Dia 1. Bildu, SNP i UnitatxBCN: billar a tres bandes
Ha començat la campanya. I ho ha fet de la mà d’uns esdeveniments externs que ens marquen uns primers dies en l’eix nacional.
Curat ja de la basquitis adolescent, sí que reconec que va ser la pròpia llei de partits la que em va decidir a militar a ERC un cop tornés d’una estada a fora. Ara n’hem tastat alguns dels pitjors regustos i algun dels millors. Finalment, Bildu pot presentar-se a les eleccions municipals. Cantava tant que ni l’omniespanyol TC ha gosat dir que no, porucs que els toquin el crostó des d’Europa, suposo.
I mentre això passa, a Escòcia van per feina. Enveja, sí, però les coses s’han de llegir amb cura. Perquè les eleccions d’allà eren un gran plebiscit pels liberals, que en són els grans perdedors. Una lliçó. Es presentaven com els garants que no hi hauria retallades. Els tories les fan, el seu electorat ja ho sabia i acceptava, i paguen els plats trencats els socis menors, que no minoritaris. Caldrà tenir-ho en compte.
A mesura que fem zoom el mapa, un cop defugim la por que fa una Espanya blava que presenta l’enquesta del CIS, continuem lamentant la situació del País Valencià i les Illes Balears. Diferents, segur, però amb el PP.
Però anem cap a les municipals. Unitat per Barcelona, un nou nom, una nova il·lusió. Primer dia de campanya. Vam repetir al Museu d’Història, el que ens porta bon records de les consultes. Hi érem uns quants dels que vam treballar aquells dies (evidentment no tots, quedi clar).
No farem cas d’enquestes, però no ens sabrà greu que ens donin bon resultats. Les coses no són fàcils.
Dubtes per a una setmana. Podrem demostrar que tenim el millor candidat quan parlem de BCN? Entre la por a la dreta d’uns (no carrega una mica ja aquest discurs?) i la por a la ineficàcia dels altres, no podem parlar de projectes?
Més que mai, serà una campanya de confiances i complicitats. Sí, és tan important el Què com el Com. Potser la gent no voldrà saber necessàriament tots els projectes i les idees, sinó saber en qui confiar. I això, per Unitat per Barcelona és bo, no ho nego. Ens veiem seriosos, i, sobretot, creiem que la gent, ens voti o no, ens hi veu.
Un consell, proveu d’escoltar un dia en Portabella, no en els talls impossibles de la premsa. En directe o en una entrevista llarga. Compareu discurs, lideratge i il·lusió. I si encara teniu dubtes, a la vostra disposició. Farem tants cafès (potser descafeïnats) com calgui.
