Jo he dit “el PSC-PSOE té aquell efecte de tenir el Regidor i no voler dir massa per no sembla repetitius, però hi ha un perfil polític baix,”, parlava del Grup Municipal, no del regidor.
Jo he dit “El PSC està a la defensiva i es nota. ”
Jo he dit “una IC-EUiA incòmode que no sap com posicionar-se ni desmarcar-se”.

En cap cas parlo de persones, sinó de partits.

En una cosa et dono la raó, des de que hi ha el facebook, escric menys, això és veritat, perquè pel bloc m’agraden els articles més llargs. Sobre els altres temes, públicament m’he expressat. Potser no ets amic meu al facebook, quan vulguis, :-). O potser ja ho sóc?

Les discussions que sobre això hi ha hagut a Gràcianet han estat llargues i fructíferes i sobre les identitats falses, també. Ja vaig arribar fa temps a la conclusió que esborrar comentaris no forma part de la llibertat d’expressió de ningú sinó de la netiquette que cadascú marca.

Tu decideixes no dir qui ets i jo decideixo esborrar comentaris referents a la meva persona, que no és d’interès. Si et penses que això és e-notícies, t’equivoques.

Marco un límit respecte la meva persona. Pots estar d’acord o no, ho entenc, però també vull que entenguis que el límit el marco jo, atès que això és casa meva.

No elimino comentaris que no m’agraden, ni els que critiquen a Esquerra, només els que traspassen el meu llindar. I això espero que ho puguis entendre, perquè una cosa és debatre de política, que ja m’està bé, fins i tot de coses incòmodes i l’altra parlar de mi.

El que considero ofensiu i aspectes personals ho marco jo, per això et demanava que tornessis a escriure, si volies, el teu primer comentari, que em sembla que és l’interessant.

Quant a la foto, només cal veure en quantes de les fotos surto jo per entendre com sóc respecte a la meva persona.

amb el mateix respecte de sempre, no entro en temes personals en cap dels meus articles, sinó que a partir d’aquí en trec conclusions generals, com bé pots comprovar. Algun cop he fet reflexions personals, però llavors no he admès comentaris.

Crec que la frontera per qui la vol veure és ben clara.

La meva anàlisi té una vessant municipal i una nacional. Quant a la municipal, van baixar els tres partits de govern. Per tant, es va decidir seguint la lectura dels resultats no reeditar el pacte de govern.

A nivell nacional, que em penso que és on vols anar a parar, les ciutats grans van registrar pèrdua de votants seguint el cicle de les eleccions nacionals. A partir d’aquí, hi ha diverses anàlisis, de les que crec que la realitat són una barreja, una combinació lineal de diversos factors.

No vull donar la sensació de fer-ho perfecte, i per això aquest és un bloc personal en tant que dono les meves impressions, que poden ser tan subjectives com les de qualsevol. Em quedo, com sempre, amb les crítiques i les analitzo, i també reconec els agraïments a la feina feta.