Gomorra: un sistema fora del sistema a sang i por

Aquesta setmana passada vaig anar a veure Gomorra, una dura i recomanable pel·lícula sobre la Camorra napolitana. No diré allò tan típic que és millor el llibre, però sí que sense haver-lo llegir et trobes de cop amb la situació sense haver pogut veure la contextualització del drama.

Sobta, i molt, el sistema d’informació i control del qual disposa, que faria enveja a l’Stasi, sens dubte. Amb informació tot funciona, i tot resta controlat. Tothom està disposat a jugar, des del nen petit que només vol entrar a la banda, com els joves que es creuen que són millors que els que manen.

Certament se’t treuen les ganes d’anar a Nàpols. L’escena que fa més feredat és sens dubte el vessament de substàncies tòxiques a una cantera, impressionant i com resolen la manca de conductors.

Al llibre es resolen moltes de les incògnites que s’obren veient la pel·lícula i, sobretot, està escrit amb una poètica dels fets que fa pensar, molt ben escrit.

Molt recomanable, sens dubte, llibre i pel·lícula, complementaris i que, veient als assassins en aquelles samarretes i pantalons curts, s’esvaeix l’estètica i l’època del Padrino per dibuixar, tan sols, una colla de delinqüents.



3 Responses to “Gomorra: un sistema fora del sistema a sang i por”

  1.   Francesc Says:

    Les màfies italianes (la siciliana o Cosa Nostra, la Camorra napolitana, l’Onorota Società o ‘Ndrangheta calabresa, la Sacra Corona Unita de Pulla) són, sens dubte, una colla de delinqüents, que cobren 173.000 euros per minut en extorsions, ingressen al dia 250 milions d’euros i obtenen uns ingressos anuals de 130.000 milions d’euros en els seus negocis d’extorsió, tràfic de persones, armes i droga, gestió de serveis públics, robatoris, etc. El seu volum de negoci equival al 7% del PIB italià.

    No és gens estrany que siguin la primera empresa d’Itàlia, la que té més “treballadors” del país i no l’afecta gens la crisi econòmica mundial. Són una màquina de fer diners, tacats de sang i d’amenaces, però que fan callar a qui calgui i que aquest sistema criminal perduri in secula seculorum.

    Roberto Saviano, l’autor del llibre Gomorra abandona Itàlia, és el millor que pot fer, si vol conservar la vida i escriure lliurement.

  2.   greips Says:

    tot plegat són diners. Em pregunto quants calés “genera” la lluita contra les màfies i quantes empreses s’arruinarien si aquesta lluita no existís. El sistema capitalista és tan poderós que de tot en fa diners, i en el cas dels delinqüents tenim tota una sèrie d’empreses i estaments públics que en viuen i que, en cas d’acabar amb la delinqüència, es veurien abocades a la ruïna i els treballadors al carrer 😉

    res, una palla mental… perdó per vomitar-ho aquí 🙂

  3.   Gracienka Says:

    M’acabo de comprar el llibre…ja et diré què tal 🙂

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines