Per a això, cal que sapiguem explicar que no només som independentistes, que tenim propostes per la crisi i que la nostra presència a tot el territori pondera els punts de vista urbà i de comarques, de la ciutat i del camp.

Quant a la posició d’esquerres, certament convivim des de socialistes més purs fins a socialdemòcrates. En un moment com l’actual on aquestes etiquetes semblen superades, cal un debat, posterior a les eleccions, sobre com es sobreviu sent d’esquerres en un sistema que no t’ajuda. No em puc resignar a paliar els efectes del sistema actual com sembla que només es permetin als governs.

També hi ha una crisi, crec, de l’eix dreta-esquerra que hem de saber solucionar, perquè sinó a la gent tant li fa votar partits de dretes com d’esquerres. I no és noméss un debat de seguretat, també hi ha altres paràmetres que es veuen afectats, la gestió de l’espai públic, la mobilitat, i el pes de l’Administració.

Quan hi ha crisi, sembla que tothom vol ser liberal, i crec que hauria de ser a la inversa, doncs el matalàs d’aixopluc només te’l dóna una visió social de lluita contra les injústicies.

Sóc conscient que tampoc he dit massa, però forma part d’una reflexió constant que ens ha de continuar acompanyant.