Monòlegs políticofestius

/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}

Enceto amb aquest article una sèrie d’articles sobre les meves vacances. Sí, ha estat un viatge diferent enguany. No tinc la intenció de donar enveja, sinó la meva visió de dos països, Jordània i Síria, als quals recomano anar.

 

Com tot turista amb ulls de viatger subjectiu, no és pas un estudi seriós, sinó la meva visió del viatge. Puc estar equivocat respecte les percepcions, però és la gràcia de viatjar.

 

Començaré parlant de Jordània, un país de contrastos també, però menys que Síria.

 

 

Jordània té dues de les visites obligades al món més brutals que recordo, Petra i el Mar Mort, però no per això és un país perfecte pel viatger. Més turístic que Síria, es veu més encarat a això, doncs en depèn més el seu PIB. Tot i així, no es veu tan preparat com Tunísia, que ja era més escandalós. Aquesta foto, que vaig tenir sort de poder fer, representa per mi una manera de dir que la riquesa no prové de la indústria, sinó també de les runes.

 

 

Com els països de la zona, notes la petjada infinita de la història. Per arreu, es conserven restes de romans, fenicis, nabateus, croats, i això dóna un pes a la història important.

 

Segons sembla, és un país en crisi, estan desapareixent les classes mitjanes, i s’accentuen pobresa i desequilibris, amb gent cada cop més rica i gent cada cop més pobra, de manera que l’especulació campa per les cases.

 

Un país amb un 52% de jordans palestins, que sembla que tinguin menys drets, i amb un milió i escaig d’iraquians desplaçats per l’ocupació americana.

 

Amman, la capital és un seguit de cases i més cases, totes del mateix color, per això és la ciutat blanca.

 

 

No tinc fotos de l’ambaixada nord-americana, un complex brutal megaprotegit, on es nota la diferència entre països aliats i altres.

 

 

Jordània no és ni millor ni pitjor políticament que països del voltant quant a l’exigència islàmica, però té el dubtós segell de qualitat que donen els americans i el vist-i-plau de la corona espanyola de ser amics, com si això fos Amnistia Internacional. Això fa que sigui més agradable que sentir que altres països com Síria i Iran, quan el conservadurisme d’estat campa per tot el país, en les dones i altres detalls.

 

Una de les coses que més volia copsar és l'època de les croades. He tastat i vist Saladí, el kurd que va aturar les salvatjades dels croats. Com sempre amb aquest tema, recomano llegir  Les croades vistes pels àrabs, d'Amin Maalouf. De fet, fins i tot recomano també el llibre d'en Manuel Forcano, A fil d'espasa. Les croades vistes pels jueus.

 

 

Bé seguirem, us he anat penjant fotos de petit format. Si en voleu més i millors, aneu a imatges de Gracianet

 

 

This entry was posted on agost 23, 2008 at 11:35 am and is filed under Independència!. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.