Posts Tagged ‘Lluita obrera

14
març

“FEM FRONT A LA CRISI”. Dissabte 14 manifestació unitària a les 17h a la Via Laietana

video CC.OO i UGT

crisi2CC.OO. i UGT han convocat una manifestació unitària mani-sindicalamb el lema FEM FRONT A LA CRISI. S’ha elaborat un manifest amb el qual es vol posar de relleu que la crisi no l’han de pagar els treballadors i treballadores, ni les seves famílies. El Manifest remarca especialment la deficient gestió de la crisi que s’està fent des del govern espanyol i fa un segut de propostes en el terreny de la indústria i els serveis, l’ocupació i el territori i la inversió pública.

Més d’un centenar d’entitats s’ha adherit a la manifestació que començarà davant de la seu de Foment del Treball, la patronal catalana, a la Via Laietana.

El sector financer, les grans constructores, les immobiliàries, les multinacionals… ells son els que desprès d’anys de grans beneficis, fets sota una economia especulativa amb els vist i plau dels diferents governs, que han actuat al seu dictat tot ocultant al poble, a les famílies, el riscos d’una situació que tard o dora havia d’esclatar, com així ha estat amb la bombolla immobiliària o la borsa; apostant per un creixement insostenible i desmesurat.

Les demandes sindicals són clares. Ara, ens cal posar èmfasi en que la crisi la pagui qui l’ha provocat, qui ha fet beneficis extraordinaris durant les últimes dècades, i si mes no qui te els diners, és a dir les grans empreses multinacionals i les primeres fortunes d’arreu.

Cal posar fi a una economia basada exclusivament en el benefici basat en l’especulació, l’explotació de la força de treball i la natura. Cal posar rumb cap a una societat que posi l’interès de la majoria per sobre del benefici d’un accionariat que només prima el resultat immediat. Cal tornar a parlar d’una economia social a favor del poble, que redistribueixi la riquesa. Cal que la societat es basi en el principi marxista de “a cadascú segons la seva necessitat, a cadascú segons la seva capacitat”.

Comencen a fer visible que una altre món és possible…Dissabte sortim al carrer, fem sentir la nostra veu!!!

20
des.

Relleu a Comissions Obreres!

Amb relalativa sorpresa, però amb franca alegria, rebo la notícia del triomf de Toxo a la secretaria general de Comissions Obreres. Seré franc, desitjava la derrota de Fidalgo. Han estat masses les “brauconades” del fins ara secretari general contra la concepció federal tant de CC.OO, com de l’Estat.
Fidalgo s’havia convertit en un dels màxim valedors de la visió centralista i jacobina.  Sempre va posar-se del cantó del nacionalisme espanyol en temes com l’Estatut de Catalunya, el reclamat traspàs de les polítiques actives de treball i formació, o de la seguretat social.
Especialment virulent ha estat seu enfrontament a la direcció catalana de la CONC, de la ha volgut reconèixer el seu caràcter de sindicat naciona, el darrer
episodi ha estat impugnar el tot just celebrat congrès de la CONC perquè no es celebrès abans que el acaba de destronar-lo, intent del qual en va sortir escaldat i que ha estat en l’oriigen de la seva derrota davant el fins ara número 2, Ignacio Fernández Toxo. Tampoc l’han beneficiat les seves excel·lens relacions amb el món polític i empresarial.
Fidalgo, bon vent i barca nova!!
Que en poden esperar de Toxo? Ja em dit ha estat fins ara el segon d’abord, però no es exactament un “home de continuïtat”. Sempre a ambicionat ser el líder del sindicat i ha esperat el seu moment. S’ha sabut reconèixer els errors  i situar el sindicat en una perspectiva federal, reduir l’aparell burocràtic creat per Fidalgo per aigualir el pes de les federacions i sindicats de ram. El discurs ha estat integrador, lluny això sí del sindicalisme de classe i combatiu.
Però la realitat mana i la crisi es troba, a les portes de la recessió econòmica, en camí dos relleus rellevants en pocs dies a Izquierda Unida i a Comissions Obreres. Molt probablement la necessitat de fer front als ERE i acomiadaments portarà aparellada la necessitat de fer front a les polítiques del govern de Zapatero que fins ara han consistit bàsicament en posar diners públics en mans de la banca i en paraules balsàmiques.



Categories