Un petit racó de món

No soc funcionari però si que treballo per la Generalitat de manera que sense tenir els avantatges i inconvenients (cadascú pot opinar el que vulgui) se’m tracta de la mateixa manera a nivell econòmic.

Fa uns dies em van dir que abans de la Grossa cobrariem la nòmina pelada de desembre i que en una setmana ens arribaria el 80% de l’extra mentre que el 20% restant no tenia una data concreta.

A tots ens va entrar un calfred.  Sort que l’escudella i la carn d’olla no encareixen massa el cistell d’anar a mercat que si volguessim un bon besugo potser hauriem d’optar per filets de panga.

Avui, però, la realitat, la definició d’aquell calfred ha superat les expectatives més negatives. Ens han retingut l’IRPF no només de la nòmina, sinó també de la part que no hem cobrat i que, tampoc sabem quan ho farem en previsió de que ja ho tenim retingut pel dia que toqui. Quan demà vagi a comprar li proposaré ala meva pexatera d’endur-me el peix i pagar-li el dia que aprofiti l’energia que la seva ingesta em produeixi.

Em considero afortunat pel fet de tenir una feina més o menys assegurada i per aquest fet em costa molt queixar-me de les retallades en el sou. Se que hi ha qui ho passa molt pitjor jo. Però tampoc podem permetre que, per aquest motiu, se’ns pugui fer el que vingui de gust.

Ara mateix la meva bossa per anar a omplir el mercat cara el dia de Nadal estarà més buida del que esperava, força més buida i per tant no l’ompliré com havia desitjat i com, estic segur, la meva peixatera hauria volgut.  I com ella la meva bossa buida la patiran el que em em ven la fruita i la verdura, el carnisser i la pollera.  Le sparades del mercat de l’Abaceria no em trobaran afaltar, hi aniré, els desitjaré un Bon Nadal, compraré el que sigui estrictament necessari i m’acomiadaré fins a Cap d’Any amb la confiança, tots plegats, que la meva bossa s’ompli una mica i pugui, aleshores, atrevir-me amb algun petit caprici.

De moment els que agrairan aquesta mesura seran les cadenes d’origen alemnay i francès, quina casualitat, que tinc ala vora i que amb els seus preus a mida de la meva bossa seran els meus proveidos oficials de molts productes vinguts de llunyi que amb prou feines si posen el preu en la meva llengua.

Filed under: El mon vist des del meu racó, Jo rondino, i tu? | Tagged: Ja n'hi ha prou d'aquest color, política, Societat | No Comments »

Anava per carrer i no em vaig poder estar d’escoltar una conversa entre una mare i una filla camí d’escola. La mare rondaria la trentena i aparentment era una mare jove;  la nena potser feia primer però el tema que l’amoïnava era molt adult.

La nena va preguntar ala mare per què hi havia més senyoretes a la seva escola que no pas professors. Deixaré de banda, potser per un altre dia,  l’ús de dues paraules amb connotacions prou diferents per centrar-me amb la resposta. La mare, sense dubtar massa, va respondre una cosa així: A les dones els agraden més els nens petits i els saben cuidar millor que els homes.

El masclisme és encara molt present entre nosaltres i sovints’acusa als homes de la seva supervivència. Estic convençut de tot el contrari. La veritable culpable és la persona que reprodueix i transmet uns sistemes de valors i no uns altres. Que l’home sigui masclista és reprobable però entra dins de la comoditat que tots busquem. Si hi ha una justificació per no fer una feina i que la faci un altra ja va bé. Però quan és la dona la que reprodueix els estereotips està clar que tenim un problema.

Un aclariment em refereixo al masclisme com actitud davant la vida i no el confonc, ni voldria que es confongués, amb la violència de gènere. D’animals n’hi ha hagut sempre de totes les mides i colors i el que no ens podem permetre és justificar,  o donar una justificació, a les seves accions.

Filed under: General | No Comments »

Ahir en un sopar amb uns amics i col·legues, una companya va portar uns “platillos” per acompanyar el plat fort. Va aprofitar per dir-nos que havia començat aquest bloc on podríem trobar les receptes que vàrem tastar i alguna més.

Després de tastar les menges no puc evitar compartir aquest bloc: Prova_ho i TASTA-HO! Receptes resultones i reciclables. Sense massa pretensions, amb creacions pròpies i recreacions d’altri, classificades de forma molt tradicional (primer plat, pica-pica, segon plat i postres) i una presentació tant clara com elegant confio es vagi omplint de noves receptes i poder-ne gaudir, com ahir, amb molt bona companyia.

Filed under: El mon vist des del meu racó, General, M'agrada sortir a sopar | Tagged: Amics i coneguts, Cuina, Societat | 3 Comments »

No en se massa, per no dir gens, d’això d’economia i tot i que poc a poc vaig fent l’esforç d’entendre l’embolic de la crisi hi ha alguna cosa que se m’escapa. Tinc alguna idea sobre quin pot ser el factor fugitiu però encara no  n’he tingut la confirmació.  Tot i això si que m’ha quedat clara una cosa, o potser són dues:

Estem en una crisi del sistema econòmic i els que tenen el poder de proposar i guiar aquest canvi no tenen cap intenció de fer-ho.

Mentre, els ciutadans de carrer, i incloc en  aquest grup a la gran majoria dels nostres mandataris siguin del color que siguin, en patim la conseqüència que és la crisi econòmica.

Vull pensar que els nostres governants fan el que creuen que és millor i els deixen fer. Repeteixo que crec en un factor aliè que també ho és per als qui ens governen.

Ahir vaig anar a dormir amb l’anunci que govern i directors generals (uns 350) no cobrarien la paga extra de Nadal, fet que suposaria un estalvi al voltant de 1800000 euros (uns 5000 per cap de paga extra). Avui em desperto amb la proposta de suprimir lots de Nadal i ampliar l’eliminació de pagues extres .

Potser no en se massa, potser és fer el joc a un sistema en crisi i potser acabarà petant tot però des de la meva modesta opinió les retallades de sou lluny d’incentivar l’economia la frenen  i si els funsionaris es queden sense paga extra qui més se’n ressentiran seran els comerços que pensaven fer l’agost al desembre amb la campanya de Nadal.

El tema del lot em sembla anecdòtic, jo mai n’he tingut però enlloc de suprimir-lo es podria usar per incentivar l’economia. Reduir-ne el valor, el volum i l’embalum però millorar la qualitat, la sostenibilitat i, de retruc, el comerç i la indústria de proximitat. Enlloc de comprar a una gran empresa tots els lots, que cada delegació, secció, agència o com en vulguem dir faci els seus en el comerç de proximitat amb productes locals. Productors i comerciants en sortiran beneficiats a curt termini però també a més llarg quan els que gaudeixin d’aquests lots hagin descobert com n’és de bo un vi de la terra que no te res a envejar a denominacions més famoses, per posar un exemple.

Tot això a l’espera que algú aixequi la flassada i descobreixi el que s’amaga al darrere de la crisi, quins interessos hi ha per a que enlloc de sortir-ne sembla que cada cop ens hi endinsem més.

Filed under: El mon vist des del meu racó, Jo rondino, i tu? | No Comments »

Som als darrers dies decampanya i he tingut l’oportunitat de sentir entrevistes a diferents candidats. Soc conscient que les possibilitats que un d’ells em llegeixi són mínimes però no vull deixar de fer-los alguna pregunta.
Senyors Cañas,  Fernández, Gomà Hereu, Monje, Portabella, Trias…
… quines mesures contemplen per afavorir que els joves puguin quedar-se al seu barri? O és que prefeeixen un model de ciutat aparador habitat per turistess que en crein una de nova sense tradicions, associacions mentre desplacen als fills i nets dels que l’han feta possible?

… com teniu pensat compensar l’esforç del senzill ciutadà que classifica les deixalles? A casa meva, de petit, guardavem les ampolles de cava i el diari per vendre-ho al drapaire. Ara ho llenço a un contenidor de color i algú s’embotxaca el el benefici.

… heu previst fer de Bbarcelona una ciutat amiga de la salut i la qualitat de vida enlloc d’anar-nos creant amistats sectorials amb mesures més o menys populars però mancades del suport de TOTS?

Em venen al cap altres temes: gent gran, educació, política d’inversions però tinc la sensació que serà llençar el meu temps si  , com sospito, al final no em llegeixen.

Diumenge decidirem i a partir de dilluns seguiran fent el que voldran els que nosaltres creiem que faran el que podran

Filed under: El mon vist des del meu racó, General | Tagged: campanya, política, Societat | No Comments »

… o això pensa més d’un.

Ahir vaig poder gaudir en menys d’una hora de tres entrevistes a tres candidats a alcalde de Barcelona.  Dos havien participat en unes primàries i el tercer , mer espectador d’aquesta primera escomesa, és el candidat del seu partit.

Els dos que finalment lluitaran per l’alcaldia entre ells sembla que han començat fort. I dic sembla perquè d’entrada res no ha començat encara. Malauradament, perquè no deixa de ser bipartidisme encobert, ningú no sap quin paper acaben de jugar la resta de partits.

Ahir, l’actual alcalde va fer una afirmació que em va provocar un calfred. Parlant sobre la nova estació, o n’hem de dir intercanviador¿?, va dir que la seva inauguració confirma que l’aposta per creuar Barcelona és la prova del seu bon criteri, que la Sagrada Família segueixi en peu és la prova del seu bon criteri, i que la implantació de la zona verda ja no aixequi protestes és la prova del seu bon criteri.

Confio que la Sagrada Família no caigui en molts anys. Ara que l’he vista per dins m’ha semblat impressionant i és un monument digne de ser preservat. Si mai cau, o hi ha una esquerda o s’enfonsa, o…  amb quina cara Barcelona mirarà la resta del món?

Però el que em va impressionar va ser l’al·lusió a la zona verda. De debò els ciutadans de Barcelona, els veïns, els que hem de donar voltes lluny de casa per poder aparcar, pagant verd això si, tot i pagar religiosament el nostre impost de circulació estem satisfets amb aquesta mesura? De debò els ciutadans de Barcelona, els veïns, els que estem pagant un pàrquing cada mes per que aparcar a menys de cinc minuts de casa s’ha tornat una tasca impossible estem satisfets amb aquesta mesura? De debò l’alcalde s’ho creu?

No m’ho puc creure

Deia que ja tenim alcalde. No se qui serà. De moment desitjo que el proper alcalde no sigui tant crèdul.

Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: campanya, política, Societat | 1 Comment »

El Cor ALBADA de l’Agrupació Cor Madrigal torna a muntar un espectacle en un entorn emblemàtic. Després del seu CHORAL POP (una altra cançó)a la sala LUZ DE GAS ara ens presenten un concert de jazz a la Sala Apolo.

Serà el proper diumenge 6 de febrer a  2/4 de nou del vespre. Aquesta vegada les entrades s’han de comprar a través de la seva web enviant un correu a l’adreça: entradesjazzalbada@gmail.com

El Cor Albada combina el repertori clàssic, el curs passat va estrenar l’òpera Fido i Enees de Purcell a la parròquia de Santa Maria de Gràcia (una captura de l’assaig), amb el contemporani com en aquesta ocasió o en el darrer programa de la temporada passada de BFN

Filed under: General | Tagged: Albada | No Comments »

Passada la campanya i en plena ressaca postelectoral no em vull estar de donar les gràcies.

Vull donar les gràcies  a Plataforma per Catalunya per presentar-se. Gràcies a la seva presència una petita part del vot s’ha perdut i no ha servit per fer créixer, si és que odia créxer més encara, el partit de la gavina. En aquest mateix sentit vull donar les gràcies també a Ciutadans per mantenir-se ferm en voler ser cap de ratolí i mantenir la seva presència amb veu pròpia.

Vull donar ls gràcies a Esquerra Republicana de Catalunya per la seva tossuderia. El no voler donar el braç a tòrcer a suposat la divisió del vot nacionalista que fins ara aglutinava (o creia aglutinar). Potser l’independentisme no ha aconseguit una força amb prou representació per a res però han dnat veu a a quells no s’acaben de sentir representats

Vull donar les gràcies a SI i RI per presenatr-se i donar una opció als que no es sentienreprsentats, tot i que això hagi suposat una més gran dispersió del vot.

Vull donar les gràcies al PSC per mostrar qui realment és, més un satèl·lit de Madrid que no pas un partit federat. Mostrar la veritable voluntat no és positiu ni negatiu, senzillament permet prendre una decisió amb coneixement de causa.

A Convergència i Unió no els vull donar les gràcies. Són elsque han guanyat i ara una gran responsabilitat recau sobre les seves espatlles.  En l’econòmic i en el nacional, en el social i en el cultural, en l’educatiu i en l’empresarial.

I ara a veure que passa. M’agradaria, d’aquí quatre anys, poder tornar a donar les gràcies a tots els partits, sense cap excepció, per haver fet possible un bon govern i la governabilitat. Per haver estès la ma a fer un projecte de país. Per haver acceptat les mans esteses. Per, en quatre anys, haver fet una Catalunya més gran.

Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: política, Societat | 1 Comment »

Bé, sembla que això s’acaba.  Fonts ben informades m’han dit que a primeríssima hora del matí el somriure es llevava de verd però que  poca estona després cada dia recuperava la seva aparença.

Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: campanya, Societat | No Comments »

“Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.  Déu els beneí dient-los:

Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: campanya, Societat | 1 Comment »