Txewaka bloc

Avui fem 100 articles, qui m’ho anava a dir fa dos anys que faria 100 articles. Segons les estadístiques el meu bloc és el 16 bloc més visitat i he tingut 39076 visites i 443 comentaris. Remirant tots els articles, me adonat que han passat moltes coses, l’infart del meu pare, els meus dos viatges per el camí de Santiago, la meva exposició de fotos, el canvi de moto. Moltes gràcies a tots els que m’heu seguit, moltes gràcies a tots els que heu comentat.  I a fer-ne 100 més!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I molts més

Ja tenim el trailer de la pel·lícula  per mi tant esperada, de Wody Allen rodada a Barcelona.

Te la pinta de ser una pel·lícula d’Allen es a dir t’agradarà o no però no et deixarà indiferent.

Dissabte vaig anar al teatre a veure “Germanes” ( inspirada amb les tres germanes de Txekhov )de la Carol lòpez al Villaroel teatre, feia temps que no passava tant bé al teatre. Els actors van saber transmetre tant els tocs d’humor, com viure el seu paper i en algun moment ficar-te en el seu lloc, i fins i tot deixar-te “tocat” per un tros de l’obra. L’obra te moments molt divertits, amb musica alta, algun flashback.Els actors Montse Germán, Aina Clotet, Maria Lanau, Amparo Fernández, Marcel Borràs, Paul Berrondo Sipnosi: “Germanes, avui fa un any que el pare va morir”.
Aquest és l'inici de Les tres germanes de Txékhov.
Les meves germanes neixen el dia que enterren el pare. I tota la família es reuneix a la casa que tenen al camp. Tres germanes que malgrat no somiar en Moscou tenen ànima russa, sempre a la recerca d'alguna cosa millor. Una mare molt mediterrània, un fill adolescent, un marit que és ex-marit i un autèntic príncep blau.
Una família que s'amaga sota l'aparença d'una certa normalitat, però on tots els seus membres oculten els seus secrets i, fins i tot, alguna perversitat. Us recomano  moltíssim que l’aneu a veure ara que han prorrogat l’obre. 

Anècdota, un tros de l’obre que hi ha un gag per riure un home li va agafar el riure tonto, d’aquells encomanadissos i tot el teatre rient i els actors no van poder aguantar i reien per sota el nas. Sort que són grans professionals i van reprendre l’obra com si res.

Senyors i senyores ja hi ha semàfors femenins a Barcelona!!!!!!! I també a Gràcia!!!!!

Però es molt fort perdó per qui es pugui sentir ofès o ofesa.

Sols he vist 2 semàfors i mireu que volto per Barcelona

Sols ho han posat en el semàfors de prohibit passar

Han fet per diferenciar una dona que porta faldilla

I fan un interval uns son homes i altres dones. ( això voldrà dir que  hi haurà vegades que sols tindran que Obeir la senyal de no passar les dones amb faldilla i altres els homes i les dones que portin pantalons )

Però es complica la cosa pq com no hi ha el símbol símbol de passar amb faldilla, les pobres senyores que Vagin amb faldilla no podran passar per enlloc, com s’ho han fet fins ara?

Volia fotografiar però no he tingut temps

Qui vulgui anar a veure la modernitat el semàfor que vagi al carrer Bonavista amb Torrent de l’olla

Tothom estava amb la por de que passarà, que si el passadís, etc… etc…etc…  però tanta cosa per el passadís i al final com els jugadors del Barça son molt esportistes i van veure que allò era una festa va i porten el cava, les neules, els espanta-sogres  i a més a més fan un passadís que va durar 90 minuts.

Endavant amb els nens milionaris que cobren 1000 euros a final de més com molts de nosaltres.

M’acabo de llegir el llibre  “QUÈ PENSA ANTONI BASAS” una llarga conversa que va tenir amb la seva companya d’universitat Núria escur.

Fa temps en un article us vaig parlar d’en Matt, aquest tipus que s’ha fet famós per penjar  vídeos d’ell donant  la volta el mon i ballant.

Doncs aquesta petita tonteria li ha sortit rodona pq ara hi ha una companyia que li subvenciona els viatges.

Aquesta es la seva web on podreu veure on està  Haurem de fer alguna fricada per veure si hi ha sort

Avui he trobat aquest video que m'ha fet gracia i el comparteixo.

no se perquè m'està donant problemes així que us deixo l'enllaç

" title="" class="ltVideoYouTube" /> 

Diumenge vaig anar a veure, els Harlem Globers Troters al palau Sant Jordi, va ser una passada, la Mireia i jo varem  passar-ho molt  bé. El xou que fan de 2 hores que se’m van fer curtes.

Encara que moltes de les coses que fan ja les havia vist fa uns quants anys enrere per la tele sempre sorprenen.

El flipant va ser els preus de tots els seus productes. 70 jeurus una samarreta, 30 jeurus una pilota de basquet senzilla i una mini-basquet 20. Per molt cares que eren les coses o a mi m’ho semblaven havia famílies molt carregades de productes.

Us vull recomanar aquesta pel·lícula, que m’agrada’t molt. El gran treball que fan els dos actors Phillip Seymour Hoffman y Laura Linney. Ell ja em va agradar amb Truman, ella no la coneixia però em va agradar moltíssim com actriu.

Aquí avaix teniu aun article extret de ciutatoci de la Judith Vives.

La realitat amb tota la seva ironia i cruesa irromp en la vida de dos germans que es veuen obligats a fer-se càrrec del seu pare senil quan aquest és expulsat sense miraments d’una idíl·lica ciutat residencial per a la gent gran. Els Savages, protagonistes del segon film de la directora Tamara Jenkins, són el viu exemple d’un model familiar tradicional en plena crisi: una mare absent i un pare despreocupat dels seus fills, dos "quarantons" neuròtics i immadurs, marcats per la manca d’afecte i una incomunicació endèmica que els converteix en claríssim producte del seu temps.Els dos germans traslladen el seu pare de l’assoleiada Arizona a la freda i plujosa ciutat de Buffalo, un canvi de clima que carrega de simbolisme aquest film que parla de la vellesa i la dependència, però que sobretot intenta mostrar el difícil camí cap a la maduresa i com n’és de traumàtic el procés d’acceptació de les responsabilitats i dels compromisos que l’edat comporta. Ho fa, sobretot, focalitzant l’interès en el personatge de la germana, Wendy, una autora teatral en crisi, addicta als antidepressius i incapaç d’afrontar una relació sentimental seriosa, que es farà gran a contracor, en veure’s enfrontada a la situació familiar. Hi ha altres símbols, com les relacions dels humans amb els animals de companyia o fins i tot el ficus que es panseix per falta de rec, a través dels quals la directora aporta un divertit contrapunt per llegir entre línies.

The Savages, film que va ser guardonat als Independent Film Awards, nominat als Oscars i presentat a Sundance, és una de les mostres de cinema independent més genuïnes sorgides els darrers anys del certamen promogut i dirigit per Robert Redford. Tamara Jenkins ha comptat amb dos intèrprets de llarga tradició “indie” i un talent infinit, com són Philip Seymour Hoffman i Laura Linney, una grandíssima actriu que no ha estat mai reivindicada en la mesura que es mereix, i que torna a demostrar en aquest film la seva capacitat per transmetre emocions i canviar de registre.