Txewaka bloc

Ahir, al matí em va passar com fa anys donar-te compte que els mitjans de comunicació castiguen la cultura catalana o la gent que ha promogut aquesta.

Estava llegint "el periodico" en una granja mentre esmorzava ( és el diari que hi havia ) i quan arribo a l’apartat de cultura, veig que no li donen ni un quart de pagina amb fotografia inclosa  a la notícia de la mort de la Mercè Broquetas. Actriu que amb altre gent van començar a instaurar el català dalt de l’escenari en èpoques difícils.

Això em va fer recordar, que a començament de l’any 1998, quan Ana Maria Matute va seure a la cadira K de la Real Academia española de la lengua, el telenoticies de TV3 va obrir fent un reportatge de 10 minuts per la gran importància que representava que una catalana es assentés en aquesta cadira. Segons Carles Francino ( cap d’ètica de noticies de tv3 o alguna cosa així ).

Una setmana més tard va morir Jaume Fuster (entre altres coses, activista cultural i  el màxim exponent del qual va ser la creació, l'any 1977, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser el primer secretari i que va presidir des del 1995 ) i el mateix Carles Francino volia fer un incís el diumenge al vespre després dels esports com una notícia més de cultura. Eduard Boet presentador del telenoticies cap de setmana  després de barallar-se amb Carles Francino va obrir per respecte a la figura de Jaume Fuster i a la cultura catalana el telenoticies amb la figura de Jaume Fuster.

Paco Candel, sempre el recordaré perquè  quan tenia 15 anys vaig llegir el meu primer llibre perquè jo volia i no manat per l’escola, per dir-ho així Candel va ser el que em va endinsar a llegir el que jo volia.

Recordo haver vist en aquell temps una entrevista que li van fer a TV3, i em va encuriosir el personatge, com parlava i que explicava. En aquella entrevista deia que a ell li agradava passejar per els cementiris i fixar-se amb els epitafis i el que més li va sorprendre era un que deia “ Aqui descansa mi mujer i jo descanso en casa”. La meva avia va començar a parlar-me d’un llibre que li havia agradat molt  d’en Candel i me’l va deixar.

Així vaig començar a llegir  i endinsar-me en el apassionant món de la lectura amb “Donde la ciudad cambia su nombre”.

Ara Fa poc, vaig llegir la primera part de la seva autobiografia, que encara em va sorprendre més com a persona, i entens que en vida hi hagi a la Zona Franca una biblioteca que porti el seu nom des de fa anys.

Descansa en pau.

Divendres a la tarda em vaig voler acostar al moll de la fusta, per veure els vaixells de la world race barcelona i l’espectacle de la Fura dels Baus. El port feia goig, havia valers dels antics que et feien pensar ho complexa que ha de ser portar una nau d’aquell estil, entre mig dels valers hi era tots els vaixells que participen en aquesta cursa. Naus fabuloses i modernes on no hi havia dubte que participaven perquè en un pal o altre hi havia la marca impresa de la cursa ( com quan la gent corre a la cursa del “Tall britànic” porta el trianglet verd, aquests vaixells portes un pal negre amb el nom de la cursa imprès ).

En el port de la fusta hi havia una infrastructura sorprenent, carpa amb els sponsors, un bar, una casa prefabricada de tres pisos d’alçada ( rollo les casetes que porten les escuderies de la Formula 1 ).

El més sorprenent era veure gent repartint uns penjolls per a poder entrar a la zona privada ( d’un espai públic ). El moll estava vallat i havies de rodejar-lo per a poder passar a l’altra banda de la zona privada.

Un cop començat l’espectacle de la Fura dels Baus, no vaig poder veure casi res l’espectacle estava fet perquè ho pogués veure la gent de la zona privada. I el poble que havíem decidit anar vam intuir de lluny rera una valla alguna cosa del espectacle.

Avui he entrat a la web, per començar tot en anglès, i després de molt mirar he trobat la pàgina en català. L’esperit de la cursa molt bonic però un cop més una imatge de marketing de la BCN pija i a l’alçada de poca gent.

Alcalde que farem quan caigui la Sagrada Familia?, perquè d’imatge ens quedarà ben poca, mirar tindrem un gran solar per a poder construir un gratacels de negocis.

Avui, he sentit a Catalunya Radio, que el Síndic de Greuges de Catalunya en Rafael Ribo, ja tenia preperada una demanda per tot el caos de RENFE i els danys que hi ha als usuaris. El Síndic ha demanat que la gent li enviï els seus casos per poder tramitar-les cap a les administracions i cap a RENFE.  sindic@sindic.cat Des d’aquí un 10 per el sr Ribo per la bona tasca feta com a Síndic de Greuges.

  Ahir a la nit estava treballant, i de cop i volta trucada d’en Roger, li dic que surto del plató i amb una veu trista m’explica que havia de sopar amb l’Albert, i quan portava molt esperant va rebre un missatge anunciant la mort de l’Albert. Quan m’ho diu em quedo sorprès i em diu si puc confirmar la noticia. Tot seguit truco en Guillem ( el regidor ) i amb la seva veu, només dient-me “hola Eduard” ja li vaig dir que no feia falta que em digués res perquè m’ho acabava de confirmar amb la seva veu. M’explica el poc que sap i a partir d’aquell moment va ser una estona on el mòbil treia fum – que dur ha sigut anunciar la teva mort, Albert – sentir la gent que es quedaba flipant o sentir la veu plorosa dels que et volien explicar la notícia.  Ahir va ser, com avui un dia molt trist, Albert et trobaré a faltar. Com Gràcia i com milers de graciencs.

En la meva galeria d’imatges he fet una carpeta de fotografies de grups de música que he anat seguint i he tingut la sort de poder-los fotografiar ben apropet.. Trobareu fotografies de Gertrudis, La carrau, Strombers, Ara Mateix, Feliu Ventura i el grup d’un amic meu que un cop l’any fan un concert en un Bar de l’Hospitalet i toquen amb un mestre jove del Jazz en Jordi matas, en la seva pagina web te un divertimento tal com l’anomena un disc que es diu cansong’s que es pot baixar i val molt la pena. Espero que gaudiu de les fotografies

Sense paraules……..

Amb aquest escrit vull retre un homenatge a la Xusqueta, la meva fidel companya de viatge ( mai millor dit ). Ahir a les 17:09 vaig parar el seu motor, perquè descansi per sempre. Amb aquests casi 9 anys de convivència em fet 58.498 km de viatges i d’aventures. Els 3 viatges a Altafulla, les fredes matinades quan anàvem a treballar a Sant Joan Despí on col·locàvem el carro ple de cartes per collons, les vegades que t’has quedat sense benzina perquè l’amo és un despistat que sempre va tard i pensant ja arribaré. La gent que hem portat de paquet i que mai havia muntat amb una moto, recordo a dos persones una la Marta que em va agafar tant fort perquè tenia molta por que em va fer un morat, i l’altre el Víctor Peñarroya que va muntar a la meva moto el 3 dia de tenir-la, entre jo conductor novell i ell que no havia muntat mai i que no parava de moures jo anava controlant la moto com podia. Els viatges per l’àrea metropolitana per anar a fer castells ( Molins de Rei, Sant Cugat, Vallvidrera) Les excursions per plaer que vam fer a la carretera d’Horta a Cerdanyola. La quantitat de coses que has portat recordo quatre – El dia que amb precinto vaig portar un cavallet de pintor lligat com vaig poder al costat dret de la moto ( la gent no parava de mirar-nos ) – l’altra un dia que vam portar des de Consdecor fins el local de la colla ( torrent de l’olla amb Diluvi ) 1.000 Espadats ( Espadat es una revista que fèiem els castellers d’unes 16 pagines ). – L’altra va ser pocs dies abans de Festa Major del 2005 ,que ens faltava moltes coses de material, vaig agafar la moto per anar al Servei Estació i encara no sé com vam arribar perquè jo no tenia lloc per posar els peus a terra. – L’ultima va ser aquest estiu que vaig portar la Picarol ( la meva tortuga ) a casa dels meus pares en un bagul de plàstic de 90cm x 40cm repenjat entre la meva esquena i la caixa que porta la moto. La quantitat de gent que s’ha queixat perquè eres una moto incòmode per pujar perquè tenia la caixa a redere. Posar-te nom ha fet que et fessis molt meva el mecànic l’àngel sempre que el trucava ja sabia que la Xusqueta vindria. El David el nou mecànic que fa cosa d’uns 7 mesos et vaig portar i em va preguntar els quilometres que portaves es va quedar amb la boca oberta amb la quantitat de quilometres que portaves a sobre i ho bé que estaves cuidada de motor ( perquè aigua de pluja si però rentar-te poc, tot s’ha de dir ). Però farà cosa de mig any vaig pensar en retirar-te no perquè no funcionis, si no perquè ja entraves al banc del si no fos i creia que ja portaves prou “tute”. I ara entra la hora de descansar. Podria continuar explicant coses, però no pararia, Xusqueta molta gràcies per tot, i pensa que Xusqueta sols hi haurà una.

Ahir fer una gran descoberta el museu etnològic que hi ha al parc de Montjuïc, és el típic museu que passa desapercebut, jo sabia que existia, però no em cridava l’atenció, perquè veure la vida menestral i camperola entre el 1900 i el 1950 sorprèn molt a un urbanita com jo.

El Museu Etnològic de Barcelona neix l'any 1949. Les seves col·leccions procedeixen d'Europa hi està especialment representada la cultura camperola i menestral hispana, amb fons molt importants del Pirineus sud i de Salamanca, d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania, Cal destacar les procedents de les Filipines, Japó, Marroc, Etiòpia, Mèxic, Equador, Nova Guinea i Austràlia.

Una de les coses que més em va agradar, va ser que al museu hi ha moltes activitats i que els treballadors en tot moment t’informen de quan comença l’activitat, mentre tu estàs mires el museu.

 Una experiència que val molt la pena.