Txewaka bloc

Per els que em coneixeu, sabeu que porto molt de temps amb ganes de fer una exposicó de fotografies, doncs en molts pocs dies porto a la llum el meu somni, el meu somni es fa realitat.

L’exposició l’anomeno “ sensacions fotogràfiques al camí de Santiago  i Homenatge a la Costa da Morte “.

Encara  queda una setmana i em queden unes quantes coses a fer, però tot està en camí.

Sols us vull convidar a veure l’exposició i que em comenteu que us ha semblat. No serà possiblement la millor exposició, però per a mi serà la millor, perquè  serà la meva.

Diumenge vaig anar a veure l’espectacle de circ i música de Lluís Llach, coma  fan d’en Llach per mi va ser fabulós una miqueta curt, però que anem a fer-hi, resignació. Una de les coses que vull agrair en Llach és el seu punt de rebel, d’opinar i dir el que pensa sense por d’una subvenció  ( com l’espectacle un por de mar blava, que el govern Pujol el va castigar per parlar massa contra el govern de CIU ). En aquest espectacle Luís treballa amb un conjunt de gent de la Makabra, com tots sabeu desallotjada fa ben poc, on l’ajuntament no ha fet res al respecte, per treballar amb el tema del circ a Barcelona a part del centre cívic de nou barris.

Gràcies, per ser així, el que no et perdonaré mai es que pleguis.

Perdoneu, el meu estat on line, però estic montant una exposció i vaig un pel de volid confió que a partir del cap de setmana que anire molt més tranquil.

Apa les 5 coses que no sabeu de mi

Vaig participar com a extra a una pelicula que va fer el grup parchis ( el que no recordo el títol )

Quan era petit uns 6 anys em van apuntar a una coral i els tres dies la coral va plegar ( que cadascu es prengui l'informació com vulgui, però s'ha de dir que l'oida musical es nula )

M'agraden els comics " Asterix i Obelix" "Calvin i Hobbes"

Col·lecciono figuretes de Barrufets, i aquest caga tio ma cagat un

He anat de festa amb en Jaume Sisa, i el grup de música " Antonia Font" i en Sisa em va confirmar que un cosi de ma mare li va ensenyar a tocar la guitarra i li va ensenyar les primeres revistes porno

Me trobat aquest video del Rei colocat per Franco i el discurs de nadal que fa es molt bó,us recomano que el mireu no arribar ni a tres minuts. Jo he rigut durant molt estona

Avui ha mort el Dictador Cèsar Augusto Pinochet. l'Assassí de Allende, l'assassí de Victor Jara, l'assassí de milers de xilens en un cop d'estat l'11 de setembre de 1973. Avui un Xile resident a Barcelona, deia, aquest ha sigut el regal més bonic de nadal que se li ha pogut donar al poble Xile.

Avui els demòcrates del món podem estar contents perquè em enterrat un altre dictador del món.

Des de Gràcia i des de el meu més sincer pensament, vull dedicar aquesta cançó que Silvio Rodríguez havia fet al DICTADOR PINOCHET, que descansi en pau, o no!!!.

Ojalà

Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.

M'ha arribat aquesta imatge, d'una samarreta del Barça, on diuen que hi ha un missatge amagat.

Jo crec que amb la família del president de Can Barça " va ha ser que no" 

Una parella de pacifistes de Califòrnia (EUA) ha convocat la humanitat a "un orgasme mundial per la pau" el 22 de desembre, la data del pròxim solstici, amb l'esperança de crear una massa crítica de vibracions favorables a l'harmonia.

Segons Donna Sheehan i el seu company, Paul Reffel, la idea és "efectuar un canvi en el camp d'energia de la Terra mitjançant la inserció de la màxima càrrega possible d'energia humana". Per això, la parella ha col·locat un anunci a internet www.globalorgasm.org

"Aquest és un d'aquells projectes que només poden tenir impacte mundial gràcies a la xarxa", afegeixen. La idea és simple: el 22 de desembre els participants estan convidats a "concentrar els seus pensaments en la pau, durant l'orgasme i després".

Historial de convocatòries

Sheehan, de 76 anys, i Reffel, de 55, ja han impulsat nombroses demostracions a escala mundial i han organitzat manifestacions contra la guerra abans que els Estats Units envaïssin l'Iraq l'any 2003. El 2002, Sheehan va mobilitzar gairebé 50 dones que es van despullar i van formar amb els seus cossos la paraula peace (pau) en una propietat del comtat de Marin, a Califòrnia.

L'objectiu de la convocatòria és que aquesta injecció d'"energia positiva i altament concentrada" redueixi "els actuals nivells perillosos d'agressió i violència a tot el món".

Per el que veig el dia 22 em tocarà la loteria de nadal ( la de castellers, en tinc per qui vulgui ) i confió que s'apropi una pacifista que vulgui col·laborar amb mi per provocar energia positiva.

Seguirem la tónica de recomenar-vos una pel·licula, el cap de setmana vaig anar a veure FICCIÓ de Cesc Gay, la seva segona pel·licula si la primera et va agradar la segona no et decepcionarà gens. El film parla d’una bonica historia d’enamorament de dues persones apunt d’entrar a la cuarentena amb la seva  vida encarrilada i es troben amb aquesta inusual història d’amor a mig cami de la vida.Tal com diu Cesc Gay en dos comentaris de la pel·licula FICCIÓ, com passa a  totes les meves pel.lícules, gira al voltant de la contenció emocional  i  explica un fet que és comú per a moltes persones, que com el seu protagonista viuen en parella i han format una família. FICCIÓ parla d’allò que perdem a mesura que anem fent anys. De tot el que ja no podem viure perquè hem triat altres camins. No és una pel.lícula pessimista. És una mica trista i un pèl romàntica. Els cuatre actors protegonistes fa n un treball exel·lent

Ahir celebràvem el 10è diada de la nostre colla, ja fa 10 anys que vam començar el nostre primer assaig, aquell ( si la memòria no em falla ) 23 de novembre a la plaça del Diamant, la mateixa plaça que ahir fèiem els últims castells de la temporada.

En aquest 10 anys han passat moltes coses, i una de les coses que més hem d’estar orgullosos es que em “fet molt gran aquest petit somni”. Que molta gent no creia que tires endavant i de la forma que ho ha fet, involucrant-se amb el barri i amb la seva cultura.

Des de aquest humil escrit voldria felicitar la tasca de molta gent i principalment la gent que va fundar la colla o que porten molts anys amb ella i han dedicat gran part de la seva vida perquè tires endavant la colla. Aquella gent que han treballat anònimament per tirar endavant la colla castellera.

Des de aquí voldria agrair a tres persones per la seva tasca feta aquest any. Faig aquest agraïment públicament perquè en el teixit associatiu, tothom critica però ningú felicita per la tasca feta o per les hores dedicades perquè tu puguis fer una activitat.

Primer vull felicitar al Martí, el president. Per molts motius però hi ha dos que són d’admirar. És una persona tant jove s’atreveixi a portar una entitat com aquesta i amb la complicació que te portar una entitat que te uns 150 socis actius. I després perquè es un CURRANTE que sempre el veus a totes bandes treballant per la colla i felicitant-t'he la feina si et demana un cop de mà.

Després vull felicitar la Patri ( la vice ), perquè amb la seva tenacitat ha sigut capaç d’aconseguir coses que altres juntes no havien aconseguit, com aconseguir publicitat per casi tot i ocupar el càrrec més complexe que te una entitat, i fer-ho tot amb molta ilusió ( es llarg d’explicar, però ja ho faré en un altre dia, però els que heu estat en una junta del teixit associatiu comprendreu a que em refereixo i els vices encara més )

I el tercer i no menys important L’ury ( el cap de colla ) et felicito per el teu saber fer, per ser constant, per tenir el cap fred quan tocava, encara que la pressió et fes difícil l’elecció. I perquè després del concurs has sabut reconduir la colla fins l’ultim dia de la temporada.

Felicitats colla, i per molts anys més.

Eldiumenge, estava sentint el Barça Racing de Santander, i alacabar el partit una periodista de Catalunya Radio, li pregunta a Eto“Moncho t’ajuda amb el gol” i Eto sols sentir la noia li encastellano porfavor , un temps en rere li va preguntar Eto “ quingol? “ i també li va dir en castellano porfavor.

Quinscollons un tipus que porta 3 anys amb el Barça i 3 anys almallorca, que sap parlar francès. Ell que porta la del contraels racistes en els camps de futbol i ell ni tant sols es capaçde respectar la llengua del meu país, la meva llengua i ladels meus avantpassats, com vol que se’l respecti si ell no saprespectar.

MoltBarça i molt Catalunya i molta “”””catalanitat””””que vol ficar el seu president amb un cunyat i un sogre que el seucatalanisme diguem que es inexistent .

Aviamque dirà avui a Catalunya radio a les 23h que l’entrevisten iaviam si hauran de canviar d’idioma.