisament desmarcar-se, quan més aviat millor, del PSC (PSC-PSOE) en Puigcercós.
S’admeten apostes, sobre les següents preguntes sortirà indemne l’inventor, Jordi Portabella, del “marc estable” superarà aquesta nova fugida cap al davant, acceptarà Puigcercós que els de BCN segueixin fora del seu control, la resposta a la tardor.
No obstant sembla que hi ha una cosa força clara la pèrdua de volts serà important.
juny 23rd, 2008 at 1:56 am
Jo fa temps que he calat la política d’ERC, tot es basa en una dita Catalana “qui dies passa, anys empeny” i l’apliquen absolutament a tot.
Tenen algun projecte real de futur per la ciutat de Barcelona? No pas, només deixar passar els dies i que la política municipal vagi tirant a tranques i barranques. Faran alguna cosa real per la ciutat de Barcelona? No pas, només anar tirant endavant i anar empenyent dies i més dies.
I a nivell nacional passa absolutament el mateix? Realment ERC te un projecte independentista de futur? No pas, només anar tirant endavant a tranques i barranques, si pot al govern i a canvi de petites concessions.
Si realment voleu aconseguir alguna cosa gran (independència?) cal una autèntica revolució, un canvi de rumb i d’actitud. Una determinació ferma cap a un objectiu que ara mateix no teniu.
En canvi, si el que voleu és poder incidir lleugerament en la política, si el que voleu és ser un petit poder més i vendre’s per una mica d’influència… doncs aneu bé i “qui dies passa anys empeny”.