Archive for the 'Districte' Category

09
gen.

Raons per canviar el nom al carrer Secretari Coloma

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Cultura, Districte and Gràcia
Etiquetes: , ,

Aquest dies ha ressorgit el debat sobre el canvi de nom del carrer Secretari Coloma, un carrer que neix (o acaba) a la Travessera fins la Ronda del Guinardó, recorrent Camp d’en Grassot, Gràcia Nova i la Salut al Districte de Gràcia.

El debat ha agafat embranzida per dos motius: primer per la proposta de canvi de nom de l’Institut (que porta el mateix nom del carrer) pel de Pepe Rubianes – l’actor galaico-català- o Josep Moncada –l’escriptor en català de la Franja, l’obra més coneguda és Camí de Sirga i que fou veí de Gràcia- i desprès per la proposta a l’Audiència pública del Districte d’un veí demanant el canvi de nom del carrer, tot explicant les seves raons fonamentades en la idiosincràsia de Joan de Coloma, més conegut pel Secretari Coloma. 

En ambdós casos l’Independent de Gràcia va fer-se’n ressò i va publicar una enquesta on es veia que la proposta té el suport popular amb més del 80% dels vots a favor. Fins i tot, el digital La Tortuga de Gràcia va aprofitar per fer-se la “inocentada” d’enguany.

Fa molts anys que entre el veïnat i, sobretot, a l’Institut se’n parla i la Comissió del Nomenclàtor del Districte en va prendre nota fa un temps. Sembla que ara es belluga.

Sempre hi ha hagut, però, els “defensors” de no canviar els noms. Les seves raons sempre són tècnico-economicistes i es camuflen darrera d’evitar “molèsties” al veïnatge i comerciants. També parlen dels costos… però per veure que no és un caprici…

Qui era Joan (o Juan) de Coloma? Aquí teniu una breu ressenya:

Joan de Coloma (Borja, Aragó, 1442 – Saragossa 1515), va ser secretari dels Reis Catòlics. Defensor acèrrim de la Inquisició, va aconseguir la seva instauració a Castella í la creació del Tribunal del Sant Ofici del qual en va ser secretari i va donar el seu suport perquè aquesta entres al Principat de Catalunya. Va ordenar tortures i va dictar condemnes a la foguera a les persones que la Inquisició sentenciava com a culpables d’heretgia.

Fou partidari de l’expulsió dels jueus, malgrat haver-se casat amb una conversa. Va signar el Decret, en nom dels Reis Catòlics, de la seva expulsió dels regnes de Castellà i Aragó. Les seves possessions territorials eren dins el regne d’Aragó, com la baronia d’Alfajarín, i de València, i des de 1512 fou comte de Salinas. (Fonts Vikipèdia, Graciapèdia i Arxiu de la Corona d’Aragó)

El carrer Secretari Coloma no sempre s’ha dit així. Abans es deia Pau Alsina i abans es va dir de l’Escorxador (que es el que hi havia en els terrenys del que ara és la caserna) i abans carrer d’en Jordà. En Pau Alsina, barceloní fou teixidor i té l’honor de ser el primer diputat de classe treballadora, va ser escollit per representar al Partit Republicà Democràtic a les Corts Generals l’any 1866. També va ser regidor per Barcelona.

Es veu que un carrer de Gràcia porti un nom que El Periódico qualifica, amb altres noms com Antonio López (esclavista) o Espartero (que va bombardejar Barcelona des de Montjuïc), personatges amb un passat gens gloriós que donen nom a carrers de Barcelona, com la “ruta de la infàmia” no és cap molèstia per alguns defensors del “status quo”. Però pels que cada dia hi hem de passar o portem als nostres fills a l’Institut, que passeja el nom de Secretari Coloma per totes les seves activitats, és molt més que una molèstia… és una vergonya per a tots els graciencs i gracienques!!.

Es ben cert que a Gràcia hi ha altres carrers amb noms bé amb poc interès o amb nul·la vinculació amb el nostre territori (com per exemple: Pare Lainez que abans és deia Émile Zola, evocant al gran escriptor francès) i que contrasten amb noms tant nostrats com Llibertat, Fraternitat, Progrés o dels qui la van urbanitzar Rovira, Massens, Grassot, les Tres Senyores… però pocs son tant sagnants com el del Secretari Coloma, que, a més, dona nom a un Institut d’Educació!! Quin exemple pels nostres nois i noies!!

Esperem que el vent de la raó ompli les veles del canvi i el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova tinguin un carrer i un Institut amb un nom ben digne.

03
gen.

La Sedeta sense ànima

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Districte, Gràcia and Serveis públics
Etiquetes: ,

Finalment s’han confirmat els mals auguris i el bar de La Sedeta ha tancat.

Fa mal als ulls veure els prestatges buits, la barra del bar tant neta, les taules sense vida i la gent que hi deambula orfe… preguntant-se quan hi tornarà ha haver-hi algú servint. Ara s’hi pot accedir per seure’s a llegir el diari… però, es clar, sembla una sala d’espera!, com deia un dels habituals de la partideta de cartes.

La gent demana i alhora se’n fa creus… els comentaris són de tota mena i cap agradable, fins i tot la rumorologia comença a fer-se un forat sobre els motius que han fet que el bar hagi quedat sense ningú darrera la barra… vaja que els conserges i l’Espe van de bòlit donant explicacions:

–          Aviat posaran unes màquines de cafè i begudes

–          Quan?

–          No ho sabem, però esperem que la setmana que ve.

–          I això no ho podien haver previst?

–          Senyora, que vol que li digui…

Les més repetides:

–          Però quan tornarà a funcionar el cafè?

–          A qui li donaran?

–          Però la Dolors ja no vindrà més?

–          Dos mesos com a mínim?

Una senyora s’exclamava… això és intolerable!! L’ajuntament diu que no té diners i aquí tanquen el bar… estava convençuda que són “retallades”.

La veritat és que costa saber que ha passat, com un fet que era conegut de fa mesos (la Dolors ja havia anunciat que no renovaria la concessió del bar) s’ha deixat passar fins al punt que el termini per presentar-se al nou concurs acabava el mateix dia que la Dolors deixava el bar… sense ningú a qui explicar-li com ha estat el projecte que ella ha dut a terme durant més de 10 anys, presentar-li la clientela, els proveïdors…

Tothom tem que el nou/nova adjudicatari/a del bar no pugui fer-se’n càrrec fins d’aquí uns mesos i mentrestant?… màquines de “vending”… la veritat és per llogar-hi cadires!!!

Crec que la gent és mereix una explicació doncs estem parlant de l’administració d’un espai públic que dona un servei a molta gent de Camp d’en Grassot.

Sens dubte els/les que han gestionat tant malament aquest tema per a ells deu ser un tema “menor”, una futesa… però si s’estimessin una mica La Sedeta veurien el mal que han fet, ja no parlo que la gestió allò públic hauria de ser “exemplar” sempre… sinó del munt de gent de totes les edats pels quals La Sedeta i el bar formen part de la seva quotidianitat.

No vull ni pensar que haurien dit els actuals consellers de CiU, ara en el govern, si això hagués passat estant ells a l’oposició. Però si que demano: Per quan les explicacions?

28
des.

Cal evitar el tancament del Bar de La Sedeta!!

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Districte, Gràcia and Serveis públics
Etiquetes: ,

Increïblement aquests darrers dies de l’any al bar de La Sedeta hi ha preocupació: costa de creure, però és possible que el bar s’hagi de tancar temporalment.

Resulta que el termini per presentar ofertes per l’adjudicació de la concessió del bar no acaba fins el 31 de desembre… el mateix dia que acaba la concessió de l’actual adjudicatària: la Dolors que ja va comunicar fa mesos que iniciava un nou projecte personal i que no renovaria la concessió del bar.

Calia, doncs, fer una nova adjudicació i iniciar tots els tràmits administratius… però no s’ha fet amb prou previsió. Això implica que els tràmits de convocar la mesa d’adjudicació, notificacions, fiances, contractes, assegurances i demés, lògicament, no estigui a temps per fer el relleu del bar entre la Dolors i el nou/nova adjudicatari/a.

Ara des del Districte s’està buscant a tort i dret algú que pugui fer-se càrrec del bar mentre dura tot el procés administratiu, però es clar, no és gens fàcil trobar-ho a “cuita-correns”.

Si no se’n pot fer càrrec ningú es possible que el bar del Centre Cívic hagi de tancar-se durant tot el temps que duri “la paperassa”, segurament uns dos mesos si no apareix cap entrebanc més.

Realment sobta la poca capacitat de previsió. Sembla que l’adjectiu “dels millors” cada vegada bé més gran.

Ha de ser dur per algú que ha dedicat cos i ànima a aixecar un bar no només com un negoci on guanyar-s’hi la vida, sinó com un projecte comunitari. La Dolors ha aconseguit del bar fer-hi un espai per on ha passat bona part de la gent que fa possible els projectes del Centre Cívic.

Ha estat l’ànima durant més de 10 anys d’aquest espai amable i acollidor que és el bar del Centre Cívic, per on setmanalment hi passen centenars de persones, punt de trobada per fer la partideta a les cartes o al dòmino, al billar o els escacs, espai per trobades i menjars populars…

Ara sembla que tot això pot quedar en l’aire, doncs si La Sedeta és quelcom més que un Centre Cívic on es fan activitats, el bar és un dels espai vertebradors del barri: ampli, amb preus econòmics, amb bona llum, connexió wi-fi i com deia abans, tot adobat pel bon tracte i servei.

Ni el bar del Centre Cívic es mereix una “aturada tècnica” que pot fer que molts dels seus clients hagin de “buscar-se la vida” durant un bon temps; ni la Dolors és mereixia un comiat així desprès de tanta anys al capdavant del bar,; ni el nou/nova adjudicatari/a… que haurà de remuntar una situació que li vindrà sense haver fet res per merèixer-ho. Cal fer el possible per evitar-ho!

En fi…. Dolors et trobarem a faltar. Una abraçada ben gran!!

27
des.

Escola Univers: La regidora Fandos no porta bones notícies per Nadal

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Districte, Ensenyament and Gràcia
Etiquetes: , ,

La notícia, cada cop més escampada, de que no s’iniciaran les obres de l’escola Univers de manera que permetin fer “el trànsit” dels nens i nenes que van començar en els barracons (mòduls) de la Plaça del Poble Romaní a la nova Escola Univers està deixant a tothom incrèdul. (Veure l’article de L’Independent http://bit.ly/tk1IOA)

L’educació va ser l’eix prioritari de l’anterior mandat a Gràcia, el salt va ser molt important, doncs veniem d’un dèficit gran en relació a la resta de Barcelona. Com diu l’editorial del setmanari gracienc: mèrit de tots i totes… però d’uns més que d’altres… com s’està veient ara.

L’escola Univers quan va ser programada ho fou perquè en tres anys estaria construïda la nova escola… sinó mai no s’haurien adjudicat les places pels nens de 3 anys, ni els pares i mares haguessin optat per dur-hi els seus fills.

Ja l’any passat el grup parlamentari de CiU, amb el recolzament del PP, va aprovar una esmena que permetia al govern no incloure la partida pressupostària per l’escola Univers. Una esmena que remetia a un informe sobre la seva “viabilitat”… sembla que al Parc de la Ciutadella ningú els ha informat que hi ha desenes de nens i nenes esperant i que no poden seguir el seu itinerari educatiu en aquest mòduls.

L’any 2009 el Districte de Gràcia va fer un importantíssim esforç per adquirir els terrenys de la benzinera del carrer Bailen on s’ha d’ubicar la futura escola. A més, degut a l’escassetat de sòl (i més encara de sòl públic) a Gràcia, el projecte comptava amb la possibilitat de fer-hi un pàrquing en el soterrani i una nova Escola Bressol. Ara tot això se’n pot anar en orris?

L’Ajuntament de Barcelona i l’alcalde Trias, el Districte i la Regidora reaccionen a temps o ens trobarem abocats a una situació indesitjada i indesitjable que tenen per principals víctimes els nens i nenes i els pares, el seu projecte escolar, posa en qüestió el model educatiu i els itineraris escolars de la Vila i Camp d’en Grassot.

No és de rebut que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Gràcia facin de portaveus dels incompliments de la Generalitat, reunint-se amb les famílies per donar les males notícies. Haurien de posar-se al capdavant de la reivindicació dels pares i mares que volen allò que el govern de Catalunya els hi va prometre i és la seva responsabilitat i que no es altra cosa que una educació de qualitat i de proximitat a la xarxa pública.

Això és el que centenars de pares i mares de Gràcia van demanar en la concentració davant el Districte del passat 18 de novembre convocada per la Coordinadora d’AMPAS de Gràcia per reivindicar els equipaments escolar del Districte: Escola Univers, Institut Vallcarca, Escoles Bressol jaen i Capolino…

Del contrari estan actuant, volgudament o no, d’emissaris de la xarxa concertada o privada, que al final vol dir més despesa pels pares i més benefici pels centres.

Com que la situació és insostenible i absurda alguns buscaran totes les maneres de fer creure que la culpa és dels “altres”. Quina culpa algú es pot demanar? Acabar amb el dèficit estructural d’escoles bressol? Dotar d’equipaments escolars al Districte per completar el mapa escolar? Posar l’educació en el centre de les prioritats? S’hi s’han de sacrificar partides del pressupost no poden ser aquelles que ens asseguren un accés igualitari i equitatiu a l’educació.

Com es pot sacrificar en l’altar dels pressupostos l’educació? Qui futur volem per Catalunya?

23
des.

Massa interrogants sobre La Sedeta

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Districte, Gràcia and Serveis públics
Etiquetes: , ,

Si en alguna cosa tothom coincideix és en la necessitat d’una reforma profunda de La Sedeta i amb ella, visualitzar-la com la Plaça Major del Camp d’en Grassot.

Com reformar-la, amb quins usos, amb quina intensitat… era lògic que comportés un debat intens i a vegades contraposat. Però, insisteixo, un debat que partia d’un acord: la reforma i adequació d’aquest espai emblemàtic de la memòria industrial de Barcelona és del tot necessària.

Fa prop de tres anys el regidor del Districte, Guillem Espriu, va fer la proposta d’aprofitar la reforma de la plaça per fer el centre de Serveis Socials –i donar cobertura als 35.000 habitants del Camp d’en Grassot- en l’espai actualment ocupat per les grades. Val a dir que la proposta no estava consensuada i va provocar un rebuig generalitzat adobat amb un munt de rumors malintencionats.

Era necessari un debat comunitari es va poder canalitzar mitjançant un procés participatiu i amb les seves conclusions, elaborades per les AA.VV, AMPAs, escoles, associacions, partits, gent a títol personal, tècnics del Districte…  es va convocar un concurs d’idees al qual es van presentar desenes de propostes per part d’arquitectes: reforma de la plaça, del Casal de joves que hi ha sota les grades, dels accessos….

El mes de juny un jurat (integrat per entitats de Camp d’en Grassot i tècnics de l’Ajuntament) van escollir una proposta guanyadora a la qual se li havia d’encarregar el projecte executiu, lògicament amb les millores que fossin menester.

Han passat 6 mesos i no s’ha avançat res, la plaça segueix tenint un ús intensiu i el seu estat es malmet dia rere dia. Aquest mateix matí uns senyora gran ha ensopegat amb una de les arrels que sobresurten del terra, afortunadament no s’ha fet res… però només ha estat qüestió de (bona) sort.

En el darrer Consell de Barri de Camp d’en Grassot-Gràcia Nova la regidora, Maite Fandos, va comunicar al veïnatge present que “volia tornar a mirar-se el projecte”; que “volia parlar-ho amb el Claret i les Teresianes”; que en la seva opinió “el projecte no aprofitava tot l’espai possible…que era partidària d’aprofitar més l’espai i construir-hi més” (ho va dir sense concretar el què). Va obrir un munt d’interrogants sense cap resposta.

Ho va justificar dient que ella es trobava gent pel carrer que li deia que no li agradava el projecte aprovat (jo em deia per mi: carai, i quina gent el coneix?) i que tenia tota la legitimitat per aportar-hi noves propostes.

Alguns dels veïns, especialment l’Àgata, una de les portaveus de la Plataforma que es va constituir per rebutjar la proposta del aleshores regidor Guillem Espriu, va demanar-li expressament si havia dit que la seva opinió era “augmentar la intensitat constructiva a La Sedeta, tot recordant-li que CiU havia estat en contra d’aquesta idea”. La regidora va contestar-li que era una idea que estava estudiant.

Andrés Encinas, de l’Associació d’Amics i Amigues de La Sedeta, va fer-li esment de la importància de “respectar” els acords del procés participatiu (val la pena recordar que aquesta Associació era més bé partidària de la proposta de fer un Centre de Serveis Socials) i sobretot, reclamant un calendari de la reforma de La Sedeta.

En el darrer plenari de Districte des del grup d’ICV-EUiA van demanar quan es començarien les obres de reforma. La resposta fou de deu segons: Encara no està fet el projecte executiu… val a dir que en 6 mesos ja el podrien tenir!  Es veu que el que era urgentíssim per a CiU a l’oposició ara ja o ho és. La regidora, una mica molesta per recordar-li el que havia dir al Consell de barri, va tornar a recolzar les seves opinions en la legitimitat de revisar el projecte.

Sense qüestionar cap legitimitat municipal, però amb la convicció de que la reforma de La Sedeta és necessària i urgent, torno a demanar: per quan el calendari d’obres? O esperarem a que algú es faci mal i aleshores tots a córrer?

06
nov.

Adéu al Bar ELS PILONS

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Cultura, Districte and Gràcia
Etiquetes: , ,

Aquesta setmana caminant per la Travessera a l’alçada del Torrent del Mariner -antic límit de la Vila de Gràcia amb el municipi de Sant Martí de Provençals, abans que tots dos fossin annexionats a Barcelona- em vaig trobar amb les màquines enderrocant el que era el Bar Els Pilons, antiga seu d’una de les colles més antigues de Sant Medir.

La sensació va ser de buidor, de nostàlgia…  feia anys que l’havien tancat i que la casa on vivien l’amo (sempre, sempre amable i atent) i el seu fill David… estava desocupada… però hi seguia sent amb el seu cartell i les parets que durant molts anys van estar pintades amb motius mariners. Els Pilons era conegut com “el port mariner de Gràcia” i lloc on vaig sentir les primeres havaneres: El meu avi, Quan jo tenia quatre anys, La bella Lola, Mare vull ser mariner… Cada any a la festa dels comerciants de Nova Travessera davant d’Els Pilons el so melangiós s’apropiava de tots nosaltres…

Per mi, per molts altres de la meva edat -ja rondant la cinquantena- Els Pilons era un dels llocs de trobada, d’encontre. Sabies que sempre et trobaries algú conegut, un company d’escola -jo vaig anar al Claret, que està just a la vorera d’enfront- o amic del carrer -en aquella època la vida, els jocs, els estius… els passaves al carrer i cada dia tenies l’oportunitat de conèixer algun noi o noia que alhora era conegut d’algú altri…-. Només us diré que a Els Pilons em vaig prendre la primera cervesa… que per cert segueix sense agradar-me gaire!!

D’aquella època pre-adolescent el meu món no era massa gran i podria dir-vos que en els dos extrems hi havia dos bars: Els Pilons a la Travessera de Gràcia i l’Argentina al carrer Marina amb pare Claret (bar que va canviar d’amos -el porten dos germans en Ramiro i l’Àngel- ja fa uns quants anys i que és un dels llocs més “cosmopolites” i acollidors, totalment recomanable!!).

A Els Pilons hi havia un munt de fotografies antigues penjades de com era el nostre petit barri. Eren tant sorprenents vistes trenta o quaranta anys desprès… La Travessera quasi sense cotxes, el cinema que hi havia a Sicília tocant a la Travessera, cinema on el meu pare em portava de petit i sempre em compraven una xocolatina de la que col·leccionava els cromos (com m’agradava fer col·leccions de tot!), les fàbriques de rajoles, de fustes…sí el meu petit barri era un barri amb moltes fàbriques i petits tallers d’artesans i gent menestral… penseu que ens portaven la llet de vaca a casa cada dia!!

El nostre petit barri que ningú (o quasi bé ningú) sabia que tenia nom: Camp d’en Grassot (vam descobrir-ho arran de les lluites per salvar La Sedeta de les màquines i que La Caixa en fes pisos -vaja vem “salvaguardar la memòria històrica i el patrimoni industrial de Gràcia”… sense saber-ho!!.. ara hi ha el bar del Centre Cívic, regentat per la Dolors i també és un lloc sensacional per passar-hi una estona i trobar-te mig món). Encara que jo vivia a Sardenya (aquell carrer que quan plovia es tornava marró com una riera…) just a la “frontera” entre Gràcia i el Baix Guinardó… també sense saber-ho!!

Quantes coses no sabíem per la ignorància del nostre passat imposada pel franquisme!!

En fi… tinc un atac de melangia i l’edat no perdona!!!

17
oct.

VALLCARCA: Solars buits? No! Habitatge Social

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Districte and Gràcia
Etiquetes: , ,

Com en tot a la vida, hi ha coses més conegudes que altres, també passa amb “les retallades” que els governs de la Generalitat i l’Ajuntament. 

Així el tancament d’urgències de l’hospital de l’Esperança o Sant Pau i Creu Roja fan que les retallades en salut o en educació estiguin en boca de tothom.

Menys conegudes són les aturades de projectes com les estacions del metro de la L9 als barris del Nord o els plans sobre projectes com la reforma de la plaça de La Sedeta o el Pla de Barris a El Coll. 

Si que sabem que l’aturada del Pla de Reordenació Urbanística a Vallcarca suposa un cop molt dur a la regeneració del nucli antic de Vallcarca. Aquest procés ja excessivament dilatat en el temps, amb interessos que han ratllat l’especulació urbanística. 

El setmanari L’Independent se’n feia ressò aquesta setmana després d’una moció del grup municipal d’ICV-EUiA al Plenari del Districte (veure L’independent ) amb la notícia: “El Districte habilitarà els solars buits de Vallcarca per dignificar el barri”. Ens alegrem que la moció que vam presentar hagi tingut conseqüències immediates.

Els antecedents ens expliquen com el principal propietari privat és la constructora Núñez i Navarro i atès el mercat immobiliari ARA no té cap interès en dur endavant el projecte urbanístic… deixant a l’Ajuntament la “patata calenta” (l’anterior i l’actual) de seguir amb les expropiacions que en realitat són ferides obertes en forma de solars buits i un edifici per reallotjats que ja s’ha fet famós per la l’estètica i l’ètica. 

Aquesta part de Vallcarca, on abans tot eren casetes, horts i rierols, ara sembla ben bé l’estampa d’una ciutat en runes o un formatge gruyère, per la quantitat de solars buits que hom troba donant-hi un passeig. 

Per això al darrer Plenari ICV-EUiA va presentar una moció, aprovada per unanimitat, perquè la vintena de solars buits que encara no han estat habilitats per a usos públics, se’ls hi doni un ús que, a més de ser públic, i aturi la imatge de degradació d’aquesta part de Gràcia. 

Malauradament la lliçó no pot ser cap altre que processos tant sensibles per als ciutadans com els reallotjaments urbanístics no poden fer-se des de la llunyania en la gestió del dia a dia (doncs la gent pateix cada dia l’incertessa del futur de les seves cases), ni l’Ajuntament pot deixar en mans dels interessos d’una constructora el que és prioritari: l’interès de Gràcia que no pot ser altre que el de la seva gent. 

Mentrestant haurem de seguir veient com aquest solars resten erms? Quan a Gràcia només hi ha 32 habitatges socials i tanta gent necessita un habitatge a un preu assequible, haurem de seguir veient aquest espectacle fill d’una especulació sense altre sentit que el benefici d’uns pocs contra les necessitats de molts?

 

14
oct.

Volem les escoles bressol Jaén i Caspolino

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Districte, Gràcia and Serveis públics
Etiquetes: ,

En el procés d’ideació, planificació, redacció del projecte i construcció de qualsevol equipament públic sovint apareixen entrebancs i dificultats de tipus tècnic, econòmic, jurídic… El que permet superar-les és quelcom que es té o no es té: la voluntat, la decisió política de trobar-hi solucions.

En el mandat anterior es van més que triplicar les escoles bressol i en totes hi va haver-hi traves i problemes a superar, alguns de molta dificultat com en el cas de l’EB Gat Negre. Sempre es van resoldre. Hi havia voluntat, coratge i una aposta molt nítida per donar resposta a les necessitats de moltes famílies gracienques: que l’educació de 0-3 anys sigui atesa amb qualitat i a un preu assequible dins de Gràcia. 

Quan el nou govern de la Generalitat de CiU va fer-se càrrec del Consorci d’Educació de Barcelona (60% Generalitat, 40% Ajuntament) i va trobar-se amb les dificultats a resoldre, simplement no hi va posar l’interès, les ganes, la voluntat de resoldre’ls. Pocs mesos desprès en vam saber el perquè: en declaracions del regidor de l’equip Trias quedava clara la voluntat (ara sí!) de no fer més escoles bressols públiques, fins i tot van arribar a dir que no es faria l’escola bressol de Jaen.

Ara desprès de que les proposicions al Plenari del Districte sobre les escoles bressol resultessin guanyadores (votades sempre a favor per PSC, ICV-EUiA i UxB) no sabem on estem, si el govern Trias les tirarà endavant o no. Sabem que des del Districte s’ha tirat tota la culpa a “l’herència”, desviant la responsabilitat clau (perquè era el moment de fer-ho) del Consorci d’Educació de Barcelona, on la Generalitat va deixar caure les escoles bressol – de la mateixa manera que ho ha fet en els pressupostos de la Generalitat del 2011 amb l’Escola Univers i IES Vallcarca, negant-lis la corresponent partida pressupostària per a la seva construcció… a l’espera d’un informe que justifiqui la seva construcció!!! 

Caldrà seguir fent tota la pressió possible perquè al més aviat possible siguin una realitat, que aquests solars que tant ha costat aconseguir per fer-hi equipaments públics s’omplin de les rialles dels infants, que el dret a una educació de qualitat no sigui un negoci, ni es privatitzi.

Les famílies que hi tenen el dret a portar els seus infants a les escoles bressol Jaén i Caspolino segueixen la lluita. Es reuneixen a l’AA.VV. de la Vila de Gràcia i han remés el següent correu i una carta. Aquí les teniu:

“Si ets una família afectada de les EBM Jaén o Caspolino, posa’t en contacte amb nosaltres a l’emailsenseescolabressol@gmail.com i et comentarem les mesures que estem prenent. Gràcies. Famílies afectades EBM Jaén i Caspolino.”


CARTA DE LES FAMÍLIES AFECTADES

Al sorteig del juny per l’assignació de plaça a les escoles bressol públiques de Gràcia, constaven dues escoles Caspolino i Jaén que encara no s’havien construït. La informació que l’IMEB donava en aquells moments a les famílies que havien de fer la preinscripció era que les escoles s’obririen al gener o febrer del 2012, i amb aquesta informació algunes famílies vam optar per posar com a primera opció una d’aquestes dues escoles.

Després del sorteig, el següent pas era formalitzar la matricula, però les famílies de Jaén i Caspolino vam rebre un sms on ens comunicaven que ens avisarien per carta de la data de matricula. Al setembre vam rebre la carta, però aquesta era per avisar-nos que l’escola no s’inauguraria fins al curs vinent, al setembre del 2012 i on no se’ns oferia cap tipus de solució ni alternativa.

Arran d’això, les famílies ens hem anat buscant fins a constituir-nos en una plataforma d’afectats. Hem contactat amb el Col·lectiu Ronda i ens estan fent l’assessorament. A nivell legal no tenim gaires opcions perquè es tracta d’educació no obligatòria, però igualment tenim ganes de, com a mínim, fer molt soroll. Tenim el suport de les indignades de Gràcia, de l’associació de veïns de Gràcia que ens deixa el local per reunir-nos i de la coordinadora d’AMPAS de Gràcia, més enllà de la nostra causa particular, aquesta mobilització forma part de la lluita contra les retallades i per una escola pública de qualitat….

Bé doncs, a banda d’informar-vos del tema, també us volia demanar la vostra col·laboració, estem buscant famílies afectades per a ser quants més millors. Divendres volem bombardejar l’IMEB amb instàncies i necessitem trobar més famílies, si sabeu d’algú podeu reenviar-li aquest mail i dir-li que contacti amb nosaltres a la següent adreça: jaen.no.existe@gmail.com.

Moltes gràcies i fins aviat!

20
març

Bona assistència a la reunió informativa del Camp d’en Grassot-Gràcia nova

By davidcompanyon 0 Comments
Categories: Districte and Gràcia
Etiquetes: , , ,

informativa-grassot-gracia-nov_3Aquest dimecres 11 de març es va fer la presentació de les MILLORES DE L’ESPAI PÚBLIC als barris de Camp d’en Grassot-Gràcia Nova.

Val la pena ressenyar a bona assistència que en general tenen aquests actes de barri. Es vam aplegar una quarantena de veïns i veïnes, els quals tant a títol individual o bé com a representants de les seves entitats, associacions de veïns (la de Camp d’en Grassot i la de Passeig de Sant Joan) les quals van formular un munt de preguntes, dubtes i queixes en acabar la part informativa. A tots els assistents/tes se’ls hi repartí unes fotocòpies de les diapositives de la presentació. (pdf)

L’acte va comptar es va iniciar amb l’explicació per part del conseller assignat al Camp d’en Grassot-Gràcia Nova, David Companyon (ICV-EUIA), el conseller d’urbanísme Carles Maggí (PSC) i el del manteniment Roger Amigó (ICV-EUiA). Així mateix vam comptar amb la presència del les responsables del manteniment del Districte, Esther Garcia i Josie Abascal; i els consellers del Districte Àlex López (ERC) i Anna Blanco (PP).

La reunió va fer una repassada a les diferents obres: les que s’iniciaran en els propers dies i que hand ‘estar acabades abans del 31 de desembre i que provenen dels fons estatals i les que formen part del Pla d’Inversions Municipals 2009.

De les primeres cal destacar la REHABILITACIÓ INTEGRAL I LA PLATAFORMA ÚNICA, que es permetrà la pacificació del trànsit, al PASSATGE ALIÓ,  la REHABILITACIÓ INTEGRAL I AMPLIACIÓ DE LES VORERES del PASSEIG D’AMUNT i el MANTENIMENT INTEGRAL del PASSEIG DE SANT JOAN, amb la renovació del paviment vermell, la renovació dels espais verds i el mobiliari urbà. Així mateix, es farà el soterrament de les línies dels carrers ENCARNACIÓ, LEGALITAT, PI I MARGALL (encreuament amb S. Coloma) i SECRETARI COLOMA.

De les segones cal destacar que ja s’han finalitzat les obres del carrer MARTÍ (entre Escorial i Alegre de Dalt) on s’ha millorat les voreres i l’acabament de la urbanització del Passatge Conradí.

En breus dies s’iniciarà la PLATAFORMA ÚNICA del carrer GRASSOT, llargament esperada pels veïns i veïnes, i que inclou el cacnvi del clavagueram.

Sense data d’inici queden les obres previstes al carrers Balcells, Pi i Margall, Pare Lainez, Hipòlit Làzaro i Alegre de Dalt.

informativa-grassot-gracia-nov_4En total és van formular 14 preguntes-intervencions sobre temes com el calendari i abast de les diferents obres (la majoria) i que van ser respostes principalment per les responsables tècniques de manteniment (per exemple que és una plataforma única -bàsicament un carrer sense voreres, però no és una carrer només per a vianants); una altra part de les preguntes van tenir com a eix comú la mobilitat (especialment interessant una de les propostes sobre modificar el sentit del carrer Grassot -de tal manera que s’eviti la utilització com a drassera i afavoreixi la pacificació del trànsit-); sobre la neteja (queixes); sobre el manteniment de la plaça de la Sedeta i finalment sobre la participació de les associacions de veïns en aspectes concrets de les obres, als quals se’ls va respondre que es tindria en compte els seus suggeriments i aportacions.

Bé, desprès d’una hora, la majoria se’n van anar a veure (o escoltar) el Barça…. que va fer, diuen, un partit memorable. 5 a 2 a l’Olympique de Lió.

Cal agraïr de nou a les responsables de l’associació Cor de Maria per haver cedit el seu local (una assocació amb la qual no feia molt ens havien entrevistat juntament amb el tècnic de referència i que fa una tasca encomiable en el barri donant aixopluc a persones en risc d’exclusió -sobretot per raons econòmiques- als quals a més els hi facilten petits serveis o atenció mèdica molt necessaris)

Categories

My Fieldset
  1. (required)
  2. (valid email required)
 

cforms contact form by delicious:days