Avui és dia 3 de setembre, plou a Vic i ja fa 3 dies que hem començat l’escola… Hem començat a preparar el nou curs!!!
I avui m’ha donat per recuperar aquest bloc, un bloc en el qual no escrivia des del 2009 i que segueix viu malgrat tot, esperant a que tal dia com avui, algú de qui he aprés i aprenc moltes coses en aquesta vida em diu, escriu al bloc. Fet, ja ho tinc!!!
2 mesos de vacances, durant els quals han passat moltes coses que m’han remogut de dalt a baix i de dreta a esquerra; i aquí estic tornant a la rutina i malgrat que amb menys energies i il·lusions que altres vegades, més centrada, més confiada, més… podria dir, més jo!!! Disposada, disposada a fer de mestra un any més, a donar el millor de mi.
Aquest curs té pinta de ser molt especial i com que ho crec així ho serà. Ja ho diu la meva mestra Angélica Olvera, que “Hay que creer para ver”, i aquest cop m’ho crec. I en això estic, respectant-me el ritme i fluint amb el que vingui. Sobretot, amb un aprenentatge molt gran a les esquenes que diu “SI”; si a la vida, si al que se m’ofereixi, malgrat en alguna ocasió el si necessiti d’un procés per acceptar-lo, és un aprenentatge.
Aquest SI, me’l va ensenyar un altre gran mestre, en aquest cas de clown, Alain Vigneau i integrar aquest SI, m’ha costat uns 10 anys, entre els quals m’he format en Pedagogia Sistèmica, Teràpia Gestalt i tal com em va recomanar ell, he seguit tot el programa SAT de Claudio Naranjo. Grans formacions totes plegades.
Doncs aquest curs dic SI, per què s’ho val l’escola, s’ho val el poble on treballo i els nens i nenes a qui acompanyo… i dit sigui de pas, perquè jo m’ho valc.
També dic si a la sistèmica, que em segueix donant tanta claredat a la meva vida i que m’apassiona!!! i bé, que dir-vos. Què demà serà un altre dia i que avui ho deixo aquí… responent a aquesta demanda de que escrivís al bloc, m’he tornat a tirar a la piscina!!!. I,… confio que això… només és el principi d’una bonica amistat…
Una abraçada