Parlar a cau d'orella

Ja fa uns dies que s’ha acabat la festa, i com sempre hi ha alguns temes reiteratius a comentar:

Guarnits: Per fi ha quedat demostrat en forma de premi que les places poden també fer un bon guarnit. No ho puc afirmar del cert però no se mai hi havia hagut dues places entre els dos primers premis. Hi ha carrers que s’han enfadat, en fi, com cada any, no? De vegades són uns, de vegades uns altres. Forma part de la tradició de la Festa Major.

Relleu generacional: Alguns carrers es queixen que no hi ha relleu generacional, però potser cal fer una petita reflexió , aquells carrers on hi ha joves treballant i implicats són aquells carrers on la programació va principalment enfocada a ells, potser cal que fem una reflexió amb que es programa i que no si volem que els joves del carrer o amics
s’impliquin. Exemples: Mozart, La Perla, Plaça de la Vila , Progrés … tots ells formats principalment per gent jove.

Inicidents: Crec que no és necessari organitzar actes polítics a la festa major, tots plegats hem de ser responsables i intentar organitzar actes que puguin dur problemes. Ara bé, uns han de ser responsables en aquest aspecte i els altres també, algun dirigent policial hauria de ser prou inteligent com per evitar que els mossos d’esquadra entrin a cop de porra a una plaça on s’està celebrant un correfoc infantil.

Festes alternatives: Cada vegada em dona la sensació de que hi ha més festes alternatives que “oficials”, el que no acabo d’entendre – i em repeteixo com cada any – , és perquè es fa una festa alternativa a una festa popular com és la de Gràcia i no es fa una festa alternativa a una festa institucional com és la Mercè?

Avui m’he decidit a pendre una decisió que feia temps que em rondava pel cap, deixar la colla de diables. I ho faig amb tristesa, vaig entrar a la colla a l’any 1996, i desde llavors he cremat a tots els correfocs de Gràcia i he participat a un munt de sortides. M’agrada el món dels diables, com a mínim tant com els castells. De fet , i això ho sap poca gent, abans vaig ser diable que casteller.

Com he dit,m’agrada molt el món del foc,  però la Colla Vella no és la mateixa que quan vaig entrar – lògicament -, però tampoc és la mateixa que era fa cinc anys, la línia  d’actuació que ha pres fa un temps no la comparteixo i no m’hi sento representat. Algú dirà que és una qüestió d’edat, d’altres que si potser estic enfadat amb algú , res de tot això … El temps que fins ara dedicava a la colla, el seguiré dedicant al món dels diables i del foc, però això si dirigit a  uns altres àmbits.

El passat diumenge vam tornar d’un petit tour que hem fet per les illes Pitïusses , vam actuar convidats per la comissió de Festes de Santa Maria de Formentera i per la comissió 8 d’Agost a Eivissa. Amb aquestes dues entitats es fa anualment un intercanvi cultural amb Gràcia. Les diferents colles de cultura de la Vila ja hi havien participat, i ara tocava el nostre torn.

Cal destacar la feina que estan duen a terme aquestes dues comissions de festes, programant activitats de cultura popular de tots els Països Catalans i duent grups de música amb un cert compromís polític, en un territori no gens fàcil.

A Sant Francesc vam actuar amb Ses Talaies de Formentera, de moment és un projecte d’uns quants castellers de diferents colles que estan intentant fer arrelar el fet casteller a Formentera, són persones que estiuegen a l’illa a l’estiu i es troben per fer castells, per intentar que els locals hi sentin un cert interés. Vam actuar amb ells, per ser un projecte més seriós potser els cal una actitud una mica més castellera i una mica menys festiva, però per una colla d’”estiu” ja està bé.

Nosaltres vam anar a fer-hi castells de 7 i castells de 6 ja que no podiem desplaçar molts efectius per una qüestió pressupostària i d’espai,  a més a més vam fer-hi dos assajos. Aquest tipus de sortides sempre són bones per fer una bona cohesió de colla. Després d’aquest viatget, ara, a pensar en la Festa Major.

Les Festes de la Vila de Gràcia són una de les festes populars dels Països Catalans que competeixen a la Festa Favorita dels Països Catalans, el concurs que organitza el programa Mans de Catalunya Ràdio, que s’emet els dissabtes i diumenges al matí.

El concurs es troba ja a la fase final, i la festa participa a la segona de les tres semifinals que decidiran quins són els finalistes de la recerca de la festa favorita. A cada semifinal hi participen quatre festes, de les quals només se’n pot escollir una. La que més vots acumuli fins el dissabte 13 de març es classificarà per a la gran final de la Festa Favorita dels Països Catalans del 17 d’abril.

Les altres festes que competeixen a la segona semifinal amb Les Festes de la Vila de Gràcia són les Passions d’Olesa i Esparreguera, la Festa dels Traginers de Balsareny i el Misteri d’Elx

Per votar per Les Festes de la Vila de Gràcia hi ha diverses opcions:

• Trucar durant l’emissió del programa, al 93 201 74 74;
• Trucar, les 24 hores del dia, al contestador automàtic del programa 934 144 166;
• Enviar un correu a mans@catradio.cat;
• Enviar un SMS al 27033 amb la paraula CATMANS seguida del nom Les Festes de la

Vila de Gràcia (preu SMS: 1,39 euros, IVA inclòs);

• Escriure al Facebook del programa.

El dissabte 13 de març, en directe, es donarà més informació de les festes i es farà pública la primera de les finalistes del concurs.

“Mans”, presentat per Ester Plana i Quim Rutllant, és el magazín matinal del cap de setmana a Catalunya Ràdio, centrat en els temes de cultura popular i música per a cobla des d’un punt de vista jove, fresc i desacomplexat. S’emet els dissabtes, de 6 a 8 del matí, i els diumenges, de 2/4 de 7 a 8 del matí  “

Així que ja sabeu, a votar la Festa Major de Gràcia com la Festa Favorita dels Països Catalans, recordeu fer-ho abans del dia 13 de març.

Diuen que els nobles o els reis tenien la sang blava, com que no prenien el sol , estàven blancs i se’ls veien les venes sota la pell. Però , la veritat , és que a un republicà com jo no li agrada parlar de reis … Així que molt breument us explico de què va això de la sang blava …

Senzillament és una activitat que realitzem els Castellers de la Vila de Gràcia consistent en anar a donar sang tots en grup , una manera més d’ajudar a què hi hagi donacions de sang i aprofitant que som castellers, doncs fem un pilar al banc de sang. Així que si ens voleu acompanyar … hi serem el proper dissabte.

Aquest cap de setmana es va celebrar la primera assemblea de Gràcia Decideix, va ser una primera reunió de les entitats i persones que inicialment estan interessades en participar en l’organització de la consulta popular sobre la independència del nostre país.

Cal destacar que els que érem allí podem tenir una opinió favorable o no a iniciar un procés que ens porti a la independència , però el que és important és que tal i com s’ha fet arreu del país l’organització de la consulta serà absolutament imparcial , per tant no farà campanya ni pel si ni pel no, sinó simplement per la participació i per la democràcia.

La sensació va ser positiva, gent amb ganes de treballar i amb esperit constructiu. Es va crear una gestora disposada a iniciar les primeres feines. Aquesta gestora formada per 25 persones , la major part d’elles representants d’entitats, es posarà a treballar ben aviat.

Per la pròpia dinàmica de Gràcia, pel seu nombre d’associacions , per la quantitat de gent compromesa en el seu teixit associatiu i social, la consulta pot arribar a ser tot èxit i un exemple de democràcia, ara bé ens cal deixar enrere personalismes i anar tots i totes a la una.

Aquest cap de setmana passat ha estat la Mercè. Els diaris parlen de participació massiva, bé crec que està bé
que parlin de massiva però potser també s’hauria de dir passiva, passiva en el sentit que els ciutadans de Barcelona poc
poden participar en l’organització de la Mercè, la major part de persones que fan alguna cosa a la Mercè és assistir
a un concert o al Piromusical.

Un grup més reduït de gent és la gent que participa de les activitats de cultura popular i tradicional, que representen una
minoria dels actes tant en nombre, com, sobretot en pressupost. És per això que em sembla encertat que es parli de festes de la Mercè i no de Festa Major, almenys al meu entendre una Festa Major és quelcom més que un gran espectacle, és participació activa dels veïns , convivència i clar festa. La Mercè podríem dir que simplement és un macro concert o un macro castell de focs.

I pot ser no pot ser d’altra manera, perquè clar com es poden fer participar activament tots els habitants de Barcelona ? Però potser el que no es tant necessari és gastar-hi els recursos que s’hi gasten, especialment en els temps en els que estem i destinar una mica recursos a evitar que les festes majors dels barris de Barcelona es perdin com es van perdent i hagin de sobreviure amb penes i treballs i amb l’esforç dels veïns, i, evidentment no parlo només de Gràcia que malgrat tot encara ens podem considerar afortunats, parlo de moltes festes veïnals que tenen autèntics problemes per tirar endavant.

4 de 8 dels Castellers de la Vila de Gràcia a la Mercè

Probablement desde que vaig començar a treballar – i d’això ja fa bastant de temps – no havia tingut l’oportunitat de fer un mes seguit de vacances , la desconnexió crec que ha estat total perquè no recordo els passwords d’entrada als sistemes i això, diuen és símptoma que realment s’ha aconseguit desconectar.

Com que ha estat un temps prou llarg de desconnexió i reflexió, podriem dir que l’1 de Setembre és com començar l’any i per tant cal fer-se nous propòsits, o rependre vells propòsits, així que a veure si aconsegueixo aquest nou “curs” anar actualitzant el bloc amb certa regularitat. Si, ja se que direu, ho has promés un munt de cops , doncs a veure si aquesta vegada ho aconsegueixo, que com deia en Saul Gordillo fa uns mesos vells blocaries mai moren i tot i que suposo que no podrem evitar que el facebook superi els blocs, cal continuar els blocs endavant.

Doncs bé, com diria la cançó de Brams : “Haurieu d’ajudar-me i no fer-mo més dur” … si veieu que no l’actualitzo em podeu renyar.

I després treuen el caganer del pessebre perquè no és cívic … mireu qui és l’incívic:

M’ha arribat aquesta cançoneta que està molt bé. És dels Terratombats i es diu Que no et prenguin el pèl. Visca el tió!