Segon escrit en un dia, se’m gira feina però tenia deures pendents. Volia parlar del meu punt de vista del debat de Ràdio Gràcia, amb la meva subjectivitat.
(perdó petit espai gratuït de propaganda electoral)
Coincideixo amb la tortuga que fou un debat de joc net amb algunes excepcions que provaré de dir.
Se’m fa difícil personalitzar perquè en acabat entenc que equivaldria a haver de parlar de mi i això ja se’m fa més complex.
Primer de tot, crec que ens vam deixar tots plegats temes a la pica, és a dir, podríem haver parlat més d’equipaments concrets i de quin model tenim per a cada barri, atès que tots plegats (i no en culpo el moderador) vam parlar més del compte de seguretat, quan no és precisament un dels reptes de Gràcia, ans el contrari.
Les temes foren, si no vaig errat, participació, seguretat, habitatge, identitat gracienca i conclusions.
Hi hagué una cosa que em sorprengué, un debat a Ràdio Gràcia parlant candidats de Gràcia i es van posar, sobretot CiU i PSC-PSOE a parlar tot sovint de Barcelona. Curiós, jo em vaig intentar cenyir a Gràcia. Podria ser un malentès o, potser un intent premeditat d’apartar-se del debat on evidentment Esquerra tindria més a dir perquè hi hem governat. El més delirant fou la discussió sobre el barri del Morrot, al Port!
Crec que CiU i PSC-PSOE van optar per una continuació del debat de ciutat, com de cavallers d’en Trias i l’Hereu. Jo vaig optar pel fet de Gràcia, atès que era el tema del debat, possiblement em va fer assumir encara més la idea que estic tenint que som el partit que millor programa i propostes tenim per Gràcia, dit això no només per nosaltres sinó per la gent amb qui estàs parlant aquests dies.
Em va agradar, per exemple, que quan en habitatge que vaig començar vaig esmentar el tema de les cooperatives mixtes, després els altres estaven d’acord vol dir que anem bé i es podrà dur a terme.
D’altra banda, quan vam parlar d’identitat gracienca jo vaig lligar-ho evidentment a la identitat catalana, perquè té uns patrons similars i hem treballat i treballarem en els dos àmbits.
Vinga, sí, ho faig, valoro els candidats, tot i que el primer que haig de dir és que evidentment seré menys contundent perquè els conec:
– Alberto Belón (PP): a estones tenia un discurs propi i no semblava ni del PP i a estones semblava en fernández díaz, evidentment en tema seguretat no hi va poder entrar gaire a Gràcia. El més desencertat va ser el dia que va entrar al PP.
– Jordi Farriol (IC-V-EUiA): uix, va estar fi tot i que em va sembla com si hi hagués consigna de respondre al PP sense, en algun cas, motiu. Deures fets, i una mica a la defensiva. Amb ell em costa ser objectiu.
– Carles Agustí (CiU): el més desencertadament agressiu a estones, en aquest cas no tocava, em penso, no és pas el to del seu cap de llista. Mitges veritats i més d’una mentida i molta exageració amb el tema okupes. Faltava coneixement de Gràcia, em penso i va optar pels criteris de ciutat que repeteixen constantment, 28 anys del mateix govern, cosa que no és certa, serà d’alcalde del mateix partit, però vaja.
– Guillem Espriu (PSC-PSOE): discurs massa teòric i poc concret. Es va equivocar posant com a exemple el tema Lesseps, perquè no fou un èxit precisament de participació (que li expliquin a la Dolors, que fou clau en el canvi del projecte) ni era, casualment, d’aquest mandat. Com em deia algú, té tons d’Hereu. Esperava que parlés més de Gràcia, però va parlar molt de ciutat.
– Àlex López (Esquerra): aquest noi es mereix tenir un bloc, perquè venen ganes de llegir-lo. La veritat és que és un format que cada cop em trobo més còmode, els debats de Ràdio Gràcia i estava com a casa. Crec que vaig ser el que més vaig parlar de Gràcia. Sempre et deixes un parell de temes oberts, però estic content perquè sempre dic que la demostració que tens quelcom interioritzat és que ets capaç d’explicar-ho. Així em vaig sentir. I més hores que hagués volgut fer durar el debat per explicar tot el que volem fer, ja ho heu anat llegint.