Espanyolisme 2.0. 1981-2008: Manifestos

Ja hi tornem  a ser. 1981, tenia set anys. La història, macabre, em pretén fer viure allò que no vaig ser conscient, el Manifest dels 2300.

27 anys després, els defensors de la llengua comuna tornen a sortir. Després del manifest dels 2300, ara en fan un altre ben alimentat pel Mundo, que ajuda a donar-li suport. El Manifiesto por la lengua común

Si llegiu el manifest, em quedo amb unes perles: 

          Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la lengua castellana, la única lengua juntamente oficial y común de todos (subratllat en l’original) los ciudadanos españoles. Desde luego, no se trata de una desazón meramente cultural –nuestro idioma goza de una pujanza envidiable y creciente en el mundo entero, sólo superada por el chino y el inglés- sino de una inquietud estrictamente política.

 

          “Y contar con una lengua política (subratllat en l’original) común es una enorme riqueza para la democracia”

 

          Todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas y merecedoras de protección institucional como patrimonio  compartido, pero sólo una de ellas es común a todos, oficial en todo el territorio nacional y por tanto sólo una de ellas –el castellano- goza del deber constitucional de ser conocida y de la presunción  consecuente de que todos la conocen.

 

          Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüisticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas

 

          pero las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc… en detrimento del castellano (y mucho menos se puede llamar a semejante atropello  normalización lingüística”).

 

          Es lógico suponer que siempre habrá muchos ciudadanos que prefieran desarrollar su vida cotidiana y profesional en castellano, conociendo sólo de la lengua autonómica lo suficiente para convivir cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible de las manifestaciones culturales en ella.

 

          Conviene recordar que este tipo de imposiciones abusivas daña especialmente las posibilidades laborales o sociales de los más desfavorecidos, recortando sus alternativas y su movilidad.

 

 

I finalment, demanen, entre altres coses:

– La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles.

– La rotulación de los edificios oficiales y de las vías públicas, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc…en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica.

– En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser atendido institucionalmente en las dos lenguas oficiales. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación. En locales y negocios públicos no oficiales, la relación con la clientela en una o ambas lenguas será discrecional.

Com podeu suposar, tot i l’esforç que he fet en recopilar, em resulta xocant que gent que s’anomena intel·lectual (algun dia caldrà dir que s’entén per aquest terme) diguin el que diguin i es quedin tan amples. Però el pitjor és, sens dubte, el fet que hi hagi gent d’aquí que ho signi, com a forma d’autoodi que diria Alexandre (en Víctor, és clar). 

El següent article versarà sobre futbol i el nou nacionalisme urbà i progressista de Cuatro.



14 Responses to “Espanyolisme 2.0. 1981-2008: Manifestos”

  1.   greips Says:

    més o menys venen a dir allò de el català, a casa.

    jo tb l’he llegit i he rigut molt amb el tros:
    ” Es lógico suponer que siempre habrá muchos ciudadanos que prefieran desarrollar su vida cotidiana y profesional en castellano, conociendo sólo de la lengua autonómica lo suficiente para convivir cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible de las manifestaciones culturales en ella.”
    “disfrutar en lo posible” 🙂 són bons, són bons.

    diuen a harvard que han trobat un gen específicament castellà que impedeix el coneixement de més d’una llengua.

  2.   Àlex Says:

    Ja, ja, i allò del convivir cortésmente?

  3.   Winston Says:

    Ara si he de ser cortés he de parlar en Català no?? Però només el suficient, no fos cas que es gastés massa el català…

    Per últim una pregunta, estem parlant del català i el castellà i som el 26 de juny del 2008 no?

    Potser amb la borratxera de St. Joan i la posterior ressaca he estat 3000 anys hivernat i ha canviat tot el país…

  4.   Núria Says:

    Doncs jo hi estic d’acord amb aquesta gent, tenen tota la raó, dir: “La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles.” és una veritat indiscutible.
    L’únic que fan aquests senyors ésdeixar amb una claredat meridiana que si el català vol substistir com a llengua necessita un estat propi, en la que sigui oficial, comú i que no calgui acreditar el seu coneixement doncs això s’acredita amb la nacionalitat.
    El que m’estranya és que gent que es diu independentista us escandalitzeu amb aquest text, per què, ells defensen la seva nació i el seu estat i això és el que hem de fer nosaltres.
    Aquest text sols pot escandalitzar a aquell que se sent part d’Espanya i pensa que Catalunya i el català pot subsistir dins d’Espanya … i per això no te cap problema en fer President de la Generalitat a … etc. etc.

  5.   greips Says:

    @Nuria,
    a mi em sobten dues coses de l’aparició d’aquest text:
    a) que els liberals castellans (que n’hi ha) no titllin de ximplets als que redacten aquestes coses
    b) que si els intel.lectuals i filòsofs castellans a lo màxim que arriben és a redactar textos així tenen un problema d’intel.lecte.

    @alex,
    tb és delirant que titllin al castellà de llengua “política”. el català és cultural (en la mesura de lo possible, clar) i el castellà és polític? 😀

  6.   Àlex Says:

    Núria,
    jo no dic que m’escandalitzi, el que em sobta és que retornin les formes, una nova batalla de la llengua en educació quan comencem a avançar en universitats.
    Jo no ho veig tan lògic, perquè jo no defenso el mateix pel meu estat independent.

    Ara veig clar que no em coneixes si creus que jo em sento part d’Espanya, ni que fos d’Unió, per favor, 😉

  7.   carlesmany Says:

    El curiós d’aquest personal, es que molts tenen subvencions del Cervantes o càrrecs a la Real Academia, primer que es diguin intel·lectuals (encara que el regim nazi també en tenia) i segon que per defendre la seva llengua ataquin les altres,això els fa excloents, nosaltres com que tenim mes “seny” no fem això, potser que ens anem posa’n les piles, deixar-nos de punyetes, que aquests van per nosaltres sense ni pensar.

  8.   papa oso Says:

    A mi me vais a permitir que aporte una vision “misitica” al tema.
    Podriamos dividir a las religiones de muchos modos, uno de ellos es el que diferencia entre religiones que en las que se cree que el paraiso se alcanza despues de muerto, y otras son aquellas religiones/creencias que creen que el paraiso es una meta a alcanzar en vida.
    Yo me encuadro en los que creen que debemos luchar por conseguir el paraiso en vida, soy de aquellas personas que creen que un “paraiso terrenal” es posible, e intento obrar en consecuencia.
    Dicho esto dire que me parece un absurdo eso de “La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles”. La lengua castellana si es común es por que es impuesta y eso de que su comprension puede ser supuesta es por el mismo motivo.
    España?, eso de donde ha salido?, entendian “adan y eva” algo de “españas” o “cataluñas”?… dejemonos de tonterias. Cada uno que hable aquello que quiera, y que entienda aquello que desee… nadie puede obligar a nadie a entender nada. Y si algo hay que entender es la lengua autóctona del lugar en el que vives. ¿Cual es la lengua autoctona del barrio de gracia?…. está claro… el catalan. Cualquier otra lengua deberia ser voluntaria.

    ¿Como se le puede pasar por la cabeza a un extremeño decirme a mi en que lengua debo educar a mis hijos? Si un nacido en cataluña quiere educar a sus hijos en Castellano -lengua autóctona de castilla, o en esukera… que lo haga, pero no con el dinero público…y por supuesto que no vaya a lloriquear a “madrid” con cuentos de “que no me dejan educar a mi hijo como a mi me daria la gana”.
    A mi no me mola que a mi hijo le enseñen evolucionismo en la escuela…¿tengo derecho a pedir que se le enseñe creacionismo? Si quierio que le enseñen creacionismo… ¿tengo que ir a bruselas a pedirlo?… o tengo que ir a la Generalitat?

    No se… a mi todo esto de la lengua me parece un desproposito. Y lo peor de todo es que casi todos hemos asumido que en españa hay sólo 4 lenguas (spa, cat, esuk y gal) cuando hay muchas mas (de entrada está el cale de los gitanos que es tan español como el catalan o el castellano).

    Cada uno que hable lo que le de la gana y si alguien tiene que obligar a algo que sea a hablar la lengua autoctona del lugar: en gracia la lengua autóctona NO es el castellano.

  9.   cani Says:

    El més curiós és que s’autosenyalin com intelectuals. No saben que la producció de llibres en castellà a Barcelona (i rodalies) és la més potent de l’Estat? No saben que si volen publicar les seves intelectualitats, han de venir a algun despatx d’aquesta ciutat? No tenen altre cosa a fer ni a rumiar? I dic rumiar amb tota l’acceptació de la paraula.

  10.   Jack Monterey Says:

    Molt d’acord, papa oso, amb recordar que al territori espanyol hi ha més llengües: l’aranès, el bable… I els aragonesos també tenen unes quantes llengües (i una llei de llengües per desenvolupar), i també tenim l’estremeñu, i si vols el “silvo” de l’illa de la Gomera. En fi, que visca la diversitat lingüística.

    Em sap greu que Carlos Castilla del Pino, que fa anys escrivia coses amb molt de sentit (com que no es pot obligar a un catalanoparlant a aprendre castellà, que si li és útil ja l’aprendrà… i que l’article 3 de la constitució és anticonstitucional ja que discrimina), ara que és académico de la lengua (común) entoni el “donde dije digo, digo Diego”. Espero que no li hagi passat com al Ramoncín, a qui li han afegit la firma per la cara, sense que ell firmés res (ho va explicar al programa del Basté a RAC-1).

    Això de la insistència en la lengua común sempre m’ha fet molta gràcia. En tot cas, a la pràctica, ja ho és, i no veig perquè donar-li tantes voltes. El que no està de més és recordar que és “común” gràcies a uns senyors (i senyores, suposo) que volien acabar amb la diversitat lingüística perquè volien “modernitzar Espanya” (deien, oi?).

    Aquests firmants del manifest imperialista aquest haurien de tranquil·litzar-se i saber que la majoria de catalans el castellà l’aprendríem igualment fins i tot si estigués prohibit, igual que els holandesos aprenen l’anglès sense que ningú els hi obligui, però ho faríem molt més contents i, mira per on, potser sense passar per la independència a què ells ens empenyen cada dia més, perquè no hi ha altra opció si volem respirar una mica, i perquè Espanya és un intermediari que es queda comissió i no ens soluciona cap problema, i ens en crea bastants. (Sobretot, si algú troba algún problema que Espanya ens solucioni que m’ho digui, perquè fa anys que intento buscar-me algun i no el trobo. Agraït.)

    Crec que Machado la va clavar amb allò de “Castilla, dominadora, desprecia cuanto ignora”. A pesar de quatre castellans tolerants que (shame on them?) no es fan sentir gaire o gens.

    Aúpa, España, aúpa… Arriba selecióóóón! (en madrileny va amb una sola “c”; ho sé perquè m’he tret el “nivel M”)

  11.   papa oso Says:

    …y aún tenemos que dar gracias de que los Borbones eran franceses y no “anglosajones”. Los “anglosajones” las gastan de otro modo.
    Si los borbones hubiesen sido anglosajones ahora el monte sagrado de catalunya tendria grabada la cara de 4 reyes castellanos (aclaro que el monte Rushmore era el monte sagrado de los indios navajos hasta que un gracioso decidió esculpir la cara de 4 presidentes en sus laderas… valientes cabrones!), para ver castellers tendriamos que ir a una reserva donde los catalanes de “seba” estarian recluidos, el catalan solo se hablaria en esas reservas (como cualquiera de las mas de 1200 lenguas en peligro de extinción que hay en USA – el mokasin, el soiux, el arapahoe, el mohicano, ….) y se podrian comprar discos “new age” inspirados en los sonidos de la sardana (como los que hay inspirados en los indios norteamericanos).

    Lo dicho… que aún tenemos que dar gracias.

  12.   Jack Monterey Says:

    papa oso, mira’t aquesta samarreta, que em vaig comprar fa un any i de la qual n’he trobat una reproducció a Internet: http://www.matoska.com/catgraph/7130-079mag.jpg

    Exactament el que deies.

  13.   greips Says:

    una altra “baixa”:
    http://www.elpais.com/articulo/opinion/Manifiesto/razonable/elpepuopi/20080630elpepiopi_10/Tes

  14.   meridianas Says:

    Hello there, I discovered your website by means of Google even as searching for a related topic, your web site got here up, it appears great. I’ve bookmarked to favourites|added to my bookmarks.

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines