La National Geografic Traveller el va qualificar una vegada com el lloc més bonic del planeta. El qualificatiu pot semblar exagerat, però no va desencaminat.

De tots els llocs que he conegut d’Irlanda, Dingle és el que més m’ha fascinat. És un petit poble situat a l’oest remot d’Irlanda, al cor de la península de parla Gaeltach. És un lloc on sembla que la vida passa lentament, de manera apacible. Els seus habitants són en extrem amables i allà sempre tinc la extranya sensació de sentir-me com a casa.

Així que he decidit posar a la capçalera del nou bloc un record a les estones passades a Dingle; de les passejades pels seus carrers. De la seva música i les pintes a An Droichead Beag.

Us deixo un parell d’enllaços per si us ve de gust conèixer la zona.

www.dingle-region.com
www.dodingle.com

PD Ah! I pels que us agrada el tema irlandès, tinc pendent llegir aquest llibre: “Nosaltres sols: la revolta irlandesa a Catalunya” de Joan-Carles Ferrer Pont. Com va influenciar el nacionalisme irlandès i l’alçament de 1916 en el nacionalisme català. I les figures de Macià i De Valera.