En Carles Capellades – ex cap de colla – acaba de publicar al seu bloc , els seus motius per fer el quatre de vuit a la Festa Major.
Els seus són aquests:
1- Hem de fer el 4 de 8 perquè podem fer-lo; ja som grans dins la nostra grandesa i en sabem prou.
2- Hem de fer el 4 de 8 perquè tornarem a tenir la colla al lloc que es mereix, entre les colles de 8.
3- Hem de fer el 4 de 8 perquè hem d’anar al concurs de castells.
4- Hem de fer el 4 de 8 perquè al costat tenim la Vella i Xicots, i per tant colles amb les què val la pena fer grans castells.
5- hem de fer el 4 de 8 perquè la Mercè encara queda lluny…
Jo hi esticd’acord al 100% i afegeixo:
6- Perquè l’any passat la colla amb l’Oriol Constantí al capdavant va aconseguir consolidar aquest quatre i fer-li perdre la por, però no el respecte.
7- Perquè aquesta és la 12a diada de festa major, i Gràcia sempre ha volgut que la diada de festa major fos molt important al calendari casteller, i degut a les dates amb les que cau , això és una quimera.
Algú més s’anima a donar més motius? Martí?
Avui m’he acabat de llegir el llibre El Celler de Noah Gordon, el llibre ens parla del Josep un jove agricultor que decideix crear un bon vi a una terra pròpia de la vinya, el Penedès. La historia passa en un poble fictici d’aquestes terres catalanes i ens narra com devia ser un poble penedesenc abans de l’arribada de la plaga de la fil.loxera.
Com a novel·la històrica et permet aprendre una mica de la situació política del país en aquell moment però també dels usos i costums de l’època, i de com es feia en aquells temps. És un llibre senzill i molt amè de llegir i que enganxa des de el primer moment.
També explica una mica el funcionament de les colles castelleres, crec que ho explica més des d’una visió actual que de com eren les colles en aquell moment, però està força bé l’aproximació, he decidit extreure’n uns pensaments del protagonista, que poden reflectir el perquè algú fa castells:
“Quin passatemps més estrany!”, va pensar en Josep. Però , tanmateix, va haver de reconèixer una nova realitat: acabava de descobrir una activitat que li agradava molt.
La caiguda no és inevitable — va advertir l’Eduard als castellers -, si tothom sap exactament què ha de fer , és clar , i ho fa sempre exactament igual … Ens cal força, equilibri , coratge i sentit comú.
En Josep va anar content a l’assaig tot i que no entenia perquè li agradava tant allò. Es preguntava què devia fer que uns homes volguessin pujar a les espatlles dels altres per fer una torre de carn i ossos tan alta com es pogués.
El passat divendres es va celebrar la presentació de la Samarreta de la Festa Major 2008, un acte que ja fa anys que es fa amb la presència de la banda municipal de Barcelona, però que desde fa ja més de 10 anys els castellers hi fem dos pilars per donar a conèixer la samarreta de l’estiu. Desde l’any passat s’hi han afegit altres elements de la cultura popular gracienca.
De la samarreta que us diré, no m’agrada gaire el color, però ja se sap que en qüesitó de gustos no hi ha res escrit, i per tant aquí hi ha opinions de tot. En tot cas no m’agrada que la samarreta porti una versió gracienca d’una campanya que considero força inútil com és la de Visca Barcelona. I és que l’Ajuntament ha de colaborar amb les festes populars, clar que si, però no es tracta d’una inversió com si fos una empresa privada i per tant no és necessari aquest tipus de publicitat.
Teniu aquí una fotografia del moment, la festa ja s’acosta …
Han fet 10 anys, el Terços Amunt, un programa d’informació castellera que va nèixer gairebé al mateix temps que la colla ha arribat al 10è aniversari. De vegades parlem de l’associacionisme a Gràcia i de la gent que dedica hores lliures del seu temps per un projecte comú, en aquest cas tenim un exemple de gent que amb molta voluntat i molts pocs mitjans han aconseguit tirar endavant un programa casteller enfocat al pla de Barcelona i que és referència de món casteller a nivell nacional.
Al llarg d’aquests deu anys han estat diferents persones vinculades a la colla les que han tirat endavant el programa, amb molt pocs recursos ja que Radio Gràcia no dona per més, cosa que també ens ha de fer pensar quin model de Radio volem, recordo que material com grabadores o altres s’havia de comprar desde la colla perquè la Radio no els oferia, o com quan el Districte en època de Mascarell va fer l’invent de donar la gestió a TecnoGràcia la quantitat de problemas que hi va haber amb l’horari. Per tant, doncs , les persones que tiren endavant el programa ho fan fent un esforç humà molt important i desde d’aquest humil bloc la meva admiració i felicitació.
El passat dilluns es va emetre el programa en directe desde la sala de plens del Districte, “a lo grande” com ha de ser, com fan el Bassas o en Basté. Una demostración que el Terços és un programa amb molta vida i molt futur , moltes felicitats i moltes gràcies als que ho feu possible.
El passat diumenge vam baixar a Barcelona amb la colla. El motiu era l’actuació a la festa major d’hivern de Barcelona, les festes de Santa Eulàlia.
Una actuació que s’escapa una mica dels cànons tradicionals del món casteller. Per una banda es fa al mes de febrer – és una de les poques que es fa aquest mes – i per altra banda i , per sort, es fan dues rondes conjuntes cosa que la fa molt més àgil.
Aquesta és una actuació que fa pocs anys que es fa , des de que l’Ajuntament va decidir tornar a impulsar les festes de Santa Eulàlia i al seu dia va ser la primera sortida en públic de la colla, quan encara no ens havíem presentat hi vam anar a fer un pilar.
Hi vam fer el 2 de 6 , el 3 de 7 i el 4 de 7. Una bona actuació tenint en compte que tot just acabem de començar la pre-temporada, perquè crec que no en podem dir encara ni temporada. Per acabar un pilar de 5 al balcó , perquè les colles del pla de Barcelona que actuen a la Mercè i Santa Eulàlia es tornen per fer el pilar al balcó.
Avui s’acaba el Carnaval, amb l’enterrament del rei Carnestoltes, aquest any a Gràcia s’ha fet la tradicional rua , però el cert és que es troba a faltar una mica l’esperit satíric que ha de tenir el Carnaval, fa uns anys un grup d’entitats va impulsar una coordinadora que va permetre organitzar una sèrie d’actes : l’arribo, un ball de màscares, la rua, el sopar de premis poia i l’enterrament de la sardina , tot això sota l’ombra d’un ban de carnaval satíric fet per un Consell dels Bulls.
Suposo que per motius de poca participació de tot això només n’ha quedat la rua, de l’esperit satíric i irònic que ha de tenir el carnaval, a Gràcia, poc en queda. D’allò que tenia d’original el Carnaval gracienc — els premis poia — es van deixar de fer , d’acord que era una tradició nova, però … totes les tradicions comencen algun dia , no?
Durant el carnaval la Casa de la Vila és ocupada pel rei Carnestoltes, que s’amaga darrera una màscara perquè precisament ha de ser un personatge anònim … aquest any ni això, … al final serà la millor la quaresma que el carnaval 😉
Aquest cap de setmana ha estat força intens, començava divendres al vespre amb el sopar de l’Arrós Brut i la bona companyia dels mallorquins que havien vingut per celebrar els foguerons, i els que ja eren aquí, en honor dels quals es va començar a fer al festa. Així doncs que divendres vam menjar un bon arrós i vam acabar l’àpat prenent licors d’herbes mallorquines i sentint els glossadors com feien anar la simbomba.
El dissabte al matí, dedicat a fer un passeig muntanyenc i un bon dinar, per la tarda arribar a casa , una mica de migdiada i som-hi foguerons , aquest cop amb els diables. Un bon cercavila , i després la sobrassada i el botifarró a la plaça del Nord.
El diumenge havia de ser de descans, … no! La gent de l’Anella va decidir dedicar la ballada de sardanes que organitzen mensualment a la colla castellera, i clar els hi havíem de fer un pilar, només faltaria! Castellers i sardanistes, units, algú ho consideraria un sacrilegi , però a Gràcia tot és possible , així que abans del pilar vam poder veure castellers ballant sardanes i després sardanistes fent pinya, i perquè no?
El passat dissabte es va celebrar l’assemblea dels Castellers de la Vila de Gràcia, una reunió molt tranquil·la i participativa en la què van sortir escollits en Carles Gallardo com a cap de colla i en Miquel Sendra com a president. Per mi hi ha certs aspectes molt positius en el nou projecte, per una banda els dos han sabut crear equips formats per gent que porta temps a la colla com per gent més nova però que als darrers temps s’ha implicat molt, que gent que havia començat com a canalla a la colla ara estiguin a la junta. També és important que un dels objectius de la colla per als propers dos anys sigui d’implicació amb la Vila.
En Carles Gallardo serà en nou cap de colla, un altre treballador infatigable per la colla, en Carles ha estat a la junta i a diferents tècniques i és un dels històrics, com en Miquel, a més a més ha estat president de la Coordinadora de Colles de Barcelona. El projecte tècnic d’en Carles és molt interessant i sens dubte aquest any serà l’any del 3 de 8 de la colla, n’estic convençut i a més servirà per treure’ns el mal regust de boca del darrer concurs.
Finalment, es van acomiadar del seu càrrec en Martí i l’Oriol, moltes felicitats per la feina a ells i a la junta i la tècnica sortints, la seva feina ha permès consolidar el 4 de 8. la colla i aconseguir que la colla miri amb més optimisme l’elaboració de nous castells.
Vilaweb ens donava avui la bona notícia que ha aparegut el primer agrupador de blocs de cultura popular, si ja tenim poliblocs, ara tenim tradiblog. Una pàgina que agrupa els blocs de la cultura popular dels Països Catalans, el que ells mateixos han anomenat com la Tradosfera.
Una bona iniciativa i una eina més a la xarxa de recull d’iniciatives de cultura popular, us recomano que hi feu una visiteta.
Coses d’aquelles que passen … dues entitats que neixen al mateix moment i de les quals vaig tenir la sort de poder participar al seu procés de creació, han canviat de pàgina web.
Per una banda a la web de castellers, que ja li tocava una renovació, té un disseny molt més actual. L’anterior , si no recordo malament , es va fer l’any 1998, de fet a l’any 96 ja teníem web – llavors no era normal que les entitats tinguessin web – i ens deien : no fan castells – encara no ens havíem presentat – però ja tenen web . Castellers ha culminat la celebració del seu desè aniversari amb l’aparició d’aquesta web, esperem que sigui un bon auguri per la pròxima temporada. Felicitats pels impulsors de la nova pàgina.
I GràciaNet, una entitat que res té a veure amb castellers, pel que fa a objectius i funcionament, i que per fi podrà veure reflectit un dels seus somnis: mantenir la pàgina actualitzada amb informacions D’Entitats i altres. Tot i que moltes ja ens enviaven informació. Algun ànima caritativa de GràciaNet s’havia d’encarregar d’introduir-la més o menys manualment. Ara la cosa millora, i gràcies al RSS la pàgina s’informa automàticament amb les informacions que publiquen les pròpies entitats , blocaires o mitjans graciencs a les seves pàgines. Aquesta iniciativa ha estat duta a terme pels tècnics de GràciaNet( en Toni, en David i l’Oriol ) i pel dissenyador resident , en Roger. Felicitats!
