Recomanacions estiuenques de lectura
Igual que vaig fer l’any passat, enguany recomano algunes lectures, les més reconamables que m’han acompanyat aquest any. A la vegada, us explico les lectures que faré, i m’obro a que em proposeu noves lectures, l’any passat vaig fer cas d’algunes. M’adono volgudament que cada cop m’acompanyen més obres menys polítiques, com a desconnexió de les hores que ja hi dedico.
David Lodge. La vida en sordina
David Lodge, un dels grans mestres anglesos del que en diuen novel·la de campus, ambientada en el món universitari. Si és recomanable “La caída del museo británico”, aquest cop pren una visió més autobiogràfica prenent com a protagonista un professor que es va tornant sord. Tot i així, continua tenint la ironia de retratar el món universitari i les seves misèries de forma brillant.
Tom Sharpe. The Gropes
La darrera novel·la de l’escriptor resident a Llafranc, em penso. Un geni, com sempre. Si bé els músics cada cop fan més concerts, la solució pels escriptors hauria de ser fer sopars amb els seus lectors. Quan pagaria jo per sopar amb en Tom Sharpe? Gran pregunta!
Patrícia Gabancho. El fil secret de la història
Amb la Gabancho em passa com amb la Rahola, tot més digerible llegida que escoltada. Un llibre que sorprèn pel relat que fa del país a través de la biografia de persones que van anar més enllà, diferents, originals, trencadores, des de Ramon Llull a Verdaguer, passant per les bruixes, el paganisme, Monturiol, i altres.
Toni Soler. L’última carta de Companys
En l’època de la novel·la històrica de tret senzill, una novel·la que més que del passat, ens fa pensar en el present, la política i el país. Fàcil de llegir, i fàcil de somriure, tot i donar una visió diferent d’en Companys, si bé ja al Minoria Absoluta també ens oferien una visió diferent d’en Macià.
Robert J. Sawyer. FlashForward
Novel·la en la qual es basa la sèrie de televisió, tot i que des d’una vessant més científica i menys policial que a la sèrie. Recomanable a científics i gent d’esperit de ciència. Conté algunes de les paradoxes i curiositats de la sèrie i hi surt el CERN, cosa que personalment té un valor afegit per la recerca que faig a la UOC.
Andreu Martín. Barcelona Tràgica
Novel·la històrica ambientada a la Setmana Tràgica. Ben documentada, et fa reviure com era viure a principis del segle XX, i entendre que Barcelona era una ciutat asimètrica, injusta i efervescent sindicalment.
Mark Haddon. Un petit inconvenient
Del mateix autor d’”El curiós incident del gos a mitjanit”, una novel·la plena d’humor de l’anglosaxó, sense estridències però amb la ironia de les petites coses que ens fan somriure cada dia.
Elle Newmark. El cuiner del Dux
Novel·la històrica centrada a la Venècia del Renaixement, on el poder i els fogons s’entrellacen d’una forma curiosa i amena.
Javier Cercas. Anatomia d’un instant
El que m’agrada d’aquesta obra, a banda del to de novel·la, és sobretot com planteja el que se sap, el que es pot intuir i el que possiblement no sabrem mai sobre el 23-F.
I aquests són els llibres que m’acompanyaran aquestes vacances. Uff, ara que ho veig, ja es pot dir que sóc un utòpic i que no em donarà temps de llegir-les totes. Ja us diré si ho aconsegueixo.
Bones vacances
Pius Alibek. Arrels Nòmades
Oriol Illa. Independentisme Català. Entre el símbol i la institució
Revista Eines, número 12. Política 2.0
A.B. Yehoshua. Una dona a Jerusalem
Amin Maalouf. Un món desajustat. Som la prehistòria d’una nova humanitat?
Yoram Kaniuk. Confessions d’un bon àrab
Núria Esponellà. Rere els murs
Ian MxEwan. Dissabte
Jordi Gendra i Manel Frau. Identitats en conflicte. Una visió catalana d’Israel
juliol 30th, 2010 at 8:56 am
Una recomanació: Els jocs de la fam – Suzanne Collins