De fora estant, a dins mirant
Feina, política, relacions personals, esdevenen prismes superposats de la teva realitat. La immediatesa comporta una pressió afegida. Estic al facebook, al twitter, col·laboro en diversos blocs i, al final, el que fas és deixar d'escriure en el teu bloc, el teu petit (per no dir-ne mitjà) de comunicació personal, aquell que fa més temps que t'acompanya.
No tens res a dir? Al contrari, però tecleges milers de vegades al dia, tantes, que sovint als vespres se't fa coll amunt posar-te a escriure.
Immediatesa. Tot per avui. Més localitzables implica menys temps de paciència per a prendre accions, prendre decisions. Allò que resta en deadlines de dues setmanes sembla llunyà. L'urgent per sobre del prioritari. I de vegades va bé marxar fora, trencar una mica la rutina per a tenir clar que és allò que importa per no perdre-ho de vista en l'espiral de vertigen que esdevé el correu electrònic, el mòbil i tantes eines que ens ajuden però que tenen un preu a pagar.
Marxar fora et permet dibuixar millor un calendari, una planificació. En el meu cas, ha estat així als tres nivell en els quals em moc. A nivell polític, ara tant des de Gràcia com des de Barcelona, a nivell professional, on promet ser un any molt interessant, i a nivell personal, que també compta i molt.
Res, que volia compartir aquest pensament amb vosaltres, per no ser tant 0.5, i provar de ser 2.0.
octubre 22nd, 2008 at 10:38 am
hi hauria tantes coses a dir… en qualsevol cas mentres en siguis conscient suposo és menys greu 😉
octubre 22nd, 2008 at 4:37 pm
Escribia en una petita llibreta les idees que em sortien anant pel carrer, al bus, esperant en el metge, en alguna aburrida reunió, etc. Ja no ho faig. Era impossible desenvolupar ni una quarta part de les idees bones, no diguem de les dolentes.
De totes maneres, la llibreta, petita companya, la guardo amb molt de carinyo. Al final no deixo de ser jo mateix i em nego a enterrar-me jo solet.
octubre 27th, 2008 at 6:37 pm
…y es que a “mes feina” y a mas ocupaciones… menos podemos reflexionar sobre lo autenticamente importante y mas nos pueden manipular. En nuestra sociedad todo es rápido, a nada se le da tiempo, y nadie puede reflexionar ante nada.
Hace unos minutos he caido en la cuenta de que nadie ha “fletado” un programa en TV para explicarnos por que coño se ha decidido inyectar una milmillonada del bolsillo de todos en la empresa privada. Sin embargo para que metamos un voto en la urna… hacen todos los programas que sean necesarios para discutir entre politicos y convencer a la gente.
Y como todos tenemos prisas y nadie tiene tiempo de pensar… nos cuelan las cosas como quieren.
Se ha ejecutado la mayor inyeccion de la historia de capital publico en la empresa privada y nadie ha salido en la tele explicando los motivos y las razones en un programa de un par de horas con publico preguntando. Y lo peor que NADIE lo ha pedido… ni tan solo la oposicion.
Alex… todos vamos de culo…y asi nos va. El que tiene tiempo y/o equipo para estudiar la situacion se lleva el gato al agua.
Menos correr y mas reflexionar. Que vamos c omo locos por la vida!… ¿como locos? ¡Vamos locos!