no sé si m’he explicat gaire bé. Crec que en el sistema de valors del segle XIX i principis del XX, lligar darwinisme i política va servir per a justificar bestieses.

Des del meu punt de vista, el problema no és emprar-lo com a justificació, sinó que ha de servir per entendre el marc de realitat a partir del qual plantejar anàlisis i propostes amb sentit. M’explico.

Es pot entendre la Selecció Natural a la Masia del Barça. Correcte. L’error és voler-lo accelerar i imposar una lluita salvatge entre els joves jugadors. Precisament, si s’entén com a Selecció Natural, el que cal llavors és crear mecanismes per a contrarestar aquest efecte, és a dir, posar psicòlegs, fomentar l’esperit d’equip, etc. És a dir, no serveix per a justificar un solució competitiva sinó justament, serveix per a entendre i corregir el seu efecte.

Amb aquest altre exemple espero que s’entengui millor el que deia. El problema és observar que hi ha selecció natural, aixecar els braços i dir “mala sort, ja s’ho faran”. Crec justament que és l’acció racional de l’home la que hauria de mitigar la Selecció Natural (que no per dir-se natural ens ha de fer restar immòbils), sinó que justament entenent que pot donar-se, és justament quan l’home ha de poder mitigar els seus efectes.

A veure si m’he explicat millor.

El mateix Darwin era totalment contrari a aplicar la selecció natural a la política socioeconòmica.