Salamanca I, el pas de la joventut caminant sobre el pes de la història
novembre 28, 2006Sí, ja us vaig dir fa uns dies que havia tornat a estar fora del país. En aquest cas, vaig anar a Salamanca. Què us haig de dir? lluny de la memòria (històrica) que acompanya aquesta ciutat, la veritat és que és una ciutat preciosa.
(escrit el diumenge 26)
Sí, com a gracienc em sentia que anava dient interiorment què maco (hi deu haver una part de pixapins en tot això). No em va sorprendre, era el que esperava trobar-me, la veritat. He estat a Oxford i Cambridge i fora del verd i dels parcs que acompanyen aquestes dues ciutats haig de reconèixer que Salamanca no té res a envejar.
Salamanca de nit
Ho vaig dir a persones properes. Jo estic en una universitat nova, l’Autònoma (fundada l’any 1968), que m’estimo molt pel verd i pel concepte de Campus que l’envolta (com un Shangri-lah o un Rivendell on no s’envelleix mai), però reconec que fora de les assemblees dels anys 70 i algunes corredisses viscudes de lluita per la llibertat (visita del rei, visita de l’Aznar) no hi ha un veritable pes històric. De fet, la Universitat de Barcelona tampoc té aquest encant. A Catalunya, el podríem trobar una mica a Cervera, tot i el passat botifler que té associat (vegeu a wikipedia, com descriu els dos termes i veureu que l’origen es descriu ben diferent).
Salamanca de nit II
Doncs bé, a Salamanca vaig pensar que si jo fos professor d’allà aniria inflat pels carrers, trepitges història, et sents descendent d’un pes històric, com un valor de llinatge que et podria fer estar orgullós, fins i tot massa, del lloc.
Facultat de Documentació, antiga facultat de Dret
I tot això lligat, curiosament o no, a la joventut que destil·la. Evidentment, com Santiago i sovint Lleida i Girona tot i que menys marcat en aquests casos, són ciutats que viuen de i per la Universitat. A diferència de Mérida, Salamanca ha sabut lligar el passat com a factor diferenciador. De fet, ells mateixos diuen que la Universitat és la principal indústria de la província.
I allà vaig poder parlar amb professors de moltes coses. Com no, es va parlar del tripartit, però també de la identitat de Castella, de les seves mancances, dels greuges seus respecte Madrid. De com veien Catalunya.
I, com no, del tema dels arxius. Ells, com jo, tenien molt clar el tema. Des d’un punt de vista científic. I no diré el seu nom perquè no aparegui al google, però un professor especialment va sortir a la palestra defensant l’indefensable a la ciutat. I va presentar un llibre de la Comissió de la Dignitat a la Facultat quan l’Ajuntament no va cedir la Biblioteca.
Archivo de la Guerra Civil, al Colegio de San Ambrosio, aquest tipus de rètol sobre la pedra està per tot el casc antic. Per cert, peatonalitzat, suposo que estàveu esperant aquesta explicació. I hi ha botigues, i hi passa gent.
Una ciutat que només vaig poder gaudir les 24 hores que hi vaig ser. Hi haig de tornar, evidentment.
Vaig tornar la sort de dormir al Colegio del Arzobispo Fonseca, fundat el 1525. En altres llocs seria un parador o lloc d'estada de persones importants. Aquí pertany a la Universitat i hi dormen els professors visitants. Impressionant.
Colegio Fonseca I Exterior
Colegio Fonseca II Exterior
Colegio Fonseca III Interior
I ara algunes fotos més (en mida prèvia però millor qualitat, espero, Lord Henry). És difícil, perquè faries fotos de cada carrer i cada casa, d’aquells rètols en tinta vermella, peculiaritats del lloc.
Carrer Major, amb llums de Nadal
Catedral Nova
Un edifici perquè sí
Colegio Anaya
Mercat Municipal, sempre m'agraden aquests equipaments de la quotidianitat
Portal del Hospital del Estudio, l'edifici més antic, del 1413!!!
I la Plaça Mayor, molt bonica, més que la de Madrid, i una miqueta més que la de Vic, clar que no sóc objectiu.
A baix a la dreta, teniu la part d'àlbums, on podeu trobar aquestes fotos que vaig penjant. Ah, i els monclis, evidentment