Passejant un gracienc per Sants
Lluny de ser el típic article de què guais que som els de Gràcia respecte altres festes, hi va haver un seguit de coses que em van fer pensar.
El primer de tot fou la sensació de desconeixença i incertesa. M'explico. A Gràcia conec els carrers, les rutes, quasi amb els ulls tancats podria anar cap als carrers guarnits. A Sants, que no em conec gaire, era tot un descobriment, giraves un carrer tot esperant veure si hi havia algun carrer guarnit a la vista. Estic convençut que algun carrer em vaig deixar, així com que alguns els vaig fer més d'un cop.
Així doncs, vaig posar-me a la pell d'una persona que no ha estat mai a Gràcia i passa per exemple per Joan Blanques i descobreix de cop, sortint de Joanic, els dos carrers seguits, fent patxoca.
Quant als guarnits, haig de reconèixer que n'hi havia algun de molt i molt ben fet. El carrer Alcolea, el guanyador, de Fòrmula 1 estava molt ben fet, sobretot el revolt amb un cotxe sortint-se per la centrífuga. També em va agradar el dels barrufets, tot i que em quedo, evidentment, amb la Plaça de la Vila.
Sí, era un dimarts i no hi havia gaire gent. Segur que el cap de setmana n'hi ha més. Però, tot i així, molta tranquil·litat. No ho dic amb esperit guanyador, sinó una mica al contrari. M'agradaria un any que Gràcia fos com Sants, només un any, però. Sense gaires turistes, gaires aglomeracions.
Els guarnits en general donen molta importància a les entrades, pel que vaig veure, la reconstrucció del teatre Apolo i una pagoda xinesa estaven molt ben fetes, la veritat sigui dita.
Aquell dia a tot arreu hi havia sopar de carmanyola i haig de reconèixer que hi havia molta gent. No sé si tots participen en els guarnits i comissions de carrers. És cert que segurament hi ha més gent que ha tornat de vacances, és cert que els edificis en general són més alts i deuen haver-hi més veïns i veïnes, però la veritat és que hi havia vora 75 persones sopant a cada carrer, i això també ens ha de fer pensar sobre Gràcia i com fer que més veïns i veïnes participin i se sentin seva la festa.
Cal dir, com a curiositat, que em vaig trobar a gent d'Esquerra – Sants sopant en un carrer, amb en Joan Puigcercós, en Jordi Ausàs, l'Ester Capella i en Xavier Florensa. Ja, ja, és curiós trobar allò que la gent deu veure quan ens veuen sopant, com enguany, amb en Carod a Joan Blanques de Dalt.
I també, finalment, em va fer gràcia veure veïns de la Plaça Rovira per allà voltant, com jo, i fins i tot de lluny vaig veure en Contel. El món gracienc és un mocador estès fins a l'infinit, en el viatge a Síria i Jordània em vaig trobar al grup amb una parella de Providència amb Verdi.
En fi, molt recomanable l'exercici de comparació que vaig poder fer. El que no vaig trobar foren les festes alternatives, sabeu si n'hi ha?
agost 28th, 2008 at 11:30 am
Si que n’hi ha. A una Plaça al costat del Carrer de Sants, al costat contrari de les cotxeres.
Jo hi vaig anar dilluns i també era la primera vegada que hi anava, vaig veure pocs carrers, i exepte el de la Formula 1, el comentari que vam fer els graciencs que anavem per allà era: Aixòen diuen Guarnir??
Diuen que es centren molt amb la portalada, però un desé o onze premi de Gràcia, dona mil voltes a moltes de les portalades que hi fan.
I potser si que la tranquilitat està bé, però dilluns estava massa mort… una cosa es tranquilitat, l’altre que en un espectacle hi fossim 30 o 40 persones…
agost 29th, 2008 at 8:30 am
Ah, ja deia jo, merci
Martí, que volies fer el rècord Guinness de Festes Majors, ;-)?
Jo crec que com a Gràcia fa uns anys hi ha dos nivells molt diferents entre els carrers, alguns molt treballats, altres no tant.
agost 29th, 2008 at 11:39 am
Record no, però aquest estiu que no treballo enlloc de fer el gran viatja faig petits viatges per les Festes Majors de Catalunya.
Dissabte passat vaig anar a Manresa,demà Vilafranca, diumenge i dilluns un altre cop Manresa, després toca Santako i les Festes del Tura d’Olot i finalment el Mercat de la Trumfa de Molló.
Els dos nivells deuen ser entre el carrer de la F1 i la resta.
Per cert, el carrer que va triar el tema dels barrufets també va quedar en setena posició…
agost 29th, 2008 at 1:26 pm
L’alex, has tornat amb força i molt actiu en el teu bloc. L’any passat vaig estar a Jerusalem i a tots els territoris ocupants excepte Gaza. El teu comentari sobre Oh Jerusalem m’ha agradat. Encara no l’he vist i em fa cosa veure com es tracta aquest tema tant ple de matissos i injustícias alhora.
Pel que fa a les festes de Sants, amb l’edat que tens i era la primera vegada?…
agost 29th, 2008 at 1:49 pm
@winston,
i avui no toca akelarre de cervera? ens hi veurem? 😉
agost 29th, 2008 at 5:01 pm
No avui descansem, que demà és Sant Felix!!!
agost 30th, 2008 at 2:00 am
M’ha agradat molt la teva descripció, Alex. Especialment els sentiments com foraster…
Conec la Festa Major de Sants fa alguns any. Una cosa que la caracteritza són las grans distàncies. De vegades has de caminar 1 km fins arribar al pròxim carrer guarnit. (Però si a Gràcia la quantitat dels carrers participants continua en baixa, bé aviat tindrem la mateixa situació.)
Em sembla que les gran distàncies entre carrers eviten la massificació de guiris i no només el fet de que la FM de Gràcia és més coneguda que la de Sants. En tot cas, dilluns i dimarts la festa de Sants és super-tranquila, només amb programa pels veins. Has d’anar-hi els nits del cap de setmana per saber si podrem aprendre alguna cosa de Sants.
Com apliquen el horari de festa? Acaba tot a la mateixa hora (com a Gràcia), o és possible prendre una última copa en un bar? Queda molt gent al carrer (com a Gràcia) esperant el tradicional “joc” amb la policia, i com és el comportament dels uniformats?
Sobre els guarnits, la formula màgica sembla ser: Pitjors guarnits = menys gent = més tranquilitat. Això no pot ser la solució!
agost 30th, 2008 at 2:37 pm
Winston Vilafranca, no te comparança amb res, ja ho veuràs, jo sempre he fet Gràcia-Vilafranca els darrers 10 anys i es el millor de lo millor, la Moixiganga, la entrada de Sant Félix, els castells, la festa Major per mi es potser la millor…..després de Gràcia que guarneix carrers, Una abraçada des de Catai.
agost 31st, 2008 at 12:02 pm
Xavi, no hi ha res com estar de vacances per poder escriure una mica. Ens hem vist durant la festa major, però no hem tingut temps per parlar, llàstima, espero que ens veiem properament, tinc ganes de petar la xerrada amb tu a veure com veus les coses.
Sí, noi, era el primer cop, curiós.
Jurgen, completament d’acord amb el tema distàncies, al final deixes estar veure’ls tots o cercar les alternatives, el que no sé és si sóc objectiu, perquè del carrer Berga a Llibertat i Rovira també hi ha un bon tros, no?
D’acord amb tu que la solució no és pitjors guarnits, alguns dels qui venen a Gràcia quasi que els fa nosa els guarnits, o no es mouen de la Plaça del Sol en tota la nit, no crec que vagi per aquí.
Carlemany, quant de temps, home. Quan tornes? estaràs per la Diada, espero que sí. Salut!