Carta a una nova Gràcia
(article publicat el dia 6 de maig a l’Independent de Gràcia, http://independent.cat/gracia/Independent_389.pdf )
Benvolguda Gràcia,
ei, ara feia temps que no t’escrivia una carta. Sí, ja sé que em segueixes pel Facebook i el Twitter, però de vegades crec que cal un redactat més digerit i pausat, que em permeti transmetre les sensacions que darrerament estem tenint a casa. Sí, sí, a la web ja hem penjat tot el que hem fet per Gràcia aquests darrers quatre anys i allò que volem fer els propers quatre. Han passat moltes coses des del darrer dia que et vaig veure, a finals de novembre. Doncs sí, no ens va anar bé. Però deixa’m que t’expliqui que hem fet els deures, com han canviat les coses i com volem que canviïn més.
Recordes aquelles converses sobre l’independentisme i que anava dividit, sí, no? Doncs mira, les coses han canviat. Unitat per Barcelona, Esquerra amb la gent de Reagrupament i de Democràcia Catalana. Anàvem per separat, ens hem assegut, i hem vist tot allò que tenim en comú. Queda lluny el dia que es va penjar l’estelada al teu balcó, el 2008, però pensa en com, entre molts, es va fer una consulta fa poc. No, no la de la Diagonal, dic la ben feta, la del 10A, la que la gent va poder votar sobre la independència, la que es va fer fora dels equipaments municipals perquè l’Ajuntament de tots no els va voler deixar.
Recordes que teníem nostàlgia de govern? Doncs mira, crec que n’hem tret força profit. És cert que ser els primers a parlar de model de ciutat esgotat pot quedar lluny, però per això hem tingut més temps per a repensar i oferir un bon i nou model. És cert que el discurs de la poltrona és fàcil, però també és veritat que haver estat a l’oposició a Gràcia i Barcelona ens permet ser els únics que coneixem els dos móns en una ciutat massa estàtica.
És evident que no han estat fàcils aquests quatre anys. Sí, haver estat els qui demanaven la Llei de Barris al Coll i veure com la gestionaven uns altres, igual que amb el Mercat de la Llibertat, la Cibeles i la Violeta, o els Consells de Barris. Però, escolta, potser la gent haurà pogut comprovar que és tan important el “Què?” com el “Com?”. Recordes quantes reunions es van fer pel debat de Festa Major i pel Pla de Mobilitat? Doncs mira, quasi no se n’han fet aquests quatre anys. Com el Fòrum del Silenci o el Pla Estratègic de la Música, desats en un calaix.
Encara recordo com fa sis anys deies que tenies un alcalde i ara has tingut un Regidor. Sí, ja ho sé, ha estat un retorn a discursos vistos més des de la Vila que no pas de globalitat. Ja ho saps que sempre he dit que als Barris Nord calen diferents instruments de mesura, on l’arbrat, l’accessibilitat i l’aparcament, la interlocució i les obres es facin en els seus equilibris adequats.
Com estan les teves entitats? A mi m’ha faltat veure més promoció i col·laboració per part de l’Ajuntament, pensar en serveis comuns i no competitius, i com podem aprofitar tots els espais reals en un districte on en falten. Però no pateixis pels teus símbols, hem aturat la construcció de la Sedeta i farem un Parc Güell obert a tots els barris.
Bé, jo t’hauré d’anar deixant, que comencem una campanya. Sí, et parlaré sobretot d’espai públic, allò que compartim, i t’explicaré que cal fer més èmfasi en la seva cura, perquè si abaixes la guàrdia i permets més del compte, se’l queden només uns quants. I sí, també, ja saps que la crisi és una prioritat, però veiem opcions de generar nova ocupació, aprofitant també el molt coneixement que es genera a Gràcia, de cultura, d’intercanvi d’idees. Cal que et torni a dir que defensem el comerç de proximitat i que n’ha d’aflorar més als Barris Nord, però de qualitat? Però sí tothom ja coneix en Jordi Portabella!
Ja ho sé, ja ho sé, tu també vols canvi, alguns mereixen passar a l’oposició, però també saps que no tots mereixen passar a governar. Va, mira’t la web on tenim penjat el programa i ja em diràs.
Quedem el 22-M?
Sempre al teu costat,
Esquerra Republicana
