Encara existeix l’educació en el lleure?
Avui rebo una convocatòria al meu mòbil una mica diferent a les habituals, diu que l’A.E. Ramon Llull necessita nens i nenes de 12 anys o més petits perquè s’estan quedant sense relleu generacional. Estic una mica desconectat del món de l’educació en el lleure, hi vaig estar implicat durant una etapa de la meva vida, però ara el cert és que no segueixo com estan aquests moviments.
L’any passat va tancar l’A.E. Sant Joan de Gràcia, al que jo vaig formar part durant molt de temps, i és que em dóna la sensació que tots aquests moviments s’estan perdent. Avui en dia els infants sembla que prefereixen la playstation a sortir a la natura o a conèixer el nostre país. Mitjançant les ofertes d’esplais o agrupaments es podia fer a la vegada que t’ho passaves bé i a més t’ajudava a la teva formació com a persona.
Em sembla a mi que laa societat en general està per altres coses i pocs pares valoren aquest tipus de formació, prefereixen deixar els nens al “xiqui-parc” els dissabtes per la tarda, o bé tenir-los enxufats al televisor o a les consoles.
A veure doncs si aquesta crida funciona i aquest agrupament aconseguix salvar-se, perquè tant els agrupaments com esplais son “caus” de formació de gent que posterioment està compromesa amb la societat.
“Avui en dia els infants sembla que prefereixen la playstation a sortir a la natura o a conèixer el nostre país” – Una mica radical, no creus? hi ha de tot, com a tot arreu. Que resulta que les coses ja no és el mateix que abans, com quan tu eres petit/adolescent tampoc vol dir que sigui dolent, els temps canvien i els pares dels nanus també, que al cap i a la fí, són els que decideixen que hi vagin o no. Potser també et podries plantejar si tots aquests espais que tu anomenes han sabut adaptar-se a les noves realitats que hi començen a haver a casa nostre (?)…no serà que potser tampoc resulta atractiu per a molta gent, gran i petita?? No tot el que hi havia abans era bò, ni ara el que hi ha és dolent… que per aquest discurset ja tenim als cures, i ja en son prou.
doncs a mi em sembla bé que hagis penjat aquesta crida al teu bloc, soc ex-escolta, mare de fills escoltes i ara mare d’un cap del Ramon Llull, gràcies Roger.
Dolors: es clar que hi pares i mares que com tu, troben a faltar més moviments d’aquest estil, (i ho entenc, creu-me) pero a d’altres pares pel que sigui, no els arriba aquest missatge.
Jo el que dic és que aquests espais potser no han sabut “renovar-se”, transmetre el que transmetien fa anys, o alguna cosa ha fallat, no?? Com sempre hi ha d’haver gent de tot, i potser és significatiu que hi hagi aquest desinterès per part d’uns, i d’altres.