Monòlegs políticofestius

Avui he anat a veure la pel·lícula Oh Jerusalem, i no et deixa indiferent.

Tot i alguns posicionaments, cal dir que és un tema tan complex que costa molt ser neutre, no conec ningú que no ho sigui, d'un bàndol i de l'altre.

Vaig estar a punt d'anar-hi aquests dies i sé que hi aniré, la ciutat de les religions i les cultures.

Després d'Èxode, pel·lícula gens neutre, aquesta et mostra, millor documentada, els problemes polítics, els dubtes àrabs, i altres detalls que van fer que acabés, o no, com va acabar, si ha acabat, si mai és possible acabar.

Molt recomanable per als qui els agradi la història, la política i les relacions humanes, sovint difícils, sovint enemigues.

Suposo que com tot, el llibre deu ser millor, perquè se't fa curta i sense molts matissos, però et sents dins d'un conflicte que, 60 anys després ens sacseja i marca, sobretot als mediterranis.

Fa de contrapès a Mediterráneo, que la veig veure ahir. Una mar, la pau i la guerra, l'eterna frontera que ens separa i ens acosta.

Demà, més paït tot plegat, en tornarem a parlar.

This entry was posted on agost 25, 2008 at 11:41 pm and is filed under Llibres o pel·lícules que recomano. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.