Color Roig i gust Alternatiu

Fa dies que tenia preparat aquest “post”, però… no l’he pogut publicar fins avui. L’altre llibre és d’un alemany, Karl Marx, i és El Capital.

Ves per on el vell Marx, torna… almenys al kiosc. Comprant el diari vaig veure que el diari Público n’havia fet una edició resumida per Gabriel Deville i, ves per on, amb pròleg de Pasqual Maragall.

Us he de confessar que no l’he llegit sencer, però sempre m’ha meravellat que Marx i Engels dediquessin a El Capital tant de temps, anys i anys, creuessin multitud de cartes entre ells i un munt d’amics, coneguts… a analitzar l’origen, la formació i els mecanismes de producció del sistema capitalista. Es impossible deslligar-ho de l’època en que tot coneixement havia de tenir el seu fonament científic, entendre els perquès.

La crisi del capitalisme global ha fet girar els ulls cap El Capital, suposo que ha estat com un acte “reflex” atesa la manca de coneixement dels perquès de l’actual desori. La formació del valor, valor del treball, el salari, la plusvàlua i les tendències històriques del capitalisme i les relacions econòmiques son alguns dels conceptes que ningú ha explicat, encara, millor que Marx.

L’actualitat de El Capital està, no tant en el que explica, sinó en la percepció que cada vegada més gent, més joves, més treballadors, de que cal superar aquest sistema que es basa en la producció de mercaderies sobre la base de l’explotació i apropiació de la força de treball de milions de treballadors, en mantenir sota els llindars de la pobresa a desenes de milions de ser humans perquè una ínfima minoria, propietària del 80% de la riquesa, segueixi apropiant-se de facto de la vida humana i que basa la seva dominació en el control d’una superestructura que anomenada Estat.

El pròleg de Maragall es sincer, però també diria que acaba n’esperes quelcom més. Naturalment demana al lector que faci una lectura “crítica i moderna” que es tradueix en quedar-se en les “parts més iròniques i picants per encarar la seriosa grip del capitalisme amb els gelocatils reformistes”.

Maragall li treu tot valor, però, a la base filosòfica de la teoria marxista, aquella que diu que “la història de la humanitat és la història de la lluita de classes”, en el sentit que Marx no va escriure El Capital com un exercici economicista, sinó com un eina de comprensió que ajudés a superar el sistema de producció capitalista per un sistema que es bases sota el principi de “a cadascú segons al seva necessitat, a cadascú segons la seva capacitat”, és a dir un sistema en el qual l’economia estigui al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia i que, ja abans de Marx, el van anomenar socialisme.