La lluita entre Israel i Palestina és tant desigual que colpeja fins i tot les conciències més allunyades del conflicte. Uns posen les bombes, els altres els morts, avui més de 200 i 700 ferits, molts nens que eren en una llar d’infants, bombers, personal de protecció civil… tot per defensar-se d’unes bombes queamb proutes feines arriben a cap ciutat, tot sota l’escusa de defensar-se de Hamas…quan qui pateix n’és la població civil, tot en nom de dèu i el poble escollit!!!
La comunitat internacional que ja no sap cap on mirar per ocultar la vergonya i la hipocresia d’acceptar un estat terrorista entre els seus membres. Que farà ara Obama? Ja sabem com amb l’administració Bush Israel ha estat el pilar a l’Orient Mitjà de la creuada per conquerir els pous de petroli a l’Iraq. Com farà confluir Obama el respecte als drets humans amb un soci capaç de masacrar i mantenir bloquejada la Franja de Gaza de tota ajuda humanitària amb la més absoluta impunitat.
Al meu parer, el govern d’Israel no ha esperat a conèixer els plans d’Obama per l’Orient Mitjà (o el que sap no li ha agradat), perquè la magnitud de l’atac perpetrat, així com la intensitat de l’ofensiva -que ara sembla que continuarà amb els tancs i la infanteria- deixarà poca capacitat de maniobra a la diplomàcia: els palestins no es poden permetre no respondre (semblaria una derrota) i l’acció-reacció tornarà a posar en el congelador de la història l’Estat Palestí.
Les bombes van cap els palestins, però han deixat Obama lligat de mans i mànigues, serà la seva primera prova de foc: o enfrontar-se amb la comunitat jueva als EE.UU. i a Israel per donar passos cap al reconeixement de Palestina com estat independent, o seguir sotmetent tot l’Orient Mitjà als interessos de la minoria sionista com a part del preu que l’imperialisme ha de pagar perquè Israel segueixi sent el seu valedor i així tenir controlades les reserves petrolíferes.
Només una reacció a l’alçada de les circunstàncies -com va passar amb les mobilitzacions contra la guerra d’Iraq- pot forçar un canvi de rumb de la diplomàcia dels Estats Units i l’Unió Europea, fins ara més preocupada de seguir assenyalant als palestins com uns provocadors i a Hamàs com una organització terrorista, a la qual es pot esborrar de la terra encara que això signifiqui assessinar els 2 milions de palestins de Gaza.
Aquest dies que ens desitgem tot el millor i menjem turrons i neules, potser que fem qualcom perquè el poble palestí mengi una mica de justícia i que els seus fills i filles deixin de veure la mort com quelcom quotidià.
Cal mobilitzar-se, cal fer sentir la veu, no podem quedar-nos de braços creuats, no podem deixar sols el poble palestí.
Us deixo amb una crònica de la Monterrat i la Lynn, de la Plataforma contra les violències de gènere, que aquests dies estan a Palestina donant suport a les organitzacions de dones palestines, víctimes d’una doble opressió: la de l’Estat d’Israel i la masclista.
Et podria donar la raó, en part, però caldria explicar ben explicada la sequència dels fets: Fins fa dos dies, a la zona hi havia una treva acceptada per les dues parts. Aquesta treva havia generat una certa esperança d’arribar a un acord. Fa un parell de dies Hamás, sense motiu aparent, va anunciar que trencava la treva. Poques hores més tard va fer un atac amb mísils sobre territori d’Israel, de forma indiscriminada, és a dir, sobre zones habitades per civils. Els civils d’Israel tenen l’obligació de tenir “menys por” que els palestins?. Se’ls hi pot explicar als civils israelians que no es preocupin, que les bombes de Hamás no fan mal?. Pot estar tranquila la població civil d’Israel per el trencament, sense motiu, de la treva per part de Hamás?.
Sobre el “mur de la vergonya”: potser sí, però us recordeu dels atemptats contra discoteques i centres urbans d’Israel, amb terribles matances?. S’han tornat a repetir des del “mur”?.
Disident del pensament únic.
La reflexió més naïf no pot ser, tenint en compte que ve d’un polític… vergonya és el nom de tantes coses, no només les accions sionistes. Però és clar, Palestina és el principal conflicte del món… quins ous.