Feia dies, sinó mesos que no m'havia connectat al blog. Des que vaig escriure l'article sobre Martinet fins ara ja han passat gaire bé tres anys, sens dubte molt ha plogut des de les hores.
Estic molt sorpresa que sigui encara el meu blog un dels resultats que surten quan busques aquesta escola al google. TAmbé estic molt sorpresa dels comentaris i del debat generat. Val a dir que és agradable la sorpresa.
Des de les hores ençà, he pogut llegir molt, conéixer molts projectes d'educació lliure, formar-me, experimentar… Tot i així continuo de mestra en una escola bastant tradicional a l'espera d'un canvi en el proper concurs de trasllat.
Val a dir que si em poso a somniar; el resultat seria poder encetar un projecte d'escola pública amb les característiques de la pedagogia anomenada "lliure" i basat en el respecte pels infants i el seu creixement integral; en un àmbit rural on ara visc; que és la població de Santa Mª d'Olò o els seus entorns.
En pobles a prop d'aquí entre el Bages i Osona; he pogut conéixer projectes d'escoles públiques super-interessants; i super-discrets. Projectes que no es coneixen gaire i que no s'han fet gaire ressó però que hi són, i funcionen.
Aquest encant m'ha impactat i m'ha fet obrir altres mirades envers aquests projectes.
En aquest temps he aprés la importància del treball del propi adult@ educador@ per respectar-se a si mateix@, per coneixer-se i estimar-se; com a un eix bàsic per establir relacions sanes amb els infants, per a poder mirar-los i acompanyar-los d'una manera respectuosa com a testimonis de la seva evolució i no com a jutges de les seves accions.
Em queda molt per aprendre; però estic contenta de ser al camí que ens porti cap a un altre tipus d'educació. M'encantarà seguir debatint i si algú de la zona Bages-Osona volgués obrir un grup de debat sobre educació o qualsevol projecte, m'encantaria.