Roig i Alternatiu

A L’Independent de Gràcia d’aquesta setmana, a l’apartat de Política, l’Albert Balanzà signa un article amb el titular “EUiA demana explicacions a ICV per les càrregues policials pel pla Bolonya”.

Vull fer unes puntualitzacions, doncs el titular pot donar peu a confusions:

1.- EUiA de Gràcia no ha demanat, ni demanarà, cap explicació a ICV de Gràcia per una raó molt senzilla: els Mossos d’Esquadra estan sota el comandament de la conselleria d’Interior, no de l’agrupació de Gràcia dels nostres socis de coalició.

2.- A preguntes de l’Albert Balanzà sobre si presentaríem una declaració o moció en el proper Plenari de Districte, li vaig contestar que primer ens havíem de reunir l’Assemblea d’EUiA i desprès traslladaríem la nostra posició al Comitè de Coordinació que tenim ambdues organitzacions a Gràcia, que és on cal acordar una posició conjunta, si es creu necessari, com ho seria el fet de presentar una moció al Districte.

3.- Les declaracions les vaig fer com a David Companyon, conseller d’ICV-EUiA al Districte de Gràcia, no com a conseller d’EUiA enfrontat a ICV. Com queda palès en el mateix article la posició del portaveu de la coalició a Gràcia, Roger Amigó, i la meva no son diferents en absolut.

4.- EUiA ha manifestat la seva posició en una declaració que es pot trobar al web (www.euia.cat) que entre altres coses diu: “..L´actuació policial d´ahir al migdia i, especialment, al vespre i a la nit als carrers de Barcelona s´ha de qualificar de desproporcionada. Les actuacions policials que es van viure, per les informacions de què disposem, són greus i inacceptables….“.

L’Assemblea de mitjans de comunicació d’EUiA, atesa la greu repressió que van rebre més de 30 periodistes, ha fet el següent comunicat.

5.- El meu rebuig en com es va gestionar l’operatiu per part dels comandaments policials. El meu desencís vers la visualització política que aquesta càrrega policial dóna de l’esquerra transformadora que vol gestionar amb polítiques d’esquerres la seguretat. La meva preocupació vers molts simpatitzants i militants, molts d’ells joves universitaris, que -com molts de nosaltres- entenem que no es qüestió de demanar excuses, sinò de dimissions i canvis de responsabilitat. La meva esperança és que el succeït serveixi per replantejar-se aquest tipus de polítiques que ens allunyen de la nostra base electoral i debiliten el suport social al govern d’esquerres.

5.- La meva solidaritat amb el periodista de l’Independent, Èric Lluent, ferit a la manifestació. El seu article a la contraportada de l’Independent: “El ‘no a la guerra’ comença a casa”, és una peça periodística de gran qualitat. Estic completament d’acord amb ell.

La Secretaria d’Estat d’Afers Socials del govern de l’Estat està preparant l’ordre que regula la convocatòria d’ajuts a les ONG per a desenvolupar els programes socials amb càrrec als fons recaptats a partir de la casella “d’altres finalitat socials” de l’IRPF. Aquesta ordre impediria que una entitat d’àmbit local o autonòmic pugui sol·licitar ajuts per a desenvolupar un programa social a la seva comunitat. Només ho podria fer si s’associa a una d’àmbit estatal per a desenvolupar un programa supracomunitari.

És a dir, l’ordre envairia les competències de l’Estatut de Catalunya i es donaria un pas enrerre en la territorialització d’aquests fons que des de Catalunya es vol que siguin administrats al 50% entre l’Estat i la Generalitat.

A Catalunya el darrer any es van recaptar 62 milions d’euros i és el territori on més ciutadans marquen la casella (un 57%). Dels 40 milions d’euros de l’any 2007 només 17 milions van anar a organitzacions no governamentals catalanes.

Les organitzacions no governamentals catalanes realitzen una funció social moltes vegades imprescindible pel que fa a desenvolupament de projectes que tenen com a eix comú la solidaritat amb els sectors més vulnerables per una societat basada en el benefici. La Taula d’Entitats del Tercer Sector ha fet una declaració en la qual denuncia la situació a la qual ens pot abocar l’ordre del govern espanyol.

Actualment a Catalunya hi ha més de 3.000 entitats no lucratives que lluiten per la participació, la ciutadania i la conquesta dels drets socials i que tenen que tenen com a principal finalitat la inserció i la cohesió social, projectes d’economia solidària, comunitaris, socials, ambientals, adreçats a gent gran i a la infància, cooperació internacional, d’emergència i socors, culturals, de salut i afeccions, etc.

Aquesta realitat diversa es reprodueix amb fidelitat al Districte de Gràcia més d’un centenar d’entitats actuen diàriament en la millora de la qualitat de vida de molts graciencs i gracienques.

El 40% dels projectes que desenvolupen les ONG catalanes podrien deixar d’existir pel simple fet d’anar adreçats d’entitats catalanes a ciutadans de Catalunya. Així serà si propera la decisió del Govern Central de reformar la legislació vigent perquè només puguin optar al repartiment aquelles ONG i entitats socials d’àmbit estatal.

Si finalment aquest plantejament tira endavant es produiria una discriminació vers les entitats catalanes i per tant un retall en els fons destinats als programes socials d’aquestes entitats. Això és especialment greu en l’actual context de crisi econòmica on hi ha més necessitats socials i les ONG necessiten més recolzament que mai per a fer-hi front.

Cal plantar cara, les declaracions del President de la Generalitat, de la consellera d’Afers Socials, considerant “inadminissible” l’ordre del Ministerio de Educación y Política Social, tot anunciant un recurs al Tribunal Constitucional, son un primer pas que caldrà materialitzar si no hi ha una rectificació del Govern espanyol.

Des de Gràcia hem de recolzar totes les iniciatives que obliguin al govern de Zapatero ha canviar la seva estratègia de no reconeixement del treball de proximitat de les entitats i ONG catalanes, i ho hem de fer des de la unitat dels partits, organitzacions, entitats i plataformes.