Internet als 50

Avui m’he llevat contenta perque puc  disfrutar de la vida. Hi han dies que mès i uns altres que passan com si res.

He tingut la sort d’escriure desde juveneta un diari personal, amb un lapsus d’anys entre mig. La meva infancia la recordo vagament, desprès la juventut mès plena i el matrimoni, gracies a les meves anotacions, mès ampli. Recomanaria a tothom que anotes els seus pensaments, perqué passan els anys i les coses no estan tan clares. A vegades son les fotografies que et recordan algun passatge de la teva vida, però com les paraules no hi ha res. Hem de viure amb records, però no dins els records. Perque cada dia que passa, és un regal del cel. He perdut una part molt important de la meva vida, el meu estimat, el meu marit, però sense ell, no haguès tingut els nostres fills, persones magnifiques, humanes, bona gent, que a vegades tambè treuen la seva part negativa, com qualsevol esser humà. Que estan al teu costat, a vegades amb la distancia, que et deixan fer, encara que t’equivoquis. Les seves parelles, que a l’ombra d’ells, allà estan donant suport. Tambè tinc, encara la mare,que es fa gran i fa coses que ara no acabo de compendre, però algun dia ho farè jo, deu ser llei de vida. La meva germana, que està, sense ser-hi, que si la necessito, la tindrè al meu costat. Tinc cunyat i dos nebots, que són una joia. I els amics, que puc dir d’ells, allà estan, una mica apartats per quan els necessiti.

Aviat farà 9 mesos, que el meu marit ha anat cap a la llum, llavors  jo volia anar amb ell, però ara penso, que no deu ser el meu moment.  Els meus pensaments estan amb ell. Però tinc que disfrutar de les persones i coses que tinc al meu voltant. La vida, ja ès prou curta perquè no l’aprofitem.

Hem de tindra el cap clar, per poder pensar i viure !!!!